FITXA
=====
Títol: Miércoles
Autor: Anne Bertier
Il·lustrador: Anne Bertier
Edició: Océano Travesía, 2013
Edat: de 3 a 6
Temàtica: formas, colores, convivencia, humor
RESSENYA
=========
Este álbum es un libro especial que más que su valor en lectura, lo tiene por su originalidad, por su sencillez, pero sobre todo por el juego que puede dar después de la lectura.
Todos los miércoles, Redondito y Cuadrado (se llaman así porque son eso, un círculo y un cuadrado) son muy amigos, les encanta jugar y formar diferentes figuras geométricas. Pero, un día, tras una discusión, porqué círculo no podía jugar tan bien como cuadrado, decidirán introducir una regla nueva: habrá que combinar sus formas para construir otras figuras los dos juntos. Una casa, una animal, una i... todo es posible si trabajan y se divierten juntos. Las posibilidades son ahora infinitas, ya no importará quién es el más grande, quién es el más pequeño, quién puede convertirse en más cosas, … Los dos se lo pasarán en grande creando grandes figuras.
Círculo y Cuadrado son grandes amigos, y les encanta jugar a las figuras geométricas. Un día, después de una disputa, deciden incorporar una nueva regla: combinar sus formas para construir figuras juntos. Las posibilidades son ahora infinitas, ya no importa quién es el más grande y quién es el más pequeño… ¡El juego es más divertido que nunca!
Es un libro muy visual donde formas y colores protagonizan un divertido juego de creatividad e imaginación, al mismo tiempo que nos enseña a convivir con los demás y a respetar a todos sin prejuicios de cómo son por fuera. Dos figuras muy diferentes pueden llegar a ser muy amigos, a pesar de qué también tendrán sus dificultades pero como en todas las relaciones no todo es de color rosa, pueden haber diferencias, la gracia está en aprender de cada una de ellas y de respetarlas.
Un libro que, además de su historia, nos ofrece un divertido juego para después de la lectura, la imaginación puede ser inmensa si jugamos con un cuadrado y un círculo. Un álbum limpio en fondo blanco donde el color solo lo vemos en azul del cuadrado y el naranja del círculo. Repito, un libro de los sencillos que nos puede dar mucha diversión para después.
[Reseña publicada originalmente en Boolino.com y reproducida aquí con el permiso de su autora]
FITXA
=====
Títol: L’ant és meu
Autor: Oliver Jeffers
Il•lustrador: Oliver Jeffers
Edició: Andana Editorial, 2012
Edat: de 6 a 8 anys
Temàtica:
RESSENYA
=========
L’Oliver Jeffers no para. Fa dos anys que ens enamorava amb un dels àlbums més divertits de la collita del 2011, “Atrapat”, encara estem pendents que alguna ànima caritativa ens porti en català o castellà “The Hueys in: the new jumper” (que mentrestant podeu trobar en anglès a algunes llibreries i biblioteques de Barcelona, perquè el senyor Jeffers té molts fans impacients), i ara ens arriba aquest “L’ant és meu”, un llibre que combina el seu sentit de l’humor amb un missatge sobre la possessió que farà reflexionar grans i petits. Tot comença quan en Wilfred es troba un ant i decideix que és el seu ant, li posa de nom Marcel i s’inventa tot un seguit de regles que el Marcel, no ens enganyem, acompleix ben bé quan li dóna la gana. Però: és realment el Marcel l’ant del Wilfred? No desvetllarem el misteri que s’amaga darrera d’aquesta pregunta (tot i que segur que els nostres lectors més espabilats ja en coneixen la resposta). Un veritable alegat a la llibertat. Estima no per posseir, sinó simplement perquè gaudeixes estimant.
Jeffers combina en aquest àlbum els seus característics personatges de cames de pal i expressions minimalistes però molt expressives, amb uns fons on el paisatge de muntanya (no sé si és influència televisiva, però jo no he deixat de pensar en “Doctor en Alaska” tot al llarg de l’àlbum) demostra dues de les seves aficions: la pintura a l’oli i els llibres antics. Jeffers alterna aquests elements (els personatges sobre fons blanc, sobre un paisatge pintat a l’oli, o sobre el que sembla la imatge escanejada d’un dibuix antic), amb l’ús de dues tipografies diferents (una la fa servir per explicar totes les regles que el Wilfred vol que el Marcel compleixi com a bona mascota), i bafarades de diferents colors per fer parlar i pensar els protagonistes.
