Col•lecció Còmic – La Galera

FITXA
=====
Títol: Mariona de Llimona i les quatre estacions
Autor: Agnès Rosenthiel
Il•lustrador: Agnès Rosenthiel
Edició: Barcelona: La Galera, 2010
Edat: de 4 a 6
Temàtica: Còmic

Títol: Beni i Peni de mentida
Autor: Geoffrey Hayes
Il•lustrador: Geoffrey Hayes
Edició: Barcelona: La Galera, 2010
Edat: de 6 a 8
Temàtica: Còmic


Col•lecció Còmic – Toon Books

RESSENYA
========
La Galera està publicant en català aquesta premiada col•lecció de còmics de factura americana que neix amb una clara voluntat educativa, la de millorar la capacitat lectora dels infants a través del còmic. Tot i la clara intenció pedagògica que hi ha al darrera de la creació editorial d’aquests còmics, es tracta d’una col•lecció molt atractiva per primers lectors, molt adequada per a les edats corresponents (ara en parlarem una mica més) i que, donada la mancança de còmics infantils en el panorama del llibre en català (per a primers lectors, pràcticament només existeixen dues col•leccions, aquesta i la de Mamut, també molt recomanable), esperem tingui una molt bona acollida.

Tot i això, si se’m permet, vull fer unes petites “crítiques” a La Galera per com a adaptat aquesta sèrie a casa nostre.

Primer, ha posat els llibres de “Toon Books” en la seva col•lecció “Còmic”, on també publiquen altres còmics que no són originalment d’aquesta sèrie. Bé, més que una crítica això seria una advertència als compradors: no tots els còmics de la col•lecció “Còmic” de La Galera són de la sèrie original “Toon Books”.

Segon, els còmics de la sèrie original estan clarament classificats en tres franges d’edat: de 4 a 6, de 6 a 8 i de 8 a 10 anys. Ho podeu comprovar a la web de Toon Books. La Galera, en canvi, no ha fet cap distinció en la seva edició de les edats recomanades per a cadascun dels còmics. Per això ens va sorprendre trobar-nos amb dos còmics que realment requereixen dos nivells diferents d’habilitat lectora com són Mariona de Llimona i les quatre estacions (un còmic molt senzill, amb molt poc text, molt lineal en la narració, etc...) i Beni i Peni de mentida (un còmic molt més elaborat, amb més personatges, una trama més complexa, etc...) sense cap mena de distinció entre un i altre. Tot i que és cert que tots són aptes per a primers lectors, hagués estat bé alguna indicació, especialment tenint en compte que aquests llibres estan pensats perquè els infants els puguin llegir de manera autònoma.

I per últim, dir que hagués estat molt i molt bé si, a més de portar els llibres, també haguessin adaptat la pàgina web al català. Ha estat premiada per la American Library Association com una de les “Best Websites for teaching and learning” (millors webs per a l’ensenyament i l’aprenentatge) i inclou jocs en línia per crear vinyetes de còmic amb els personatges dels diferents llibres, propostes didàctiques per mestres, blogs amb novetats de l’editorial i reflexions sobre la lectura, el còmic i els infants... Una llàstima que tots aquests recursos només estiguin en anglès.

The TOON Books Website from TOON Books on Vimeo.

L'esperit de l'últim estiu

FITXA
=====
Títol: L'esperit de l'últim estiu
Autor: Susana Vallejo
Il·lustrador: -
Edició: Edebé, 2011
Edat: a partir de 14 anys
Premi Edebé de Literatura Juvenil


RESSENYA
=========
Un misteriós somni fa tornar el Fran a la Casa de l'Arbre, el lloc on la seva família estiuejava quan era adolescent i que ara està a punt de ser destruït per les excavadores per construir una nova autovia. Allà recorda l'estrany i màgic estiu que va viure abans de convertir-se en adult, l'últim estiu, l'esperit del qual encara el crida per tancar un episodi no acabat. Perquè tot d'una, després de tants anys i gràcies a aquest somni en el qual apareixia la seva àvia, comprèn on s'amagava el tresor. El tresor de la reina mora.

Una lectura amena, ideal per llegir durant les vacances però apta per qualsevol moment de l’any. El retorn d’en Fran a la seva adolescència, amb el record de l’últim estiu viscut a la casa de l’arbre, ens ofereix un relat ple d’emocions, d’aventura, de tendresa i un punt molt ben trobat d’humor. Un retrat de la família i sobretot, de les relacions entre els diferents membres que conviuen a la casa de l’arbre.

Merescudíssima guanyadora del Premi Edebé de literatura Juvenil 2011 Susana Valleja ha teixit una novel•la rodona, que té tot el que necessita per captar l’interès dels joves lectors, sense necessitat de floritures, és una història fresca plena de vida i en la que, fins i tot, podreu captar l’olor d’estiu a més de descobrir secrets sobre tresors i alguna curiositat relacionada amb un dels personatges principals de l’Alícia al país de les meravelles, que no us ho creieu? Doncs haureu de llegir aquest llibre...

Fantasmes enfarinats

FITXA
=====
Títol: Fantasmes enfarinats
Autor: Marcus Sedgwick
Il·lustrador: Pete Williamson
Edició: Barcelona: Cruïlla, 2011
Edat: a partir de 10 anys
Temàtica: misteri, humor


RESSENYA
=========
Un fa-fan. Un fa-fan. En Julivert, el fill mitjà de la família Altramà, està tan espantat que no li surten les paraules. El que vol dir és que acaba de veure un fantasma a l’altra punta del castell. Però no sembla que els seus pares li facin gaire cas: l’Ermenguer té massa feina inventant una màquina que detecti or, i la Mentona no està per històries. Així que a la Solstici, la germana gran, no li queda més remei que prendre la iniciativa. Juntament amb l’astut corb Èdgar, intentarà descobrir quin misteri s’amaga a l’ala sud.

Fantasmes enfarinats és la segona novel•la que publica Cruïlla dins la col•lecció Els misteris del corb, escrita per Marcus Sedgwick. En versió original, ja n’hi ha cinc llibres publicats que compten amb el seu propi web. El títol de la col•lecció fa referència a l’Èdgar, el simpàtic corb guardià del castell d’Altramà. És ell qui narra, en primera persona, les aventures que viu al costat dels curiosos habitants del castell: un inventor excèntric, una bruixa retirada, un nen poruc, una noia gòtica, uns bessons entremaliats... En definitiva, una família que no hauria d’envejar en res als famosos Addams. L’Èdgar relata cada misteri des del seu punt de vista, deixant-hi anar grans dosis d’humor gamberro.

