Mostrando entradas con la etiqueta Esther Granados. Mostrar todas las entradas
Mostrando entradas con la etiqueta Esther Granados. Mostrar todas las entradas

Edison: dos ratolins a al recerca d'un tresor

FITXA
=====
Títol: Edison: dos ratolins a al recerca d'un tresor
Autor: Torben Kuhlmann (text i il·lustració)
Traducció: Susana Tornero
Edició: Joventut, 2018
Edat: a partir de 8 anys
Temàtica: invents i inventors, ratolins, aventures


RESSENYA
=========
Torben Kuhlmann ens brinda de nou una bonica història de ratolins amb afany aventurer. Aquesta vegada la història no explora l’aire ni l’espai sinó les profunditats de l’oceà.

El Pau, un ratolí jove, es valdrà de l’ajuda d’un savi, també ratolí, per descobrir un tresor molt preuat. Però no penseu en tresors amb monedes ni diamants, no, no. Aquesta troballa té a veure amb un avantpassat del Pau que va desaparèixer en un naufragi a l’oceà Atlàntic.

Kuhlmann repeteix el model d’explicar-nos una nova història d’invents creats per uns éssers diminuts que mai defalleixen en res perquè tot és possible. Un text delicat i instructiu que fins i tot podria bé semblar un llibre de coneixements. Perquè l’autor combina a la perfecció la realitat amb la ficció. Tot acompanyat d’unes il·lustracions plenes de detalls, a vegades a plena pàgina, a vegades a petita escala distribuïdes amb una claredat i ordre extraordinaris.

Un llibre ideal per als amants de la ciència i l’aventura. Aquells curiosos que vulgueu conèixer qui va pensar i crear un objecte tan important que forma part de la nostra vida quotidiana i que, si no hi fos, estic segura que la història de la humanitat no seria la mateixa. Si voleu saber quins grans pensadors van donar llum a la nostra vida aquest és el vostre llibre.

Us aconsello la lectura de tots els llibres de Torben Kuhlmann, editats a casa nostra per l’Editorial Joventut. El meu preferit, però, és Moletown, la ciutat dels talps. Un perfecte retrat d’una societat que progressa cap a un futur qüestionable. Uns talps que molt bé podríem comparar-los amb l’espècie humana. Us el recomano de totes totes.

Enllaç dels llibres de Kuhlmann a Ed. Joventut.
Web de Torben Kuhlmann.



[Esther Granados]

RESSENYA
=========
Conte d’il·lustracions encisadores que ens transporten a l’època daurada dels grans inventors. Aquesta vegada, de la mà de dos ratolins, un de jove i aventurer “en Pau” i l’altre de més edat i un xic més savi “el professor”. Plegats viatjaran a la recerca d’un tresor d’un avantpassat d’en Pau. Per tal de cercar-lo, hauran d’investigar els principis de la física, fabricar andròmines... Sovint s’equivocaran, aprenent així dels errors que els faran avançar, ja que els grans invents son el fruit de moltes patacades.
Un tret remarcable d’aquest conte, que fa que en gaudim tant en passar cadascuna de les seves pàgines, són les il·lustracions que ens fan submergir i transportar-nos al món dels ratolins. I es que cadascun dels dibuixos és una petita obra d’art carregada de detalls que et fan embadalir i perdre’t en un mini món.
Cal destacar les notes històriques del final del llibre que contextualitzen el text i enriqueixen al lector amb nous coneixements.
Durant la lectura del llibre cal estar atenta a les il·lustracions, ja que sovint hi descobrim picades d’ullet d’aquest geni de la il·lustració que és en Torben Kuhlmann.
Per acabar, cal destacar que no sols el Pau (el protagonista) cerca tresors, també el lector haurà d’estar alerta per recollir cadascuna de les joies que s’amaguen a les pàgines del llibre.

[Montse Fuster]

Temps era temps en un bosc màgic

FITXA
=====
Títol: Temps era temps en un bosc màgic
Autor: Chris Riddell
Traducció: Mònica Font i Garcia
Edició: Baula, 2018
Edat: a partir de 4 anys
Temàtica: contes tradicionals


RESSENYA
=========
Chris Riddell és un il·lustrador i escriptor anglès molt reconegut a nivell internacional. Aquí el coneixem sobre tot per les històries de l’Ottolina i l’Ada Goth, dos personatges que viuen aventures de tota mena amb humor i diversió assegurada. Però Riddell ha col·laborat amb molts escriptors per il·lustrar històries diverses que han afegit aquell punt divertit que no pot decebre.

Aquesta vegada ens ofereix una mena de “road movie” amb personatges de la literatura tradicional infantil. Tot comença amb la Capelineta verda que és convidada a una festa de la Rapunxó. A llarg del camí que la portarà a la Torre alta del bosc màgic, trobarà un munt de companys dels contes que molts coneixem. Ara bé, Riddell els dona vida pròpia i ens pica l’ullet per tal d’esbrinar a quina història pertany cada personatge. Tot envoltat d’un sentit de l’humor, diria jo, molt britànic.

El format gran del llibre permet a Riddell esplaiar-se amb les il·lustracions. I, com sempre, amb detalls que els bons observadors percebran, comprendran perquè hi són i en gaudiran. Com a bon caricaturista, cada personatge és significatiu i va més enllà de la imatge que coneixem i que ens imaginem. I per això aquest llibre és tan atractiu, perquè Riddell sap com donar la volta a les històries tradicionals que tot infant té en el seu record.

