Qué blanca más bonita soy

FITXA
=====
Títol: Qué blanca más bonita soy
Autor: Dolf Verroen
Il·lustrador: -
Edició: Salamanca: Lóguez, marzo 2007
Edat: de 10 a 12 anys
Temàtica: esclavitud
Puntuació: 3 de 4

RESSENYA
=========
“Qué blanca más bonita soy” no se anda con rodeos: es directo como un puñetazo. Y duele, pero así es la historia. El autor, Dolf Verroen, se inspiró en unas visitas que realizó a África (concretamente a Suriname y Ghana) para escribir la historia de Maria. Así lo explica en el epílogo. Maria es una niña blanca que acaba de cumplir doce años. Poco más sabemos de ella: ni en qué época vive ni en qué país, pero tampoco importa. Lo que importa, y sobre todo le importa a Maria, que es quien nos habla, es que para sus cumpleaños el mejor regalo que le han hecho ha sido su propio esclavo, Koko.

A lo largo de 40 cortos episodios, escritos en forma de verso no rimado, con frases cortas y directas, Maria, como si fuera un diario, nos va contando su vida. Cómo se porta Koko, las visitas de sus tías y los problemas con sus esclavas, la enfermedad del abuelo, que le van a poner una institutriz para enseñarle geografía y matemáticas, cómo su padre mira a la nueva esclava, joven y guapa y cómo sufre su madre... Maria nos lo cuenta todo con su voz de niña de doce años.

Habrá quien piense que en ocasiones es excesivamente crudo:

[Habla una de las tías de Maria]

El niño de mi esclava estaba también
siempre berreando...
Insoportable.
Yo le había dicho algo tres veces,
entonces mi paciencia terminó.
Lo cogí
y lo mantuve un tiempo bajo el agua.
Después, el silencio fue definitivo.
Os lo puedo asegurar.


Pero, ¿acaso no debió de ser realmente así? “Todas las personas de la historia son inventadas y, sin embargo, todo ha sucedido verdaderamente” tal y como afirma el autor. Un libro para leer y hablar después.

Com un peix a l’aigua

FITXA
=====
Títol: Com un peix a l’aigua
Autor: Daniel Nesquens
Il·lustrador: Riki Blanco
Edició: Barcelona: Thule, 2007
Edat: de 0 a 6
Temàtica:
Puntuació: 3 de 4

RESSENYA
=========
“Com un peix a l’aigua” és un d’aquells àlbums on es nota que autor i il·lustrador han treballat junts per crear el personatge del Sebastià (que a mig llibre canvia de nom i es fa dir “Oceà”) i la seva falera per tot el tingui a veure amb l’aigua: la pluja, els mars, la natació... El Sebastià va amb cadira de rodes, cosa que no llegim, però sí veiem, i aquest llibre ens l’explica un amic (o amiga?) seu que li diu que qualsevol dia d’aquests li sortiran escates, un parell d’aletes, i sortirà nedant cap a una nova vida.

“Com un peix a l’aigua” és un àlbum poètic. Poètic en les seves il·lustracions, amb un punt d’oníriques i de simbòliques (els fulls del llibre es converteixen en onades quan el Sebastià és a classe), imprescindibles per entendre del tot el que el text ens està dient; i poètic en la narració, és clar, sense renunciar a la senzillesa d’un narrador infantil que parla sobre el seu amic.

Un llibre molt recomanable, fins i tot en les biografies “aquàtiques” d’autor i il·lustrador incloses al final del volum.

L’autèntica història dels tres porquets!