A part de seguir la història que explica la novel•la, val la pena fixar-se en els apunts que precedeixen a cada capítol. Es tracta d’una sèrie d’anècdotes divertides que descriuen la vida al castell o les manies dels seus habitants. D’altra banda, cal tenir molt en compte les il•lustracions de Pete Williamson: amb un estil que recorda a les criatures de Tim Burton i un toc alhora inquietant i divertit, són l’acompanyament perfecte per als textos de Sedgwick.

Hansel i Gretel

FITXA
=====
Títol: Hansel i Gretel
Autor: Germans Grimm
Il·lustrador: Lorenzo Mattotti
Edició: Barcelona: Libros del Zorro Rojo, 2010
Edat:
Temàtica:


RESSENYA
=========
Malgrat conèixer la història de Hansel i Gretel, aquesta versió, de Lorenzo Mattotti, realitzada a petició de la Metropolitan Opera House of New York i la revista New Yorker el 2007, resulta corprenedora. L’expressivitat aconseguida per les imatges en negre sobre blanc accentua el sentit tràgic de la història dels germans Grimm.

Podeu veure algunes de les il•lustracions al bloc de l’editorial.
I un vídeo fantàstic de la realització de les il•lustracions.

Caballo de batalla / Cavall de guerra

FITXA
=====
Títol: Caballo de batalla / Cavall de guerra
Autor: Michael Morpurgo
Il·lustrador: -
Edició: Noguer / Estrella polar
Edat: a partir de 13 anys
Temàtica:


RESSENYA
=========
El premiat autor britànic Michael Morpurgo, va escriure aquesta magnífica novel•la l’any 1982. Afortunadament, el bon treball de reedició de clàssics de l’editorial Noguer l’ha donat a conèixer coincidint amb la versió cinematogràfica de la obra de la mà de Steven Spielberg, encara no estrenada al nostre país.

Joey, un intel•ligent i fort cavall, cau en mans d’un granger. El seu fill Albert el ciudarà vencent les reticències del seu pare que acaba venent a l’animal a l’exèrcit. L’amistat entre el cavall i l’Albert és tan forta que aquest últim promet que allà on sigui l’anirà a trobar. Estem en època de Primera Guerra Mundial i Joey es convertirà en un cavall de batalla que passarà de mà en mà –a moments se sentirà estimat i valorat i en d’altres moments la seva gran noblesa serà trepitjada-; veurà morir al seu gran amic, el cavall Topthorn; vagarà per la Terra de ningú; serà admirat per ambdós bàndols; i acabarà carregant morts i ferits, jugant-se la vida per salvar multitud de vides humanes. Tanmateix, la vida és poderosa i Joey i Albert es retrobaran de nou i, aquesta vegada, serà ara l’Albert i els seus companys qui salvaran la vida de Joey.

Lleialtat, amistat fins a la mort, mort per tot arreu i desig de pau en un món en guerra són l’escenari on es mou aquesta novel•la èpica narrada pel propi Joey. El cavall és a l’hora cronista i protagonista. La prosa de Morpurgo és directa i senzilla. No admet grans declaracions de principis perquè la noblesa de Joey es transforma en compromís davant la vida i dels seus reptes. Aquesta essencialitat fa que el text vagi entrant a poc a poc o, quan es requereixi, la lectura serà més àvida o més lenta. Al cap i a la fi, és tracta de veure la misèria de la guerra des dels ulls d’un cavall que galopa i té por o que trota i que estima o que està quiet i pateix, a l’espera d’esdeveniments comuns amb els humans companys de viatge. Uns esdeveniments i uns personatges que es creuaran indefectiblement.

L’obra conté uns secundaris de luxe: l’esmentat Thopthorn, la petita Emily i el seu avi, entre molts altres. Tots ells van introduint sutilment una visió elegant però poderosa del poder del bé contra el mal; de la importància de jugar net i de respectar tothom; del reconeixement del valor i del lliurament en favor dels més alts ideals que estan lluny de la guerra com a solució final. La vida de Joey i d’ altres personatges en són un exemple.

Cap al final de la novel•la, després de vagar per Terra de ningú, Joey està ferit i atemorit. Ple de fang i de sang no és ni l’ombra del cavall que havia arribat a ser. Un cop el troben, el curen i el comencen a netejar, apareix la intacta bellesa de l’animal feta a base de lluita i de valor. Aquesta és la veritable batalla, ja no només del cavall, sinó de tot ésser humà i la prosa de Marpurgo sosté amb mestratge aquesta combat i guanya la batalla.

Juliette y los cien mil fantasmas

FITXA
=====
Títol: Juliette y los cien mil fantasmas
Autor: David Blanco Laserna
Il·lustrador: -
Edició: Anaya, 2011
Edat: de 12 a 15 anys
Temàtica: terror, misteri, divulgació científica


RESSENYA
=========
La Juliette és una noia intel•ligent i valenta que per ajudar a mantenir els seus cinc germans quan es queden sense pare, se n’ha d’anar a treballar a París, al servei d’una gran mansió coneguda com la “casa dels cent mil fantasmes”. Aquesta casa pertany al sinistre mag Galissard. Però la Juliette lluny de tenir por, com la resta dels servents, s’entesta a descobrir el misteri que envolta cadascuna de les habitacions i fins i tot al mateix propietari.

Novel•la escrita amb humor i ironia amb una base de divulgació científica molt important. L’apèndix del llibre conté una breu biografia de Michael Faraday, una explicació d’alguns efectes òptics i electromagnètics que feien servir els mags del segle XIX per a fer trucs de prestidigitació i també del funcionament dels electroimants i la seva aplicació a la vida quotidiana. També detalla com fabricar un electroimant casolà.

Aquest és el segon volum de la col•lecció “Código Ciencia”. Es tracta d’un llibre engrescador que va més enllà de la lectura i convida a jugar amb la ciència. Molt recomanable per a joves curiosos i amants de les aventures.