Qui no conegui Jeffers, s’està perdent un dels joves talents de l’àlbum il•lustrat més interessants del moment. Un autor per compartir, per riure i per reflexionar. No el deixin escapar!
FITXA
=====
Títol: Wonder
Autor: R. J. Palacio
Il·lustrador: -
Trad. català: Imma Falcó
Trad. castellà: Diego de los Santos Domingo
Edició: La Campana, 2012 (català) / Nube de Tinta, 2012 (castellà)
Edat: a partir de 10 anys / de 12 a 99 anys
RESSENYA (per Febe Mendoza)
=========
Sorpresa, miracle, preguntar-se alguna cosa... tot això vol dir ‘wonder’, i és el que podem trobar en aquesta primera novel•la de R.J. Palacio.
Tal com explica l’autora, tot va començar el dia que va portar els seus fills a una gelateria on van trobar-se amb una nena amb una greu deformació a la cara, i, davant l’expressió de sorpresa del petit de 3 anys, ella va reaccionar fugint, per no ferir els sentiments de la nena. Això la va fer reflexionar sobre la reacció que tenim davant de les persones que són ‘diferents’, sigui per la raó que sigui, i sobre com podia educar els seus fills al respecte. Aquella mateixa nit va començar a escriure la història de l’August Pullman, un infant nascut amb una anomalia genètica que li produeix una greu deformació facial. Degut a les nombroses operacions a les que s’ha de sotmetre, el seu primer dia d’escola és a cinquè, i aquí és on comença la història. L’August ens explica en primera persona tot el que envolta la seva entrada al món ‘normal’, i ens adonem que no és gens fàcil. Després de llegir la seva versió, altres personatges de la història ens explicaran la seva, un recurs que ens ajuda a fugir d’interpretacions simplistes de la realitat.
Wonder és una història que atrapa des del principi, per com està escrita (en capítols curts escrits amb un llenguatge proper), per l’empatia que sap despertar en el lector, i per la diversitat dels personatges secundaris, que obren un ventall de reaccions i sentiments amb els quals és fàcil identificar-se.
Tot i que és evident que té una clara intenció didactitzant, no és nota gaire, i trobo que aquí està el seu mèrit, resulta força realista, tot i que a nosaltres ens puguin quedar lluny algunes coses per una qüestió més aviat cultural.
És un bon llibre per parlar-ne en una tertúlia, ja que no es limita al tema del bullying, sinó que tracta altres temes com la família, l’amistat, el prejudici, la superació...
A partir del llibre, s’ha endegat una campanya de concienciació als EE.UU. (ja sabem que els encanten aquestes coses!) per promoure l’amabilitat i la consideració respecte els altres. Potser soni una mica carrincló, però no ens aniria malament una miqueta més d’això...
Per cert, el web de l’autora té molt material adicional [en anglès] que val la pena llegir.
RESSENYA (Sílvia Cantos)
=========
No podien haver trobat un títol més adient per una història com la que ens presenta R.J. Palacios en el seu debut literari, aquest llibre és una autèntica meravella, dolç, tendre, ple a vessar d'emocions i una eina que pot suposar l'empenteta necessària per fer aflorar el millor de cadascú de nosaltres.
L'Auggie va néixer amb una malformació facial que li ha impedit anar a una escola normal. Fins ara. L'Auggie és un nen normal, però amb una cara fora del corrent. Podrà convèncer els seus nous companys que és com ells, malgrat les aparences? És la història de l'August, però és la història també de cada lector. Plena de bondat i coratge, Wonder és un llibre que ens mostra la bellesa que tenim tots a dins.