FITXA
=====
Títol: L’autèntica història dels tres porquets!
Autor: Jon Scieszka
Il·lustrador: Lane Smith
Edició: Barcelona: Thule, 2007
Edat: de 6 a 8
Temàtica:
Puntuació: 3 de 4

RESSENYA
=========
“Tal com se la van explicar a Jon Scieszka”, diu el subtítol d’aquest conte que vol explicar-nos el que va passar en realitat amb la història dels tres porquets, des del punt de vista del que sempre hem considerat el dolent de la història: el llop. Ell és el narrador d’aquesta nova versió, on hi intervindran un llop refredat que de tant en tant ha de deixar anar un bon esternut, un pastís on hi falta una tassa de sucre, un parell de porquets no gaire llestos i un de força maleducat, i finalment uns periodistes que prefereixen una història amb sang i fetge com la d’un llop ferotge a la història d’un pobre llop refredat que només volia l’ingredient que li faltava per fer-li un pastís d’aniversari a la seva iaia.

Un àlbum amb molta gràcia, especialment en la veu del narrador llop, que insisteix en que no té cap culpa si la seva dieta inclou animalons com conills i porquets i que vol des de la presó defensar la seva innocència en l’enrenou d’aquest cas. Les il·lustracions, on predominen els colors marrons i foscos, juguen amb les ombres i amb allò que no es veu però s’intueix i acompanyen la narració dels aconteixements.

No arriba a l’alçada de l’imperdible "apestoso hombre queso", però segur que agradarà a aquells lectors que coneguin la història tradicional.

De què té por (Emily Gravett) el ratolí?

FITXA
=====
Títol: De què té por Emily Gravett el ratolí?
Autor: Emily Gravett
Il·lustrador: -
Edició: Cruïlla, setembre de 2007
Edat: de 6 a 8 anys
Temàtica: pors i fòbies.
Puntuació: 4 de 4

RESSENYA
=========
Més que un llibre, això és una joia de rellotgeria, pensat al milímetre i on tot encaixa allà on li toca. I no és precisament que porti moltes peces de les que tenen tendència a perdre’s i fer que el llibre només sigui bo per llençar, no... no és pas d’aquests, però les pàgines, els elements que les integren, els textos, les il·lustracions, els “forats”, tot el que el trobarem entre les tapes d’aquest llibre té el seu perquè.

El llibre s’obre amb la presentació de l’autora, que ens explica que “tothom té por d’alguna cosa” i que aquest llibre ens vol ajudar a superar-les. Per això, a cada pàgina ens presentarà una fòbia a alguna cosa i ens deixarà un espai perquè escribim, dibuixem o hi enganxem tot allò que ens ajudi a superar les nostres pors. Ja en aquesta primera pàgina veiem com es mira el text un ratolí amb un llapis. El ratolí és, de fet, qui fa servir aquest espai en blanc per parlar de les seves pors, així que ens trobem que el llibre... ja l’han fet servir!

Aquest ratolí ha seguit els consells de l’autora i ha dibuixat, escrit i enganxat les seves pors a les pàgines del llibre, a més de rossegar-lo, és clar. Fòbies reals (com l’aracnofòbia o la teratofòbia) i altres de no tant (com la no-sé-on-sóc-fòbia) tenen cadascuna la seva pàgina dedicada. I sí, hi ha un espai perquè en parlem, però per totes les pàgines es passeja el ratolí amb el seu llapis omplint-ho tot de gargots i explicant què li fa por: les aranyes, els gats, l’aigua, perdre’s, tenir un accident... por de tot (panofòbia!). Al final, però, la millor ajuda serà veure que, per petit i indefens que sigui, hi ha algú que té por d’ell!

Proposta divertida, original, ben trabada... tant de bo tots els llibres “al servei de” (en aquest cas, parlar d’allò que ens fa por, tant a casa com a l’escola) fossin com aquest!!

Dos fils

FITXA
=====
Títol: Dos fils
Autor: Pep Molist
Il·lustrador: Emilio Urberuaga
Edició: La Galera / Cercle de Lectors
Edat: a partir de 3 anys
Temàtica: la vida a l'Àfrica
Puntuació: 2 de 4

RESSENYA
=========
En Moussa porta el seu tren sobre dos fils cap al baobab on l’avi explica les seves històries sorprenents. Ha de caminar molt i passa per llocs diferents, perquè a la tornada fa una altra ruta. Però els fils sempre el porten a casa. N’està content, perquè no voldrà pas seguir un altre fil , el mateix que van seguir el pare i el germà, més enllà de la muntanya. El conte ha obtingut el premi Hospital Sant Joan de Déu 2007.