Mefi, Sata y Monio

FITXA
=====
Títol: Mefi, Sata y Monio
Autor: Mercedes Neuschäfer-Carlón
Il·lustrador: Dani Torrent
Edició: Kalandraka, 2011
Edat: de 7 a 10 anys
Temàtica:


RESSENYA
=========
Enmig d’un bosc d’enormes i antics arbres, s’alçava un castell tenebrós. El seu propietari, el comte Similoff, un estrany i fosc personatge, vivia allà amb els seus fills Mefi, Sata i Monio, tres autèntiques criatures infernals. Tenien els cabells escabellats, les dures orelles acabades en punta i les ungles dels peus i de les mans tan llargues i fortes com les urpes d’una au de rapinya. Cap criat havia pogut resistir al castell més d’uns pocs mesos...

Kalandraka ens presenta una reedició d’aquest conte escrit l’any 1988 on la maldat de tres germans supera amb escreix els límits atribuïts a la trapelleria infantil. Tres infants que tenen com a hobby atemorir els criats, professors i a qualsevol que gosi acostar-se a ells, que trobaran en les aparentment dolces, i exquisidament educades germanastres que apareixeran d’imprevist a les seves vides, la seva mitja taronja i tastin la seva pròpia medicina. Perquè fins i tot les criatures més angelicals poden arribar a convertir-se en el pitjor malson.

No puc deixar de destacar les il•lustracions que Dani Torrent ha creat per aquest llibre, imatges amb fons esgrogueïts que doten les imatges d’un toc d’envelliment i desassossec que es manté en la línia de la història, amb un lleu desenfocament que accentua l’atmosfera sinistra del relat.

Una història que convida als nens i nenes a reflexionar sobre les accions que emprenen, a vegades, com a divertiment sense pensar com poden afectar a aquelles que les reben.

Mi vecino de abajo

FITXA
=====
Títol: Mi vecino de abajo
Autor: Daniel Nesquens
Il·lustrador: Fran Collado
Edició: Boadilla del Monte: SM, 2011
Edat: de 8 a 10
Temàtica:
Premio Barco de Vapor


RESSENYA
=========
Ni es porque sea de Nesquens (y ya saben que soy parcial), ni porque haya ganado un premio (poca información nos da eso), ni porque cobre comisión de SM por alabar sus productos (cosa que no hago). Este libro es genial por méritos propios: porque el texto es tierno y divertido y cotidiano y misterioso y lleno de matices... y porque las ilustraciones realmente acompañan, dan personalidad, no tienen miedo de mezclarse con el texto y jugar con él y tienen un aire y una paleta de colores retro que me encantan.

¿Qué más quieren que les diga? Que Nesquens sigue explotando la figura del hombre misterioso en relación con un niño que imagina los secretos que no conoce de esa figura. En este caso, el hombre misterioso es el vecino de abajo del protagonista, S. Peltoonen (“Con dos oes. Sí, también cos dos es. Pero las es no van seguidas, va una en cada lado”), y es a través de pequeñas anécdotas, encuentros y misterios, y de los ojos de ese mismo protagonista, que nos narra en primera persona sus recuerdos de los años en los que el señor Peltoonen vivió en el piso de abajo, que se construye esta historia y el mundo en el que habitan sus personajes, con un pie en la ficción y otro en la realidad.

Y es que ahí radica quizá lo que más me gusta de las narraciones de Nesquens: que a pesar de que sé que no son más que eso, historias que a veces te hacen reir y a veces te ponen nostálgico, y a pesar de lo disparatados de algunos diálogos y algunas situaciones, imposibles (bueno, más bien improbables) en la realidad, siempre acabo pensando ¿y si... no se lo estuviera inventando? Es el toque mágico de los autores que más me gustan: su capacidad de narrar y fabular haciendo que, a pesar de todo, el relato siga sonando real.

Más info y recursos didácticos.
Lean las primeras páginas.
Versión para Ipad.

Fuego azul

FITXA
=====
Títol: Fuego azul
Autor: Ana Alonso i Javier Pelegrín
Il·lustrador: -
Edició: Madrid: Anaya, 2011
Edat: a partir de 12 anys
Temàtica: aventures, històrica, fantàstica


RESSENYA
=========
Tot i sabent que es tractava d’una trilogia i que encara no s’ha publicat sencera, em vaig arriscar: una novel•la d’aventures situada a la Península ibèrica al segle XII prometia... i, de fet, Ana Alonso i Javier Pelegrin no m’han decepcionat. És una novel•la ben escrita, ben ambientada i que enganxa: té els ingredients necessaris per a convertir-se en un èxit.

A la primera part, la narració es centra en els personatges humans protagonistes de la novel•la i com arriben a trobar-se: una aprenent de metge musulmana i un noble sense terres convertits en aliats per aconseguir els seus objectius. A la segona part, però, s’incorpora el que sembla serà el personatge clau de la triologia: un yinn, un ésser màgic, semblant a un geni de la làmpada, que es converteix en el narrador i centre de l’acció.

Com ja m’imaginava, però, el final és força obert: tot i que es tanca l’aventura principal, no es lliguen tots els fils, i el camí de tornada dels protagonistes es perfila com l’aventura que ens revelarà els interrogants que els personatges i la seva història ens han deixat. Haurem d’esperar...

Tremolaran les ones

FITXA
=====
Títol: Tremolaran les ones
Autor: Ximo Cerdà
Il·lustrador: -
Edició: Barcelona: Barcanova, 2011
Edat: a partir de 14 anys
Temàtica: aventures, novel·la històrica


RESSENYA
=========
En Bernat i en Miquel són dos adolescents corrents. Les seves vides haurien transcorregut amb total normalitat si no fos perquè la història els enxampa al lloc adient en el moment precís: Cullera, el 24 de maig de 1550. El dia que el temible pirata Dragut decideix atacar aquesta localitat valenciana, l’arrasa i acaba amb bona part dels seus habitants. Els dos nois sobreviuen a l’atac; tot i així, hi perden molt. Moguts per un desig de revenja, en Bernat i en Miquel viatgen fins a Mallorca perquè creuen que aquesta illa serà el proper objectiu del pirata. I la seva aventura tindrà conseqüències històriques...

Ximo Cerdà fa servir dos personatges inventats i el seu viatge fictici com a nexe d’unió entre dos fets històrics reals: els atacs del pirata turc Turgut Reis a Cullera i a Pollença, a mitjans del segle XVI. El resultat d’aquest còctel d’ingredients és una novel•la d’aventures trepidant.

