Juan Hormiga

FITXA
=====
Títol: Juan Hormiga
Autor: Gustavo Roldán
Il·lustrador: Gustavo Roldán
Edició: A Buen Paso, 2012
Edat: de 0 a 5 anys
Temàtica:


RESSENYA
=========
Roldán ens presenta, amb una coberta que ja promet, un àlbum amb il•lustracions en la mateixa línia que ja ens té acostumats: sobretot negre i vermell.

Juan Hormiga, a diferència de la resta de formigues, no és gaire treballador, si més no no treballa de la mateixa manera. Juan Hormiga és un fantàstic narrador. Especialment explica amb un realisme espectacular les peripècies que va viure el seu avi, que havia estat una formiga aventurera.
Però un dia decideix que ell també es convertirà en una formiga aventurera i segueix el camí traçat pel seu avi.
Però el dia que hauria d’haver creuat el riu, segons l’itinerari del seu avi, cau un aiguat. I totes les formigues el donen per mort, haurà sobreviscut?

Història que ajuda a acceptar cadascú com és i a veure’n els seus avantatges i que també recorda el valor de la paraula i la narració oral.

Destruïm tots els cotxes

FITXA
=====
Títol: Destruïm tots els cotxes
Autor: Blake Nelson
Il·lustrador: -
Edició: Barcelona: Cruïlla, 2013
Edat: a partir de 14 anys
Temàtica: Adolescència, humor, amor, ecologia


RESSENYA
=========
No és fàcil tenir disset anys. I encara menys si et dius James Hoff i t'has proposat convèncer la resta del món que cal destruir tots els cotxes, sense excepció, pel bé del planeta. Abans, però, en James haurà de convèncer el professor d'anglès avançat que la redacció on justifica aquesta teoria és digna d'obtenir bona nota. I sembla que això no serà precisament bufar i fer ampolles... Aprovar les redaccions d'anglès, reivindicar un estil de vida més sostenible, conviure amb una família que no t'entén, lligar amb noies, pensar en la universitat... Decididament, no és gens fàcil tenir disset anys.

Aquesta novel•la de Blake Nelson alterna les polèmiques redaccions d'en James per a la classe d’anglès amb les entrades que escriu al seu diari. A través d'aquests textos en primera persona descobrim un protagonista carismàtic, amb un toc d'excentricitat que el fa entranyable; un personatge amb ideals que no troba la manera de canalitzar-los. Durant la història veurem com evolucionen les relacions d'en James amb la gent que l'envolta (la meva preferida, la relació que té amb el professor Cogweiller) i com madura ell mentre busca el seu lloc al món.

Destruïm tots els cotxes no és un altre llibre més sobre adolescents. Hi trobem els temes que els agraden i els preocupen, però tractats des d'un punt de vista diferent. És una novel•la gamberra però profunda a la vegada, amb una bona càrrega de crítica social i de defensa del medi ambient que pot convidar a reflexionar.

Cal destacar, a més, que la traducció al català és de Francesc Miralles.

Luces en el canal

FITXA
=====
Títol: Luces en el canal
Autor: David Fernández Sifres
Il•lustrador: Puño
Edició: SM, 2013
Edat: a partir de 10 anys
Temàtica: realismo & fantasía
Premio Barco de Vapor 2013



RESSENYA
========
Luces en el canal es una novelita curiosa. Supongo que podría calificarse del “realismo mágico” para chavales. Empieza siendo una historia 100% realista, sobre un niño al que le falta una pierna porque de pequeño lo atropelló una bicicleta por las calles de Amsterdam, y un señor semi-indigente que se dedica a pescar bicicletas del fondo de los canales, restaurarlas y venderlas (cuando la policía no lo acusa de haberlas robado), y la amistad que surge entre los dos. Pero en un momento dado de la historia, sucede algo inexplicable (que, como bien dice la palabra, no explicaremos aquí), y que los lectores deberán asumir sin rechistar: así ha sucedido, y así nos lo ha contado David Fernández, el autor de este texto, que ha ganado el último Premio Barco de Vapor.

