Recomanacions nadalenques

El Nadal se'ns tira a sobre, i com cada any Internet s'omple de recomanacions de llibres infantils i juvenils per regalar als infants. Des d'aquí, proposem als reis i reines mags alguns d'aquests espais on trobareu recomanacions per triar el llibre més adequat per cada cas.

- Recomanacions de la Glòria Gorchs a l'especial de Nadal de Faristol (pdf).
- Ilustrados para regalar - la guia nadalenca del Club Kiriko (pdf).
- Alguns suggeriments pels joves a El Periódico.
- La "pequeña selección" de Carmen Blázquez a El Cultural.
- Algunes recomanacions de Babelia (El País).
- Una altra petita però exquisida selecció al Blog Kireei.
- Des de Tamarite de Litera, no podíem deixar d'adreçar-vos a la seva guia de recomanacions!
- Al blog de les biblioteques de Terrassa, les recomanacions de la Marta Martí.
- El millor del 2010 segons la Fundación Germán Sánchez Ruipérez (pdf).
- La guia de l'escola Sant Josep El Pi de l'Hospitalet de Llobregat.
- L'especial de llibres LIJ de Vilaweb.

- ... i encara alguna llista més, al blog "literatura infantil y juvenil actual".

Esperem que entre tots aquests suggeriments trobeu aquell llibre que tant havíeu desitjat :-)

Bon Nadal i Bones Festes a tothom!!

Los islotes de Pedestal

FITXA
=====
Títol: Los islotes de Pedestal
Autor: Éric Puybaret
Il·lustrador: Éric Puybaret
Edició: Zaragoza: Edelvives, 2010
Edat: a partir de 6 anys
Temàtica: fantasia, crítica a la guerra


RESSENYA
=========
Un carromato volador recorre el País de los Magos. A bordo, tres tripulantes (el maestro Azarías, su ayudante Turpino y Pablo el aprendiz) con una misión científica: confeccionar un catálogo de magos. La primera parada de su viaje les lleva a los islotes de Pedestal, un conjunto de torres pétreas habitadas por hechiceros. Los magos de los islotes están en guerra y, pese a los intentos de Azarías y sus compañeros, no hay manera de que hagan las paces. Pero una catástrofe y la intervención de una niña abrirán una puerta a la esperanza...

El narrador de esta historia es Pablo. El niño aprendiz escribe en su diario personal lo que sucede durante la expedición, acompañando su relato de garabatos dibujados y breves anotaciones a mano. Así, las ilustraciones del álbum (ya sean a doble página o en página simple), introducidas a modo de imágenes objetivas que describen la trama, se alternan con divertidos esbozos en lápiz que representan las aportaciones personales de Pablo.

Éric Puybaret, ilustrador infantil de renombre en su Francia natal, ha dotado a esta primera aventura en el País de los Magos de una atmósfera onírica y sugerente. Y lo ha conseguido gracias a sus ilustraciones, tratadas prácticamente como pequeñas obras de arte en una edición muy cuidada. A través de esas imágenes, el álbum nos lleva a un mundo de fantasía lleno de personajes y objetos que fascinan.

La estructura en forma de diario recuerda a otro álbum con el que Éric Puybaret está estrechamente relacionado: Semillas de cabañas, con texto de Philippe Lechermeier (autor de Princesas) e ilustraciones de Puybaret. En aquel libro, el protagonista también iba anotando en un cuaderno de viaje sus fantásticos descubrimientos. La diferencia entre uno y otro es que Los islotes de Pedestal no logra tener la chispa de su antecesor. Pese a su bonito mensaje antibélico, la historia no acaba de seducir o de emocionar... Con todo, vale la pena hacerse con este libro para disfrutar de sus impresionantes ilustraciones.

Manual de la bruja para cocinar (con) niños

FITXA
=====
Títol: Manual de la bruja para cocinar (con) niños
Autor: Keith McGowan
Il·lustrador: Yoko Tanaka
Edició: Barcelona: Molino, 2010
Edat: a partir de 8 anys
Temàtica: aventures, relació entre germans


RESSENYA
=========
Imaginad que la bruja del cuento de Hansel y Gretel sigue viva y se ha adaptado a las costumbres del siglo XXI. Se hace llamar Fay Holaderry. Ya no reside en el bosque, sino en una casita en plena ciudad, y tiene un perro al que pasea por el vecindario. Ha profesionalizado su manía de comer niños: ahora cuenta con una red de puntos de recogida que los padres utilizan para enviarle a sus hijos cuando quieren deshacerse de ellos, e incluso dispone de un ejército de ayudantes camuflados entre los adultos.

Imaginad también que un padre y una madrastra de nuestra época deciden contactar con la Sra. Holaderry para deshacerse de sus hijos: Sol, un niño de 11 años muy inteligente y amante de los inventos científicos, y Connie, una niña de 8 años imaginativa y bastante traviesa. Estos dos hermanos son, sin saberlo, descendientes de Hansel y Gretel. Y, como ellos, utilizarán todas sus armas para escapar de la peligrosa bruja.

Keith McGowan parte de esa idea para escribir una atrevida versión del cuento de Hansel y Gretel que ya ha recibido varios premios. Se trata de una historia trepidante, oscura y divertida a la vez. Con un estilo ágil y una gran capacidad para crear suspense, la novela atrapa al lector en cuanto empieza a leer: McGowan no tarda en conseguir su complicidad ofreciéndole más información sobre la historia de la que tienen los protagonistas. Ya en la primera página, el lector descubre que la extraña Fay Holaderry es en realidad una bruja, porque ella misma se presenta en un cuento escrito en primera persona. Y también descubre que muchos personajes, incluso Connie, esconden secretos inconfesables que los demás no conocen … Durante la lectura, además, el lector puede recrear algunas escenas gracias a las ilustraciones en blanco y negro de Yoko Tanaka, suaves y evocadoras.

Manual de la bruja para cocinar (con) niños es una novela de aventuras muy recomendable. Pero también es, como explica su propio autor, una historia sobre la relación entre dos hermanos. Dos niños que, como todos los hermanos, a veces discuten e incluso se hacen trampas, pero que siempre se protegen y permanecen el uno al lado del otro.

Un camell d'orient

FITXA
=====
Títol: Un camell d'orient
Autor: Manel
Il·lustrador: Roger Padilla
Edició: Estrella Polar, 2010
Edat: de 4 a 6
Temàtica: Nadal


RESSENYA
=========
No m’agraden les nadales. Ho sento però ho havia de dir. Ara, però, em trobo en un dilema, el grup català Manel presenten un conte de Nadal que és alhora una cançó de Nadal, és a dir, una nadala… i m’agrada!