Tremolaran les ones descriu amb tota mena de detall l’episodi valencià, introduint informació interessant sobre les maniobres d’en Dragut i els seus homes, sobre el devastador assalt a la ciutat i sobre el llegendari intercanvi de presoners. La novel•la es converteix, doncs, en una bona manera d’aprendre història i de conèixer millor la manera d’actuar dels pirates. A més, el llibre es complementa amb un capítol final on l’autor explica els fets reals.

Val a dir, però, que no es tracta d’una novel•la per a tots els públics. Precisament el detall amb què Cerdà descriu la manera de fer dels pirates pot provocar que els lectors més delicats trobin violència massa explícita en algunes escenes. D’altra banda, l’autor combina un estil àgil amb un vocabulari molt acurat; així doncs, recomanem el llibre sobretot a lectors experimentats.

Saltando vallas

FITXA
=====
Títol: Saltando vallas
Autor: Pere J. Carbó Pérez
Il·lustrador: Adrià Fruitós
Edició: Edelvives, 2011
Edat: a partir de 10 anys
Temàtica:


RESSENYA
=========
En Roberto és un noi de dotze anys que travessa una crisi: En Joaquín, el seu millor amic, ha mort en un accident de trànsit, i ell no ha pogut superar la seva pèrdua. Treu males notes i discuteix molt a casa, especialment amb el seu pare. De sobte, en Trepa, el seu gat, es posa malalt i hauran d’operar-lo. El cap de setmana de la intervenció de l’animal, els pares del Roberto el deixen amb els seus avis. Gràcies a ells descobreix una forma de desfer-se de les seves frustracions i el seu dolor. Finalment, el gat se salva i en Roberto es reconcilia amb la vida després d’escriure una carta per al seu amic desaparegut i llegir-la-hi en veu alta a l’Estadi Olímpic, el lloc preferit d’en Joaquín.

Agressivitat, passivitat en els estudis, desinterès per tot el que l’envolta..., què passa per el cap d’un nen de 12 anys que perd d’un dia per l’altre el seu millor amic? una bona colla de reaccions sens dubte. L’autor ens narra una història que parla d’aquesta pèrdua sobtada i inesperada d’un bon amic, i de com es recomponen els sentiments d’un pre-adolescent en una situació així. Algú pot pensar, que es tracta d’un títol més dels molts que parlen del dol, però val la pena tenir-lo en compte, ja que tant per la manera com està escrita, amb un llenguatge planer que els joves lectors agrairan, no en va Pere Carbó és psicòleg i ha treballat durant molts anys amb tens; com per les il•lustracions en blanc i negre d’Adrià Fruitós que es donen de la mà amb el text, dotades d’una senzillesa i expressivitat molt ben aconseguides val la pena decidir-se a recomanar aquest llibre a lectors de 10 a 12 anys, us asseguro que serà una molt bona elecció.

Carta per al tigre

FITXA
=====
Títol: Carta per al tigre
Autor: Janosch
Il·lustrador: Janosch
Traducció: Helena García
Edició: Hipòtesi: Kalandraka, 2011
Edat: a partir de 4 anys
Temàtica:


RESSENYA
=========
Janosch és el pseudònim de Horst Eckert, escriptor i il•lustrador en llengua alemanya, nascut l’any 1931 (Hindenburg, Alemanya; avui Zabrze, Polònia).
Tot i ser un dels grans de la literatura infantil amb una extensa obra publicada, ens ha anat arribant de forma irregular i majoritàriament en castellà. (A les biblioteques però, podeu trobar-ne encara molts títols!)
Desconeixem per exemple la part de producció de gravats dedicada als adults, on l’estil estripat i altament irònic, a voltes obsè, reflecteix els anys durs de la seva infància. En aquest sentit seria un cas similiar a Tomi Ungerer, tot i que la seva obra per a adults sí que ha tingut molta més repercussió a casa nostra.
Dels primers llibres per a infants ens resten alguns títols descatalogats –Història de Valek, el cavall (Lumen, 1963) o Josa i el violí màgic (Lumen, 1964)-- de gran força, amb un traç expressionista, però que malauradament no van tenir massa èxit comercial.
De fet, les obres que més coneixem són les editades als 80, seguint la línia del seu llibre més emblemàtic i que li va valdre el reconeixament internacional: Que bonic és Panamà! (Kalandraka; Hipòtesi, 2010)
Carta per al tigre forma part d’aquesta etapa que protagonitzen el petit tigre i l’ós, dos animals antropomòrfics que porten una vida idíl•lica, en plena natura en un paisatge pintoresc. La parella encarna l’esperit infantil i viu petites aventures plenes d’ingenuïtat i innocència, on l’amor i l’afecte són claus per a sobreviure.
Carta per al tigre, és també una recreació molt personal de l’autor de la invenció del correu postal, l’aeri i el telèfon.


Si voleu conèixer realment aquest autor, no deixeu de llegir l’estudi que en va fer Anna Garralón. Són set pàgines però valen molt la pena. Descobrireu que no sempre allò que ens agrada al públic és allò que realment agrada a l’autor.
Garralón explica que la crítica s’ha dividit entre un sector que troba cert component anarquista i antiautoritari en les històries de Janosch, com a contrapunt segurament de la repressió patida durant la seva infància (als 13 anys ja treballava a la fàbrica). I aquell altra sector que les considera conservadores.
Janosch, que actualment viu retirat a Tenerife, es lamenta que només se li hagi valorat aquesta part, segons ell, més “cursi” de la seva obra, infravalorant la seva tasca més valenta com a grafista.
De fet, tots aquests personatges que ha creat s’han convertit en una marca de productes diversos de marxandatge: no deixeu de posar als vostres nadons un xumet amb el dibuixet del típic ànec de fusta amb rodes que apareix a tots els llibres de Janosch.
Ai, potser sí que són cursis i jo m’estic estovant amb l’edat, però a mi m’encanten!!!
Potser una manera de fer les paus amb ell seria reeditant alguns dels llibres de la seva primera època.
La idea està llançada, esperem que no la llencin!!! que deia aquell...
Confiem amb “Santa Kalandraka-Hipòtesi”!!