Val molt la pena oferir aquesta alternativa. Ara bé, caldrà tenir un mínim bagatge en contes tradicionals per gaudir plenament de la història, és a dir, si els infants reconeixen tots o alguns dels personatges que hi surten podran descobrir la imaginació desbordant que l’autor els brinda. I, això si, riure plegats amb els detalls tan divertits que ofereix.

Deixeu-vos, doncs, portar per aquest viatge,

“perquè el camí a través del bosc impressiona,
i sempre et posa a prova.
Cada sender nou emociona
I cada passa que fas és una pàgina nova.”

Els contes de la mare ossa

FITXA
=====
Títol:
Els contes de la mare ossa
Autora/Il·lustradora: Kitty Crowther
Traducció: Toni Lillet
Edició: Libros del Zorro Rojo, 2018
Edat: a partir de 4 anys
Temàtica: anar a dormir, explicar contes, mares i fills


RESSENYA
=========
Recordo quan els meus tres fills em demanaven que els expliqués un o més contes abans d’anar a dormir. I també recordo que més d’un conte va haver de ser explicat una infinitat de vegades. Estic totalment convençuda que si en aquell moment hagués tingut aquest llibre a les mans, s’hagués endut la palma d’or cada nit.

El petit ós demana a la seva mare ossa, molt amablement i per partida triple, que li expliqui tres contes. Tres històries fantàstiques amb un denominador comú, el fet d’anar a dormir. Una guardiana del son, la Flora a la recerca del fruit blau i en Galderic, un senyor petit, petit que no es treia mai l’abric (ni el barret).

Tres contes amb personatges apareguts de la imaginació més dolça. Cadascú amb les seves peculiaritats i maneres. Tots embolcallats d’una tendresa i sinceritat que t’arriben al més profund del cor.

Sabíeu que l’autora va néixer el mateix any que jo? Em porta 6 mesos i un dia, vet aquí. Potser no té cap importància però, jo, personalment, noto una connexió especial amb les persones que van arribar al món al llarg del mateix any que jo. Amb la Kitty Crowther em passa i aquesta connexió es transmet a través de les seves històries. No sé el que és, potser la llibertat que transmet en les seves creacions, potser la sensibilitat i espontaneïtat dels seus personatges, potser els entorns fràgils i vulnerables on embolcalla les seves històries.

En tot cas, teniu una autora molt reconeguda en l’àmbit internacional. Ha guanyat premis importants de literatura infantil i tots són merescuts. Jaume Centelles, amant de la literatura infantil i juvenil va dedicar-li un post al seu bloc, "La invitació a la lectura". Llegiu-lo, val la pena.

L’editorial, Libros del Zorro Rojo, ha fet una gran tasca amb aquest llibre. Una traducció al català perfecta que transmet, estic segura, aquest entorn proper de la nit i el dormir amb bona companyia. El format és ideal per a totes aquelles mares i pares i persones que vulguin explicar aquestes boniques històries als infants. I si ho fan en un vespre de tardor com els que estem vivint, amb cel rogent de foc, segur que els colors del llibre els acompanyaran fins que vingui la son.

Entrevista a Kitty Crowther de Fundación La Fuente.

El yeti

FITXA
=====
Títol: El yeti
Autor: Taï-Marc Le Thanh
Il·lustrador: Rébecca Dautremer
Edició: Edelvives, 2016
Edat: a partir de 7 anys
Temàtica: descobrir mites, realitzar somnis, obsessions


RESSENYA
=========
Existeix realment el ieti? La protagonista té una obsessió: buscar-lo. Al principi podria semblar una història d’amor però acte seguit ja se’ns presenta l’objectiu dels pensaments de la noia. Aquest personatge que l’acompanya arreu i que vetlla per ella. Com si també tingués ànsia per trobar-la.
Un viatge a la recerca del mite, de l’imaginari, del fantasma, potser. Un esforç que valdrà la pena si observeu bé i si la vostra imaginació us permet deduir el resultat de la gesta.

El Yeti és un àlbum que no deixa indiferent. Cada pàgina és un cúmul de detalls que ens aboquen al misteri i a la incertesa. Text i il·lustracions van de la mà, així com el duet protagonista. Són inseparables.

Una nova joia d’aquest tàndem tan magníficament compenetrat. Taï-Marc Le Thanh hi posa el text. Cada frase conté la sensibilitat ampliada en forma d’il·lustració de la Rébecca Dautremer. Les paraules de Taï-Marc Le Thanh són dolces i expressen, fins i tot, silencis interiors del duet protagonista. Experimentareu una sensació especial quan els mots us revelen entorns salvatges, decisions difícils i descobriments apassionants.

Rébecca Dautremer treballa amb una passió extraordinària. Les seves il·lustracions en gran format no són debades. Cal mostrar aquesta bellesa dels paratges, de les expressions, dels sentiments. I tot amb una calidesa vertiginosa.

Sóc una seguidora de la Rébecca i el Taï-Marc, sobre tot quan treballen plegats. Els seus llibres ocupen un espai especial en la meva biblioteca perso
nal. I aquest nou àlbum no ha estat menys. Són peces de museu, per dir-ho d’alguna manera. I desitjo que continuïn oferint-nos obres d’art com aquesta.