Aquest és, sense cap mena de dubte, un d'aquells llibres que tothom hauria de llegir, des dels joves lectors fins als més grans, és la perfecta definició d'un crossover, una lectura que s'ajusta a un perfil de lector amplíssim. Ens narra la història de superació de l'August, un nen que ha nascut amb una malformació a la cara que l'obliga a conviure amb un rostre difícil d'assimilar, que a les portes a de l'adolescència (etapa ja de per sí immensament difícil), viurà un canvi radical en la, fins aquell moment plàcida vida, situacions a les quals el jove protagonista fa front amb una fascinant maduresa i un entranyable sentit de l'humor, tot i la forta càrrega emocional.
«Em dic August, per cert. No penso descriure la meva cara
Segur que és molt pitjor que tot el que us esteu imaginant.»
M'ha agradat especialment el fet que l'autora ens presenta la història mitjançant els diferents protagonistes, de manera que tenim diferents perspectives i punts de vista que doten la novel•la de pluridimensionalitat. El personatge de l'August està construït amb molt d'amor i això mateix propicia que el lector s'enamori d'aquest nen, però no és l'únic, he de reconèixer que la Via, la seva germana granm'ha inspirat una tendresa infinita, una noia que ha viscut tota la vida a l'ombra de les necessitats del seu germà i pateix un conflicte intern en veure's totalment superada per la situació.
Wonder és, sobretot, una història de sensacions, viscudes des del punt de vista d'un nen, moments com ara l'instant en que l'August estrena els audiòfons i descobreix un so brillant t'estremeixen, i quan arribem al desenllaç de la història, l'autora ens delecta amb apoteòsic final que no us desvetllaré però que us garanteixo us emocionarà, i és que com bé diu l'August, tothom hauria de rebre una ovació amb tot el públic dempeus almenys una vegada a la vida, perquè tots vencerem el món.
Una novel•la que té la seva pròpia banda sonora, un llibre que s'ha de comprar, recomanar, compartir i el més important de tot, llegir!! De moment aquí teniu les primeres pàgines.
FITXA
=====
Títol: Mi primer libro sobre Gloria Fuertes
Autor: Antonio A. Gómez Yebra
Il·lustrador: Esther Gómez Madrid
Edició: Anaya, 2013
Edat: de 7 a 8
Temàtica: poemes, biografies, humor, Gloria Fuertes
Títol: Gloria Fuertes, poeta para todos
Autor: Antonio A. Gómez Yebra
Il·lustrador: Esther Gómez Madrid
Edició: Anaya, 2013
Edat: de 9 a 11
Temàtica: poemes, biografies, humor, Gloria Fuertes
RESSENYA
=========
Dos libros iguales, sobre la misma autora, Gloria Fuertes, una poeta de todos, una poeta con humor, con solidaridad, que defendía sus pensamientos y que gustaba y mucho a los niños. Anaya edita, cuando se cumplen 15 años de la muerte de esta gran poeta, dos álbumes ilustrados en los que se explica a los niños de ahora quién fue y qué hizo Gloria, la poeta de todos y para todos, aquella que salía en un programa de televisión recitando poemas a los telespectadores.
Uno de los álbumes (Mi primer libro sobre Gloria Fuertes) está dirigido a lectores más pequeños y el siguiente (Gloria Fuertes, poeta para todos) en tapa blanda corresponde a lectores más independientes y que seguro querrán descubrir quién fue la poeta que, como ella decía, “a los tres años ya sabía leer / y a los seis ya sabía mis labores. / Yo era buena y delgada / alta y un poco enferma”.
“Su madre quiere que cosa
y ella se pone a leer”.
Gloria era poeta desde pequeña y así nos lo cuenta Antonio A. Gómez en esta biografía narrada que incluye poemas y canciones que nos recitaba o cantaba la propia autora.
Se trata de dar a conocer la vida y que descubran que la poesía como todo puede ser muy divertida y juguetona. Sus protagonistas estaban entre los niños y también los animales, y también mostraban esa solidaridad y defensa por los demás, especialmente por lo más pequeños.
Esther Gómez retrata de manera sencilla y limpia a lápiz a la autora que nos hacía reír con sus ocurrencias y que también puede hacerlo ahora con el CD que acompaña a los dos libros y donde podréis escuchar los poemas recitados por la propia escritora.