Manel, és una banda que irromp amb força a l’escena musical del nostre país al 2008 convertint-se en el grup revelació del moment, a banda dels temes del seu exitós primer àlbum ‘Els millors professors europeus’ sona una cançó inèdita titulada Un camell d’Orient. En aquest àlbum ens presenten aquesta nadala del grup barceloní, ara sí, editada i il•lustrada. Una història de Nadal tendra i urbana. La història és original i curiosa ja que per una vegada els qui reparteixen les il•lusions no són els coneguts monarques de l’Orient, sinó els seus fidels camells, o com a mínim, un d’ells, ja que imaginem per un moment què passaria si aquests reis s’adormissin i no poguessin acomplir la seva tasca? Les conseqüències podrien ser terribles, desil•lusió, desencant, tristor...

Les il•lustracions han anat a càrrec de Roger Padilla, un dels integrants de la banda, que mostra que no és bo només amb la guitarra sinó que també ho és a l’hora de transformar les paraules en imatges.

Ja ho havia fet en la ‘Petita història d’un tovalló groc descolorit’ i ha fet un pas més. Amb el treball en aquest àlbum hi ha esmerçat temps i imaginació, ja que no hi ha estalviat gens en els detalls. Molt bonica la primera imatge que ens mostra el perfil de la ciutat retallat en la nit fosca il•luminada per una gran lluna plena. Un capítol apart mereix la que ens mostra el camell demanant indicacions a un taxista, el gps, la foto dels fills amb dedicatòria inclosa, el taxímetre en marxa (això sempre!) o l’ambientador connectat a la ventilació del cotxe, fins i tot la imatge del passatge des del mirall retrovisor.

Resumint, Padilla ha fet una molt bona feina, amb tocs divertits on deixa la seva emprenta personal, com en la última imatge on veiem el protagonista marxant per un carrer desert, i no és un carrer qualsevol, no, fixeu-vos en la imatge, quin nom té aquest carrer? I ja com a curiositat personal, m’agradaria preguntar-li, si en tingués ocasió, per què ha plantat una figura de l’entranyable E.T. al pessebre, potser li’n tenia un en el seu propi?
Ja ho veieu, un àlbum divertit, tendre i curiós, que us permetrà jugar, explicar un conte i escoltar els Manel, tot en un, no el deixeu escapar.

El pastor, las ovejas y el lobo de mar

FITXA
=====
Títol: El pastor, las ovejas y el lobo de mar
Autor: Einar Turkowski
Il•lustrador: Einar Turkowski
Edició: Libros del Zorro Rojo, 2010
Edat: a partir de 6 anys
Temàtica:


RESSENYA
========
Después de un primer libro espectacular y que nos dejó a todos con la boca abierta, y un segundo (para mi gusto) un pelín más flojo, esperaba en tercer libro de Einar Turkowski para acabar de decantarme: sus ilustraciones son increíbles, de eso no hay duda, pero ¿podíamos esperar de él otra obra maestra como Estaba oscuro y sospechosamente tranquilo?

Pues la verdad es que este “El pastor, las ovejas y el lobo de mar” se aleja un poco de sus anteriores libros. Si en aquellos, se trataba de narraciones de una cierta extensión (la justa en “Estaba oscuro...”, un poco más descriptiva en “Una luz diminuta...”), en este caso el texto es brevísimo, tanto que la mayoría de ilustraciones van acompañadas tan solo de unas pocas palabras y únicamente al final hay un poco más de desarrollo para entrar en el meollo de la historia... una historia que, en realidad, tiene más bien poco meollo, pues simplemente viene a ilustrar con el ejemplo de un pastor que acaba siendo marinero aquella famosa frase que dice que “no es más feliz quien más tiene, sino quien menos necesita” (o algo por el estilo).

De nuevo, fascinantes las ilustraciones. Turkowski se explaya en la creación de un verdadero catálogo de ovejas de estilo steampunk, aunque mi preferido es sin duda el lobo.
En conjunto, creo que es justo el libro que Turkowski necesitaba para romper con las expectativas que había creado con sus anteriores obras. Algo lo suficientemente diferente (pero al mismo tiempo con elementos de continuidad), como para volver a empezar y que, de nuevo, sigamos a la espera de poder disfrutar de sus próximos libros.

El secreto de Garmann

FITXA
=====
Títol: El secreto de Garmann
Autor: Stian Hole
Il·lustrador: Stian Hole
Edició: Kókinos, 2010
Edat: a partir de 8
Temàtica:


RESSENYA
=========
Tercera entrega de la extraordinaria serie que Stian Hole está creando alrededor del personaje de Garmann, uno de los niños más reales que la literatura infantil ha visto en los últimos años.
Me declaro fan incondicional de Garmann. Cada libro es una sorpresa, lleno de recovecos en los que explorar. Stian Hole no tiene miedo a la complejidad, y cada uno de sus libros no aborda un solo tema. En ellos, como en la vida misma, el amor, el miedo, los secretos, el descubrimiento, las preguntas sin respuesta, las relaciones con los padres o con los amigos... todo tiene su lugar, todo está presente, y eso crea unos libros únicos, diferentes a cualquier otra cosa que, personalmente, haya visto o leído en un libro infantil. La trama avanza como un río, con sus meandros, sus rápidos, sus saltos de agua... y desemboca en un final que no podía ser otro, pero que al mismo tiempo no es el final (o eso esperamos), sino un paso más en la aventura de vivir.
Del estilo visual de Hole ya hablamos en la reseña de La calle de Garmann, y el autor se mantiene fiel a su collage de fotografías con fondos y texturas digitales. Un estilo arriesgado, pero a estas alturas indisociable de las historias de Garmann.

[Ver ilustraciones y leer algún fragmento en "El petit tresor"]

Con las manos vacías

FITXA
=====
Títol: Con las manos vacías
Autor: Ana Tortosa
Il·lustrador: Cecilia Varela
Edició: OQO, 2010
Edat: de 4 a 8
Temàtica:


RESSENYA
=========
Us vull recomanar un àlbum del qual el que més m’ha agradat és la idea que transmet als infants: Els millors regals no són els que es compren. Una afirmació que a primera vista pot semblar obvia, no ho és tant, per als nens i nenes d’avui dia, i no per culpa seva, sinó per la societat en que vivim, on primen moltes vegades les coses materials, les tangibles, aquelles que es valoren amb diners, més que qualsevol altra. Ana Tortosa, l’autora, ha escollit un títol molt suggerent per aquest àlbum “Con las manos vacías”.
En ell, convida als més petits a veure-hi més enllà de les coses materials i a explorar altres opcions d’oci: la natura, la imaginació o l’amistat. I a partir d’un original joc de preguntes i respostes de la protagonista,teixeix un conte que enganxa als nens per la seva similitud a una endevinalla.

