FITXA
=====
Títol: El llibre que se sentia sol
Autor: Kate Bernheimer
Il·lustrador: Chris Sheban
Edició: Joventut, 2012
Edat: a partir de 5 anys
Temàtica:
RESSENYA
=========
El llibre se sentia feliç quan el llegien, i tot sovint algun nen se l’enduia a casa. Però el llibre es va anar envellint i ja gairebé mai ningú l’agafava del prestatge de la biblioteca. Fins que un dia, una nena va trobar el llibre solitari i va començar a llegir aquelles pàgines desgastades...
Heus aquí una història que als qui ens estimem els llibres ens ha enamorat, la narració del cicle vital d’un llibre de biblioteca, fantàsticament ben descrit, l’arribada: estada al prestatge de novetats on és el centre d’atenció, el desig de molts usuaris per fullejar-lo, llegir-lo i emportar-se’l a casa, el pas al prestatge genèric, on encara rep visites de lectors que això sí, cada cop són més espaiades, el viatge al magatzem on ja no hi ha cap mena d’interès per ell i el viatge final, a un mercat d’intercanvi, on troba un antic “amor”.
No puc negar que m’ha captivat, la història és tan entranyable i dolça que et sedueix des del primer moment, a més la manera tan senzilla com planteja alguns conceptes bibliotecaris el converteix en un títol ideal per treballar amb els nens i nenes en les visites escolars, ja que podem explicar què és el préstec, el retorn, els diferents espais de la biblioteca, el fet de tenir cura dels llibres ja que són un bé compartit entre tots els usuaris, etc., conceptes magníficament integrats dins la història de manera que gairebé s’expliquen per sí mateixos.
Les il•lustracions d'aquest llibre són obra d’un reconegut il•lustrador de nombrosos títols, ha guanyat tres medalles d'or i tres de plata atorgades per la Societat d'Il•lustradors de Nova York. En aquest cas ha treballat amb aquarel•la, grafit, i llapis de colors sobre paper, aconseguint un toc pictòric a unes il•lustracions de somni, d’aquelles que desitjaries veure penjades en una exposició per gaudir-ne llargament, elaborades amb colors suaus i càlids i dotant a la protagonista d’una expressivitat extraordinària.
Per tot això, indubtablement aquest àlbum il•lustrat que ens presenta l’editorial Joventut ha de ser present a totes les biblioteques (públiques i escolars) així com en aquelles col•leccions de persones que s’estimin els llibres, és una joieta!
Sílvia Cantos
***
Aquest és un d’aquest llibres pels que sento debilitat (de seguida ho entendreu). Per una banda el protagonista com indica el seu títol és un llibre (anem bé) i en segon lloc apareix una biblioteca! Què més podem demanar? Doncs que la història estigui carregada d’emocions i si les il•lustracions són de traç suau i colors càlids, ja ho tenim tot!!
El libro que se sentía solo ens parla de la vida d’un llibre en una biblioteca, en cap moment ens explica el conte que conté el llibre, però tampoc fa falta perquè la veritable història està en el que li passa al llibre. I quanta veritat!!
Al principi és “totalmente nuevo” detalla la autora, verd amb una cinta groga com a punt de llibre i a la coberta una nena sota un bolet. El llibre està exposat a l’entrada de la biblioteca “allí donde siempre se colocaban los libros nuevos” i és clar! Sempre estava entrant i sortint en préstec i molt poques vegades passava la nit a la biblioteca. Fins que amb el temps és traslladat a una prestatgeria de la sala infantil amb d’altres llibres molt bonics “que ya no eran nuevos” i tot i que ja no se l’emportaven mai seguia sent feliç. Van passar els anys...
“Entonces, una tarde, el libro quedó completamente olvidado en un rincón, donde un pequeño lector despistado lo había dejado, y ni siquiera la bibliotecaria lo encontró”
Però no patiu que apareix una nena, la Alícia, que el troba i se l’emporta en préstec. El llegeix amb el seu pare sis nits seguides i quan apaga la llum ella el llegeix sota la llum de la lluna i sempre que arriba a la darrera pàgina s’inventa un nou final feliç... “Alicia dormía con el libro verde debajo de la almohada para soñar con él.
Un dia torna a la biblioteca i el baixen al soterrani... Bé, no us explicaré més perquè no vull desvetllar la resta de la història. Només espero que el busqueu en alguna prestatgeria de la biblioteca o de la vostra llibreria preferida perquè és un conte per tenir a la tauleta de nit, per llegir-lo i rellegir-lo, mirar els seus dibuixos i imaginar la quantitat de llibres que es poden sentir abandonats i sols perquè ningú no els llegeix.
Segur que després de llegir aquest conte mirareu els llibres amb uns altres ulls i aprendreu a estimar-los més.
No vull acabar la resssenya sense ressaltar una frase que li diu la bibliotecària a l’Alícia:
“El libro estaba esperándote”
Segur que en algun lloc tens un llibre esperant-te... Si no l’has trobat, no deixis de buscar-lo!!
Susana Peix
FITXA