Una flor de recanvi per la mare

FITXA
=====
Títol: Una flor de recanvi per la mare
Autor: Rebeka Elizegi
Il·lustrador: Rebeka Elizegi
Edició: Takatuka, 2011
Edat: a partir de 5 anys
Temàtica:


RESSENYA
=========
Un matí de tardor, just quan les fulles dels arbres començaven a caure, la mare va tenir una gran sorpresa... El Dr. Flo va telefonar-li per dir que li havia detectat una taqueta molt lletja en un pit...». Amb aquestes paraules comença el relat d’un nen que passa per l’estranya situació de viure el procés del càncer de pit de la seva mare, però que, sense perdre el coratge, afronta al seu costat l’aventura de lluitar contra la malaltia amb totes les forces. Junts aconsegueixen superar-la i tornar a fer una vida tan normal, alegre i divertida com la d’abans.

Rebeka Elizegi va néixer el 1968 a Donosti. Durant els anys de carrera va treballar en un taller d’artesania, pintant a mà peces de paper maixé. L’any 1998 funda Alehop amb l’il•lustrador Víctor Escandell, un estudi de disseny gràfic i il•lustració a Barcelona; allà, entre d’altres coses, s’especialitza en el Disseny de contes infantils i juvenils.

Amb una sensibilitat i tendresa remarcables i des de la perspectiva del nen, l’autora ens acosta la dura experiència que afronten moltíssimes famílies que sovint no saben com explicar als infants, aquest àlbum es converteix en una vareta màgica capaç d’aconseguir que els infants assimilin paraules molt recargolades i fets tan durs com són l’enfrontar-se cara a cara amb un càncer, una malaltia amb un nom que, encara avui dia, espanta i molt.

Amb unes il•lustracions realitzades amb collage on les flors prenen el protagonisme absolut fins i tot en el text (fixem-nos en el nom del doctor que atén la mare) i en el transcurs d’un any, utilitza les diferents estacions per mimetitzar les diferents fases per les que passa la valenta mare del protagonista.

Un àlbum preciós que cal tenir a la memòria per si algun dia necessitem explicar aquesta malaltia a algun nen o nena, especialment a les biblioteques on acostumem a trobar-nos amb peticions més delicades.

¿Puede volar un cangrejo?

FITXA
=====
Títol: ¿Puede volar un cangrejo?
Autor: Florencia Esses y Graciela Repún
Il•lustrador: Javier Peña
Edició: Barcelona: Océano Travesía, 2010
Edat: de 8 a 10
Temàtica:


RESSENYA
=========
¿Qué tienen en común frases como “Tengo un sueño que no me deja dormir”, “¿Por qué las ciruelas negras son rojas cuando están verdes”, “El silencio es el grito más fuerte” o “¿Por qué si alguien tiene la razón tenemos que dársela?”? Todas ellas, entre muchas otras (algunas simples reflexiones anónimas, otras frases de grandes pensadores, filósofos, científicos, escritores, etc...), aparecen impresas en las guardas de este libro y nos hablan de paradojas, de hechos que parecen imposibles pero son, de hecho, ciertos y posibles. Y eso es lo que viene a demostrar este libro, a medio camino entre el álbum ilustrado y el libro de conocimientos.

El libro se inicia con la pregunta que le da título, “¿Puede volar un cangrejo?”, y propone seis preguntas curiosas que, a primera vista, parecen imposibles. En una siguiente ilustración, se nos muestran dos grupos de personajes, en los que se mezclan personajes famosos y otros anónimos: los situados en la ilustración de la izquierda, responden a la pregunta diciendo que no, mientras que los situados a la derecha, responden que sí. Y si pasamos página, en una tercera doble página se nos ofrece una respuesta que hace posible la pregunta que, en un principio, parecía imposible. Dejaré que ustedes mismos imaginen si puede o no volar un cangrejo.

El libro no tendría mucho más misterio. Un buen libro para compartir y para mostrar que existen alternativas que puede que a priori se nos escapen, y que pensar con imaginación puede dar con soluciones válidas. O, como se dice en la contracubierta del libro, que “con frecuencia la diferencia entre lo posible y lo imposible se reduce a la tenacidad de ciertas personas para no rendirse ante la primera evidencia”. Pero en el libro hay una cosa que me tiene intrigada y que no me resisto a dejar de compartir con ustedes, y se trata del elenco de personajes que se alinean con el “sí” y con el “no” como respuestas a las preguntas propuestas. Aparte de que hay algunos que estoy segura de que son famosos pero que no sé quienes son (el que tiene pinta de filósofo griego, por ejemplo), no entiendo por qué Humphrey Bogart, Darwin o Napoleón deberían estar alineados con el “no” mientras que Einstein, Frida Kahlo, Chaplin, Gandhi o Teresa de Calcuta se encuentran entre los que dicen que “sí”... ¿Alguna explicación?

Cantan los gallos

FITXA
=====
Títol: Cantan los gallos
Autor: Marisol Ortiz de Zárate
Il·lustrador: -
Edició: Barcelona: Bambú, 2011
Edat: a partir de 14 años
Temàtica: novela histórica, aventuras


RESSENYA
=========
Año 1539. Una mujer que trabaja como sanadora, Melusiana, y su joven protegida, la Nena, huyen de Navarra escapando de las acusaciones de brujería. Su intención es llegar a Cádiz y empezar allí una nueva vida. Pero el camino a pie hasta el sur es largo y está repleto de dificultades y de sorpresas… Con la ayuda de otros dos personajes que también huyen de su pasado (un negro albino y un tahúr rodeado de misterio), las mujeres intentarán cumplir su objetivo. La expedición por tierras de España se convertirá en una aventura inolvidable para todos ellos. Especialmente para la Nena, que vivirá su particular viaje iniciático.

Cantan los gallos es la revisión de una novela publicada hace algunos años por Marisol Ortiz de Zárate con el título de La cruz bajo la lengua. No es la primera obra histórica de esta autora, y se nota. En sus páginas se descubre una importante labor de documentación: gracias a ella, el lector podrá situarse fácilmente en las primeras décadas del siglo XVI y apreciar las diferencias entre el día a día en Navarra, en las poblaciones de Castilla del Norte (Valladolid, Toledo) o en la Andalucía de influencia morisca (Sevilla). Un lenguaje fácil y un ritmo fluido facilitan la lectura.

Y vivieron felices...