El texto es sencillo y agradable de leer, muy transparente, muy “factual” que dicen los ingleses: os cuento lo que ha pasado tal como ha pasado. En ese sentido, a mí me hubiera gustado algo más de... digámosle personalidad, lirismo, estilo o no sé bien. Lo que sí me gusta es la fuerte presencia de las ilustraciones de Puño (toda la personalidad que le falta al texto le sobra a la imagen). Igual que con el Barco de Vapor de hace dos años, de Nesquens (el del año pasado se me pasó por alto; tendré que recuperarlo!), las ilustraciones se mezclan de todas las maneras posibles con el texto (a veces aparecen debajo, a veces al lado, a veces el color del fondo invade toda la página). Un auténtico festival de colores, texturas y puntos de vista para una novela muy ilustrada (un formato cada vez más en alza).

Pinceladas (Haikus)

FITXA
=====
Títol: Pinceladas (Haikus)
Autor: Elsa Pascual
Il·lustrador: Montse Tobella
Edició: Barcelona: Pol·len Edicions, 2012
Edat: 7 anys
Temàtica: poesia, haikus


RESSENYA
=========
Elsa Pascual és una enamorada d’aquesta petita estrofa nascuda al Japó al segle XVII de nom Haiku. Aquest art literari cerca captar el moment, l’ara, i les sensacions d’aquest instant en poques línies.
Estructurat en quatre blocs “Reflejos”, “Senda del huerto”, “Olor del aire” i “Claroscuro”, l’autora crea els seus propis haikus on podrem sentir d’una manera evocadora el temps, les olors, els sons i moltes altres sensacions.
Plenes de senzillesa, nostàlgia i de l’universal que només les coses petites poden aconseguir, trobem les fantàstiques il•lustracions de la Montse Tobella que encaixen a la perfecció amb l’atmosfera que es respira al llibre jugant amb els tons sèpia i les aiguades de la tinta.
Text, formes, colors i sensacions ben encaixats per a un llibre construït amb molt bon gust.

Ser amigos

FITXA
=====
Títol: Ser amigos
Autor: Arianna Papini
Il·lustrador: Arianna Papini
Edició: Kalandraka, 2013
Edat: de 3 a 6
Temàtica: amistat, tolerància


RESSENYA
=========
Este álbum de Kalandraka es un libro sencillo pero muy intenso y tierno. AriannaPapini, autora e ilustradora nos ofrece un álbum sobre la amistad, el afecto y diferentes cualidades que nos hacen mejores personas y mejores amigos, como la igualdad, el respeto o la tolerancia, por encima de las diferencias o las cualidades físicas.
Una buena amistad es apoyar incondicionalmente en los buenos y en los malos momentos, es confianza mutua, es compartir alegría y cariño...
Un buen amigo es lo que nos cuenta Arianna en este delicado álbum donde la primera ilustración es a doble página y allí se nos expone la primera frase: "Ser amigos es..."
Las siguientes páginas muestran el texto en la izquierda y la ilustración a la derecha, la explicación escrita en un lado y la explicación dibujada en el otro. Todo muy descriptivo y divertido. La última ilustración vuelve a ser a doble página.
Tras la publicación de ¿Qué te gustaría ser?, finalista del IV Premio Internacional Compostela de Álbum Ilustrado, AriannaPapini vuelve al catálogo de los Libros para Soñar con un sencillo relato a modo de listado de premisas, que utiliza la tipografía mayúscula para facilitar su legibilidad a los primeros lectores.
Los protagonistas de este álbum son animales diferentes, a veces incompatibles por su hábitat: aves, peces, insectos, reptiles... Con ellos se demuestra una buena convivencia entre diferentes y a primera vista incompatibles.
La figura humana también se hace presente en el libro para reforzar la identificación de los lectores, que encontrarán simpáticos guiños en las ilustraciones.
"AriannaPapini reúne parejas singulares que, como el ratón y el elefante, o el gato y el pez, no se caracterizan tradicionalmente por su buena relación. Son imágenes que, sobre un fondo plano de color, remarcan la silueta de los personajes combinando texturas, colores suaves e intensos, y logrando, en conjunto, un resultado caracterizado por la dulzura y la cercanía."
Un libro que os animamos a leer en compañía y luego dialogar en familia con los niños. Un sencillo álbum que lucha por defender la amistad, la convivencia y el respeto en todos sus aspectos.


