Petra

FITXA
=====
Títol: Petra
Autora: Marian
na Coppo
Traductor: Carlos Mayor
Edició: Joventut, 2019
Edat: a partir de 6 anys


RESSENYA
=========
Aquest és, ras i curt, un bon àlbum. Per què diem que és un bon àlbum? Doncs perquè té algunes característiques que el fan mereixedor d’aquest títol:

En primer lloc destaquem la seva insòlita protagonista, que es diu Petra i, tot i que en podeu trobar moltes com ella al vostre entorn, raríssimes vegades assoleix ser la personatge principal d’un llibre. Ara bé, per conèixer-la millor, cal que seguiu les seves aventures pas a pas, imatge rere imatge, mot a mot

En segon lloc pel bon us que sap fer del blanc del fons de la pàgina: el blanc permet que les figures destaquin, sense que el lector s’encaparri ni per les perspectives ni per les angulacions espacials. I això és cabdal per entendre que la Petra és la Petra, i que ocupa el lloc central de la narració.

En tercer lloc, per la narració en si mateixa (molt escaient la traducció de C. Mayor!), que demostra un gran mestratge tant de les el·lipsis com de la sintaxi, redactada amb una economia perfecta dels mots, tal com s’haurien de redactar tots els àlbums.

En quart lloc, perquè aquest concís i sorprenent relat segueix les pautes més clàssiques de la rondallística, principi, superació de tres proves, i un desenllaç final obert i engrescador, un cop l’heroïna a assolit saber quin es el seu lloc i estatus al món.

En cinquè lloc, perquè casen a la perfecció l’estil gràfic de l’autora i el crescendo narratiu. Tan clar és el text com la imatge.

En sisè lloc, per l’empatia que sap crear en el lector, intrigat de bones a primeres per allò que li passa o pot passar a la Petra, posicionant-se de seguida a favor seu.

I si amb aquesta mitja dotzena de virtuts no en teniu prou per a romandre convençuts que aquest és un bon àlbum, deveu tenir el cor dur com una pedra.

Plous o fas sol?

FITXA
=====
Títol: Plous o fas sol?
Autora: Mireia Vidal
Il·lustradora: Anna Font
Edició: Akiara Books
Edat: a partir de 5 anys
Temàtica: àlbum il·lustrat


RESSENYA
=========
Has mirat mai amunt?
Què fa, plou o fa sol?
T’has mirat mai endins?
Què fas plous o fas sol?

Aquest conte parla del fet que tot el que fem té conseqüències sobre algú o sobre altres coses. Es tracta d’un hàbil relat urbà que encadena accions quotidianes de personatges, en una progressió que va de la contrarietat al bon humor, de les desgràcies als gestos bonics. Aquests canvis es representen amb el pas de la pluja al sol.

El conte comença plovent. I quan plou, al Senyor Wang que té una botiga de sabates li entra aigua al magatzem i se li mullen totes les caixes. Rondina, està de mal humor i despatxa de mala manera la Senyora Eulàlia, que ha a ant a buscar unes sabatilles perquè no troba res pels seus peus gruixuts. L’avi Ramon espera l’autobús 27 per anar a comprar pinso pel seu periquito, però l’autobús va ple i l’avi Ramon està enfadat.

Les il·lustracions juguen amb els colors en collages naïfs que fan la transformació d’aquest ambient gris i malhumorat en somriures i generositat on la petita Blanca té un paper fonamental perquè ens adonem de la bellesa de la vida i dels petits gestos. Si estem disposats a acceptar-los.

Un àlbum il·lustrat ple d color que demana la participació de pares i petits lectors, un àlbum per a tots, per anar resseguint i identificant els personatges de totes les pàgines en diferents espais de la ciutat.

I quan el conte acaba... fa sol!

La cabra Zlateh i altres contes

FITXA
=====
Títol: La cabra Zlateh i altres contes
Autor: Isaac Bashevis Singer
Il·lustrador: Maurice Sendak
Traducció: Xavier Pàmies
Edició: Pontevedra: Kalandraka, 2019
Edat: a partir de 8/9 anys
Temàtica: contes tradicionals jueus / contes d’humor


RESSENYA
=========
Una vegada més hem d’agrair a l’editorial Kalandraka la traducció al català d’un dels grans llibres de la literatura infantil universal, que reuneix el text d’un Premi Nobel amb les il·lustracions d’un Premi Andersen. Poca broma!

Escrit originàriament l’any 1966, ens havia arribat als anys 80 en una edició en castellà de Lumen. Finalment ara el podem gaudir en català, amb traducció de Xavier Pàmies, amb una edició elegant i acurada, i amb les il·lustracions a l’estil dels antics gravats del gran Maurice Sendak.
Aquest, que va ser el primer llibre infantil escrit per Isaac Bashevis Singer (Polònia, 1902 - Miami, 1991), reuneix set relats tradicionals jueus que mostren la figura del beneit, o del poble de beneits, uns personatges característics de la tradició jueva però que trobem també en molts altres contes orals d’arreu del món.

Com ens diu l’editorial:

Bashevis Singer, d’origen jueu, va ser un dels últims grans autors jiddisch. Fill i net de rabins, va créixer a Varsòvia i el 1935 va emigrar a Nova York fugint de la persecució nazi (...)
Singer i Maurice Sendak eren jueus; cap d’ells va viure la invasió alemanya de Polònia, però tots dos van dedicar part de la seva obra a recrear la cultura i les tradicions de les seves arrels.

Es fa difícil escollir quin un dels contes és més divertit, però és segur que si els llegiu en veu alta a un grup d’infants, a partir dels vuit anys potser, i a un públic adult, els arrencareu més d’un i dos somriures.
El paradís il·lusori ens parla del mandrós de l’Atzel, que s’imagina que és mort per poder gaudir abans del paradís. O El conte de l’àvia, on el diable en persona es presenta a casa la nit de Hanukà a jugar al virolet.
En el conte de La neu de Chelm coneixem els set patriarques del poble, els set vells més beneits, amb barba blanca i el front més ample de tan pensar. Acaben de descobrir que la neu és de plata i han de trobar la manera d’avisar a tots els habitants perquè l’endemà al matí no surtin de les seves cases i la trepitgin.
L’Embolic de peus i el nuvi tanoca també és molt divertit, una mena d’Epaminondas però amb un pretendent adult en el poble de Chelm.