No dejéis de enseñarles quién fue Gloria Fuertes a vuestros pequeños. Con poemas como "Quinientos kilos de corazón" o "La hormiga y su amiga", os lo pasareis en grande.
[Reseña publicada originalmente en Boolino.com y reproducida aquí con el permiso de su autora]
FITXA
=====
Títol: L'abraçada
Autor: David Grossman
Il·lustrador: Michal Rovner
Edició: Cruïlla, 2012
Edat: a partir de 6 anys
RESSENYA
=========
Cada llibre és únic i sens dubte aquest llibre petit, que podria passar desapercebut, considero que és una autèntica obra mestra.
Un llibre on la simbiosi entre el treball de l’autor i il•lustrador és perfecta. Tan l’autor David Grossman, com la il.lustradora Michal Rovner són israelites. L’autor, activista per la pau, és un escriptor reconegut, de qui destaca la seva obra, Tota una vida. La il•lustradora és una artista molt completa que fa exposicions, on les instal•lacions de so, imatge i moviment són molt peculiars.
Penso que el llibre ha estat el primer treball conjunt d’aquests dos autors.
La història parla d’un nen que es planteja la solitud, al veure que no hi ha ningú com ell al món, però que alhora al comprendre la diferència amb l’altre, se n’adona que està acompanyat i sens dubte, amb el fet de sentir-se estimat, troba la resposta que està buscant.
L’abraçada de la mare li dóna la seguretat i el consol que calma el seu desemparament al món.
La mare li resumeix al final del llibre amb unes paraules:
Tothom està sol i acompanyat alhora.(...) Però si t’abraço, ja no estaràs sol, i jo tampoc estaré sola (..). “Ara no estic sol”, va pensar des de dins de l’abraçada, “ara no estic sol, ara no estic sol.” -Ho veus?–va xiuxiuejar la mare–, per això, exactament, es va inventar l’abraçada.
L’originalitat del llibre penso que rau en gran part en l’estil del dibuix, on el lleu traç de les imatges, ajuda a transmetre una història, amb una càrrega emocional forta, plena de tendresa i amor.
Amb diàlegs breus, i amb el gest d’un gairebé imperceptible traç, i molt poc color, el relat transmet un sentiment profund que parla de la solitud, de la incomprensió i del misteri que, sovint ens envolta, davant lo inexplicable i que també sovint, es pot entendre amb el poder transformador de l’amor.
FITXA
=====
Títol: El somni d'en Mateu
Autor: Leo Lionni
Il·lustrador: Leo Lionni
Traducció: Marta Borrás
Edició: Hipòtesi-Kalandraka, 2013
Edat: a partir de 4 anys
Temàtica:
RESSENYA
=========
L’àlbum il•lustrat que us presento avui suposa un ítem més d’una llista de més de 40 llibres escrits per un dels més grans prestigiosos escriptors de literatura infantil, àmpliament reconegut per la crítica especialitzada, que compta entre ells amb alguns clàssic de la literatura infantil com poden ser «Frederick», «Neda-que-neda» o «El petit Blau i el petit Groc», naturalment us parlo de Leo Lionni.
L'art és un aparador de coneixement i de cultura del món sencer, és també una expressió de creativitat i llibertat i un camí per transformar la realitat. Precisament d’això ens parla aquesta història, més concretament ens narra la primera visita a un museu, visita que canvia la vida d'en Mateu i li serveix per enfocar les seves aspiracions: de viure en unes golfes humils, passarà a viatjar i exposar les seves obres d'art a sales de prestigi internacional.
Leo Lionni, un dels precursors del que avui dia anomenem àlbum il•lustrat, va demostrar al llarg de la seva producció literària, un domini excepcional a l’hora de transmetre emocions amb la seva obra, la gran influència que va tenir l’art en la seva vida des de ben petit (la seva mare va ser cantant d'òpera i el seu oncle Piet, un gran aficionat a la pintura), va deixar empremta en els seus llibres, sense anar més lluny, en l’inoblidable «Frederick» ens va apropar a la poesia amb exquisida sensibilitat. En aquest títol trobem una fórmula similar a la emprada en aquell títol, però aquesta vegada, l’autor ens convida a descobrir alguns estils artístics: al classicisme dels retrats històrics, a les natures mortes i a les avantguardes pictòriques com ara l'impressionisme, el cubisme o el surrealisme.