Si voleu saber més sobre l’autor i la il·lustradora:

Taï-Marc Le Thanh
Rébecca Dautremer

Moletown: la ciutat dels talps

FITXA
=====
Títol: Moletown: la ciutat dels talps
Autor: Torben Kuhlmann
Il·lustrador: Torben Kuhlmann
Edició: Joventut, 2015
Edat: a partir de 5 anys
Temàtica: medi ambient, educació ambiental


RESSENYA
=========
Presentem la segona obra d’aquest jove il·lustrador alemany, Torben Kuhlmann, amb un afany i predilecció per la invenció d’artefactes que continua així com l’homenatge als petits animals carregats de valentia, perseverança i intel·ligència.

Moletown explica la història d’una ciutat de talps. Una ciutat sota terra que va creixent fins al límit i que ha de fer alguna cosa per esdevenir sostenible amb la terra que té a sobre. I és aquí on l’autor obre la porta a la imaginació i ens deixa les darreres guardes per reflexionar. Un llibre que permet reflexionar molt sobre l’equilibri precari que pot succeir entre el progrés i la preservació del medi ambient.

És un àlbum meravellós. Si bé a la seva primera obra, Lindbergh : l'agosarada història d'un ratolí volador que també us recomanem, les imatges anaven acompanyades d’un text equilibrat i introductori de cada capítol, a Moletown no hi ha calgut. Només tenim un petit paràgraf a l’inici i un altre al final. I res més perquè no cal més. Les imatges ho diuen tot amb un estil impecable i ple de detalls. I la imaginació es dispara amb una força extraordinària.

Les il·lustracions estan molt ben trobades, a vegades en formació de vinyeta, altres a sang, és a dir, ocupant doble pàgina. Els tons foscos i apagats concorden perfectament amb l’entorn dels personatges, sota terra.

Feu una mirada més acurada a les guardes del llibre. Hi trobareu tanta informació i tantes picades d’ullet a imatges que coneixeu que gaudireu molt.

Segons l’espai web de l’autor, aquest 2016 ens oferirà un nou àlbum titulat Armstrong de què us avancem el booktràiler.



Hi ha expectació.

http://www.torben-kuhlmann.com/maulwurfstadt/

La tassa

FITXA
=====
Títol: La tassa
Autor: Rebecca Young
Il·lustrador: Matt Ottley
Edició: Símbol, 2015
Edat: a partir de 6 anys
Temàtica: refugiats, futur, superació


RESSENYA
=========
La tassa narra el viatge del Dídac cap a un lloc nou perquè ha hagut d’abandonar casa seva. Ell porta només un llibre, una ampolla, una manta i una tassa amb terra d’on solia jugar. Només amb això s’endinsa al mar amb la seva barca vers un futur pròsper i millor. El que hi troba ho haureu de descobrir vosaltres mateixos.

Aquesta és una bonica història sobre els refugiats. Explica amb una sensibilitat enorme la pèrdua d’aquest nen, el valor enfront les adversitats naturals i la seva esperança per trobar un futur millor.

Rebecca Young és una jove escriptora australiana. Quan parla d’ella mateixa a l’hora d’escriure ens diu: “Els objectes quotidians i moments m'inspiren per escriure. Quan no estic llegint, escrivint o editant llibres per a nens, em poden trobar veient pel·lícules, fent llistes, devorant empanades, arreglant el jardí o reordenant els mobles”. La seva prosa a La tassa té una sensibilitat especial.

Les pintures a l’oli de Matt Ottley encaixen perfectament amb aquesta sensibilitat. Aquests colors apagats a estones però forts en quant a combinació ens fa entrar de ple en el món imaginari del protagonista.

Us deixo un enllaç en què podreu apreciar l’obra de l’il·lustrador.

Una companya de tertúlia em va comentar el detall de la traductora, la Núria Sales i Rovira, de posar uns noms molt especials als dos personatges d’aquest conte. Ha fet un bonic homenatge al Mecanoscrit del segon origen de Manuel de Pedrolo. A la versió original en anglès, els personatges no tenen nom. A la versió en català el nen i la nena es diuen Dídac i Alba, com els del Mecanoscrit. Podeu imaginar per què? Llegiu aquesta meravella d’història i ho entendreu perfectament.

La gran nevada

FITXA
=====
Títol: La gran nevada
Autor: John Rocco

Il·lustrador: John Rocco
Edició: Tramuntana, 2015
Edat: a partir de 5 anys
Temàtica: hivern, valentia, imaginació


RESSENYA
=========
Aquesta història està basada en fets reals. Al febrer de 1978 va nevar durant dos dies seguits a l’estat de Nova Anglaterra, Estats Units. La neu va deixar incomunicades moltes poblacions durant uns quants dies. Aquest conte explica l’experiència d’un nen de 10 anys davant aquell fet.

Us convidem a gaudir d’un llibre molt premiat al 2014 que val la pena compartir amb els infants. Cada pàgina mostra les accions d’una família en els dies següents a la gran nevada. El protagonista esdevé una mena d’heroi que amb el seu enginy aconsegueix els proveïments necessaris no només per a la seva família sinó també per als veïns.

Les il·lustracions són meravelloses. Apareixen tant a pàgina sencera com si d’un còmic es tractés. I fins i tot trobareu un desplegable interior que permet contextualitzar tota la història. El text està integrat a les imatges d’una manera molt encertada, és senzill i molt acurat amb les paraules. La combinació és perfecta.

Amb aquest llibre tan especial no quedareu decebuts i els infants podran gaudir d’un fet poc comú a les nostres contrades. Nevades com aquesta segur que els agradaria molt tot i les dificultats que poden ocasionar.