La història ens explica que avui és l’aniversari del Mario, i la Jana està convidad a berenar a casa seva. Encara no ha decidit què li regalarà i pel camí va pensant en un obsequi per al seu amic, Se li acudeixen moltes coses, però no és fàcil decidir-se quan busques alguna cosa ben especial. La lectura d’aquest àlbum exigeix lectors desperts i heus aquí el repte que l’escriptora proposa: endevinar la identitat d’aquest misteriós Mario abans d’arribar al final.

Resoldre l’enigma no és tan complicat, però cal estar ben atents a cadascuna de las pistes que la petita Jana ens va facilitant durant el relat. Aquesta és la segona col•laboració de l’autora Cecilia Varela amb OQO editora, aconseguint omplir de llum i vida cadascuna de les pàgines d’aquest fantàstic llibre. Les referències constants al mar i els motius mariners: el timó, la platja, el far, i d’altres són una metàfora d’aquest mar de preguntes per on navega la petita Jana buscant el millor regal per al seu amic.

Dos personatges, un gat negre i un pop, l’acompanyen en aquesta dolça aventura. La il•lustradora ha escollit aquests companys de viatge perquè es tracta d’animals vinculats tradicionalment amb la cultura marinera. Potser que ara ens sorprengui aquesta dada, però fins n fa gaire els mariners viatjaven amb gats a bord per tenir a ratlla els ratolins. Per ells eren una mena de talismans de la bona sort i són moltes les supersticions que existeixen al voltant d’aquests animals.

Però com tots sabem, els contes tenen un principi i un final. La Jana gairebé sense adonar-se’n, arriba a casa d’en Mario. Voleu saber què li regalarà? Haureu de navegar per les pàgines d’aquest magnífic conte “Con las manos vacías”.

Com aigua

FITXA
=====
Títol: Com aigua
Autor: Carmen Sara Floriano Pardal
Il·lustrador: Susana Pérez Barrera
Edició: Sleepyslaps, 2010
Edat: de 3 a 8
Temàtica: sentiments


RESSENYA
=========
Les llàgrimes fan acte de presència en els pitjors moments... i en els millors; acompanyant la més fosca de les tristors... i la més lluminosa alegria, i totes elles acaben allà mateix, en el plor. “De vegades aquest plor és un viatge intens que comença com un foc i es converteix en aigua... Com avui. Tal vegada els mars i els oceans siguin les llàgrimes de totes les persones, reunides en un mateix lloc.” D’aquesta manera tan poètica ens presenten aquest àlbum d’una sensibilitat exquisida, una obra excel•lentment aconseguida, un text breu i eloqüent que diu coses tan ben trobades com aquesta: “Jo premo fort els ulls, empenyo cap a dintre empassant saliva, però és en va: les llàgrimes han trobat el camí de sortida” l’autora aconsegueix emocionar-nos.

Ara li sumem les il•lustracions de Susana Pérez, que són tan senzilles com ben aconseguides. La imatge del mar en dol és sensacional, i el primer pla de la nena protagonista eixugant-se una llàgrima et commou profundament. La senzillesa és el tret més destacable de les imatges, pàgina a pàgina et sorprèn, la interpretació que fa del viatge de les llàgrimes esdevé meravellós.

La jove editorial Sleepyslaps mostra una vegada més que té la intenció d’oferir àlbums de gran qualitat, tant en la part material com en l’artística. Aquest conte esdevé un recurs molt interessant per pares i educadors que vulguin treballar les emocions amb els nens i nenes d’una forma amena i didàctica. Sincerament, només hi trobo una pega, i és que si el teu estat d’ànim no està en alça pots trobar-te formant part de la història sense voler-ho.

L'àvia pirata

FITXA
=====
Títol: L'àvia pirata
Autor: Geraldine Durrant
Il·lustrador: Rose Forshall
Edició: Barcelona: Elfos, 2010
Edat: a partir de 5 anys
Temàtica: humor, pirates


RESSENYA
=========
Història divertida d’una àvia que de jove havia estat pirata. La narradora és la néta, que és qui explica com aquesta àvia va arribar a ser pirata.

L’autora juga amb el contrast que hi ha entre el perfil de pirata, normalment associat al gènere masculí i de característiques més aviat rudes i agressives, amb el de l’àvia, que transmet tendresa i debilitat. Ella és una àvia diferent: enèrgica, valenta, activa i una mica bèstia.

La protagonista té nostàlgia pel passat pirata: tant a l’hora de decorar casa seva com a l’hora d’actuar fent les feines de la casa (talla el pollastre rostit amb el sabre, cuina un superpastís amb gust d’algues). L’àvia té una mascota molt curiosa, un cocodril, a qui li consent tot, i està casada amb un home que el fa anar de bòlit.

Les il•lustracions deixen entreveure en tot moment l’ambientació pirata. Casa seva està plena de cofres amb monedes, i per tot arreu hi trobem motius marins: peixos, sabres, vaixells de fusta, ampolles de rom i xerès o salvavides. També hi ha uns ocellots de colors molt graciosos que van apareixen a gairebé totes les il•lustracions.

Conté molts tocs d’humor, per exemple, quan l’àvia diu que “el xerès fa més per a una senyora” o quan abans d’anar a dormir “tant ella com el seu cocodril es treuren la dentadura”.

Aquesta obra va obtenir el Premi Raw, concurs de narrativa de la BBC.

La veritable confessió de Charlotte Doyle

FITXA
=====
Títol: La veritable confessió de Charlotte Doyle
Autor: Avi
Il·lustrador:
Edició: Bambú, 2010 (Col. Èxit)
Edat: a partir de 12 anys
Temàtica: aventures i misteri


RESSENYA
=========
La Charlotte Doyle és una noia de tretze anys que viu a Anglaterra i estudia a l'Escola Barrignton per a Noies Brillants. De família refinada i rica, la Charlotte compleix tots els requisits per a convertir-se en una dama "com déu mana". Quan acaba els seus estudis, l’estiu de 1832, embarca al Falcó Marí i comença així un viatge transatlàntic per a retrobarse retrobar-se amb la seva família a Amèrica. Poc es podia imaginar que a bord de la nau es convertiria en un autèntic mariner i, menys encara, que l’acusarien d’assassinat! I és que tot just pujar al vaixell tot es capgira. Ni serà un viatge de plaer, com ella esperava, ni hi ha més passatgers amb qui conversar i passar el temps, ni luxe de cap mena, tan sols una colla de mariners malespintes i un capità que no té cap estima per la seva tripulació.