FITXA
=====
Títol: Y vivieron felices...
Autor: Laetitia Bourget
Il·lustrador: Emmanuelle Houdart
Edició: Mèxic: Editorial Océano, 2010
Edat: a partir de 7 anys
Temàtica:


RESSENYA
=========
En aquesta història, els protagonistes d’El aprendizaje amoroso van un pas més enllà de la seva vida en comú: la ‘sublime princesa’ i el ‘valiente príncipe’ s’enfronten a l’aventura de ser pares. I, com ja havíem descobert en el llibre anterior, ‘no contaban con las múltiples pruebas que les esperaban’.

L’àlbum mostra amb imatges plenes de detalls, sovint metafòrics, aquelles coses que els contes de fades poques vegades expliquen: la vida de cada dia, feliç també per les coses difícils, els reptes i les petites victòries.

Un àlbum que els infants gaudiran per les il•lustracions i la història, i que els adults els farà esbossar somriures i ganyotes, evocant moments coneguts i sentiments ben íntims.

Millones de gatos

FITXA
=====
Títol: Millones de gatos
Autor: Wanda Gág
Il·lustrador: Wanda Gág
Edició: Libros del Zorro Rojo, 2011
Edat: a partir de 6 anys
Temàtica: soledat, gent gran, gats


RESSENYA
=========
Un home molt molt vell i una dona molt molt vella se senten sols. L’home decideix anar a buscar un gat per fer-los companyia. Però no serà fàcil, abans haurà de carretejar amb milions de gats fins a casa. Què passarà? Cal llegir-lo per saber-ho.

Aquesta reedició del llibre “Milions fo cats” de la Wanda Gág segur que haurà agradat a un munt d’amants dels àlbums il•lustrats. Des de 1928 ha estat editat en nombroses llengües. Alguns crítics el consideren un dels primers àlbums il•lustrats moderns. Wanda Gág va rebre per aquest àlbum un dels reconeixements més importants de la literatura infantil als Estats Units, la Medalla d’Honor John Newbery, concedit per la American Library Association. L’editor en castellà també ens recorda que aquest llibre encara és tan popular als Estats Units com quan es va publicar per primera vegada.

La història és molt senzilla, el text juga amb frases que es repeteixen al llarg de l’argument. Això aporta una musicalitat especial, tot i que caldria llegir-lo en la llengua original per apreciar-ho al cent per cent. Els dibuixos estan emmarcats al llarg de les pàgines amb una harmonia fabulosa, en simetria perfecta. L’autora ens presenta l’argument tant amb el text com amb els dibuixos. Unes il•lustracions totalment seqüencials que aprofiten ambdues pàgines per transmetre el millor de la història.

He llegit que fa trenta anys van demanar a Maurice Sendak si pensava que els àlbums il•lustrats eren millors en el passat: «Sí», va contestar Sendak, «abans existia Wanda Gág».

Nick

FITXA
=====
Títol: Nick
Autor: Imma Chacón
Il·lustrador: -
Edició: La Galera, 2011
Edat: a partir de 12 anys
Temàtica:


RESSENYA
=========
La Dafne està enamorada d’un noi del seu barri, un individu gens
recomanable. Amb l’ajuda de la seva cosina, trobarà la manera de captar el seu interès: creant un perfil fals al Facebook, del qual ell no pugui sinó enamorar-se’n. Però aleshores comencen a succeir coses inesperades: algú més s’interessa per aquest perfil fals, algú que clarament no té bones intencions i que s’amaga rere el seu nick. comença una persecució, un perillós joc del gat i la rata, entre dues persones que no es coneixen a la realitat... o potser sí?

Imma Chacón és una reconeguda autora de narrativa per adults. Nick és la seva primera novel•la dirigida al públic juvenil. La història d’amor d’una adolescent que viu connectada a les xarxes socials. Una novel•la que captivarà a tots els joves però també als adults per la seva trama i qualitat literària d’aquesta reconeguda autora.

Chacón afirma que va escriure Nick per intentar entendre a la seva filla adolescent, que estava vivint el seu període de rebel•lia contra el món, i utilitzava Internet amb els seus amics com una forma més de relacionar-se. Els protagonistes de la novel•la es mouen entre dos móns paral•lels: el d’Internet i el que anomenem real, el món virtual i el món físic. Els dos igual de reals, on moltes vegades s’utilitza, en una mesura o altre, la mentida i la disfressa per a construir una personalitat fictícia rere la qual amagar-se.

Com a punt de partida trobem la idea que els joves utilitzen les xarxes socials com una forma més de socialització, sense abandonar les altres i que el perill que comporta la Xarxa està en l’ús que se’n fa, com en altres formes de socialització, i en el control que els pares puguin exercir per evitar l’abús, el mal ús i la confusió a la que pot arribar-se.

Una lectura que es devora escrita amb un ritme que sap enganxar-te i no et permet separar-te de les pàgines, sortosament l’he agafat estant de vacances, perquè he de reconèixer que les seves prop de 300 pàgines no em van durar ni 24 hores, estic segura que adolescents, joves i adults se sentiran identificats en algun moment o altra de la història amb la innocent i rebel Dafne, personatge que desperta una tendresa gràcies a la construcció del personatge que ha fet l’autora atorgant-li tant realisme que hi veiem reflectit en ella l’adolescent que tots hem estat en el seu moment.

Un llibre molt recomanable per als joves que deixa clar quins són els perills de la xarxa sense pretendre donar una moralina, cosa que s’agraeix i facilita l’arribada del missatge. Una fantàstica lectura per aquest estiu.

Mucki y la trucha Margarita

FITXA
=====
Títol: Mucki y la trucha Margarita
Autor: Trinidad Andrés Labrador
Il·lustrador: Kim Amate
Edició: Madrid: Langenscheidt, 2010
Edat: 8 anys
Temàtica: medi ambient, ecologia, civisme


RESSENYA
=========
En Mucki és un gosset que va ser abandonat quan era un cadell. Va tenir molta sort quan la Júlia el va recollir i adoptar. Ara viu a Madrid i de tant en tant va a un petit poblet a Àvila a passar els caps de setmana i les vacances. Aquí té molts amics: l’euga Boticaria, la truita Margarita... amb qui viu grans aventures sempre en defensa del medi ambient i el respecte pels altres.