[Reseña publicada originalmente en Boolino.com y reproducida aquí con el permiso de su autora]

Vango

FITXA
=====
Títol: Vango
Autor: Timothée de Fombelle
Il·lustrador: -
Edició: Barcelona: Estrella Polar, 2013
Edat: a partir de 12 anys
Temàtica: aventures, històrica


RESSENYA
=========
Situeu-vos al París de 1934. En Vango és davant de Notre-Dame, enmig d'un acte multitudinari, a punt de ser ordenat capellà. En qüestió de segons, tot canvia: el noi passa de ser un seminarista més a esdevenir el centre de totes les mirades. La mirada de la policia, que l'acusa d'assassinat; la mirada d'un misteriós home armat, que li engega una pluja de trets; i la mirada del públic, que el veu fugir i desaparèixer. Però, qui és en Vango? Això és el que ens agradaria saber, tant a nosaltres com a ell mateix. Perquè aquest noi enigmàtic i una mica paranoic desconeix el seu passat. La perillosa aventura que l'ha forçat a convertir-se en fugitiu el durà de Sicília a Escòcia, de França a Alemanya, a la recerca de la seva identitat.

Prepareu-vos a viure una experiència trepidant al costat d'en Vango. Timothée de Fombelle ha creat una novel•la excel•lent, plena de trames interessants perfectament ordides amb fils d'aventura, tendresa i humor. Històries amb les quals l'autor de l'exitosa sèrie Tobie Lolness us farà anar per on vulgui: us animarà a avançar conclusions a cada escena, creient que són encertades, per sorprendre-us tot seguit amb un desenllaç que no esperàveu. No estranya que s'hagi endut un bon cabàs de premis amb aquest llibre.

Bona part de la màgia d'aquesta novel•la la posen els seus personatges. En Vango, per descomptat: és curiós comprovar com empatitzem amb aquest protagonista desconegut més per l'estimació que desperta en els amics que troba pel camí que no pas pel que ell pugui dir o pel que sabem del seu passat. Entre aquests amics trobem personatges realment atractius, com l'Ethel, en Zefiro, la Mademoiselle, l'Eckener o l'Anguila. A més de fer-nos viure una aventura fascinant, Fombelle ens situa històricament a l'Europa d'aquella època en combinar amb destresa personatges de ficció amb reals, entre els quals podem trobar el Dr. Hugo Eckener, commandant del Graf Zeppelin; Serguei Prokofiev, compositor rus; i la nena Setanka, de qui no en desvetllem ara la identitat perquè la descobriu durant la lectura.

Les trames de tots aquests personatges s'intercalen a la novel•la i van encaixant com peces d'un trencaclosques que, en realitat, no acabarà complet. Perquè Vango és una història dividida en dues parts, i no en traurem l'entrellat fins que no en publiquin la segona. A França ja l'han poguda llegir; esperem que la versió catalana arribi aviat!

La Florentina vol veure món

FITXA
=====
Títol: La Florentina vol veure món
Autor: Alexander Steffensmeier
Il·lustrador: Alexander Steffensmeier
Edició: Barcanova, 2013
Edat: a partir de 5 anys
Temàtica:


RESSENYA
=========
La Florentina vol veure món és el cinquè títol de la col•lecció de "La vaca Florentina".
Una història deliciosa i divertida, tant per la temàtica, com per les il•lustracions que acompanyen la narració.
En aquest cas, la Florentina, nom molt escaient per una vaca, que viu rodejada de prats i de flors, decideix, arrel de veure la postal del carter, on explica les meravelles que descobreix en els seus viatges, també marxar i conèixer món.
I comença el seu nou camí. A la maleta hi posa les coses necessàries; raspall i pasta de dents, tovallola, càmera fotogràfica… i s’acomiada dels seus amics de la granja.
Es dirigeix a la parada de l’autobús: passen les hores i l’autobús no arriba. Amb la cua entre cames, torna a la granja, però pel camí descobreix un prat. Un lloc ideal per quedar-s’hi i per gaudir de les vacances i fer tota classe de bajanades. Quan descobreix però, l’activitat que es desenvolupa a la granja per celebrar la festa d’estiu, decideix tornar a la seva llar, tot deixant la vida d’aventures que vivia al prat.
Penso que bona part de la gràcia d’aquest àlbum rau en les divertides il•lustracions d’Alexander Steffensmeier, l’autor i també il•lustrador alemany i que per si soles, ja expliquen la historia. És impossible no somriure davant d’una simpàtica Florentina fent fotografies, o quan fa salts i tombarelles dins l’aigua, amb el seu barret de flors, amb els seus problemes amb l’hamaca que no aconsegueix mantenir en equilibri i sobre
tot amb els detalls dels animals a la vida a la granja.
Les guardes, de color blanc i negre, són originals i contrasten amb el color de l’interior del llibre. En les guardes d’inici es mostren les fotos del carter i dels diversos llocs del món que ha visitat i les posteriors són les fotografies de les vacances de la Florentina en un medi molt més natural.