John Rocco és un autor i il·lustrador americà que va guanyar també la medalla Caldecott pel llibre L’apagada. També ha il·lustrat algunes cobertes de la saga Percy Jackson de Rick Riordan. És molt reconegut al seu país i no es mereix menys. Nosaltres estarem molt pendents del seu conte L’apagada que aviat trobarem a les llibreries. Segur que no ens decep.

En aquest enllaç trobareu informació sobre l’autor i un booktrailer de La gran nevada.

Cuando papá era pequeño había dinosaurios

FITXA
=====
Títol: Cuando papá era pequeño había dinosaurios
Autor: Vincent Malone
Il·lustrador: André Bouchard
Edició: Edelvives, 2014
Edat: a partir de 7 anys
Temàtica: prehistòria, humor, absurd


RESSENYA
=========
Si la Prehistòria ja és un tema que apassiona els petits, quan hi afegim els referents a la infància dels seus pares aconseguim un regal meravellós. Això d’imaginar com vivien els pares, què feien per jugar, per comprar, quan estaven malalts, sempre és interessant. I aquest procés imaginatiu permet els més petits valorar com viuen ells actualment, amb moltes més facilitats, segur.

El conte es compon d’una frase per pàgina amb la imatge que l’acompanya. L’humor és patent al llarg de tot el llibre. El significat del text, però, a vegades frega l’absurd i és aquí quan l’adult haurà de posar cullerada per tal de fer-ho entenedor. Les il·lustracions ens recorden algunes imatges de la revista “El Jueves” i la sàtira no hi falta. Complementen el text de tal manera que no existeix l’un sense l’altre. És evident que el treball dels autors ha estat totalment en col·laboració al llarg de les pàgines.

Penso que aquest llibre aviat haurà de canviar el títol perquè els pares que poden sentir-se reflectits ja no feien aquestes coses, ja seran pares de l’era digital. Per tant, potser caldrà titular-lo “Quan l’avi era petit hi havia dinosaures”. L’edició original francesa és de l’any 2003, és a dir, han passat 11 anys i hi ha hagut molts canvis durant aquest temps. Per això menciono aquest decalatge generacional. No obstant és un llibre simpàtic que permet divertir-se amb la canalla. Amb un humor absurd que convida a aclarir dubtes i ampliar informació sobre les activitats infantils dels nostres “pares/avis”. Conèixer com funcionaven les coses quan els nostres familiars eren petits sempre és divertit i sorprenent per als infants. I és més, actualment vivim en un món rodejat de tecnologia punta i a vegades desmesurat. Aquest llibre també permet adonar-se de la senzillesa dels temps no massa remots, de la simplicitat de les coses. Que no calien tantes coses per ser feliç. És una bona eina per fer pensar als infants.

Els autors han treballat plegats en un altre llibre amb temàtica semblant: Avant quand y’avait pas l’école. En un entorn prehistòric semblant es fa referència a com es transmetien els coneixements de generació en generació sense necessitat d’escola. Era el que es nomena actualment com el “boca orella”. L’humor tampoc hi falta.

Us recomanem aquest vídeo de recomanació dels bibliotecaris francesos:


Quand papa était petit, y'avait des dinosaures por

Si jo fos un llibre

FITXA
=====
Títol: Si jo fos un llibre
Autor: José Jorge Letria
Il·lustrador: André Letria
Edició: Joventut, 2014
Edat: a partir de 6 anys
Temàtica: llibres, lectura, imaginació


RESSENYA
=========
Amants dels llibres, apassionats de la lectura, aquest llibre és per vosaltres. I també per a tots els qui vulguin imaginar un munt de funcions de l’objecte “llibre”. Amb la fórmula “Si jo fos...” ens endinsem en un món de possibilitats en què el llibre serà el protagonista. Què faríeu amb un llibre que en obrir-lo trobeu una escala al desconegut? Us hi endinsaríeu? I amb un llibre maletí, què hi guardaríeu? I si el poguéssiu convertir en una tenda de campanya, on acamparíeu? Hi ha un llibre per a cada ocasió, per a cada persona, per a cada moment. Tot un món dins un llibre.

José Jorge Letria és un poeta, periodista i dramaturg portuguès, autor de nombroses obres per a infants. A Si jo fos un llibre ens brinda unes invitacions meravelloses al seu propi imaginari. Unes frases fresques que ens faran pensar i observar les il·lustracions que les acompanyen. Perquè en aquest cas no s’entén el text sense la il·lustració d’André Letria. Considero que són un complement a voltes necessari. Hi ha imatges molt suggerents i amb una gran quantitat de simbologia. André Letria és un il·lustrador molt reconegut en l’àmbit internacional.

Altres ressenyes mencionen aquest àlbum com un llibre de postals i és cert. Endinseu-vos i comprovareu que per a cada moment teniu una resposta en un llibre.

Aquesta obra va rebre el Premi Junceda Ibèria al 2012 a la seva editora portuguesa Pato Lógico. Un reconeixement nacional per part de l’APIC (Associació Professional d’Il·lustradors de Catalunya).

Us recomano aquesta xerrada d’André Letria sobre el llibre digital il·lustrat, i aquí teniu també el booktrailer de Si jo fos un llibre:

Aquí teniu també el booktrailer de Si jo fos un llibre:

Burro (el origen)

FITXA
=====
Títol: Burro (el origen)

Autor: Juan Arjona
Il·lustrador: Luciano Lozano
Edició: A buen paso, 2014
Edat: a partir de 6 anys
Temàtica: contes tradicionals, humor


RESSENYA
=========
Burro és un ase que emprèn una nova vida cansat de viure al costat un arbre ploraner. Després de conèixer una rateta que ens serà del tot familiar, esdevindrà l’heroi que tot ase ha volgut ser. Perquè malgrat ser un entès en el món de la transformació i la disfressa, les seves virtuts no seran suficients per salvar la noia de la història. Bé, caldrà un acte de valentia com en qualsevol història de superherois.