Intueixo que és d’aquells llibres que no circularan sols, pel tema, l’estètica, etc. per tan
, depèn dels mediadors que arribin aquestes històries. Llegiu-lo, no us portarà més de dues o tres hores, i expliqueu els contes als vostres fills o alumnes.

El caso Vermont

FITXA
=====
Títol: El caso Vermont
Autora: Maureen Johnson
Traductora: Sonia Fernández-Ordás
Edició: Madrid: HarperCollins, 2019
Edat: a partir de 14 años
Temàtica: Misterio, romántica, adolescentes


RESSENYA
=========
La Academia Ellingham no es como las demás. Es la academia a la que cualquier alumno querría ir, pero a la que pocos pueden acceder. Fue fundada en los años 1930 por un excéntrico millonario, Albert Ellingham, con un singular objetivo: reunir a un grupo exclusivo de adolescentes brillantes y darles la oportunidad de aprender como si fuera un juego. En la academia, cada alumno se forma en las materias que más les convienen para realizar su proyecto personal, ya sea inventar algún artilugio, escribir una novela... o resolver un crimen, como en el caso de Stevie Bell, una joven entusiasta de la investigación criminal.

A lo largo del tiempo, la Academia Ellingham no sólo ha llamado la atención por las excentricidades de su fundador, la originalidad de su plan de estudios y su ubicación en lo más recóndito del monte Vermont. También se ha hecho famosa por ser escenario de uno de los crímenes sin resolver más conocidos de la historia estadounidense: el secuestro de la mujer y la hija de Ellingham, que derivó en el asesinato de la primera y la desaparición de la segunda. Nadie hasta ahora ha podido resolver el caso, pero Stevie se ha propuesto hacerlo como proyecto de estudios. Aunque no le será fácil. Aparte de investigar sobre el crimen del pasado, la chica tendrá que enfrentarse al misterio y a la muerte también en el presente.

Esta apasionante novela combina con acierto los misterios del pasado y del presente. Su ritmo ágil nos mantiene enganchados página tras página mientras seguimos a la protagonista en sus investigaciones. Con todo, El caso Vermont no es sólo una novela de misterio y asesinatos. También nos muestra el viaje iniciático de Stevie, una chica que se abre por primera vez al mundo y a la adolescencia (autonomía, primer amor, primeras fiestas), una chica que defiende su derecho a ser como quiera ser. En este libro, todo destila personalidad: la Academia Ellingham, los personajes que la habitan y el estilo con el que está escrita la obra.

El caso Vermont es la primera parte de la trilogía Truly Devious. Su autora, Maureen Johnson, es una prolífica autora de bestsellers juveniles. Los misterios del pasado y del presente planteados en esta primera novela tendrán continuidad: Johnson nos seguirá desvelando las investigaciones de Stevie en el segundo libro -The Vanishing Stair, que ya ha visto la luz en versión original- y previsiblemente también en el tercero.

Si queréis saber algo más sobre El caso Vermont o su autora, podéis visitar la web de Maureen Johnson o ver el booktrailer de la novela:

Tot el que sap l’Alejandro

FITXA
=====
Títol: Tot el que sap l’Alejandro
Títol original: Todo lo que sabe Alejandro
Autor: Andrés Pi Andreu
Il.lustracions: Luis Castro Enjamio
Traducció: Yannick García
Edició: Pagès editors, 2019
Edat: a 7 partir de años
Temàtica: vivencias infantiles, realidad vista por un niño


RESSENYA
=========
Alejandro es un niño de 8 años que se cansa de escuchar a los adultos decirle que no sabe nada de la vida. Es por eso que un día decide hacer un libro de anotaciones sobre todo lo que sí sabe. Sus 99 apuntes muestran su capacidad de observación, sensibilidad y determinación por hacerse escuchar.

Este libro, escrito por Andrés Pi Andreu (La Habana, 1969) e ilustrado por Luis Castro Enjamio muestra retazos de la vida de un niño de ocho años en Cuba. Las anotaciones de Alejandro comienzan con la descripción de su calle y a partir de ahí entramos en su entorno más cercano: la fachada de su casa, algunos objetos de su hogar como las tazas de té, fragmento en el que se refiere al divorcio de sus padres; su abuelo, su abuela, su madre y sus amigos.

En textos breves, Alejandro habla de religión, física, o problemas de vivienda; de la naturaleza o del futuro; y de personas que son importantes para él como el repartidor de periódicos, una niña de su clase que le gusta o su maestra.

Por otra parte, algunos fragmentos abordan aspectos más locales como los que se refieren a la libreta de abastecimiento (17), a la costumbre de colgar retratos de los héroes en la pared (34), y a una pobreza que no es explícitamente reconocida por parte del sistema (59, 92). También se pueden rescatar vocablos y conceptos propios de Cuba como “pajarito”, término despectivo que se utilizaba para referirse a los homosexuales en la década de los 70, traducido literalmente como ocellet (67); la pañoleta, accesorio del uniforme de primaria con un fuerte simbolismo ya que cada vértice de su triangulo isósceles representaba estudiar, trabajar y luchar por las conquistas de la revolución y debía llevarse siempre con el uniforme escolar (corbata, 59); y una mancha en el expediente, que significaba la anotación de una falta grave en tu expediente escolar y conformaba, junto con “quitarte la pañoleta” las mayores amenazas que podías recibir por parte de tu maestra/o (una taca a l’expedient, 77).

Este es un libro con un punto de ternura y mucha sabiduría. Para los niños, es un libro con el que pueden compartir vivencias o puntos de vista y también conocer particularidades de la realidad cubana. Para los adultos, un pequeño recordatorio de la capacidad de los niños de entender y analizar, desde su momento vital, su realidad personal y social; por si en algún momento lo hemos olvidado.

Duelo al sol

FITXA
=====
Títol: Duelo al sol
Autor: Manuel Marsol
Edició: Fulgencio Pimentel e hijos
Edat: a partir dels 6 anys
Temàtica: western


RESSENYA
=========
Era un matí d'allò més calorós. Estàvem els dos palplantats. Jo el mirava, ell em mirava. Cap dels dos volia fer el primer pas. Vaig moure la mà lentament, ell impassible. Estava a punt de començar el duel i...vaig disparar primer. El duel havia començat, vaig començar a llegir.