Es tracta d’un conte descriptiu on no passen gaire coses. Arribem a saber que a l’Àfrica la gent camina molt, hi ha animals salvatges, alguns perillosos, que encara es manté la tradició oral i que els grans marxen a la ciutat per a treballar. Per a mi és un conte més aviat per mirar les il.lustracions que són impressionants quant al color, la distribució de l’espai i el traç i ens donen una visió poetica i al mateix temps realista d’uns paisatges africans.

El llarg viatge de l'arc de Sant Martí

FITXA
=====
Títol: El llarg viatge de l'arc de Sant Martí
Autor: Noè Rivas
Il·lustrador: Carmen Queralt
Edició: Baula
Edat: a partir de 4 anys
Temàtica: la convivència
Puntuació: 3 de 4

RESSENYA
=========
La gent del planeta gris pugen a un coet per buscar un planeta per a viure, perquè el seu s’ha quedat sense aigua. En el seu viatge troben molts planetes de molts colors amb gent molt diferent. Com cada planeta té els seus problemes els habitants es volen marxar i pugen al coet del planeta gris. Això comporta problemes de convivència, però també és molt enriqueixedor , perquè cadascú té la seva habilitat, útil per la comunitat.

Un conte políticament correcte amb un missatge clar: hem d’aprendre a compartir i respectar les diferències.

Unes il·lustracions originals amb colors vius i un CD on es narra i canta el text amb una gran varietat d’estils musicals fan d’aquest àlbum un regal atractiu.

El camino que no iba a ninguna parte

FITXA
=====
Títol: El camino que no iba a ninguna parte
Autor: Gianni Rodari
Il·lustrador: Xavier Salomó
Edició: Madrid: Ediciones SM, 2007
Edat: de 3 a 6 anys
Temàtica: Curiositat i tenacitat
Puntuació: 3 de 4

RESSENYA
=========
A la salida del pueblo de Martín había una bifurcación con tres caminos: uno iba hacia el mar, el segundo a la ciudad y el tercero no iba a ninguna parte. Eso es lo que decía todo el pueblo pero Martín Testarudo, como así lo llamaba al final la gente, se preguntaba que “entonces, ¿por qué lo hicieron?”.

Cuando fue lo bastante mayor, se levantó una mañana y salió del pueblo, tomando el camino misterioso que iba a ninguna parte. Continuó adelante y puso todo su empeño y coraje en ese viaje que al final puede que sí fuese a alguna parte siempre que cada uno le ponga ánimo y tesón.

Se trata de un precioso cuento de uno de los mayores escritores contemporáneos de la historia, donde la inocencia, la curiosidad y el tesón se unen para llegar donde nadie antes había llegado. Es una buena lección para la vida: hay que coger las cosas con ganas, creyendo en ellas sino nunca conseguirás lo que quieres o anhelas.

Las ilustraciones de Xavier Salomó son geniales, además destacan sobre el texto y así, llama la atención del lector. La diferencia de las caras de los vecinos con la del protagonista está relacionada con el texto, ya que los ojos de Martín son pequeños, inocentes y los de los vecinos de su pueblo son grandes y amarillos, envidian el éxito de Martín en su viaje al camino que no va a ninguna parte.