Us recomano molt aquest llibre. L’autor del text és l’escriptor i narrador sevillenc Juan Arjona que, tal i com us vaig esmentar a la ressenya de Soy pequeñito, també ha editat amb A Puen Paso diversos llibres de la col•lecció Antonino y Oso y Amiga gallina. Tots ells amb un to poètic i còmic. Textos breus que contenen un gran significat. En aquest cas la història es desenvolupa amb un ritme que convida a seguir. Un vocabulari fàcil i entenedor que facilita l’enteniment i provoca més d’un somriure per sota el nas. Una adaptació molt ben trobada del conte de La rateta que escombrava l’escaleta. I és que els clàssics permeten aquestes coses. Perquè són històries vives que sempre les tindrem i sempre ens hi podem referir.

Les il•lustracions van a càrrec de Luciano Lozano, un “ilustrista” com es diu ell mateix establert a Barcelona però nascut a Andalusia. Col•labora força amb revistes i diaris i ha guanyat el Premi Junceda 2011 d’il•lustració a la millor obra publicada a l’estranger, Operation Alphabet, editada per Thames and Hudson al Regne Unit, Estats Units, França i Polònia. A Burro (el origen) Luciano aporta unes imatges amb un estil molt particular i amb un sentit de l’humor extraordinari. Acompanyen el text amb harmonia i augmenta la frescor de tota la història. Cal estar al cas dels detalls perquè no hi falten així com les disfresses més originals que he vist en la meva vida.

Un gran llibre amb un gran heroi com a protagonista. Una picada d’ullet per als grans que es divertiran amb els petits.

Aquí us deixem un tastet de la història:



També us recomano l’espai web de Luciano Lozano: http://ilustrista.com

Els Gulins

FITXA
=====
Títol: Els Gulins
Autor: Luis Amavisca
Il·lustrador: Noemí Villamuza
Edició: Nubeocho, 2014
Edat: a partir de 4 anys
Temàtica: ecologia, sostenibilitat, contaminació, amistat


RESSENYA
=========
El planeta Gala es troba en perill de desaparèixer. La contaminació i la deixadesa dels seus habitants, els Gulins, pot ser nefasta. Només dos petits personatges trobaran una solució dràstica i efectiva. Com a mínim durant un temps.

Si pensàvem que la ciència ficció era difícil de transmetre als més petits, amb aquest àlbum ho tindrem fàcil. Uns personatges sorprenents amb diferències amb els humans però molt iguals en qüestió d’actitud. Petits extraterrestres del tot originals que actuen de manera molt més humana fins i tot que molts de nosaltres.

Un àlbum ideal que transmet amb molta gràcia la defensa pel medi ambient i per la sostenibilitat. Cuidar el nostre planeta és feina de tots. I les petites accions valen molt.

Amb humor i imaginació, el text proposa un lèxic nou combinant diferents significats i grafies. El sentit comú facilitarà la comprensió i provocarà més d’un somriure. L’autor, Luis Amavisca, és un artista polifacètic que a més de dedicar-se a crear instal•lacions artístiques, també fa meravelloses fotografies i escriu contes. D’ell són també El lapicero mágico, La princesa Li i Creador de sueños, tots editats per Nubeocho.

Les il•lustracions de la ja reconeguda Noemí Villamuza, que s’estrena a Nubeocho, són una alegria per a la vista. La seva tècnica a llapis, perfeccionada pel color digital, és impactant i exitosa. Unes imatges a plena pàgina molt ben sincronitzades amb el text. Cada personatge té la seva idiosincràsia i originalitat. Noemí sap reflectir perfectament els detalls importants de tots ells.

En definitiva, un conte molt recomanable. Transmetre aquests valors entorn la cura del nostre planeta pot ser divertit si ho sabem fer, com la història que us recomanem.

En Roc escriu una història

FITXA
=====
Títol: En Roc escriu una història
Autor i il·lustrador: Tad Hills
Edició: Joventut
Edat: a partir de 5 anys
Temàtica: lectura i escriptura, amistat.


RESSENYA
=========
Torna el gosset inquiet amb nova aventura. Recordeu el llibre “El Roc aprèn a llegir”? Doncs aquesta és la continuació d’aquella història en què el gos va aprendre a llegir gràcies al petit canari.
Aquesta vegada el Roc ja coneix moltes paraules i pensa que les podria agrupar per crear una història. Necessitarà la inspiració, la imaginació i una ajuda molt especial per sortir-se’n.
Un conte molt simple que pot ser útil per incentivar la lectura i l’escriptura en els petits que comencen a llegir i escriure. És una bona manera d’animar-los a conèixer el procés pel qual passen els escriptor d’històries i contes.

Les il•lustracions presenten dolçament els esdeveniments i els personatges. La tècnica utilitzada és la pintura l’oli combinada amb llapis de colors. La mida és diferent a cada pàgina, ja sigui a plena pàgina o en forma de vinyeta. La combinació amb el text és adient i correcta.

Tad Hills és nord-americà, de Norwell, Massachusetts. És amant de la natura i de l’art, aficions que el van dur a estudiar pintura, dibuix, gravat, escultura, escriptura creativa i poesia; ara bé, ell ens explica que ser pare ha estat la millor educació: «Passar temps amb els meus fills m'ajuda a recordar el que és ser un nen. Tracte de captar la seva visió de la innocència i l'entusiasme del seu món en els meus llibres. Vull que els nens es vegin reflectits en els meus personatges».