«El somni d’en Mateu» és un d’aquells àlbums que tant m’agrada recomanar, perquè acompleix la funció bàsica dels contes narrant-nos una història, però a més a més, ens permet iniciar als nens i nenes en l'art i en la interpretació de les formes i dels colors, disciplines imprescindibles per a formar persones amb llibertat de pensament i vida, estic convençuda que una educació plena d’estímuls, d’experiències i sabers ajuda molt en aquesta tasca, i àlbums il•lustrats com aquest que us recomano avui haurien de ser indispensables a totes les escoles, doncs a través d'una història propera i plena de fantasia i, amb unes il•lustracions descriptives de gran riquesa cromàtica fetes amb la tècnica del collage, l'autor comparteix amb els lectors les seves dues grans passions: l'art i la música.
Aquí us deixo una web molt recomanable amb un munt d'activitats per complementar la lectura d'aquest i altres títols de Leo Lionni.
FITXA
=====
Títol: La gallineta vermella
Adaptació: Pilar Martínez
Il·lustracions: Marco Somà
Editorial: Kalandraka-Hipòtesi, 2012
Edat: a partir de 3 anys
Temàtica: Esforç i recompensa
RESSENYA
========
No he sabut veure a La gallineta vermella gaires trets originals. El conte és conegut (la gallina que mai no obté ajuda en cap dels processos d'elaboració del pa, pel qual, al capdavall, quan els companys li demanen de compartir el fruit, ella s'hi nega), l'adaptació no abandona aquest camí ja conegut, i les il·lustracions són correctes, d'estil propi i amb punts d'humor, però no innovadores fins on jo arribo a veure; potser el més cridaner és el vocabulari de la versió catalana, poc habitual per a prelectors (barrilaire, escatinyava, germinar, ronsejava, xipollava, fogasses). Ara bé, la funció del conte popular no necessita de la innovació, sinó, sobre tot, de l'eficàcia. I aquí no hi ha queixa. Si teniu una bona versió, potser no cal que la substituïu per aquesta, però si no la teniu, aquesta em sembla una opció clara i recomanable.
NOTA: A vegades, a la tertúlia, tenim la sort que diverses persones coincidim entorn d'un mateix llibre. Avui ha estat el cas i, per tant, puc ampliar el "no he sabut veure" amb dos punts d'interès: un, que el conte lliga amb un concepte molt actual, com és el de buscar-se la vida amb pocs mitjans i molta feina personal; i dos, que (sense sortir de la tradició, que sovint també ho preveu) el conte planteja un conflicte entre dona treballadora i homes mandrosos. Un i altre element potencien les possibilitats de diàleg, si el conte es llegeix en família o a l'escola.
FITXA
=====
Títol: Escritos en la corteza
Autor: Ernesto Rodríguez Abad
Il·lustrador: Ester García
Edició: Alfaguara, 2013
Edat: de 12 a 14 anys
Temàtica: relatos, mitología, árboles, dioses, amor, amistad
RESSENYA
=========
Este libro de la conocida colección de Alfaguara nos presenta trece relatos donde los árboles son los protagonistas y parecerá extraño pero ya nos advierte el autor antes de empezar la lectura en el prólogo:
Sé que las historias que te quiero narrar resultarán extrañas, poéticas o increíbles. Me las encontré por casualidad, como casi todo lo que llega a ser importante en la vida. Aparecieron de pronto, aunque llevaban mucho tiempo a mi lado. […] "Así empezó todo, bajo la sombra de un árbol nacieron las palabras, las historias, los relatos. Y la vida fue más fantástica. Se llenó de emociones".
Una bella manera de empezar a leer una serie de historias donde los dioses, la mitología, la naturaleza, los árboles aparecerán como protagonistas… Son muchos poblados del mundo, donde se les atribuye a diferentes árboles algunos mitos y leyendas, por su forma, por como caen sus hojas, por su tronco… Aquí tenéis cuentos poéticos, para disfrutar y reflexionar sobre la muerte, el amor, la ternura, la incomprensión, la tolerancia, …
Historias que pueden enganchar por su brevedad y por su diferencia ante la literatura para jóvenes actual. Los mitos son temas que atraen mucho a los jóvenes lectores y puede enganchar a la lectura a otros por su curiosidad y también por esos temas tan míticos y que nunca pasan de moda como es el amor.