El día que Gluck llegó a la Tierra / El dia que en Gluck va arribar a la Terra

FITXA
=====
Títol: El día que Gluck llegó a la Tierra / El dia que en Gluck va arribar a la Terra
Autor: Jordi Sierra i Fabra
Il·lustrador: -
Edició: Algar Editorial / Edicions Bromera, 2013
Edat: de 9 a 11
Temàtica: ficció, extraterrestres, fantasia


RESSENYA
=========
Aquí tenéis un libro curioso, puede que un homenaje del autor, Jordi Sierra i Fabra, al que fuera creador de Apple, Steve Jobs. Y es que así se llama el protagonista de esta novela infantil que aunque la editorial lo recomienda a lectores a partir de 12 años, nosotros pensamos que un niños de 11 años puede leerlo porque se trata de un libro con un texto rápido, con mucho diálogo, en resumen, muy fácil de leer y muy ameno por la acción.
Esta es un novela increíble, de ficción donde Sierra i Fabra imagina un posible origen de la multinacional Apple. Steve es un niño de 11 años que de vuelta a su casa presencia un robo en una joyería pero un ser extraño le salva la vida porque en la fuga de los ladrones casi le atropellan. Steve le explica al inspector que investiga el caso todo, incluso lo del ser extraño, aunque claro está que no le creen. Este ser es Gluck, un alienígena de color verde y con antenas, que establecerá una gran amistad con el protagonista de la novela, con Steve. Nadie impedirá que esa amistad vaya hacia delante y se ayuden mutuamente.
Gluck es muy travieso y Steve muy inteligente y todo lo aprende rápidamente. A Gluck lo que más le gusta de la tierra es comer y especialmente las manzanas, interesante y muy simbólico. Sin desvelar mucho más solo os diré que en el final de la historia Steve da un primer mordisco a una manzana y se queda mirándola como un tonto. ¿Cómo es el logo de Apple?
Sierra y Fabra nos deja un final abierto donde podemos imaginarnos la decisión de Jobs de formar una empresa como la que en realidad se creó. Con un relato ágil, con momentos emocionantes, los lectores quedarán atrapados ante esta relación de un humano y un extraterrestre, donde los dos aprenderán el uno del otro.
Este libro recibió el Premio Vicente Silvestre de Literatura Infantil y tiene también un especial homenaje a la clásica película de E.T.
¿Con tanto homenaje y tanta aventura quien no se apunta a leerlo ya? Nos os perdáis este imaginativo y ficticio origen de la empresa Apple.

[Reseña publicada originalmente en Boolino.com y reproducida aquí con el permiso de su autora]

La petita coral de la senyoreta Collignon

FITXA
=====
Títol: La petita coral de la senyoreta Collignon
Autor: Lluís Prats Martínez
Il·lustrador: -
Edició: Bambú, 2012 (Grans Lectors)
Edat: de 9 a 99 anys
Temàtica: Sentiments, amistat, realista


RESSENYA
=========
La senyoreta Collignon fa molts anys que es dedica a ensenyar francès i música en una escola de la part alta de Barcelona però quan ja li falta poc per jubilar-se i per un problema amb la seva titulació, l'administració l'obliga a traslladar-se a un col•legi situat al Raval, on els alumnes són de nacionalitats i cultures molt diferents i on ella al principi es troba perduda i desorientada. Però en aquest punt, decideix tirar endavant i s'implica en la vida dels alumnes i les seves circumstàncies i basant-se en el que ella més coneix, la música, es proposa portar a terme un gran projecte: crear una coral amb tots ells, la “Coral de l'Arc de Sant Martí”. Res és fàcil i tot es complica, però la vida de Georgette Collignon ja ha fet un gir i li ha trobat un sentit i per tant ella es dedicarà en cos i ànima a tirar endavant la coral.
Llibre tendre i deliciós que es llegeix d'una tirada i que agrada moltíssim als adults. Fins i tot m'atreviria a dir que més i tot que als més petits, que segurament en tindran opinions més diverses ja que el poden trobar políticament “massa” correcte i que fa servir tòpics a l'hora de descriure alguna situació. Tot i així segur que gaudiran moltíssim amb la seva lectura i que de ben segur que els farà pensar en la pel•lícula “Los chicos del coro”... Oi que sí?