En Mucki es preocupa molt pel benestar dels seus amics i no dubta ni un segon en ajudar en tot el que sigui necessari. En Mucki y la trucha Margarita lluitarà amb totes les seves forces per salvar de la contaminació als peixos que viuen al rierol que passa pel poble després de descobrir que algú l’estava contaminant. O intentar ajudar al gat Luisín a l’aventura Mucki y el gato Luisín quan ningú vol escoltar les seves cançons organitzant un concert molt especial amb un públic molt exigent.

Les històries giren al voltant de temes relacionats amb el respecte al medi ambient i cap els demés donant molta importància a l’empatia. Ser capaç de posar-se en la pell de l’altre és molt important per conèixer i entendre la posició de l’altre i poder actuar en conseqüència. El medi ambient i la conservació i respecte del món natural són la base d’aquestes històries.

Es tracta d’una proposta innovadora en la que el lector pren un paper actiu en el procés de lectura realitzant diferents activitats que es plantegen. Cal destacar la varietat d’aquestes iniciatives i originalitat tot fomentant la creativitat i propiciant l’adquisició de nous coneixements a partir d’activitats pràctiques (experiments, jocs...). Activitats molt encertades que destaquen per la seva varietat. Activitats molt atractives perfectament integrades en la trama narrativa i que suposen un tall en la lectura per consolidar aspectes importants.

Podeu estar al dia de les aventures i novetats d’en Mucki des de la seva pàgina a Facebook.

El pot de les enrabiades

FITXA
=====
Títol: El pot de les enrabiades
Autor: Àngels Juanmiquel
Il·lustrador: Màriam Ben-Arab
Edició: Barcanova, 2011
Edat: a partir de 7 anys
Temàtica: humor, llenguatge


RESSENYA
=========
L’Àngels Juanmiquel ens presenta la divertida història d’una nena una mica rabiüda que descarrega el seu mal geni en un pot de llauna i que, a mesura que el va omplint de paraules enrabiades, va perdent algunes lletres a l’hora de parlar a casa i a l’escola, cosa que la desconcerta tant a ella com als qui l’envolten.

Descobrirà, però, que pot recuperar-les si va abocant al pot paraules que estan formades per dos mots. Així doncs pararà l’orella a totes les converses que sent per anar pescant tantes paraules dobles com pugui.

L’autora, professora de llengua i literatura catalanes, ens presenta d’una manera amena i distreta un recull de paraules molt complet que de ben segur ajudarà a incrementar el llenguatge dels infants.

El text va acompanyat d’unes magnífiques il•lustracions de la Màriam Ben-Arab, que li donen el toc engrescador per començar a llegir aquest llibre i no parar fins al final.

En el reino de la puntuación

FITXA
=====
Títol: En el reino de la puntuación
Autor: Christian Morgenstern
Il•lustrador: Rathna Ramanathan
Edició: Barcelona: Thule, 2011
Edat: de 8 a 10 años
Temàtica: poesia, guerra, puntuació, tipografia


RESSENYA
=========
“Im Reich der Interpunktionen” (traducido como “En el reino de la puntuación”) es un poema del autor alemán Christian Morgenstern publicado en 1905 que narra el enfrentamiento entre dos bandos: por un lado, la coalición entre los puntos y las comas, y por otro, los punto y comas. En su lucha se ven implicados también otros signos de puntuación, que cumplen diferentes funciones a lo largo del poema (las llaves acallan a los parias, las interrogaciones se exilian...), que está formado por quince pareados. Su lectura requiere un cierto esfuerzo, pues utiliza un vocabulario complejo (estragos, coalición, decoro, sofocan, aberrantes, destreza, deleite...).

Acertadamente, el diseñador Rathna Ramanathan, al que le fue encargado ilustrar el texto, ha optado por utilizar únicamente signos de puntuación y jugar con el rojo, el negro y el blanco para escenificar la batalla. Resulta interesante leer lo que el propio Ramanathan explica en su página web sobre la elaboración del libro. Me permito traducirles algunos fragmentos del inglés:

Mi trabajo consistió en “ilustrar” tipográficamente el texto y diseñar el libro. Me gusta el reto que supone acercarse a la tipografía como señal, marca e imagen. Para mí, este proceso me lleva a los orígenes del lenguaje, en el que las letras eran marcas e imágenes que pueden ser leídas tanto “textualmente” como “visualmente”. La palabra es una marca en la página. A primera vista, la palabra es, ante y sobre todo, una imagen.

He adoptado un enfoque modernista (algunos dicen que militarista) al diseño. Lo que más me gustó del texto fue su naturaleza visual, pero también staccato. He intentado mantenerla al darle al libro un ritmo muy izquierda-derecha, giro de página, izquierda-derecha, giro de página...

Además de la naturaleza obviamente política del texto, lo he visualizado como un conflicto moderno, contemporáneo, con alusiones visuales a la tecnología, la maquinaria, la guerra...

Entre otras cosas, algunas de las influencias han sido las estructuras y el rigor de la impresión tipográfica y los tipos metálicos, los pósters rusos de los años 20 y 30, el trabajo de Werkman y modernistas como Weingart [dos tipógrafos, el primero holandés y el segundo alemán.]

El trabajo final es liso y gráfico – pero tal y como yo lo imaginé, la versión impresa tenía una textura desigual. También, como sucede con la imprenta, si primero se imprime el negro y luego el rojo, ambas capas debían ser visibles... es algo con lo que experimentar.

Personalmente, al enfrentarme a este libro, me encuentro dividida. Como teórica y persona interesada en la ilustración y el diseño gráfico, me parece un trabajo muy interesante y que puede dar pie a un estudio complejo sobre las decisiones tomadas a la hora de ilustrar cada una de las parejas de versos. Pero como lectora y como mediadora entre los libros y los niños, sinceramente me ha dejado un poco fría...

L'abella de més

FITXA
=====
Títol: L'abella de més
Autor: Andrés Pi
Il·lustrador: Kim Amate
Edició: Takatuka, 2011
Edat: de 5 a 8
Temàtica:


RESSENYA
=========
Al rusc s'ha armat un gran rebombori. Cada dia sembla que hi ha menys espai disponible. Una comissió d'abelles creada expressament es posa a estudiar les causes d'aquestes estretors i arriba a la conclusió que falta espai perquè hi ha una abella de més. Les sospites recauen sobre totes les abelles del rusc, però cap hipòtesi sobre com deu ser aquesta abella estranya porta a un resultat concret, així que les abelles reunides en assemblea decideixen acabar la recerca i donar una solució molt més solidària a aquesta falta d'espai.