Soy pequeñito

FITXA
=====
Títol: Soy pequeñito

Autor: Juan Arjona
Il·lustrador: Emilio Urberuaga
Edició: A buen paso, 2013
Edat: a partir de 4 anys
Temàtica: autoestima, família


RESSENYA
=========
Considerat un dels 10 millors àlbums del 2013 pel diari El País, aquesta breu història és dues vegades bona, és a dir, per partida doble. D’una banda l’escriptor i narrador sevillenc Juan Arjona que ha editat amb A buen paso diversos llibres de la col•lecció Antonino. Tots ells amb un to poètic i còmic. Textos breus que contenen un gran significat. Com el llibre que ens pertoca. El personatge principal narra com se’n surt en situacions difícils tot i ser petit. I no tan sols ell sol sinó que els altres que l’estimen també l’ajuden. I qui són tots aquests? Podríeu pensar en amics d’escola, en mascotes desitjades, en joguines preferides. No és el cas. A “Soy pequeñito” els integrants de la família del menut són presentats d’una manera molt original. I aquí hi entra l’il•lustrador, el prolífic Emilio Urberuaga. Ens ofereix imatges a doble pàgina, amb el text integrat i respectat. I el joc d’endevinar qui és qui en la família del protagonista està assegurat. Perquè cadascú pot tenir un punt de vista diferent de les coses que ens envolten.

Un àlbum molt tendre i agradable. Per ensenyar als més petits que les dificultats es poden superar amb l’ajuda d’aquells que ens estimen incondicionalment.


En Dog i els llibres

FITXA
=====
Títol: En Dog i els llibrs
Autor: Louise Yates
Il·lustrador: Louise Yates
Edició: Flamboyant, 2012
Edat: a partir de 4 anys
Temàtica: lectura, imaginació, amistat


RESSENYA
=========
Aquí tenim el primer àlbum traduït al català d’aquesta jove autora i il•lustradora anglesa. Un conte que ens porta a estimar els llibres i la lectura sense cap mena de dubte. L’argument és molt senzill. El Dog és un gos que adora els llibres i decideix obrir una llibreria per recomanar a tothom els llibres que més li agraden. Al principi les coses no aniran com a ell li agradaria però ben aviat el seu somni es farà realitat.

El text és senzill i entenedor. Diria fins i tot que amb les il•lustracions hi hauria prou per entendre la història. Perquè són aquestes les que dominen en l’àlbum. Feu la prova i veureu com les imatges, en aquest cas, diuen més que les paraules. L’autora sap expressar perfectament les emocions en tots els personatges. Cada pàgina és plena de vida, amb traços senzills i amb tota la gamma de colors pastel. En algunes, l’autora es permet la distribució de les il•lustracions en forma de grans vinyetes. Aquest recurs facilita la lectura i permet el doble joc amb algunes de les imatges, com si volguéssim trobar-hi les diferències. Aquí l’infant pot fer volar la imaginació a l’hora que desenvolupa la lectura de la imatge.

Aquesta jove autora va estar premiada amb el Roald Dahl Funny Prize al 2010 per aquest conte. També ha obtingut diverses nominacions per altres contes seus. Esperem que aviat ens arribin més obres seves i que continuï meravellant-nos amb els seus dibuixos. Si en voleu saber més d’ella podeu visitar la seva web.

Cal dir que l’edició per part de l’editorial Flamboyant ha estat acurada i ha permès gaudir d’aquest àlbum en la seva plenitud. Només un apunt crític a la traducció perquè hem trobat algun terme mal traduït al català així com construccions morfològiques poc adients.

Donde los árboles cantan

FITXA
=====
Títol: Donde los árboles cantan
Autor: Laura Gallego
Il·lustrador: -
Edició: Madrid: SM, 2011
Edat: a partir de 13 anys
Temàtica: aventures, creixement personal, Edat Mitjana


RESSENYA
=========

Aquesta nova novel•la de la Laura Gallego tracta de la invasió d’uns bàrbars en un regne de reis i cavallers, Nortia, i de com aquesta invasió provoca un canvi important en la vida i el futur d’una donzella de la cort, la Viana. Ella n’és la protagonista. Gràcies a altres personatges, aconseguirà posar fi a tal situació de guerres i desgràcies d’una manera a vegades previsible però que no deixa de sorprendre. En la novel•la s’hi barregen realitats i fantasies, sobre tot, pel que fa al bosc “màgic”, un altre personatge important i clau de la història. I no falta la part romàntica, és clar. Aquesta és divertida i misteriosa, ja ho esbrinareu... Per cert, la relació entre la protagonista i Lobo, un cavaller desterrat que la instrueix en l’art de la supervivència, és un dels episodis que més m’ha agradat. L’autora ha sabut definir molt bé ambdós caràcters i m’ha provocat aquell somriure de mig costat, a conseqüència de l’humor quasi negre en el tracte d’ell vers ella.