El relat, narrat en primera persona, ens arriba de la mà del quadern de bitàcola de la protagonista, on ens explica fil per randa tot allò que hi succeeix, amb això l'autor aconsegueix des del principi enganxar-nos i us ben asseguro que nos ens deixarà tranquils fins a saber el final.
Acció i emoció, aventures i desventures, enganys i desenganys, amistat, fidelitat i, sobretot, sentit de la justícia fan de la novel•la una d'aquelles històries difícils d'oblidar. A més, la temàtica, l'època en que està basada i tal i com està narrat el relat ens dóna un cert aire i reminisicència dels clàssics d’aventures.

De l'autor, no tenim gaire cosa editata al nostre país, però pel què he pogut veure per la xarxa és un reconegut escriptor nord-americà, que va rebre el 1991 el Newbery Honor Book precisament per aquesta novel•la. Esperem que s'animin les editorials de casa a treure més llibres d'ell!

Taller de corazones

FITXA
=====
Títol: Taller de corazones
Autor: Arturo Abad
Il•lustrador: Gabriel Pacheco
Edició: Pontevedra, OQO, 2010
Edat: de 5-100 anys
Temàtica:


RESSENYA
=========
Matías es un jove artesà, que no repara rellotges ni sabates: repara cors trencats. Treballa en el seu taller, amb un estufa on escalfa els cors gelats, agulles de plata per cosir cors trencats, pinces de l’oblit...

Quan arriba la nit i es fa el silenci Matías continua treballant, sense descans, perquè fabrica uns cors molt especials, de diversos materials per la seva estimada Beatriz, que te un problema i Matías sap com ajudar-la. Cada primavera Matías va a trobar a Beatriz per donar-li un regal especial, però ella és mostra sempre freda e indiferent. Una primavera Beatriu no rep la acostumada visita i estranyada el va a buscar al seu taller... que haurà passat?

Àlbum poètic i tendre, on commou la capacitat d'estimar del protagonista, la generositat sense límits i l'esperit de sacrifici de l'amor vertader. Els protagonistes, Matías i Beatriz, són eteris, delicats i discrets, igual que l'argument de la història.

Gabriel Pacheco utilitza colors freds i difuminats en blau i vermell, com la sang que circula a través de les venes blaves.

La primavera és representada per flors i tons daurats als arbres i això, junt amb el cabell vermell intens de Beatriz, recorda molt a Gustav Klimt. L’Il•lustrador mexicà ha obtingut diversos premis d’il•lustració. Aquest any també ha publicat Frida Kahlo (una historia posible) de Anaya. En canvi, per Arturo Abad, aquest representa el seu primer conte il•lustrat, ja que fins ara ha estat un contacontes conegut a la seva Gran Canaria natal i també a la resta d'Espanya.

Taller de corazones ha estat seleccionat pel Gremio de Libreros de Madrid entre altres 5 títols que opten al Premio Album ilustrado. I es que l`album, es com Matías: senzill i discret però que t'enamora poc a poc.

Tremolor

FITXA
=====
Títol: Tremolor
Autor: Maggie Stiefvater
Il•lustrador:
Edició: Barcelona, Cruïlla, 2010
Edat: de 12-16 anys
Temàtica: Romàntica


RESSENYA
=========
Tercer llibre de l'autora, tot i que es el primer traduït que arriba al nostre país. Tremolor arriba a Espanya sent èxit de ventes a EEUU i un dels llibres punters a Amazon. La seva autora ja ha signat els drets per ser traduït a mes de vint idiomes... De fet, ens trobem davant del primer volum d'una trilogia que promet ser portada al cinema. La segona part ja ha sortit, editada amb el títol de Rastro.

Tot i això, no he trobat molta diferència entre Tremolor i altres històries romàntiques amb components sobrenaturals tant usuals a les llibreries, estil Crepuscle o Caçadors d'ombres.

Aquest cop ens trobem davant licàntrops. El seu protagonista masculí, en Sam, es un noi-llop força tímid, que segons la temperatura exterior és home o llop. Durant les estacions caloroses, torna a la seva aparença humana, mentre que durant els mesos d'hivern es converteix en llop.

La Grace, es una noia que de petita va ser mossegada per un llop (manera en que aquesta "malaltia" es contagia), però un llop d'ulls grocs la va salvar. Inexplicablement la Grace no es converteix en llop, i estableix una relació amb el seu llop salvador, que es basa en que durant tot l'hivern s'observen atentament l'un a l'altre a través del bosc.
Un estiu, quan han passat sis anys de l'atac, la Grace coneix un noi al seu poble amb els ulls grocs, iguals que aquell llop que la va salvar, que atrau la seva atenció immediatament.

No he trobat gaires signes d'originalitat, potser podríem destacar que trenca el mite de l'home-llop de Boris Vian, que es transforma amb la lluna plena o el canvi de rol noi-segur de si mateix i molt guapo, noia-tímida e insegura; Sam es un noi insegur, amb una infància difícil i un físic normal, mentre que Grace es segura de si mateixa i molt independent.

Es una novel•la força ben escrita, però amb una trama força utilitzada. Tot el pes de la novel•la recau en la relació amorosa que s'estableix entre els seus dos protagonistes sense aportar quelcom més a l’argument.

Cal esmentar la web oficial de l'editorial SM, que es molt complerta: es pot llegir l'argument, curiositats, veure vídeos d'entrevistes i opinions, escoltar els primers capítols llegits per l'autora, comprar l'audio-llibre (en anglès), música feta per l'autora i inclús pots escoltar l'udol del Sam!

Tastant el cel

FITXA
=====
Títol: Tastant el cel
Autor: Ibtisam Barakat
Il·lustrador:
Edició: Barcelona: Bambú, 2010
Edat: a partir de 12 anys
Temàtica: biografia; conflictes.


RESSENYA
=========
Memòries de l'autora, que comprèn l'any 1967 fins el 1971, on queda palesa la seva infància a Palestina.

Ibtisam Barakat relata amb naturalitat i senzillesa un món fet a miques per la guerra; la convivència de la seva família enmig d'un camp de tir, on es quotidià veure soldats disparant i on els petits juguen amb els casquets de bala.

L’autora es relata fets esfereïdors, com la fugida de casa i la separació de la família per part d’una nena de 7 anys que es perd dels seus enmig d'una fugida massiva quan esclata la Guerra dels Sis Dies, així com la duresa de la vida com a refugiats palestins, on el seu amic és un burret de la família que els acull. La seva alegria al descobrir l'alfabet àrab, ja que l'autora convertirà la llengua en el seu refugi en un món fragmentat, convuls i violent.