De com l’ornitorinc va esdevenir el rei dels animals

FITXA
=====
Títol: De com l’ornitorinc va esdevenir el rei dels animals
Autor: Elena Ferro
Il·lustrador: Óscar Villán
Edició: Barcelona: Terrabastall editora, novembre 2007
Edat: de 0 a 6
Temàtica:
Puntuació: 3 de 4

RESSENYA
=========
“De com l’ornitorinc va esdevenir el rei dels animals” forma part també d’aquesta primera entrega d’àlbums il·lustrats de Terrabastall, en aquest cas dins d’una col·lecció anomenada “Solcanúvols”. Si “La Clementina al bosc” em va semblar un llibre força “simplón”, amb algun error que el feia poc recomanable, en aquest cas trobo que els ha sortit un àlbum molt lloable, avaluant tant l’edició en conjunt, com el text i les il·lustracions.

La història no és pas nova, però aporta un plus de comicitat en la manera com se’ns expliquen les reaccions dels animals. Tots ells es reuneixen en assemblea per decidir qui seria el rei dels animals, i les divisions de seguida apareixen: primer, entre els mamífers i els ovípars, que trien l’elefant i el colom com a representants. L’ornitorinc, però, pot donar llet com els mamífers i posar ous com els ovípars, per què no triar-lo a ell? Però la resta d’animals opinen que ell és massa estrany per ser rei. Llavors apareixen dos nous candidats, la guineu i el cocodril, però tots dos son carnívors, i els herbívors no hi estan pas d’acord. És llavors quan se n’adonen que potser sí que hauria de ser rei l’ornitorinc. L’últim paràgraf del llibre diu:

“I és així com l’ornitorinc va esdevenir el rei dels animls. Molts anys després, les persones es van empescar l’absurda teoria que el lleó n’era el rei. Però, és clar, què en saben les persones dels animals? Ben poca cosa, certament.”

Les il·lustracions, força originals, ens van mostrant en un pla frontal, gairebé sempre al costat de l’arbre on té lloc l’assemblea, uns animals d’expressions humanes que riuen, s’enfaden i s’espanten: un elefant certament gros, un colom volant solitari, un ornitorinc certament estrany... jugant amb la distribució en l’espai dels diferents personatges. El text, imprès en lletra blanca sobre el color de fons, és directe i sense floritures. En conjunt, un àlbum amb una història clàssica que es pot convertir en un favorit dels més petits.

La Clementina al bosc

FITXA
=====
Títol: La Clementina al bosc
Autor: Elena Ferro
Il·lustrador: Elena Ferrer
Edició: Barcelona: Terrabastall editora, novembre 2007
Edat: de 0 a 6 anys
Temàtica:
Puntuació: 1 de 4

RESSENYA
=========
“La Clementina al bosc” és una de les dues primeres propostes en àlbum il·lustrat de la nova editorial Terrabastall, que neix amb la voluntat de dedicar-se en aquest mitjà. Aquest llibret ens explica la història de la Clementina, una fada que viu dins la capsa dels tresors d’una nena que es diu Elisenda. L’Elisenda mai la porta amb ella quan surt d’excursió, fins que un dia la Clementin li demana que se l’emporti. Al bosc, la Clementina caurà de la butxaca de l’Elisenda i haurà de buscar la seva amiga. Amb l’ajuda de diferents animalons (una formiga, una marieta i una papallona), trobarà l’Elisenda aseguda al costat de la font. Tot i el mal tràngol, la Clementina està contenta d’haver descobert com és el món exterior i acaba el llibre demanant a l’Elisenda que sempre que surti d’excursió, la porti amb ella.

Com a primer intent, no està malament, però podria haver sortit un producte més reeixit. Trobo que el text és massa extens per una història tan senzilla (massa i tot, potser) i que als lectors no els pagarà massa la pena l’esforç per un fil tan prim. Les il·lustracions, tendres, naïfs, acompanyen el text sense afegir-hi gaire més detalls. Un petit error en la maquetació o la impressió de les mateixes ha fet que algunes surtin amb una ratlla a la vorera inferior, fet que en un àlbum on l’espai en blanc és tan important fa que salti força a la vista. Animem, però, als companys de Terrabastall a resoldre aquest petit error en properes entregues, i a continuar millorant. L’esforç donarà segur els seus fruits.