Soc petiteta

FITXA
=====
Títol: Soc petiteta
Autor: Qin Leng
Traductora: María Teresa Rivas
Edició: Tramuntana 2018
Edat: a partir de 3 anys
Temàtica: autoestima, família


RESSENYA
=========
Tots/es ens vam sentir petits/es en algun moment de la nostra infància (i potser fins i tot de més grans). Ja fos per característiques físiques o per edat, vam tenir la necessitat de créixer més ràpid en un món fet i preparat, generalment, per a la vida adulta. I així és com es troba l’Ariadna, la menudeta protagonista d’aquesta història.

L’Ariadna és una nena d’uns 4 anys de talla petita. Tothom és més alt que ella: els seus companys i amigues de classe, la gent del carrer, els seus germans... i fins i tot el gos! És evident i comprensible, doncs, que l’Ariadna només hi vegi que inconvenients, a ser tan menuda: a l’autobús no li toquen els peus a terra, els mostradors de les botigues li queden massa amunt, i a classe, quan li toca sortir a la pissarra, amb prou feines arriba a escriure-hi a la part inferior! Tot i que els seus amics i amigues intenten fer-li veure els avantatges que li suposa ser petita, a ella li costa d’acceptar aquesta realitat. Però potser una sorpresa del pare i la mare li farà canviar la perspectiva i així sentir-se una mica més gran.

Qin Leng ens ofereix aquesta història dolça, sense pretensions, però que transmet tan a grans com a petits. Als primers ens recorda com era ser petit/a en un món de grans, ens transporta a la mirada d’infant que de mica en mica hem anat oblidant. I als menuts, segurament, els recolza en les seves sensacions de viure en un entorn sovint poc pensat per a ells.

L’autora construeix aquesta petita història servint-se d’un text lleuger i explicatiu, potser inclús de vegades massa, al meu gust, acompanyat d’unes il·lustracions exquisides per als amants del dibuix fi; tinta i aquarel·la, amb predominança de colors pastels. Sens dubte, una imatge gràfica que funciona d’acord amb la història, així com també el format del llibre, de dimensions reduïdes.
Qin Leng, autora nascuda a Shangai però resident a Toronto, ha publicat recentment a casa nostra “El refugi”, també a l’editorial Tramuntana.

Lluny, ben lluny d'aquí

FITXA
=====
Títol: Lluny, ben lluny d'aquí
Autora: Rachel Woodworth
Il·lustradora: Sang Miao
Traductora: Teresa Duran
Edició: Libros del Zorro Rojo, 2018
Edat: a partir de 5 anys
Temàtica: emocions, meditació, autoconeixement


RESSENYA
=========
Quan teniu un dia dolent, d’aquells que us pregunteu per què us heu llevat del llit, que tot i tothom us molesta i que res del que feu us surt bé, quin és el vostre mètode d’aïllament per retornar a l’equilibri emocional? Si no en teniu cap, estigueu atents, perquè la protagonista d’aquest àlbum ens en proposa un.

La nena protagonista d’aquesta història té, com tothom, dies de tots colors. Hi ha dies que se sent furiosa, d’altres ben contenta, i en d’altres està trista. Fins i tot hi ha dies que passa per tot aquest ventall d’emocions. Però és en els dies realment horrorosos, aquells que emergeix la frustració, que sent la necessitat de desaparèixer. I és en aquest moment quan, amb el poder de la seva imaginació, escapa a un lloc lluny, ben lluny del seu present.

En un principi, aquest àlbum pot semblar un llibre més en l’extensa col·lecció de contes i àlbums sobre emocions que actualment ofereix el mercat editorial. No obstant, sorprèn (i s’agraeix) l’enfocament que se li dona, des d’una perspectiva d’apoderament del lector per tal que aquest busqui dins seu la fórmula psicològica per combatre una situació d’estrès emocional. L’àlbum obre una petita finestra cap al món de la meditació.

El text, planer, entenedor i sovint poètic, condueix subtilment al lector cap a la reflexió, cap a la cerca d’aquelles expressions que identifiquin i descriguin la seva pròpia realitat, i dona pas a l’observació de les il·lustracions, que lliguen la història a la perfecció. Sang Miao identifica molt bé la idea de Woodworth, i plasma gràficament els dos mons de la protagonista: la seva realitat, amb l’ús de la mitja pàgina o de vinyetes, en general en fons blanc, i amb colors vius; i el seu mon imaginari, omplint de colors intensos i foscos la doble pàgina a sang. Unes il·lustracions, amb textures d’aquarel·la, cera i tinta, que conviden a estudiar-les amb detall i submergir-se totalment al món de la protagonista.

Cal destacar, per últim, la importància del títol, doncs Lluny, ben lluny d’aquí és la fórmula que la protagonista utilitza tant per entrar dins el seu món imaginari, com per sortir-ne. Un bon enginy de l’autora.