Una Ibtisam adolescent busca la seva llibertat en un apartat de correus, mitjançant el qual es posa en contacte amb estudiants d'altres parts del món. Conèixer diferents maneres de viure la reconforta i l'allunya del seu dia a dia, on el consell de la seva mare sempre ha estat “fes-te invisible, no cridis l'atenció, no et facis veure”.

Paraules poderoses i demolidores explicades amb senzillesa i naturalitat des del punt de vista d'un infant.

A les últimes pàgines del llibre es proposen unes fitxes didàctiques per aprofundir diferents aspectes que surten a la novel•la, o per iniciar debats.

Berta sueña

FITXA
=====
Títol: Berta sueña
Autor: Antonio Ventura
Il·lustrador: Juan Carlos Palomino
Edició: Mèxic: Fondo de Cultura Económica, 2010 (A la orilla del viento; 204)
Edat: a partir de 10 anys
Temàtica:


RESSENYA
=========
“Berta tiene una caja de tesoros. En ella guarda trocitos de su vida, como la canica que le ganó hace poco a Daniel, el calidoscopio que le regaló Clara, su mejor amiga, o el bibelot que le regaló Miguel con un papel arrugado en el que decía “te quiero”. Berta va creciendo y todos los días sueña, imagina y se pregunta; y así abre pequeñas ventanas por las que entrevé la belleza de su mundo cotidiano.”

Novel•la breu o conte llarg en què l’autor explica de forma ben senzilla, sense gaires descripcions ni adornaments, la vida quotidiana de la Berta, una nena d’uns 9-10 anys.
La Berta, que viu amb els seus pares i també té un germà petit, és molt i molt fantasiosa i li agrada molt llegir llibres. Té una molt bona amiga, la Clara, i amb ella comparteix, juntament amb un altre company d’escola, el Daniel, l’afició de col•leccionar fulles d’arbres.

La Berta està molt preocupada perquè un antic amic seu, i sembla que també primer amor, se n’ha anat a viure en una altra ciutat. Ella li ha escrit una carta, però ella encara no n’ha obtingut resposta, i aquest fet la pertorba i l’angoixa, pensa que el seu amic ja s’ha oblidat d’ella i això ella no ho pot soportar. Té constantment el Miguel en el seu pensament i no entén perquè no li escriu, ja que ell li va prometre que ho faria.

La història no va més enllà de les preocupacions que té la protagonista i de narrar com viu el dia a dia. És un llibre tranquil, pausat, sense ensurts ni aventures, només descriu els pensaments d’una nena i com afronta les seves pors i els seus desitjos. No hi ha més. Història intimista, poètica, que relata la realitat d’una nena de 10 anys.

Penso que si aquest llibre el llegeixen nens o nenes d’uns 10 anys, hi trobaran a faltar més acció i més trama argumental. Crec que una obra tan tranquil•la i filosòfica no pot ser compresa pels ulls d’un públic infantil.

Conté il•lustracions en blanc i negre, surrealistes, que transmeten pau quan les mires.

Bona nit: jocs tranquils per abans d'anar a dormir

FITXA
=====
Títol: Bona nit: jocs tranquils per abans d’anar a dormir
Autor: Àngels Navarro
Il·lustrador: Carmen Queralt, Sergio Muñoz
Edició: Barcelona: Combel, 2010
Edat: a partir de 6 anys
Temàtica: entreteniment, jocs d'enginy


RESSENYA
=========
Llibre-joc, de format pop-up, ple de jocs relacionats amb temes que giren al voltant de la nit. Aquesta especialista en jocs d’ingeni ens deleita altre cop amb un llibre que segueix la mateixa línea que el seu altre llibre Mira, mira. Si en aquella ocasió ens trobàvem amb un llibre per descobrir els sentits, aquest ens servirà per descobrir la nit, les constel.lacions, la lluna, les estrelles i les criatures de la nit a través de diferents jocs.

En aquest llibre hi trobem una tipologia de jocs molt diferents: uns més lúdics i atractius per als nens (com un que hi ha amb tintes fosforescents), d’altres més clàssics (el joc de les 7 diferències o el joc de les parelles). També hi ha alguns jocs que pel seu contingut semblen més propis d’un llibre de coneixements que pròpiament d’un llibre-joc: per treballar temes d’astronomia (joc de les constel•lacions, el dels planetes o el de les fases de la lluna) o per treballar aspectes de llengua (joc de formar paraules, el de frases fetes o el d’endevinalles).

En conclusió, és un bon llibre per calmar les feres abans que se’n vagin a dormir. Pot explicar-se a nens de diferents edats, ja que hi ha jocs de diferents nivells de dificultat. I no cal explicar-lo tot de cop, cada nit se n’agafa un parell i ja és suficient per haver compartit una estoneta amb el nostre fill o filla.

Al final conté un solucionari dels jocs, unes enganxines i un retallable.

Peter Pan (pop-up)

FITXA
=====
Títol: Peter Pan
Autor: J. M. Barrie
Adaptació: Libby Hamilton
Il·lustrador: Paul Hess
Edició: MacMillan, 2010
Edat: de 0 a 6
Temàtica: clàssic en versió pop-up


RESSENYA
=========
Fa uns dies presentant una bibliografia dedicada al llibre joc vaig mostrar aquest llibre de Pop Up, que presenta una versió del clàssic Peter Pan. D’entre els cinquanta títols que configuraven la bibliografia puc afirmar que aquest va triomfar per sobre de tots els altres, amb diferència. MacMillan ha editat un àlbum que ha superat la màgia de les 3D amb Pop up de gran format, va més enllà afegint-hi sons, una musicalitat breu però molt efectista, que ens sorprèn amb el tic-tac del rellotge que ha perdut junt amb la mà el capità Garfi, el riure infantil i feliç dels nens habitants del país de Mai més, o fins i tot, les campanes de l’impressionant Big Ben.

Reviu les aventures de Peter Pan i els seus amics, comparteix amb els més petits la història d’aquest nen que no volia fer-se gran, de la seva amistat amb la fada Campaneta o la constant lluita amb els pirates, i no oblidem la dolça Wendy, aquesta relació que farà trontollar totes les conviccions del decidit Peter.

Un llibre regal espectacular, que sorprèn a cada pàgina, que no es limita a uns desplegables impactants, sinó que hi ha tota la història per ser contada amb detall i els sons que apareixen en alguns moments constitueixen instants màgics per al nen.