Però encara que disparis primer, Duelo al sol i Manuel Marsol et guanyaran.

I és que quan vaig veure el llibre a la llibreria Al·lots sabia que m'ho passaria bé. Tan bé com m'ho vaig passar amb El tiempo del gigante escrit per Carmel Chica i il·lustrat per MArsol . El seu estil reconeixible i original són oxigen en aquests moments. Els seus guions estan plens alhora de veritat, ironia, humor i sensibilitat a parts iguals.

Duelo al sol parteix d'una premissa aparentment senzilla. Un pistoler i un indi estan a punt de començar un duel. Cada un està a una banda d'un riu que parteix la il·lustració. Tot està a punt, la tensió es podria tocar. Però no serà tan fàcil per a aquests dos humans portar a terme aquest acte tan ridícul digne de la nostra espècie. I menys quan tot el que l'envolta és una natura que es mou, que viu, i que està molt per sobre d'aquesta situació.


El duel doncs serà una tasca complicada, tant pel caràcter dels dos protagonistes com per les adversitats amb les quals es trobaran. Potser la millor idea per salvar la pell serà la d'unir esforços davant del que l’oest els depara.

Marsol utilitza tècniques cinematogràfiques emprades pels westerns per generar plans i una narrativa que ens acosta a les millors produccions del gènere. A destacar els genials títols de crèdit. La resta és un festival de disbauxa i perspicàcia que us farà gaudir molt. El taronja i el blau tan característics en l'obra de l'autor se'ns fa omnipresent omplint l’obra d’una lluminositat que genera un sol incandescent.

Tancareu el llibre alegrement derrotats per l'autor i segurament amb ganes de tornar a repetir el duel.

Quina obra mestra!

FITXA
=====
Títol: Quina obra mestra!
Autor i il·lustrador: Riccardo Guasco
Edició: Combel, 2018
Edat: a partir de 6 anys
Temàtica: àlbum i llibre joc per identificar conegudes obres d’art


RESSENYA
=========
Aficionats als àlbums il·lustrats que tracten d’acostar el tema de l’art als infants, apunteu-vos aquest títol i busqueu-lo. Quina obra mestra! ja indica des del seu títol i la il·lustració de la coberta, on hi figuren obres d’art de Picasso, Dalí, Magritte o Nikki de Saint Phalle, entre d’altres, que grans obres d’art occidentals en són les protagonistes.

Un punt per l’originalitat: es tracta d’un àlbum sense mots on hi ha un fil argumental (que, tot i que molt prim, hi és): un nen que dorm, es desperta, esmorza, es prepara per anar… a algun lloc, i hi arriba (sobre aquesta destinació no direm més: descobriu-la vosaltres mateixes!).

Aquest nen es mou per escenaris formats per les obres mestres en qüestió. Així, la ciutat de nit és de Klee, amb un picada d’ullet a Van Gogh, els rellotges que desperten al protagonista són els de Dalí, l’espremedora del suc de l’esmorzar és de Bourgeois, i així… incloent referències artístiques amb una tradició no tan reconeguda (com un graffiti de Banksy) o referències culturals a altres disciplines com la física i la música.

Al final del llibre tenim un parell de pàgines on podrem trobar totres les referències que se’ns hagin escapat, i a més posar a prova els nostres coneixements amb un test per associar les referències visuals als artistes corresponents. I una última pàgina per aportar el nostre granet de sorra a la història de l’art creant dins el mateix llibre la nostra pròpia obra mestra.

Una té les seves debilitats, com tothom, i els llibres infantils d’art en són una. Aquest l’he trobat original, amb una bona producció i un missatge que val la pena transmetre. Sí: el recomano!

Post tertúlia: va ser interessant comentar durant la tertúlia el següent tema: per qui és realment aquest llibre? No han de tenir els infants una formació artística massa complexa per captar-ne les referències? I, essent com és la “història” d’aquest llibre una cosa tan anecdòtica, no el trobaran pas avorrit? Es tracta d’un llibre pel lluïment propi de l’autor (que li reconeixem: la seva tasca convertint els quadres en escenaris de l’àlbum il·lustrat és magnífica) més que no pas per un públic infantil inexistent?

És per aquestes converses, i diversitat de punts de vista, que és tot un privilegi poder gaudir de les tertúlies un cop al mes!

Animals increïbles

FITXA
=====
Títol: Animals increïbles
Autora: Julia Donaldson
Il·lustradora: Sharon King-Chai
Edició: Bruixola, 2018
Edat: a partir de 3 anys
Temàtica: animals


RESSENYA
=========
Animals increïbles està escrit per Julia Donaldson i il·lustrat per Sharon King-Chai.

De Julia Donaldson segur que us sonen alguns dels seus títols més coneguts: tipus El Grúfal, Els cinc lletjos o ¡Como mola tu escoba!, però Sharon King-Chai ja no és tan coneguda. O, com a mínim, jo no coneixia res, amb la qual cosa per a mi ha estat tota una descoberta. De fet, crec que és gràcies a les seves il·lustracions i troquel·latges que aquest àlbum aconsegueix agafar volada i fa especialment agradable el fet de passar un full rere l’altre.

El text –suposo que pel fet que va dirigit als més menudets de la casa- és molt elemental i funciona sota el recurs bàsic de “pregunta/resposta”, però les imatges de King-Chai fan d’ell una cosa ... com ho diria... com més “orgànica”! (... ja em perdonareu l’adjectiu tan modernet). I és que... alguna cosa han de tenir d’especial les il·lustracions de Sharon King-Chai perquè tothom a qui he ensenyat l’àlbum s’hi ha quedat bocabadat i ha acabat dient: “Oh, però que bonic!”.

En los pliegues del aire

FITXA
=====
Títol: En los pliegues del aire
Autor: Daniel Hernández Chambers
Edició: València: Algar, 2019
Edat: a partir de 13 anys
Temàtica: realisme, immigració


RESSENYA
=========
Novel·la per a nois i noies joves, escrita per un autor de les illes Canarias amb un ampli i premiat currículum narratiu rere seu.