Pajarraco

FITXA
=====
Títol: Pajarraco
Autor: Jennifer Yerkes
Il·lustrador: Jennifer Yerkes
Edició: Océano, 2012
Edat: de 0 a 5 anys
Temàtica:


RESSENYA
=========
Àlbum il•lustrat que recorda a èpoques passades i et fa pensar en obres com El pequeño uno d’Anna i Paul Rand, especialment en la gama de colors que utilitza.

Explica la història d’un ocell invisible de qui se’n burlen. Qui un bon dia decideix crear la seva imatge a partir de retalls d’altres animals.
I essent visible com tots els animals, un depredador l’ataca.
És llavors se n’adona dels avantatges que té que no el vegin. I, des de llavors, ajuda als seus amics, fent-los invisibles quan els ataquen.

Així doncs ja podem sumar un més a la llista dels llibres que ens ajuden a acceptar-nos tal i com som i ajuden a fer lectors.

Un autobús caído del cielo

FITXA
=====
Títol: Un autobús caído del cielo
Autor: Bob Graham
Il·lustrador: Bob Graham
Edició: Flamboyant, 2013
Edat: a partir de 6 anys
Temàtica: relacions humanes


RESSENYA
=========
Estem davant d’un d’aquells contes que et desperten un somriure des del principi. El Bob Graham ho aconsegueix una vegada més amb aquest títol publicat per Flamboyant. Ja no només per la història que és molt bonica i tendre si no que les il•lustracions que l’acompanyen plenes de detalls i acolorides amb tons suaus ho afavoreixen.

Davant de la casa de l’Stella ha aparegut un autobús abandonat: “Este autobús escacharrado es como una ballena varada en una playa” li diu a la seva mare en veure’l, i no dubta ni un segon en quedar-se’l i plantar-lo al mig del seu jardí. Poc a poc, aquell autobús brut i desordenat comença prendre vida. Des dels cargols que s’amaguen sota les rodes, els ocells que aniuen dins el motor o els veïns que el netegen i comencen a portar mil coses: el peix de colors de l’Èric, els còmics del Luke, un futbolí que li falta un, un pastís en forma d’autobús de la senyora Stavros… Fins i tot els “Ratas callejeras” fan un bonic dibuix copiat del de l’Stella. Mobles, animals, amics i veins fan d’aquell espai un lloc de trobada. Fins que apareix una malèfica grua i se l’emporta a desballestar:

Vehículo ilegal, prohibido aparcar en la acera.

No pots ser! A l’Sella se li posen les galtes rosades. A les hores se li acut jugar-se l’autobús amb una partida de futbolí amb el propietari de l’empresa de desballestament. Creieu que ho aconseguirà? No dubteu en buscar i llegir aquest conte.

Un autobús caído del cielo és especial per què ens mostra la part més sensible de les relacions humanes. Com entre tots podem aconseguir coses molt boniques i com els més petits ens ensenyen que tot és possible.

La màgia de la lectura t’atrapa des del principi i el somriure no et desapareix en tota l’estona… Ni tant sols quan acabes de llegir el conte!

¡Papá es mío! El pare és meu!