El tigre y el gato

FITXA
=====
Títol: El tigre y el gato
Autor: Eitaro Oshima
Il·lustrador: Eitaro Oshima
Edició: Corimbo, 2010
Edat: de 4 a 7
Temàtica: faules


RESSENYA
=========
Vet aquí que fa molts i molts anys els tigres i els gats vivien junts i el tigre admirava moltíssim al gat perquè era molt bon caçador, no se li escapava cap presa, era àgil, saltava parets, corria a una velocitat... ah que ja li hagués agradat al tigre. I va ser així com el tigre li demanà al gat que l’ajudés, que li ensenyés les seves tàctiques, que ell seria el seu alumne.
Però quan el tigre va veure que superava el seu mestre, va passar el que tots imaginem, però se’n va sortir el gat?
El tigre y el gato ens narra una faula xinesa prou coneguda que explica perquè el gat i el tigre, tot i ser felins els dos, van escollir una forma de vida diferent: un salvatge i l’altre domèstica.
Està molt ben explicada, és assequible per als més petits, la història va in crescendo fins a l’última pàgina i les il•lustracions són molt meravelloses. Un llibre molt zen!

Gens ni mica brutes

FITXA
=====
Títol: Gens ni mica brutes
Autor: Wanja Olten
Il•lustrador: Manuela Olten
Edició: Barcelona: Takatuka, 2010.
Edat: de 4 a 7
Temàtica: hàbits (higiene)


RESSENYA
=========
Quans cops hem hagut de fer alguna cosa que no ens venia gens de gust? Però l’hem fet igualment perquè és el que toca. Això ara que ja som grans, però segur que us recordeu de molts cops quan èreu petits que els pares ens deien “feu allò feu allò altre” i no hi trobàvem cap sentit. Doncs és el mateix que li succeeix a la protagonista de Gens ni mica brutes, que no troba la necessitat de rentar-se les mans si no són realment brutes. És clar que el seu concepte de brutícia no és el mateix que el dels adults...
A banda de ser una història divertida i amb la que molts nens es poden identificar, el llibre va més enllà de l’aspecte purament informatiu i d’hàbits que trasmeten aquestes propostes i copsa molt bé el pensament i comportament infantils. Aquesta és la seva major virtut.

Melodía en la ciudad

FITXA
=====
Títol: Melodía en la ciudad
Autor: Benjamin Lacombe
Il•lustradora: Benjamin Lacombe
Edició: Edelvives, 2010
Edat: de 4 a 8


RESSENYA
========
L’Alejandro viu en una ciutat trista i, com la gran majoria del seus habitants, està destinat a treballar a les fàbriques quan sigui gran. Però un bon dia la caravana d’un circ gitano arriba i l’Alejandro escoltarà per primera vegada les alegres melodies i veurà els balls i les actuacions del circ. Entre els membres de la companyia hi ha l’Elena, una nena de la seva edat, de la qual s’enamora a primera vista. Junt amb els músics del circ, el nen descobrirà que té un talent innat per tocar la guitarra i, després d’un primer refús, la seva família acabarà sentint-se finalment orgullosa d’ell gràcies als seus èxits.


Ho reconec, sento autèntica passió cap al treball de Lacombe, però és que aquest il•lustrador és capaç de crear unes il•lustracions tan meravelloses que poden deixar-te sense alè en tombar una pàgina. Aquest àlbum és un exemple més d’això que dic, una història tan senzilla i emotiva com és el primer amor, aquest despertar als sentiments romàntics. La història dels dos nens protagonistes et commou i amb les 14 fascinants il•lustracions que li donen vida, 4 de les quals són a doble pàgina, aquest àlbum es converteix en un imprescindible, en una joia de la literatura infantil capaç d’emocionar a grans i a petits, i és que fixeu-vos sinó en el primer pla de la nena, és tan plena de vida que sembla voler sortir del paper.

L’estructura del text és curiosa, s’inicia amb un pròleg on un narrador que desconeixem ens presenta la història del nen protagonista, tot seguit es narra el conte pròpiament dit, i en acabar trobem un epíleg on la nena, ara convertida en adulta es dirigeix al seu marit, en el que reconeixem aquell jove Alejandro.


Edelvives ha cuidat el format fins al mínim detall; un paper de qualitat, les seves dimensions, 275x395 mm., que faciliten el gaudir de les il•lustracions ja que sobretot les fetes a doble pàgina es converteixen gairebé en obres pictòriques dignes de ser llargament observades o els motius de les guardes que s’adiuen perfectament amb el sentit de la història.

El llarg viatge d'A

FITXA
=====
Títol: El llarg viatge d’A
Autor: Francesc Serés
Il•lustrador: Adrià Fruitós
Edició: Barcelona: Cruïlla, 2010 (Vaixell de Vapor, 156)
Edat: a partir de 12 anys
Temàtica: escacs, poder, jerarquia, rebel·lió


RESSENYA
========
Els escacs: probablement el joc de taula més literari... i mai millor dit, ja que aquesta novel•la pren com a personatges les peces del taulell de joc, i una partida força peculiar com a l’espai-temps on es desenvolupa. I el protagonista? Un peó blanc d’idees revolucionàries que vol acabar amb l’enfrontament continu i sense sentit entre blancs i negres.
Francesc Serés aconsegueix treure tot el suc al joc dels escacs. Aprofita la importància d’unes peces per sobre d’unes altres per dotar-les de personalitat i representar una societat dominada per la jerarquia i per l’obligació de seguir la cadena de comandament i les normes establertes. Què passaria, si un peó prengués una decisió per voluntat pròpia? I si decidís moure’s en diagonal encara que no fos per matar una altra peça? Pot un alfil blanc matar un peó blanc? Què passa, quan les normes no es segueixen? Que una cosa s’hagi fet sempre de la mateixa manera vol dir que no es pot canviar?
En el desenllaç del llibre, fins i tot l’autor treu profit dels colors: la diferència entre el blanc i el negre, i les qualitats de tots dos a l’hora de rebre i reflectir la llum. Com us deia al començament, tot el suc a un joc molt literari.
No es tracta d’un llibre fàcil, d’aquells que devorarà qualsevol lector, però sí que pot ser una lectura molt interessant per fer en un club de lectura o en una classe de ciències socials. Es tracta, com sempre, de trobar el lector i el moment apropiats per aquesta novel•la.