En aquesta acara, amb el seu bon ofici habitual, el tema de la immigració subsahariana, sense desentendre’s ni eludir la complexitat de les reaccions que aquest fet desvetlla dins la nostra societat, i que poden ser moltes i de diferent signe o resultat.

Prenent la part per al tot, és a dir, singularitzant un protagonista imaginari, el lector o lectora va seguint el fil de un reportatge també fictici, fins que pot, per si sol o sola, fer-se una idea prou aproximada de quina és la realitat actual sobre aquest fet i de quins són els atzarosos camins que podrien aconduir a una opció satisfactòria o absolutament dramàtica.

Escrit amb fluïdesa, amb bon ritme i una bona estructuració dels capítols, aquesta és una d’aquelles novel·les per a joves adolescents que es poden llegir d’una tirada, perquè no hi manquen ni la intriga, ni personatges secundaris amb qui simpatitzar, ni misteris per resoldre ni finals inesperats. I obre la porta a una possible recerca, per par d’aquest jove lector, vers la recerca d’autèntica documentació sobre el fenomen migratori, tant d’avui com de sempre.

Ara bé, hi ha dues postures possibles per part dels possibles prescriptors no adolescents d’aquesta novel·la: o s’accepta d’entrada que es tracta d’una novel·la juvenil que té un rerefons real, però que no és un llibre documental...o si el que es pretén és “un llibre per treballar el tema dels immigrants” més valdrà que aquest prescriptor “treballés” abans ell mateix tot fent una acurada selecció de llibres, reportatges i articles periodístics de bo de bo, extrets de la realitat verídica més crua.

Hotel Winterhouse

FITXA
=====
Títol: Hotel Winterhouse
Autor: Ben Guterson
Il·lustradora: Chloe Bristol
Traducció: Marcelo E. Mazzanti
Edició: Barcelona: La Galera, 2019
Edat: a partir de 12 años
Temàtica: misterio, magia


RESSENYA
=========
Elizabeth, una niña aficionada a la lectura y a los juegos de palabras, vive con sus tíos desde que sus padres murieron. Aunque la relación con sus tíos no es buena, la niña nunca pensó que cumplirían su amenaza de marcharse de vacaciones sin ella por Navidad y enviarla sola al siniestro hotel Winterhouse. Cuando llega al hotel, Elizabeth descubre que no es tan horrendo como había imaginado. De hecho, es un lugar acogedor, con un montón de actividades y gente de lo más agradable; incluido su propietario, Norbridge Falls. Además, en el hotel hay una espectacular biblioteca en la que la niña se siente como en el paraíso.

En esa biblioteca empieza la aventura para Elizabeth. Escondido en lo alto de una estantería, nuestra protagonista descubre un curioso libro que resultará ser mágico. Con la ayuda de Freddy, un niño de su edad que también se hospeda en el hotel, Elizabeth utilizará el libro para ir descifrando las claves de un misterio que rodea a Winterhouse y a la familia de Norbridge Falls, y que incluye una peligrosa maldición.

Seguro que los lectores disfrutarán tanto como Elizabeth recorriendo el entrañable hotel Winterhouse y descubriendo los secretos que encierran sus paredes. Además de adentrarse en la aventura con la protagonista, se contagiarán de su pasión por los juegos de palabras. Y es que el libro está repleto de anagramas, escaleras de palabras y códigos que permiten descifrar mensajes secretos. (Merece una mención especial el traductor de la novela, que ha tenido trabajo extra buscando alternativas a los juegos de palabras de la versión original.)

Hotel Winterhouse es la primera novela infantil de Ben Guterson. Y no será la única, puesto que esta obra es la primera entrega de una trilogía que ya está en camino. La segunda parte, The secrets of Winterhouse, ya ha visto la luz en inglés. Aun así, el misterio de esta primera novela queda resuelto, por lo que se puede leer de manera independiente.

Björn y el ancho mundo

FITXA
=====
Títol: Björn y el ancho mundo (també disponible en català)
Autora i il·lustradora: Delphine Perret
Traductora: Teresa Farran
Edició: Juventud, 2019
Edat: a partir de 3 anys
Temàtica: la secreta vida cotidiana de los animales del bosque


RESSENYA
=========
Björn ha vuelto. Se ha pasado los meses de invierno, por supuesto, hibernando (¿acaso sería un oso si hubiera hecho alguna otra cosa?) y al despertar le esperan los cambios en el bosque (una casa nueva, un móvil olvidado), y un montón de amigos deseosos de vivir nuevas aventuras como organizar un picnic en la cabaña a la que sólo va un humano de vez en cuando o salir de viaje con el autobús 43.

Todo lo que ya dijimos sobre el primer volumen sigue siendo cierto de este segundo. Hay una sensación de calma, de pausa, de contemplación de los colores, olores y sonidos de la naturaleza; y también historias que pretenden arrancar más sonrisas cómplices que no grandes carcajadas.

Historias cortas impresas con una tipografía de fácil lectura y que por lo tanto sirven igual para leer mayores y pequeños juntos como para fomentar las primeras lecturas a solas en la aventura de aprender a leer.

Un soplo de aire fresco. Ya van dos. ¡Ojalá más, pronto!

¡Mira el cielo!

FITXA
=====
Títol: ¡Mira el cielo!
Autor: José Ramón Alonso
Il·lustradora: Beatriz Barbero-Gil
Edició: Editorial Juventud, 2017
Edat: a partir de 7 anys
Temàtica: ciència, astronomia, univers, planetes, experiments


RESSENYA
=========
¡Mira al cielo! és un llibre de coneixements que recomano per diversos motius. El primer fa referència a la informació que aporta sobre les estrelles, el planeta Terra, la Lluna, el Sol, el Sistema Solar i cadascun dels planetes que el conforma, l’horòscop, les naus espacials, astronautes de renom, entre d’altres. La manera en la qual aquest contingut se’ns presenta facilita la comprensió, ja que a cada doble pàgina s’exposa un subtema diferent i s’utilitzen exemplificacions, comparacions... Per exemple, quan exposa quina és la temperatura del Sol primerament cita “Tu tienes una temperatura de..” i a continuació podem observar una il·lustració d’un termòmetre que marca 36,5 graus. Tot seguit, consta que “el horno de tu casa llega hasta...” i veiem que marca 250 graus, i finalment cita “y el Sol... ¡a un millón de grados!” Així doncs, mitjançant conceptes propers i que segurament els lectors i lectores coneixen, s’exposen els nous que potser són més complicats de comprendre.