El olivo, el baobab, la mandrágora… árboles particulares con historias mágicas que descubrir.
Cada relato está acompañado por una bella e imaginativa ilustración de Ester García que aunque en blanco y negro, solo con la cubierta descubrimos la belleza de sus dibujos.
[Reseña publicada originalmente en Boolino.com y reproducida aquí con el permiso de su autora]
=========
L’editorial Baula ha creat una nova línia dels seus llibres de primers lectors de la sèrie roja, ara amb un format una mica més gran i amb lletra lligada. Alguns títols diria que són nous, però d’altres són reedicions, molt ben triades per cert.
A vegades costa trobar llibres engrescadors per a aquests lectors novells que es llancen a llegir sols però estan acostumats a les lectures que fins ara els feien els seus pares: àlbums il•lustrats, contes enginyosos, llibres amb arguments potents...
Per això m’ha semblat que val la pena destacar aquests dos llibres: perquè tot i estar a l’abast dels primers lectors a nivell de dificultat, m’han agradat les històries que expliquen.
Res a veure entre ells, però.
La nova escola de la Jinju és un llibret poètic, que parla amb molta tendresa del primer dia d’escola de la Jinju, arribada de Corea. La història gira entorn la seva manera de saludar, el fet de fer petons o no, les nostres costums que ella no coneix...
La il•lustradora s’ha centrat en els personatges i l’expressió dels companys de classe i la mestra, que gairebé apareixen sempre sobre fons blanc.
La gorra de plat és una història que ja s’havia editat l’any 1999 i que m’ha semblat divertidíssima, gairebé teatral. Una mona troba una gorra de plat i és clar, com que li dóna un aire d’autoritat, decideix posar un peatge al mig de la selva per cobrar als animals que passen. Ja us podeu imaginar que les situacions que es creen són d’allò més còmiques.
FITXA
=====
Títol: El misterio del gato negro
Autor: Beatriz Osés
Il·lustrador: Ester García
Edició: Editora Regional de Extremadura
Edat: de 9 a 11 anys
Temàtica: misterio, fantasmas, investigación
RESSENYA
=========
Beatriz Osés ha creado toda una novela de misterio, suspense y miedo que seguro que os engancha como nos ha pasado a nosotros. El misterio del gato negro nos relata la historia de un niño, Fabio, que se traslada a vivir a una casa con su madre, recientemente divorciada del padre del niño. La casa resulta ser enorme y preciosa y toda una ganga, pero Flavio descubrirá en seguida por qué le resultó tan económica. Y es que su habitación, la que le corresponde a nuestro joven protagonista, estaba decorada con cortinas de mariposas, cajones con flores... "Una habitación para una chica repollo", como dijo Flavio. Y así era, ese dormitorio había pertenecido a Irene Conti, una niña que había desaparecido hacía 5 años y de la que no consiguieron averiguar su paradero. Sus padres se marcharon de aquella casa por los recuerdos que en ella habían, pero un gato, Sombra, que pertenecía a la joven, se quedo allí, vigilando y no separándose de la casa. Puede que el gato supiese algo más que nadie sabía y es que los gatos tienen un sexto sentido.
Flavio descubrirá una habitación encantada y un gato negro que le inspirará en la investigación y en descubrir qué paso con la antigua propietaria de aquella habitación. No os podemos contar mucho más, en estas novelas de suspense todo deben ser sorpresas y, en esta, no podía ser menos.
Una pequeña novela que cuando empecéis no podréis parar de leerla, que te pone los pelos erizados como los del gato negro de Irene. Una historia en la que el joven lector se puede sentir identificado porque el protagonista es un niño de su edad y puede que ellos no sientan ni el mismo miedo que un adulto al leerlo. Son este tipo de historias las que se pueden compartir una noche en familia o amigos y de las que se pueden presumir dando miedo a los presentes, además de entablar un vínculo de unión que solo lo hacen momentos de reunión, de buena conversación y de buenas historias.