Aquesta recomanació l’heu d’entendre des del punt de vista d’algú que s’estrena amb la Laura Gallego. Ja sabeu que és una escriptora força prolífica de novel•la juvenil i amb un públic jove i adult bastant fanàtic de les seves obres. Tinc pendents un munt de llibres d’ella i sempre me’ls recomanen. L’altre dia, però, em va caure a les mans aquest i vaig pensar, vinga, és hora de llegir aquesta autora. I quina sorpresa! A mi em va encantar, la veritat. El vaig pràcticament devorar. Des de la trilogia de l’Stieg Larsson que no em passava. Ja sabeu, allò d’aprofitar qualsevol moment i lloc més inversemblants per obrir la pàgina que toca i llegir, encara que només disposis de dos minuts. Tot i ser una història típica d’aventures cavalleresques ambientada en època medieval, la manera com està escrita, l’argument, els personatges, l’ambientació, els diàlegs, etc., et porten a endinsar-te fàcilment. Fins i tot el ritme és tan trepidant que sembla més un guió cinematogràfic que una novel•la.

He llegit vàries ressenyes d’aquest llibre i us haig de dir que hi ha opinions de tot tipus. Hi ha qui la troba “nyonya”, hi ha qui té pegues sobre algun personatge o sobre el final. Sí que és cert, i em sembla que gairebé tothom coincideix, que és una novel•la bona de llegir, no es fa feixuga, al contrari. I penso que aquest ritme tan dinàmic fa que la puguem llegir en qualsevol moment, no caldrà esperar l’arribada de les vacances. I tampoc caldrà buscar-li més coses de les que ofereix. Us recomano gaudir d’aquesta narrativa que envolta el món màgic junt amb el món medieval amb personatges que senten, que es superen, que estimen, que odien i que aprenen a viure. Una novel•la de creixement personal, a fi de comptes.

¿Dónde están mis gafas?

FITXA
=====
Títol: ¿Dónde están mis gafas?
Autor: María Pascual
Il·lustrador: María Pascual
Edició: Thule, 2012
Edat: a partir de 3 anys
Temàtica: humor


RESSENYA
=========
Aquest petit àlbum és una joia. A més de passar-m’ho molt bé mirant-lo he après a observar cada pàgina amb deteniment i he descobert un munt de detalls amagats. El llibre no té text, tan sols amb el títol n’hi ha prou. Cada pàgina és una imatge que diu molt de la història. Un bon home a qui l’autora anomena Camilo Bolognato, un xic despistat, que busca les seves ulleres. No us diré on estan perquè ho haureu de descobrir vosaltres mateixos. Les buscarà pels llocs més inhòspits: la boca del seu gos, la peixera, la nevera... Si us agrada el detallisme, aquest és el vostre llibre. I, sobre tot, el detallisme més surrealista, perquè com poden haver anat a parar un mitjó i una agulla de cosir dins la boca d’un gos?

L’autora, la María Pacual, no l’heu de confondre amb la il•lustradora d’aquells reculls de contes clàssics tan característics, amb aquests rostres infantils tan arrodonits i ensucrats. No, aquesta il•lustradora és doctora en Belles Arts i co-directora de Pluviam, un estudi de disseny que treballa en il•lustració, multimèdia i en identitat corporativa.

Aquesta és la seva primera obra en solitari. Cal dir que li ha sortir d’allò més bé perquè m’ha entusiasmat aquest àlbum. Unes il•lustracions molt fresques, lliures d’enfarfegaments, amb tons dolços i un traç definit. Fins i tot l’aire caricaturesc dels personatges és agradable d’observar.

En definitiva, un llibre adreçat a tothom qui vulgui somriure durant una estoneta, petits i grans. Des d’aquí voldria animar aquesta il•lustradora a que ens meravelli amb més àlbums. Sabent que està treballant en altres projectes, espero que arribin aviat.

Si em deixeu recomanar-vos una pàgina, em quedo amb aquella en què el nostre protagonista ha d’esforçar-se per poder llegir un llibre ja que no s’hi veu del tot. La imatge d’ell allunyant el llibre i enfocant és genial. Suposo que he triat aquesta per defecte professional, ja em disculpareu.

Aquí us deixo una entrevista molt interessant que li van fer els del bloc “El Elefante lector”.

Un día diferente para el señor Amos

FITXA
=====
Títol: Un día diferente para el señor Amos
Autor: Philip C. Stead
Il·lustrador: Erin E. Stead
Edició: Océano Travesía
Edat: a partir de 6 anys
Temàtica: amistat, bondat, animals del zoo


RESSENYA
=========

El senyor Amos treballa al zoològic. Un dia agafa un refredat i no pot anar a la feina. Els animals que se l’estimen molt i el troben a faltar, decideixen anar-lo a veure i vet aquí el que passa...

Quina joia de conte, esplèndid, tendre, emocionant i meravellós. Un text senzill carregat d’humor i doble sentit. Amb unes il•lustracions combinades a llapis i color extraordinàries. Cada rostre és un sentiment, cada animal un caràcter, cada peça de roba, una ocasió.

Us convido a dedicar-hi una bona estona. Mireu amb deteniment cada il•lustració. Llegiu el text, tot està lligat, tot té una explicació. I aquest joc amb el doble sentit és meravellós. Quan el llegim a l’infant, podem aprofitar per mostrar la importància de l’amistat, de la bondat, d’ajudar a qui ho necessita.

Els autors són parella i aquest fet es palpa al llarg de la història. Hi ha tal harmonia entre les paraules i les il•lustracions que permeten fer-se a la idea de la meravellosa unió entre ambdós, malgrat sembli una mica “snob”.

Buscant informació per internet m’he trobat amb aquesta “perla”. Es tracta d’un bloc que us recomano. Hi ha un post sobre aquest conte amb la possibilitat d’escoltar la lectura en anglès. Explica coses sobre les il•lustracions que val la pena llegir. Impressionant.