En segon lloc, quant a la presentació del contingut, penso que a nivell gràfic també es facilita la comprensió dels continguts. A tall d’exemple, l’explicació dels planetes del Sistema Solar, dins de la il·lustració de cadascun consta la informació corresponent, fet que permet associar directament l’aspecte del planeta amb el contingut corresponent. A més, s’utilitzen requadres de text per ressaltar informacions, diverses tipografies, mides i colors de text diversos...

En tercer lloc, comentar que trobo molt interessant i dinàmic la incorporació de propostes didàctiques com són el càlcul per saber quin és el pes corporal a la Lluna (pàgina 10) i l’experiment que proposa realitzar per tal d’entendre els moviments de translació i rotació (pàgina 14). A més, a les guardes se’ns proposen diversos consells per observar el cel i poder percebre les estrelles i les constel·lacions que formen.

En quart lloc, considero rellevant el fet que constantment apel·la directament als lectors i lectores per tal què reflexionin sobre diversos temes amb preguntes com ara: “¿te gustaría ser astrónomo? o amb aclaracions com: “Nosotros vivimos en el planeta Tierra, que gira alrededor del Sol, y que tiene un saltélite que llamamos Luna”, “Sería horrible vivir en Mercurio: ¡te asarías o te congelarías!”, “¡En un segundo, la luz podría dar siete veces la vuelta a la Tierra!”; o fins i tot curiositats com ara: “¿Sabías que durante siglos se pensó que la Luna estaba habitada? ¡A esos supuestos habitantes se les llamaba selenitas!”. El que permet és apropar-se als lectors/es i trencar barreres en la concepció dels llibres de coneixement, els quals antigament la informació es transmitia solament a nivell escrit caracteritzat per ser formal i conseqüentment distant al públic infantil, presentat sense tenir en compte el fet de presentar-se de manera atractiva i sense suport gràfic, dos aspectes a tenir en compte quant a la comprensió com també a l’interès i la motivació que pot generar.

Així doncs, es tracta d’un llibre de coneixements sobre l’univers, l’astronomia, entre d’altres, que a banda d’exposar un contingut de qualitat i interessant la manera en què es presenta és atractiu i engrescador.

El carter de l'espai

FITXA
=====
Títol: El carter de l'espai
Autor: Guillaume Perreault
Traducció: Susana Tornero
Edició: Joventut, 2018
Edat: a partir de 7 anys
Temàtica: còmic d'humor i ciència ficció


RESSENYA
=========
En Bob és un carter espacial molt eficient i totalment entregat a la seva feina. Aquesta però és força rutinària, sempre ha de fer el mateix, seguir la mateixa ruta de lliurament. Ell s’hi troba d’allò més còmode amb aquesta situació. Un bon dia es girarà la truita i el seu cap extraterrestre li canviarà la ruta. Canvi, trasbals. La ruta serà nova, les persones, éssers, planetes i nous perills, també.

Un planeta desfet en mil bocins de meteorit on viu una àvia encantadora. Un altre ple de gossos, un altre on viu un petit vailet molt conegut amb deliri pels dibuixos de xais, un altre ple d’éssers molt curiosos, etc.

De línia clara, que ens connecta amb un còmic clàssic europeu de fa unes dècades, Perreault ens aporta una lectura propera a partir de vinyetes grans i de narrativa fàcil de seguir. No trobem més de tres o cinc vinyetes a cada doble pàgina. Colors plans sense gradacions, la majoria d’ombres i textures es construeixen a partir de la tinta negra i, o bé, a partir de contrastos de colors. Gamma suau que connecta novament amb el còmic europeu.

El carter Bob és fàcilment empàtic amb el lector, és un antiheroi amb el qual ens podem identificar molt bé, nosaltres, tan plens de cabòries i preocupacions per tot. Els personatges que anirà trobant al seu viatge són també altament entranyables inclòs el nen del qual hem parlat abans, essent aquest, una picada d’ull a un dels personatges més importants de la literatura universal.
rerefons clar i marcat. El canvi, tot i el neguit que podem tenir, és bo i beneficiós. Ens aporta vivències, coneixement i valentia.

La cadireta blava

FITXA
=====
Títol: La cadireta blava
Autor: Cary Fagan

Il·lustrador: Madeline Klopper
Edició: Barcelona: Joventut 2019
Edat: a partir de 4 anys


RESSENYA
=========
Us heu preguntat mai quina és la història que amaguen els objectes fets servir?

En aquest llibre se n’explica una: la d'una cadireta viatgera que viu diverses vides gràcies als seus propietaris, que en comptes de llençar-la li donen segones oportunitats.

La història de la cadira comença amb un nen, que en fer-se gran, la seva mare, se’n desfà amb una nota: “Agafa’m si us plau”. A partir d’aquí, la cadira inicia una camí d’allò més insòlit a través d’històries que s’aniran encadenant: una senyora la posa al seu jardí a sota d’una planta, un capità de vaixell se la queda per navegar amb la seva filla, un home la col·loca a sobre d’un elefant per poder-hi muntar, un firaire la instal·la en una atracció...

El viatge, original i sorprenent, està il·lustrat amb molt de detall, i la composició de les planes crea una atmosfera que convida el lector a seguir la història fins a un final que tanca de manera sorprenent tot el cercle, ja que la cadira torna per atzar al nen protagonista de la primera història. Però ara ja és adult i, com és d’esperar, regala la cadira a la seva filla, que la rep com tots els altres personatges: “Aquesta cadira és perfecta”.

El text és clar, directe i complementa les il·lustracions de manera descriptiva, sempre afegint detalls que arrodoneixen el contingut de les seqüències plantejades.

Penso que aquest àlbum té la virtut que quan l’acabes tens ganes de tornar-lo a començar. I cada vegada que el llegeixes hi trobes més significats, com ara la importància de no llençar les coses, sinó de compartir-les. Però també d’altres no tan explícits: el pas del temps, la importància dels objectes en els records d’una persona, la no possessió de les coses, el “deixar anar” quan ja no els necessites, els tombs que pot arribar a donar la vida...