FITXA
=====
Títol: ¡Papá es mío! / El pare és meu!
Autor: Ilan Brenman
Il·lustrador: Juliana Bollini
Edició: Algar editorial, Edicions Bromera, Animallibres 2013
Edat: de 3 a 6
Temàtica: humor


RESSENYA
=========
El mismo autor de Las princesas también se tiran pedos nos trae este cuento en el que tantas familias se pueden sentir identificados. Llevado al extremo que nos lleva la fantasía y los cuentos populares, Ilan Brenman nos cuenta la historia de dos hermanas que se disputan el cariño y la atención de su padre.
Todos los días se repetía la misma canción:
"- ¡Papá es mío!, decía una de buena mañana a la hora de lavarse los dientes.
-¡Papá es mío!, decía la otra a la hora de almorzar!"
En todos lados y a todas horas, siempre discutían por su padre, por tener su atención, por jugar con él, para que les leyera un cuento… en el cine, en el teatro… Siempre la misma cantinela.
Hasta que un día, en un paseo por el parque, cada una iba de una mano del padre y estiraban y estiraban y estiraban… tanto que el padre se rompió, sí, así, roto por la mitad. Como el padre no podía atenderlas en sus dos mitades ellas estaban muy tristes, así que decidieron arreglar el estropicio. Con sus ahorros, fueron a buscar un remedio. Una solución que no podéis dejar de averiguar cuál y eso os lo dejamos para que lo descubráis. Al final la canción de todos lo días cambio y es que el padre tiene cariño y amor para las dos.
El estilo de las ilustraciones de Juliana Bollini en montajes de papel y figuras como si fuesen muñecos desdramatiza la acción y le da ese toque de humor que el autor también busca. Bollini se define como artista plástica porque trabaja mucho con papel mache y esculpe figuras como las que aparecen en este cuento. En este vídeo podéis ver su proceso creativo.
En resumen, una historia valiente y divertida, que nació a partir de un hecho real de la vida del autor. Como puede pasar en cualquier familia dos hermanos se disputan la atención de sus padres. Ficción y realidad se mezclan en esta alocada historia de celos y amor entre hermanos y su padre.

[Reseña publicada originalmente en Boolino.com y reproducida aquí con el permiso de su autora]

Les vocals desaparegudes

FITXA
=====
Títol: Les vocals desaparegudes
Autor: Jordi Cervera
Il·lustrador: Mireia Cervera
Edició: Thule, 2013 (col. Trampantojo català)
Edat: 6
Temàtica:


RESSENYA
=========
L’escriptor Jordi Cervera crea una història que ja poden gaudir els més petits i l’ha realitzat amb la col•laboració de la seva filla, la Mireia, que amb només cinc anys i mig també és la il•lustradora. Quan li va presentar el conte ella hi va estar d’acord i el llibre s’ha fet una realitat.
Se’ns narra la història d’una nena que està molt contenta d’estar aprenent a escriure les vocals a escola. Cada dia escriu una a casa però al dia següent algú li ha esborrat!!! Qui ha estat?

Aquest conte ens ajudarà a aprendre les vocals i al mateix temps a descobrir el misteriós cas.
El format, potser una miqueta sobri, vol imitar les llibretes de quadres utilitzades a l’escola i aquelles per ajudar a escriure resseguint els puntets i tot recolzat per la lletra lligada del text.

Punxaguda

FITXA
=====
Títol: Punxaguda
Autor: Joan Pons
Il·lustrador: Tònica Coll
Edició: SD Edicions
Edat: a partir de 4 anys
Temàtica: eriçons, hàbits