També he trobat una mostra del procés creatiu d’aquest conte per part la il•lustradora.

El castor estressat

FITXA
=====
Títol: El castor estressat
Autor: Nicholas Oldland
Il·lustrador: Nicholas Oldland
Edició: Símbol Editors, 2011
Edat: de 3 a 5 anys
Temàtica: empatia, ecologia


RESSENYA
=========
Aquí tenim una nova història del Nicholas Oldland sobre un habitant del bosc força peculiar. Aquesta vegada ens trobem amb un castor una mica maldestre a l’hora de construir la seva presa. El títol ja ens dóna alguna pista així com el primer paràgraf del conte: “Hi havia una vegada un castor que estava tan estressat que sempre anava molt de pressa, no pensava gaire bé el que feia i actuava com si estigués sol al bosc”. Ja us podeu imaginar les conseqüències de tot plegat. 

Si us van agradar L'ós que abraçava els arbres i L'ant a qui deien Ni-Ni, del mateix autor, aquest conte us farà somriure de nou i pensar en com actuem i què passa quan ens oblidem dels qui ens envolten en aquest món.

Una història divertida per mostrar als més petits la importància de respectar els altres. Saber rectificar i corretgir els nostres errors de la manera més adient, és el tema d’aquest conte.

Amb unes il•lustracions magnífiques, aquest conte us serà molt útil per acompanyar i mostrar l’època de l’any en què ens trobem: la tardor. També serà adequat per il•lustrar el tema dels boscos i així commemorar l’Any Internacional que es celebra al 2011.

Millones de gatos

FITXA
=====
Títol: Millones de gatos
Autor: Wanda Gág
Il·lustrador: Wanda Gág
Edició: Libros del Zorro Rojo, 2011
Edat: a partir de 6 anys
Temàtica: soledat, gent gran, gats


RESSENYA
=========
Un home molt molt vell i una dona molt molt vella se senten sols. L’home decideix anar a buscar un gat per fer-los companyia. Però no serà fàcil, abans haurà de carretejar amb milions de gats fins a casa. Què passarà? Cal llegir-lo per saber-ho.

Aquesta reedició del llibre “Milions fo cats” de la Wanda Gág segur que haurà agradat a un munt d’amants dels àlbums il•lustrats. Des de 1928 ha estat editat en nombroses llengües. Alguns crítics el consideren un dels primers àlbums il•lustrats moderns. Wanda Gág va rebre per aquest àlbum un dels reconeixements més importants de la literatura infantil als Estats Units, la Medalla d’Honor John Newbery, concedit per la American Library Association. L’editor en castellà també ens recorda que aquest llibre encara és tan popular als Estats Units com quan es va publicar per primera vegada.

La història és molt senzilla, el text juga amb frases que es repeteixen al llarg de l’argument. Això aporta una musicalitat especial, tot i que caldria llegir-lo en la llengua original per apreciar-ho al cent per cent. Els dibuixos estan emmarcats al llarg de les pàgines amb una harmonia fabulosa, en simetria perfecta. L’autora ens presenta l’argument tant amb el text com amb els dibuixos. Unes il•lustracions totalment seqüencials que aprofiten ambdues pàgines per transmetre el millor de la història.

He llegit que fa trenta anys van demanar a Maurice Sendak si pensava que els àlbums il•lustrats eren millors en el passat: «Sí», va contestar Sendak, «abans existia Wanda Gág».

¿Quién anda ahí?

FITXA
=====
Títol: ¿Quién anda ahí?
Autor: Emilio Urberuaga
Il·lustrador: Emilio Urberuaga
Edició: Kókinos, 2011
Edat: a partir de 6 anys
Temàtica: imaginación, responsabilitat


RESSENYA
=========
Emilio Urberuaga ens ofereix el seu primer llibre com a autor i il•lustrador alhora. N’ha il•lustrat un munt, sempre amb aquella picardia que el caracteritza.

Aquí realment pren el vol i ens mostra un nen, l’Emil (de Emilio), que vol fer la seva. Ell és part de la il•lustració d’un conte però decideix abandonar la història i crear el seu propi espai, un nou món.

Mentre el llegia m’ha semblat que l’autor, d’alguna manera, ens ha explicat allò que ha començat a fer. Escriure i il•lustrar les seves pròpies històries. Com si s’emancipés dels autors, perquè el conte no és res més que el desig d’independitzar-se. I ho aconsegueix sota una condició, ja ho veureu al final.

A l’Emilio Urberuaga li encanta jugar amb la il•lustració i les segones intencions. Un pessic d’humor, un pessic de nostàlgia i una mossegada d’enyorança. Tot plegat acompanyat d’una calidesa visual que convida a rellegir-lo i observar-lo de nou.

(Esther Granados)

Aquest és l’últim àlbum d’Emilio Urberuaga, Premi Nacional d’Il·lustració de 2011. Proposa una història metatextual, en la que un personatge secundari d’un àlbum il·lustrat per ell (¿Qué hace un cocodrilo por la noche?) decideix sortir de la pàgina en què viu i entrar a una altra pàgina i, per tant, convertir-se en el protagonista d’una nova història.

L’àlbum, ple de referències personals (el secundari es diu Emil, a la il·lustració inicial hi apareixen els noms dels dos a qui dedica l’àlbum i de Grosz -l’artista?) sembla un divertimento i homenatge de l’autor sobre el seu mateix ofici. Una picada d’ull oberta a múltiples interpretacions.

(Febe Mendoza)