Un llibre ideal per a moltes edats: els petits hi trobaran una història entretinguda i imaginativa, i els més grans un relat nostàlgic que els connectarà amb la vida.

Escampar la boira

FITXA
=====
Títol: Escampar la boira
Autor: Chloé Cruchaudet
Traducció: Susana Tornero
Edició: Barcelona: Joventut, 2018
Edat: a partir de 8 anys
Temàtica: còmic de colla d'amics i d'aventures casolanes


RESSENYA
=========
Alerta amb aquest llibre perquè sense cap referència, podria ser que veiéssim la coberta entremig de mil altres cobertes atractives, i ens passes per alt. No perquè la coberta no ens cridi, sinó per la producció excessiva d’àlbums.

Però si aconseguim obrir el llibre descobrim que no ens trobem amb un àlbum, sinó que es tracta d’un còmic per a primeres edats.

A nivell estructural o de format, dir que no juga amb un text fixe, una veu narradora, sinó que avança tan sols a partir del text de les bafarades.

No juga tampoc amb la línia negra que organitza l’espai i marca les vinyetes, sinó que l’autor es serveix només de les ceres o llapis de color per elaborar tota la pàgina, espais i personatges.

Pel què fa a la història, ens trobem amb en Juli, que acaba de mudar-se i no coneix ningú. Ha anat a viure en una ciutat al costat d’un riu força gran. El primer dia, quan surt amb el seu gos a inspeccionar el terreny, es troba amb una colla de nens i nenes enfilats dalt d’un rai de construcció pròpia. Primer hi ha cert enfrontament, però tot sembla indiciar que acaba de trobar una colla d’amics autèntica, d’aquelles amb les que viuràs mil i una aventura abans de fer-te gran. Que recordaràs fins a la vellesa.

El llibre no té gran cosa més i alhora, ho té tot. Estar sol, buscar amics, pactar, jugar, decidir, conèixer-se, acceptar-se...

Molt recomanable.

Atlas: ¿cómo funciona el mundo?

FITXA
=====
Títol: Atlas: ¿cómo funciona el mundo?
Autor: Laure Flavigny
Edició: Juventud, 2018
Edat: a partir de 8 anys
Temàtica: atles de coneixements


RESSENYA
=========
Amb aquest atles podrem fer molt més que saber on s’ubica geogràficament un o altre país.

Gràcies a aquest atles gegantí gaudirem d’una visió molt més àmplia de com funciona aquest món nostre. D’un sol cop d’ull podrem descobrir quins llocs estan superpoblats i quins deshabitats, què és la globalització, on hi ha aigua potable i on no, qui dirigeix el món, quins països són rics i quins pobres, on hi ha garantits els drets més elementals i on no, i perquè les persones deixen el propi país i marxen a viure a un altre.

Però les qüestions a les quals respon aquest atles no es queden només en els aspectes socioeconòmics... cap a la meitat del llibre passa a oferir una vessant més cultural sobre el funcionament del nostre món, i així ens informa de temes com ara: què es menja a cada país, o com s’estudia, com es resa, quins esports es practiquen, com es balla i com s’estima la gent.
I finalment, el llibre acaba amb un seguit d’atles orientats a debatre sobre el futur més immediat del nostre planeta: viurem algun dia sense petroli? Com podem protegir la natura? On va la nostra brossa? Parlarem algun dia tots la mateixa llengua?; quines solucions existeixen per canviar el món?
Aquest llibre és visualment molt atractiu i ja només per aquest motiu t’encisa des del primer cop d’ull. Però és que no sols és un àlbum bonic... també és altament instructiu! I és que gràcies a que contingut, presentació, rigor i il·lustració van de la mà, aquest llibre es pot considerar una més que interessant obra de consulta.

A més, ehem, recordeu que aquesta primavera es porten moltíssim els atles! Són un “must-have” de la temporada! Així que... posa un atles a la teva vida!!!

Cyril y Renata

FITXA
=====
Títol: Cyril y Renata
Autor: Emily Gravett
Edició: Picarona
Edat: 6-8
Temàtica: amistat, tolerància, valors


RESSENYA
=========
Ens trobem davant d’un àlbum meravellós amb unes il·lustracions a doble pàgina fantàstiques on els protagonistes Cyril i Renata ens fan partíceps de la història en tot moment.

En Cyril és un esquirol que se sent totalment sol, són tantíssimes les ganes que té de fer un amic que no ho dubta gens quan a la seva vida apareix la Renata – Una esquirol com ell?. No, no ho és pas. És una rata i al llarg del conte els diferents personatges que van apareixent, d’una manera o altre, li volen dir ja que no entenen que puguin ser amics dos animals tant diferents.

En Cyril no vol ni sentir a parlar d’aquestes diferències, per a ell és la seva amiga i li és totalment igual si són diferents, el que importa és que s’ho passen tant bé junts....

Remarcar l’estil rimat de la història i els tocs d’humor a què ens té acostumats Emily Gravett.

Us el recomano totalment per passar una estona genial, rient, jugant i reflexionant amb els més petits sobre temes com la interculturalitat, la xenofòbia......

Ser o no ser... una poma

FITXA
=====
Títol: Ser o no ser... una poma
Autor: Shinsuke Yoshitake
Edició: Libros del Zorro Rojo, 2014
Edat: a partir de 6 anys


RESSENYA
=========
Shinsuke Yoshitake és un autor japonès conegut per saber captar els moments de la vida dels més petits i tractar temes filosòfics o sobre el sentit de la vida, d’una manera enginyosa i humorística.

Amb el seu àlbum Atascado editat per Barbara Fiore el 2018, que va tenir la Menció Especial Bologna Ragazzi Award 2017, ens arriba per primera vegada un dels seus llibres traduïts en castellà. Tracta d’una escena quotidiana infantil, on un nen a la hora del bany, al despullar-se, se li queda la samarreta encallada i enlloc de posar-se nerviós, comença a pensar com s’ho farà per viure d’aquesta manera, i ens va explicant d’una forma divertidíssima, com un nen es pot valdre per ell mateix.