Así que si queréis una historia de suspense, miedo y algún fantasma (y un gato negro para poner un ingrediente más misterioso a la novela), este es vuestro libro. Disfrutarlo y compartirlo.
En resumen, Beatriz nos sorprende con una historia diferente de las que conocemos hasta ahora: El secreto del oso hormiguero o El Cuentanubes (con está última puede que tenga algunas características, pero con el tema miedo nada que ver).
Otro punto a destacar de este primer libro que inicia la Colección Tigres de Papel de la Editora Regional de Extremadura, son las maravillosas ilustraciones de Ester García que acompañan al texto y nos aportan un poco más en este misterio.
[Reseña publicada originalmente en Boolino.com y reproducida aquí con el permiso de su autora]
FITXA
=====
Títol: Nocturno
Autor: Pascal Blanchet
Il·lustrador: Pascal Blanchet
Edició: Barbara Fiore, 2012
Edat: per adults
Temàtica: jazz, Nova York
RESSENYA
=========
(Si teniu Spotify, premeu play per escoltar la banda sonora de la novel•la gràfica)
‘Para los que tienen miedo de la noche’
Així comença aquesta fantàstica novel•la gràfica a la que ens acostem amb expectació i respecte per l’acurada edició. Passem les pàgines a poc a poc i ens endinsem a la nit del 28 d’agost de 1948 a Nova York, a la ràdio canta l’Anne Sheffer, i la seva cançó arriba fins a dues persones més: una cambrera i un escriptor. Mentre sentim ràdio, acompanyem l’Anne en el seu camí a casa, entremig d’una arquitectura altíssima, que la fa molt petita. Llavors som testimonis de la seva i dues històries més, diferents però potser lligades, que passen aquella nit.
Amb una gran capacitat expressiva i narrativa, en Pascal Blanchet ens transporta als anys 40 del segle XX. Però també a tres situacions que són absolutament vigents. Estem davant d’un llibre gairebé cinematogràfic, amb diferents seqüències i espais, amb banda sonora. Les il•lustracions tenen molta força expressiva, i ressalten dins la negror de la nit que domina pràcticament tot el llibre.
Millor no dir res més... Us recomano que el llegiu poc a poc, escoltant la música del llibre, i gaudiu d’aquesta experiència, potser més d’una vegada.
Podeu veure més de l’obra de Pascal Blanchet al seu web i al seu bloc.
FITXA
=====
Títol: Cuentos populares de África
Autor: José Manuel de Prada-Samper
Il·lustrador:
Edició: Siruela 2012
Edat: a partir de 16 anys
Temàtica: contes populars, Àfrica
RESSENYA
=========
Si en mi reseña anterior tuve un problema con las expectativas previas, en la presente ocurre lo contrario: lo que esperaba se confirma, para mi alegría. Por un lado, José Manuel de Prada Samper (no se lo confunda con el J. M. de Prada del periodismo ultraconservador) ya había publicado varios recopilatorios de narraciones populares recogidas y editadas con rigor filológico: de África (La niña que creó las estrellas: Relatos orales de los bosquimanos-xam y El pájaro que canta el bien y el mal) y de Gran Bretaña (Cuentos de las Tierras Altas escocesas y Cuentos populares irlandeses). Por otro lado, la colección de marco de Siruela (la Biblioteca de cuentos populares, dirigida por la narradora y folklorista Ana Cristina Herreros) está cargada de tesoros.
¿Qué se puede buscar aquí? Lo que dan a entender conceptos como filológico o folklórico, esto es, narraciones orales según se contaron y con las explicaciones justas. Es fácil que nos sorprendan por sus asociaciones e incluso su propio desarrollo literario, que no responde ni al modelo culto, por descontado, pero tampoco al popular más consolidado en Occidente. La sensación es muy enriquecedora porque te lleva a sumergirte en otra cultura, en general, y en otra cultura oral y narrativa en particular. Prólogo, notas y bibliografía lo convierten en el principio de un viaje, y la organización temática resulta muy útil.
FITXA 