Aquest tàndem Pi-Amate repeteix després de la fantàstica experiència a La ventana infinita, àlbum guanyador el 2009 del XXIX Premi Destino – Apel•les Mestres. Aquesta vegada ens presenten un àlbum on la solidaritat i la convivència tenen un paper molt important, una història divertida on una colla d’abelles histèriques comencen a divagar fins que apareix la figura de la mare, que, de forma calmosa i amb una immensa serenitat dóna la volta a la situació deixant-les a totes satisfetes. Kim Amate arrodoneix aquestes pàgines amb unes il•lustracions sensacionals elaborades amb tot luxe de detalls, amb una paleta de colors que resulta molt agradable, això sí, per gaudir-les de ple cal que hi pareu força atenció, no us perdeu la marca de les ulleres que llueix una de les abelles, els enginys tan surrealistes que dissenyen, els rètols informatius del rusc, o un petit insecte barbut que apareix pràcticament a cada il•lustració, tot plegat, imatges carregades d’un fi sentit de l’humor que motivaran passar les pàgines d’aquest àlbum una vegada i una altra ja que sempre, en trobareu nous detalls sorprenents.


És doncs, un àlbum molt recomanable, que farà riure als nens alhora que els hi fa arribar un interessant missatge, s’ha guanyat un lloc a la prestatgeria d’imprescindibles.

(Sílvia Cantos)

***

En el rusc de les abelles hi ha un problema d’espai. Les abelles estan tipes de treballar tan apretades i han de trobar una solució. Un comitè d’expertes analitzen quina és la situació i arriben a la conclusió que per solucionar el problema una de les abelles que hi viuen allà ha d’abandonar el rusc. Aquesta situació revoluciona la família d’abelles i comencen a pensar qui deu ser l’abella que els hi està prenent l’espai i sobretot com ho solucionaran?

Si aquesta història es la trobéssim dins d’un recull de faules i ens diguessin que forma part de les faules de La Fontaine o d’Isop no ens sorprendria en absolut en tant que segueix i respecte les normes bàsiques de la construcció de relats d’aquestes característiques però amb un toc, provocat per la temàtica que tracta, modern que la fa actual i plenament vigent.

Els problemes discriminatoris i xenòfobs són presents en aquesta història en la que els estereotips propis de comportaments racistes queden reflectits en l’actitud de les abelles. Cal destacar d’aquesta història és la resolució final que la reina de les abelles i de quina manera soluciona el conflicte: són moltes més les coses que ens uneixen que les que ens separen.

A nivell gràfic cal destacar la il•lustració que compensa i interpreta perfectament les emocions i sensacions que es transmet en el text. Un estil peculiar amb unes abelles amb un estètica molt particular i uns detalls en les il•lustracions que fan créixer encara més aquesta història simple en la lectura però molt profunda en la interpretació.

Una excel•lent història que pot donar peu a reflexions i anàlisi molt interessants de la qual podem extreure lectures molt diverses.

(Albert Correa)

El rei rodolí

FITXA
=====
Títol: El rei rodolí
Autor: Carles Sala i Vila
Il·lustrador: Eloi Sala i Vila
Edició: Barcelona: Barcanova, 2011
Edat: a partir de 10 anys
Temàtica: fantasia, humor


RESSENYA
=========
Vet aquí fins on és capaç d’arribar un home ferit d’amor. O potser ferit en el seu orgull? El rei de Marimunt s’ha enamorat de la princesa de Muntimar. Somia casar-se amb ella i unir els dos regnes sota el seu tron. Quan li declara el seu amor, però, la princesa li dóna carbassa: diu que està enamorada d’un altre home. D’un poeta.

El rei de Marimunt no encaixa bé la derrota. Mort d’enveja, decideix fer poesia ell també i convertir-se en el rei Rodolí. Seduït per aquesta nova personalitat, canvia les lleis del regne per ordres poètiques que, d’acord, potser sí que rimen, però no tenen cap mena de sentit i fan la murga als seus súbdits. El rei mana, per exemple, que el joier Valentí tingui cura del seu jardí.

La fal•lera del rei Rodolí per la poesia assoleix límits insostenibles per als habitants de Marimunt. És llavors quan un nen del regne, en Dotzedits, i un titellaire estranger, en Marionetti, uneixen el seu enginy i les seves habilitats per posar-hi ordre.

Carles Sala i Vila, prolífic i premiat autor de literatura infantil, col•labora en aquest llibre per primera vegada amb el seu germà Oriol, que n’aporta les il•lustracions. El resultat és un conte senzill, fresc, divertit. I també molt actual: encara que sigui una coincidència involuntària, l’actitud d’alguns personatges en determinats moments de la història podria tenir similituds amb el moviment dels indignats...

Diente de león

FITXA
=====
Títol: Diente de león
Autor: Mónica Rodríguez
Il·lustrador: Ximena Maier
Edició: Edelvives, 2011
Edat: a partir de 10 anys
Temàtica:
XXII Premi Ala Delta


RESSENYA
=========
Quan en Manuel va trobar-se amb la Nicolasa a l’hospital van retornar els records del bosc de la seva infantesa, aquell estiu dels nou anys en el que descobrí l’amor, però també la traïció i la por. I tot i que el temps ha passat, en Manuel necessita tornar al cor d’aquell lloc on va compartir amb la Mirta un secret inconfessable.

Heus aquí un llibre per a bons lectors de 10 anys o més, una història que ens parla de sentiments a gran escala: el primer enamorament d’un nen, la culpabilitat d’un ancià amb un gran pes dins la seva ànima, fins i tot, la impotència dels qui perden la guerra en vers la fatxenderia dels que en surten victoriosos. Com veieu, doncs, una història intensa, narrada amb un ritme àgil gràcies al joc de dues veus que l’autora fa en escriure la història del Manuel de 9 anys i la del de 68, que l’ha conduït a guanyar el XXII Premi Ala Delta de Literatura Infantil.

És un llibre per nois i noies habituats a llegir, ja que no resulta una lectura de pur entreteniment, Mónica Rodríguez ens parla de la postguerra, de la traïció i per sobre de tot, de l’amistat. Una bona lectura per aquest estiu, i un títol a tenir en compte per els professors que parlen d’aquest període històric a les seves classes que bé podria acompanyar l’aprenentatge.