Ara, a mans de l’editorial Libros del Zorro Rojo, ens arriba Ser o no ser... una poma, traduït en català i castellà. Un llibre molt esperat, amb el títol original It Might be an apple (Podria ser una poma), del 2013. La traducció del títol de l’edició de Libros del Zorro Rojo, Ser o no ser..., en la lectura que fem els adults, ens transporta a una de les frases més conegudes de la literatura universal, de Hamlet de William Shakespeare, i ens introdueix a les qüestions filosòfiques que veurem a l’interior de l’àlbum.

Sabem que els infants es fan moltes preguntes, i es qüestionen moltes coses que són desconegudes per ells, però el protagonista d’aquesta història va més enllà, qüestionant-se la veracitat d’allò que veu i que és evident.

La història comença quan un nen torna de l’escola, i es troba una poma vermella a sobre de la taula i es pregunta si realment és una poma. Potser és un peix vermell enrotllat com una pilota, o potser és un meteorit que s’ha estavellat a la Terra, potser té sentiments, potser té germans i germanes, i si fos el meu rebesavi que s’ha reencarnat en una poma i m’ha vingut a veure, o potser tot són pomes...excepte jo. Són infinitats de pensaments divertidíssims que té el protagonista sobre el que podria ser una poma si no fos una poma, fent diferents suposicions.

Un àlbum molt recomanable per petits i grans.

Així és la vida. Respostes filosòfiques i divertides a preguntes de nenes i nens.

FITXA
=====
Títol: Així és la vida. Respostes filosòfiques i divertides a preguntes de nenes i nens.
Autor: Tomi Ungerer
Traducció: Jordi Martín Lloret
Edició: Barcelona: Blackie Books, 2019
Edat: a partir de 10 anys
Temàtica: Humor, filosofia, biografia


RESSENYA
=========
La gent de la llibreria Al·lots i els seus col·laboradors estimàvem i estimem molt a Tomi Ungerer i ens va saber molt de greu la seva mort recent. Per això ens complau tant poder-vos comentar aquest llibre que, en certa mesura, no deixa de ser un magnífic botó de mostra de qui era, com era, què pensava, com il·lustrava i quina mena de relació va tenir amb els seus lectors, tant si eren infants com si no. Ungerer se’ns hi presenta com un mestre de la irreverència i un pensador afinadíssim.

Pel que es diu al pròleg es tracta d’una col·laboració periòdica a partir de la demanda feta pel director d’una revista francesa de filosofia. Aquest director era amic de Ungerer i va tenir la pensada d’obrir les pàgines d’aquella publicació a les preguntes dels infants, que després reenviava a l’artista per tal que hi respongués seguint el seu propi criteri.

Les preguntes son ben variades: “Per què, a vegades, em sento invisible?”, “És interessant, morir-se?”, “Per què cal ser endreçat?”, “Els animals tenen sentiments?”, etc., i les respostes són sinceres, personals, enginyoses i força lúdiques perquè l’autor no les eludeix, ni les edulcora, ni pretén ser políticament correcte. Senzillament se sap (i ho afirma clarament al pròleg) dins la mateixa longitud d’ona dels seus interlocutors i no li importa confessar que no entén res de la teoria del Big Bang, o que fuma massa, o que es pot triar si vols creure en un Déu mascle o un Déu femella.

Per tant, aquest llibre pot interessar, certament, als infants que es poden plantejar les mateixes preguntes o altres per l’estil, als pares i educadors que a vegades no sabem com respondre-hi amb honestedat, o als moltíssims fans incondicionals d’un gran artista que ens ha fet de mestre a tots.

Una cançó de molt lluny

FITXA
=====
Títol: Una cançó de molt lluny
Autor: A. F. Harrold
Il·lustrador: Levi Pinfold
Traducció: Xavier Pàmies
Edició: Blackie Books, 2019
Edat: a partir d'11 anys

Temàtica: aventures, misteri, bullying, fantasia, música, autoconeixement


RESSENYA
=========
Després de la lectura de Els imaginaris, Blackie books i A.F. Harrold ens editen una nova novel·la amb un toc gòtic que, tot i tenir una veu pròpia, ens transporta a la Coraline de Neil Gaiman per aquest mescladís de realitat i fantasia domèstica on la casa esdevé la finestra a mons paral·lels meravellosos i tenebrosos a parts iguals.

Tot el llibre té un significat, la tipografia musical, el color verd de la coberta que referencia l’olor de molsa i humitat de la casa d’en Nick, les guardes de fulles fosques retallades,fulles d’ortiga com les que s’aixequen al Parc entre la Frank i el seu coratge. La silueta d’un gat que separa paràgrafs, gat que és el motiu pel que comença la història... La Frank ha perdut el gat i es disposa a penjar cartells al Parc per trobar-lo, però troba en Neil Noble i els seus “matons” disposats a humiliar-la, un cop més, aquest cop però farà aparició un personatge repudiat i marginat en Nick, l’enorme Nick, que amaga alguna cosa més que trastos vells al soterrani de casa seva...

Harrold, crea personatges creïbles i profunds que dubten, es qüestionen a si mateixos i la realitat que els envolta, que creixen amb les adversitats. També retrata un món adolescent solitari i dur, ple de secrets, on la amistat ho és tot i l’empatia un dels valors més preuats. I la música, element indissociable amb aquesta edat, hi és present i és el nexe entre mons, llenguatge universal i ens quedem amb el desig d’escoltar aquesta melodia que ressona tant endins de la Frank i tant endins de la casa.

Levi Pinfold, il·lustra el relat i l’encerta de ple creant l’atmosfera carregada i misteriosa, captant la poesia del text, dibuixant els instants d’alè contingut.

Una novel·la autèntica i pertorbadora indiscutiblement recomanable per llegir durant els xafogosos dies d’estiu, o en qualsevol altra època de l’any.

L’edició ha comptat amb el treball de traducció d’en Xavier Pàmies.

Llibertat

FITXA
=====
Títol: Llibertat
Autor: Paul Eluard
Traducció: Marc Granell
Il·lustració: Jordi Vila Delclòs
Edició: Símbol, 2019
Edat: 8/9 anys
Temàtica: poesia


RESSENYA
=========
un llibre que ens parla d’un poema
editat a França clandestinament
l’any 1942 quan el país estava ocupat
per les tropes alemanes i escrit per
un dels grans escriptors francesos
un poema punyent, radical, obert i
un crit amb força i coratge que de
seguida esdevingué un himne a la
llibertat

concebut inicialment com un poema
d’amor vers la seva dona a mida que
anava escrivint diu el poeta només
li venia al cap la paraula llibertat i
va canviar l’objectiu primer per
aquest text que eternitza un desig
molt simple i quotidià i molt concret
que és alliberar-nos de l’ocupant,un poema
amb més impacte social del segle XX.