Cama y cuento

FITXA
=====
Títol: Cama y cuento
Autor: Gonzalo Moure
Il•lustrador: Lucía Serrano
Edició: Madrid: Anaya, 2010
Edat: a partir de 8 años
Temàtica: Lectura y oralidad


RESSENYA
========
El momento de “cama y cuento” es el mejor momento del día para Malva. El momento de mayor intimidad con su madre, su gran fabuladora, la que crea historias en las que ella se puede sumergir para maravillarse. ¿Qué pasa cuando Malva aprende a leer? Bien... seguro que la mayoría se lo imagina.
“Cama y cuento” es una historia bien conocida por todos. Seguro que todos los que están leyendo esta reseña ahora mismo la han vivido (aunque muchos la hayamos olvidado), y están a punto de reproducirla de nuevo.
Bien... Gonzalo Moure quiere que no lo hagan, que no repitan el mismo error que los padres de Malva (y lo voy a decir, aunque él no lo haga explícitamente en el libro): no dejen de contarles cuentos a sus hijos, aunque ellos hayan aprendido ya a leer; no les priven de esos momentos en los que las obligaciones del día a día se esfuman y solo existe el vínculo entre ambos y la imaginación, la fantasía... el cuento.
Un texto lleno de lirismo y emoción (no, no de la emoción que provocan las montañas rusas... de la otra, ya me entienden), acompañado de las ilustraciones de Lucía Serrano, que nos sumergen en esta historia, este diálogo entre madre e hija que rememoran los tiempos de cama y cuento.

***
Más información y el primer capítulo.
"Cama y cuento" en el blog de Gonzalo Moure.

El hombre que entraba por la ventana

FITXA
=====
Títol: El hombre que entraba por la ventana
Autor: Gonzalo Moure
Il•lustradora: Gabiel PAcheco
Edició: SM, 2010
Edat: de 7 a 10


RESSENYA
========
No succeïa totes les nits, però ara ja no importa: en la meva memòria fou sempre. Una veu d’home em contava contes en la obscuritat, a la vora del meu llit. En una foscor tan profunda que d’entrada pensava que aquella veu estava dins del meu cap: que era part de mi, que tots els nens tenien una segona veu per contar-los contes durant algunes nits.

D’aquesta manera ens presenta la protagonista, Maria Luces, aquesta sensorial història, narrada excel•lentment, en primera persona, de forma molt encertada, aconsegueix transportar-nos als carrers de Lisboa, sentir les olors i les emocions que ens està explicant.

L’editorial SM fa una valenta aposta atrevint-se a publicar un àlbum que té text. Molt, i molt dens. I gens ni mica complaent, com assegura el seu propi autor, Gonzalo Moure. I és que “El hombre que entraba por la ventana” és un fado amb totes les lletres, una trista història que ja us avanço no té un final feliç, o potser sí? Com sempre depèn de la mirada que el lector posi en la trista història de la Maria Luces. Aquesta és una molt bona història, valenta i agosarada, com ho és Moure, que va negar-se a canviar el títol d’una de les seves obres “¡A la mierda la bicleta!”, tot i que no li volien donar un premi que li havien atorgat si no ho feia.

No va acceptar la coacció i no va canviar-lo, al final li concediren el guardó igualment, i des d’aleshores té clar que és rentable no deixar-se subornar, ser un mateix, tot i que sigui amb els teus propis errors, com aquell títol francament espantós.

Gabriel Pacheco és l’artista que s’ha encarregat de posar imatges a aquestes pàgines, de forma delicada i acurada, presenta un treball exquisit, amb uns tons terrossos i un acabat que dóna un toc d’antigor a les il•lustracions, sempre amb l’estil personal que el caracteritza. Pacheco mostra una vegada més el seu saber fer amb aquest àlbum, imprescindible la imatge on un vaixell navega per els carrers de la ciutat lisboeta. En una primera lectura les imatges sedueixen. En posteriors, aconsegueixen enamorar-te amb el grau d’elaboració i treball que tenen totes i cada una. La gamma cromàtica aparentment limitada, es vulnera discretament amb pinzellades de blau i vermell que aporten un significat especial i li donen un valor afegit.

Sens dubte, un àlbum magnífic, que conjuga perfectament el text de Moure amb les il•lustracions de Pacheco, desmarcant-se dels tòpics i mirant de font, com la seva protagonista.

El abrigo de Pupa

FITXA
=====
Títol: El abrigo de Pupa
Autor: Elena Ferrándiz
Il•lustrador: Elena Ferrándiz
Edició: Thule, 2010
Edat: de 3 a 99


RESSENYA
========
Amb una sinopsi carregada de promeses es presenta aquest àlbum que Thule ha tingut el gran encert de publicar. La Pupa és una nena que es protegeix amb el seu abric teixit de pors. Per això fuig de teranyines amb forma de cor, viu atrapada en una petxina de cargol, l’assetgen els arbres i, fins i tot, li plouen rellotges. A la Pupa les pors li impedeixen transformar-se en el que en realitat és.

I és que tots en tenim un, d’abric com el de la protagonista, una metàfora de tot allò que ens espanta o que desconeixem, i amb els nens sovint és complicat d’abordar. És per això que treballs com aquest d’Elena Ferrándiz faciliten exponencialment aquesta tasca, ja que seguint el fil de la breu història, anem desgranant una a una les pors que afecten la Pupa i que abracen un immens ventall de pors reals com la soledat; a pors contradictòries, com la por a que ens estimen o l’absència d’aquest mateix amor, també la por als canvis contra la por també a que tot segueixi igual. En molts casos s’estableix un joc de sentiments contraris que provoquen el mateix sentiment, la por. Amb un text mínim, una frase a cada doble pàgina en la immensa majoria dels casos on l’autora aboca en aquesta brevetat, una dosi inversament proporcional de significat, construeix frases que diuen molt amb molt poc.

I és que el text de per sí és una meravella molt ben trobada i treballada, on s’ha esmerçat en seleccionar cada mot per assolir l’efecte final aconseguit, però és que les il•lustracions que l’acompanyen, són un punt i a part. Imatges plenes de moviment, amb una riquesa cromàtica sensacional que desperten l’interès dels infants i dels adults que el comparteixen. Sensorialment, molt potents, transmeten encara més significat que el text.

La representació de la por al futur, amb un munt de rellotges, és magnífica, també l’entrada de la història on veiem la nena caminant sota uns arbres despullats de fulles i castigats per el vent que mira desconfiada al seu voltant és un gran treball, però personalment, em quedo amb la il•lustració de la por a la soledat, la Pupa gronxant-se solitària amb la vista perduda en un cel rogenc espectacular, per mi, la millor. Per tot això el recomano a tothom, ja que és tant una eina útil per treballar les emocions i els sentiments amb infants, com un magnífic títol per regalar-se la vista.