RESSENYA
=========
Sí, sí! El seu nom és Punxaguda, però en contra del que penseu, Punxaguda no és “una”, sino “un” eriçó. Un eriçó molt petit i molt poruc que es veu empés per la manada (no savia jo que els eriçons vivien en manada). Bé, en manada, en comunitat o com vulguin viure aquests petits mamífers, el fet és que la resta d’eriçons (els que manen i decideixen) el fan enfrontar-se tot sol a la serp llarga, pudent i sorollosa que divideix el seu territori i que s’ha empassat un munt d’eriçons exploradors. Eriçons que buscaven sense sort la zona dels Vergers de l’altra banda on hi ha els aliments més saborosos…
Els eriçons estaven farts de menjar cucs de terra, aranyes, tisoretes, milpeus, escanyapolls i llimacs. Estaven convençuts que si no trobaven el camí per arribar a l’altra banda d’aquella malèfica serp se’ls acabaria menjant a tots. Decideixen enviar-lo a ell perquè si no torna ningú no el trobarà a faltar. El petit eriçó de punxes tortes i despentinades molt valent s’obre camí pel damunt d’aquella serp pudent que quasi el fa tombar d’esquena del mareig (i és que els eriçons tenen molt bon olfacte!).
Un gos lluminós, un gat de ratlles blanques, fins i tot un mussol que fa bategar ales amb un soroll infernal es creuen en el seu camí… I quina sorpresa! No us podeu imaginar què troba a l’altra banda de la serp… Perquè, és una serp? o no?
Bé, per esbrinar-ho l’haureu de llegir. Un conte que ens parla d’aquests petits animalons nocturns i que al final del conte ens ofereix una bona explicació dels seus habits i ens explica com moltes vegades no troben menjar i han d’anar molt lluny per aconseguir-lo, tal com ens ho narra el Joan Pons en forma de conte amb Punxaguda.
Aquest és un d’aquells contes que quan l’acabes el tornes a començar i la segona lectura és totalment diferent de la primera. I què vull dir amb això? doncs que res és el que sembla i com que ho esbrines al final doncs segur, segur, segur que tornes a començar. I per això m’ha agradat tant!
Les il•lustracions de la Tònia et conviden a deixar volar la imaginació i tenen el punt exacte de descripció per no desvetllar res abans de temps. Amb aquest text era difícil aconseguir-ho i la Tònia ho ha fet i a més ha sabut mantenir la tensió i el misteri fins a l’últim moment amb unes il•lustracions senzilles que juguen amb el dibuix i el colage, amb una paleta de colors molt curta. Punxaguda és una història suau i tendre tot i que el títol i el protagonista semblin tot el contrari… i és que ja ho he dit:
En aquest conte, res no és el que sembla!

El buen lobito

FITXA
=====
Títol: El buen lobito
Autor: Nadia Shireen
Il·lustrador: Nadia Shireen
Edició: Bruño, 2013 (Colección Cubilete)
Edat: de 3 a 6 anys
Temàtica: humor, llops, contes tradicionals


RESSENYA
=========
La editorial Bruño nos sorprende gratamente con una nueva colección de álbumes ilustrados que lleva por nombre "Cubilete". En este caso os presentamos El buen lobito de Nadia Shireen que fue premiado en la última edición de la Feria Internacional del Libro Infantil de Bolonia.
Este es un álbum con ese toque de cuento popular, con un final sorprendente y sin tapujos. Una historia divertida donde se intenta cambiar a un lobo malo pero los lobos son malos y ¿qué es lo que hacen?
El relato cuenta la historia de un lobito bueno que vivía con una anciana y hacía todo lo que no hacía un lobo en general, porque según le contaba la anciana habían lobos malos. El lobito esperaba no encontrarse nunca con un lobo malo, pero un día paso y... se pusieron hablar. El lobo malo (de color negro y con ojos amarillos) le hizo un pequeño chantaje emocional al buen lobito y le provocó para que intentará ser malo, al principio no lo consiguió ni con los tres cerditos, pero cuando el lobo malo se dispuso a comerse a la abuelita, ahí salió la rabia del lobito bueno.
Y terminaron tomando un café los tres juntos muy felices pero no comieron perdices porque alguno de los tres se encargo de que el cuento terminará como tenía que terminar. ¿Qué pasaría? Os invitamos a que lo averigüéis.
Una divertidísima historia que no dejará indiferente a nadie, los niños se quedarán sorprendidos con ese final alucinante y es que no todos los cuentos, como la vida real, deben tener un final feliz.
Las ilustraciones de la misma autora del texto son divertidas y juegan con los colores suaves para el lobo bueno y la abuelita y con todos más fuertes para el lobo. Además, no está remitiendo constantemente a los cuentos de tradición popular, tanto con imágenes como con su texto.
En resumen, un álbum que abre de una manera excelente la colección de álbumes ilustrado de esta editorial que no nos tenía acostumbrados a este tipo de libros.

[Reseña publicada originalmente en Boolino.com y reproducida aquí con el permiso de su autora]

Moixaina exprés

FITXA
=====
Títol: Moixaina exprés
Autor: Emile Jadoul
Il·lustrador: Emile Jadoul
Edició: Barcelona: Corimbo, 2012
Edat: de 0 a 5 anys
Temàtica:


RESSENYA
=========
El conillet està fart de les moixaines rapidíssimes del seu pare. Un bon dia es planta i n’hi demana una de ben gran.
Dolça història que ens demana als adults d’aturar-nos amb un “gran stop” com el del protagonista. Essent també una dura crítica al ritme de vida que portem els adults, sovint tant allunyat del dels nostres fills.