La Luz il·lumina la dislèxia

FITXA
=====
Títol: La Luz il·lumina la dislèxia
Autor: Eulàlia Canal
Il·lustrador: Iratxe López De Munáin
Edició: Vagueta Unicorn
Edat: a partir de 8 anys
Temàtica: respecte de la diferència, coneixement, fer un món millor


RESSENYA
=========
El començament d’aquest conte és...

“Aquesta és la història d’una persona que, amb molt d’esforç i determinació, ha aconseguit una gesta tan valuosa com millorar la vida dels altres i posar el seu granet de sorra per construir un món millor.”

La Luz tenia un somni. Un somni que es repetia nit rere nit...
La Luz arriba al món a Madrid, un dia assolellat de tardor. Els seus pares no sabien quin nom possar-li, Úsula com la besàvia, o Luz... Just en aquell instant se’n va anar la llum. Els seus pares van veure clar com s’havia de dir: Luz.
La Luz Rello tenia cinc anys quan es va adonar que tenia un problema. Ella veia les lletres però no aprenia al mateix ritme que els seus companys de classe. La Luz amb el temps s’adonà que era dislèxica, però no desisteix per aprendre i aprèn a conviure amb aquestes dificultats.
Ja d’adulta com a investigadora la Luz aconsegueix desenvolupar un test per detectar el risc de la dislèxia, el qual suposa una fita en el tractament
Una de les primeres coses que va fer va ser agrair-li al seu amic Sai que l’hagués ajudat. Va començar a valorar per sobre de tot les persones. Ara volia fer alguna cosa per ajudar a la gent, amb un sentit social.
Aviat decideix fer el doctorat sobre la dislèxia.
Els dislèxics són cervells màgics que funcionen d’una altra manera.

La Luz Il.lumina la Dislèxia és un llibre que ajuda a entendre les dificultats a les quals s’enfronten les nenes i nens amb dislèxia. La història és la d’una persona com tu i com jo, narrada a través d’un preciós relat i les il·lustracions de la Iratxe López de Munáin.

***

Coneixeu més sobre la feina de la Luz Rello, que ha inspirat aquest conte:

Sweet Sixteen

FITXA
=====
Títol: Sweet Sixteen
Autor: Annelise Heurtier
Traductora: Montserrat Franquesa
Edició: Pagès Editors, 2017
Edat: a partir de 12 anys
Temàtica: segregació, racisme, adolescència.


RESSENYA
=========
Situem-nos en un poble de l’Amèrica de finals dels anys cinquanta, a una Amèrica, encara segregacionista. La Grace i la Molly són dues noies a punt de fer setze anys, que veuen com les seves rutinàries vides pateixen una gran sacsejada.

La Molly és una de les nou persones negres escollides per anar a estudiar al Liceu Central de Little Rock, Arkansas, un institut de blancs. La Grace és una dels 2.500 estudiants blancs d’aquell institut que provaran d’impedir que els negres estudiïn amb ells, tot humiliant-los i assetjant-los. Una mateixa història, dos punts de vista.

La Molly somia desperta i pensa en la possibilitat que un dia hi hagi un president negre; un gest de complicitat de l’autora, que es permet aquestes llicències amb el lector, coneixedor de l’evolució de la història.

El personatge de la Molly s’inspira en la vida de Melba Pattillo, una dels nou estudiants que van formar part del procés d’integració a Little Rock. Heurtier pretén que prenguem consciència, tot fent una critica social, tal i com ja va fer amb l’adaptació infantil del conte de Tolstói ¿Cuanta tierra necessita un hombre para vivir? on es critica la cobdícia i l'ambició dels homes.

La història m’ha fet sentir impotència, m’ha fet plorar però també riure. Un imprescindible.

[Llegiu les primeres pàgines]

La importancia del primer cero

FITXA
=====
Títol: La importancia del primer cero
Autor: Oti Rodríguez Marchante
Il·lustrador: Carmen Segovia
Edició: A buen paso, 2018
Edat: a partir de 10 anys
Temàtica: amistat, preadolescència


RESSENYA
=========
Els 10 anys… aquí tenim el nostre primer zero. Aquí està la frontera entre tenir un o dos dígits al nostre carnet d’identitat i sembla que aquí es dona el tret de sortida del nostre viatge iniciàtic cap a la vida adulta.

Andrés, Fredi, Paula i Iñaqui fan 10 anys i ells ho saben. Saben que hi ha alguna cosa que està canviant malgrat que no saben de què es tracta exactament. A través de quatre històries on cadascun d’ells ens explica com va viure un mateix moment: una tarda de preparació d’un treball de ciència, on amb ulls d’infant comencen a vislumbrar la seva pròpia mirada adolescent.
Trencant una mica l’estructura del llibre, la part final és un homenatge al còmic on a travès de tres historietes protagonitzades pel
Cristal, germà del Fedri, un personatge sorprenent, amb un síndrome que fa que es comporti de manera peculiar i que tingui una visió diferent des del seu paper de super heroi amb poders

Un grup de quatre nens /cinc, si tenim en compte al Cristal), on el protagonisme s’otorga especialment al que s’endevina que serà el trio protagonista. La Paula i els seus dos admiradors que seràn identificats a les il·lustracions mitjançant diferents colors: verd, blau i taronja i que seran els encarregats de portar el pes d’un dels temes mes universals que podem trobar a la literatura: l’amor. Una amor que comença i que els allunya de la infància amb el descobriment de nous sentiments i sensacions.
L’Iñaqui és una veu diferent, dins del grup pero no en el nucli dur, que portarà coherència i sentit comú en aquesta polifonia de personatges

Un llibre amb un contingut que una mirada infantil reconeixerà com a propi i que una mirada adulta reconeixerà amb un punt de nostàlgia. I és en aquest reconeixemt on rau el seu èxit.