Sílvia Cantos

Tigre, tigre

FITXA
=====
Títol: Tigre, tigre
Autora: Lynne Reid Banks
Traductora: Dolors Udina
Edició: Barcelona: Bambú, 2010.
Edat: a partir de 12 anys
Temàtica: novel•la d’amor ambientada a l’imperi romà


RESSENYA
========
Al llibre infantil i juvenil, un argument i una temàtica atraients per als lectors no van sempre alhora amb una destacable qualitat literària. Aquest defecte no és exclusiu del llibre per a nois i noies, i sovint és poc realista demanar totes tres coses a un mateix títol. Tigre, tigre, de Lynne Reid Banks, satisfà amb escreix les expectatives del més exigent. D’entrada, signa la traducció la Dolors Udina (traductora al català de textos d’autors com ara R. Carver, H. Kureishi, R. Bradbury, C. Bukowski o J.M. Coetzee), fet que avala l’exactitud, la senzillesa i la bellesa del llenguatge que trobarem a les pàgines de Tigre, tigre. Òbviament, ens n’ofereix també garanties la trajectòria de l’autora; la presència de seva obra en català i castellà és gairebé testimonial (amb poc més que La clau màgica o El secreto del indio), però la producció infantil i juvenil de Lynne Reid Banks és ingent i molt popular en anglès. Tanmateix, a Tigre, tigre la lectura ens depara el millor de tot: un relat entenedor que tracta l’amor des de múltiples perspectives (romàntic, és clar, però també fraternal, filial, pels amics, pels animals, per la justícia o per la vida). I per si encara no n’hi ha prou, l’autora situa l’acció a la Roma clàssica, la dels emperadors, els gladiadors, els homes lliures i els esclaus. Allí, dos cadells de tigre són capturats salvatgement; un d’ells serà ofert com a regal a la filla del cèsar. Tigre, tigre és un molt bon llibre que ens fa rumiar sobre l’ús i l’abús del poder, sobre el valor i sobre la mort: literatura de debò per a nois i noies.

Un botó que enamora

FITXA
=====
Títol: Un botó que enamora
Autor: Pauline Carlioz
Il•lustrador: Pauline Carlioz
Edició: Barcelona: Combel, 2010
Edat: de 6 a 8 anys
Temàtica:


RESSENYA
========
Per qüestions extra-literàries, les companyes de tertúlia van pensar que aquest llibre era ideal perquè jo en fes la ressenya, i és que saben de la meva afició a la costura i les labors. Un llibre que portés la paraula “botó” al títol, i que ja des de la coberta es veiés tan clarament que tenia a veure amb les labors (les troques de fil de brodar, el troç de cinta que fa de tanca del llibre, les lletres del títol fetes amb tot de materials tèxtils...), havia de ser per mi.
Però el que potser no saben és que tinc una certa predisposició a que els llibres “grandiloqüents” no em caiguin gaire en gràcia... Tot aquest desplegament de mitjans (aquesta mena de caixa on el llibre va encolat, la cinta i l’iman de la tanca, el forat amb forma de cor a la coberta que deixa veure els dos protagonistes) em va sospitar... i no sempre vol dir que sigui una maniobra de distracció per disimular el buit que s’amaga en el contingut, però tot sovint així és.
És el cas? Bé... la història és senzilla (una història d’amor entre dos protagonistes amants dels abrics que perden un botó i van a trobar el de l’altre), el text és correcte (rimat), i la narració en paral•lel, a la dreta la història d’ella, i a l’esquerra la d’ell, en dos llibres posats en forma de mirall (les pàgines d’ella s’obren cap a l’esquerra i les d’ell cap a la dreta) no és nova, però al menys no s’ha utilitzat de forma gratuïta (vull dir: compleix un paper dins el llibre, té una funció, un perquè...).
Es tracta doncs d’un llibre “resultón” que fa de bon regalar. Per què només el puntuo amb un 2 sobre 4, llavors? Trobo que darrera de llibres més modestos (i segurament de preu més assequible) s’amaguen històries més emocionants, divertides o romàntiques que no pas aquesta. I prefereixo recomanar un llibre perquè el contingut m’hagi arribat al cor, que no pas per l’espectacularitat del continent.

(Sfer)

***

FITXA
=====
Títol: Un botó que enamora
Autora i il•lustradora: Pauline Carlioz
Adaptació al català: Mireia Cornudella i Jordi Martín Lloret
Edició: Barcelona: Combel, 2010.
Edat: ?
Temàtica: conte cursi fet amb rodolins.
Puntuació: 0 de 4

RESSENYA
========
Un botó que enamora és un àlbum que promet molt, però que acaba desplegant més aviat poca cosa. Compta entre les seves virtuts amb unes il•lustracions que barregen dibuix i textures (teixits, botons) a la manera d’un collage; aconsegueix així un efecte visual que resulta francament divertit (tot i que resta a mil kilòmetres de distància de l’espectacular El país de las pulgas). L’encert fonamental del llibre és la seva partició física en dues parts, una a la dreta i l’altra a l’esquerra, que relaten respectivament la història de cada protagonista; com que els fets s’esdevenen simultàniament, el lector pot triar llegir-les per separat, d’una tirada, o bé anar alternant les seves pàgines al llarg de tot el conte. Hipotèticament, això hauria de permetre múltiples lectures, sempre diferents, del mateix volum. Ara bé, aquestes històries paral•leles no són només simètriques sinó calcades l’una de l’altra i els seus personatges no presenten cap diferència substancial entre sí més enllà del seu sexe. Aquest primer defecte narratiu encapçala una llista de mancances molt més greus: Un botó que enamora perpetua rols de gènere (fent que ella cusi com els àngels i que ell amb prou feines enfili l’agulla) i reforça amb contundència el discurs consumista amb afirmacions com ara “Abric que vol, abric que es fira”, “I si són cars, millor! / Se’ls compra de deu en deu”, o la colpidora “Quin èxit tindré a la feina...”. Titllem d’incorrectes i perniciosos àlbums hilarants, deliciosament absurds alhora que profunds en el seu contingut (com ara No sé on tinc el cap, que arremet contra els pares “absents”), i mentrestant obrim els braços de bat a bat a llibres acolorits que contribueixen a “programar” nens i nenes per tal que siguin uns compradors solvents fanàtics del seu aspecte. La gran aventura de la senyoreta Enriqueta i del senyor Bernat es podria resumir així: aquests dos desconeguts perden sengles botons dels seus abrics nous, la cerca es converteix en la seva única ocupació i, quan finalment es troben (amb els botons canviats), s’enamoren com a premi a la seva ximpleria.

(Ruth Vilar)