FITXA
=====
Títol: El niño raíz
Autor: Kitty Crowther
Il·lustrador: Kitty Crowther
Edició: Lóguez, 2015
Edat: a partir de 7 anys
Temàtica:
RESSENYA
=========
Que Kitty Crowther està de moda, i amb tot mereixement, ho demostra l’edició d’aquest àlbum que data en la seva edició original del 2003. Gràcies a Lóguez en podem gaudir ara.
Crowther explica sempre que la seva incapacitat auditiva des de petita l’ha fet veure i entendre el món d’una manera determinada. Es va convertir en una nena molt observadora i que havia de buscar altres métodes de comunicació menys habituals.
I això es nota en la seva obra, plena de misteri, introspecció, símbols i personatges inquietants alhora que encisadors.
A el niño raíz, seguirem el camí de Leslie, una dona que seguint una guineu entrarà en un inquietant bosc del qual sembla que no podrà sortir mai. Frases enigmàtiques i dures que necessiten dobles lectures, interpretacions i imaginació. Connexió directa amb les versions originals dels contes clàssics i la seva cruesa.
El lector es veurà obligat a diferents lectures i a preguntar-se per la vida d’aquesta dona. Qui era abans? Quins sentiments la mouen? Què és o representa aquest bosc? Per què diuen això d’ella?
Una de les coses fascinants de Crowther és que genera interrogants al mateix temps que connecta amb el nostre món interior, el nostre costat fosc o amagat del qual mai en parlem i que necessita veure la llum de tant en tant.
La seva manera d’il·lustrar és al mateix temps deshinnibida i lliure essent conseqüència directa del seu món interior. Llums i ombres inquietants, colors vius dintre d’espais on semblaria impossible, desproporcions i abstraccions diferents, etc.
Una molt bona obra que no us deixarà indiferents. Esperem que l’obra de Crowther es pugui publicar aquí en el futur.
Podria fer pipí aquí (i altres poemes escrits per gats)
FITXA
=====
Títol: Podria fer pipí aquí (i altres poemes escrits per gats)
Autor: Francesco Marciuliano
Traducció: Silvia Negre Mascaró (català) / Mariola Cortés Cros (castellano)
Edició: Lata de Sal, Col·lecció Gats, 2015
Edat: a partir de 7 años
Temàtica: gatos, estados de ánimo, hábitos felinos, humor
RESSENYA
=========
¿Qué piensan y sienten los gatos?
En este libro de Francesco Marciuliano, encontramos estados de ánimo, celos, incomprensión, sorpresa, enfado y diversión gatuna con muchísimo humor. Dividido en cuatro partes: Familia, trabajo, juego y existencia, este pequeño libro de poemas escrito por gatos nos deja entrever su profunda vida interior. O como me diría una niña que me lo pidió en el metro para no aburrirse durante el viaje: “cuenta cómo es la vida de un gato; o de varios gatos... depende del poema que leas. Como pedacitos de vidas”.
Una visita al veterinario, las navidades, un ratón muerto sobre la cama, el teclado del ordenador. En este libro hay un poco de todo. Algunos poemas parecieran ser una breve adivinanza, un acertijo que tienes ganas de descifrar antes de llegar al final, el cual muchas veces te arranca una sonrisa cómplice.
Un libro entretenido y divertido. Un acercamiento al mundo felino para los amantes de los perros*. ¡Un exquisito regalo para los amantes de los gatos!
(* ¡no os sintáis abandonados! Hay otro de poemas escritos por perros: I could chew on this, pero al parecer aún no se ha traducido. Esperaremos impacientes ….)
=====
Títol: Podria fer pipí aquí (i altres poemes escrits per gats)
Autor: Francesco Marciuliano
Traducció: Silvia Negre Mascaró (català) / Mariola Cortés Cros (castellano)
Edició: Lata de Sal, Col·lecció Gats, 2015
Edat: a partir de 7 años
Temàtica: gatos, estados de ánimo, hábitos felinos, humor
RESSENYA
=========
¿Qué piensan y sienten los gatos?
En este libro de Francesco Marciuliano, encontramos estados de ánimo, celos, incomprensión, sorpresa, enfado y diversión gatuna con muchísimo humor. Dividido en cuatro partes: Familia, trabajo, juego y existencia, este pequeño libro de poemas escrito por gatos nos deja entrever su profunda vida interior. O como me diría una niña que me lo pidió en el metro para no aburrirse durante el viaje: “cuenta cómo es la vida de un gato; o de varios gatos... depende del poema que leas. Como pedacitos de vidas”.
Una visita al veterinario, las navidades, un ratón muerto sobre la cama, el teclado del ordenador. En este libro hay un poco de todo. Algunos poemas parecieran ser una breve adivinanza, un acertijo que tienes ganas de descifrar antes de llegar al final, el cual muchas veces te arranca una sonrisa cómplice.
Un libro entretenido y divertido. Un acercamiento al mundo felino para los amantes de los perros*. ¡Un exquisito regalo para los amantes de los gatos!
(* ¡no os sintáis abandonados! Hay otro de poemas escritos por perros: I could chew on this, pero al parecer aún no se ha traducido. Esperaremos impacientes ….)
Etiquetes:
2015,
4de4,
Laura Arce
Jompirú
FITXA
=====
Títol: Jompirú
Autor: Gustavo Roldán
Il·lustrador: Raul Nieto Guridi
Edició: Thule, abril 2015
Edat: més de 9 anys
Temàtica: contes, narració oral, aventura, foscor
RESSENYA
=========
Cada vespre, a la plaça del poblat on vivia Jompirú, ancians, joves i infants s’ex¬pli-caven contes a la vora del foc. Jompirú i la seva ocelleta Olívia sempre seien a primera fila de tan com els agrada. Sovint, però a mitja narració, el terra tremolava, tots tenien por i fugien cap a casa.
Una nit que l’ancià més ancià narrava una història excepcional, els tremolors van ser forts, fortíssims i, quant tothom va ser a casa, a més, es van adonar que la nit, la lluna i els estels havien desaparegut. Una llum blanca enlluernadora va envair el poblat i va obligar a tothom a recloure’s a casa, dies i dies.
Amb el trasbals, Jompirú va perdre la seva ocelleta. Al cap de tres dies de no saber-ne res, va sortir a buscar-la. I anant pel bosc va topar amb l’artífex que havia capgirat la vida del poblat.
–Qui era que provocava aquells ensurts? Doncs, algú dolgut i discriminat per la seva condició, tot i ser el protagonista d’aquesta i de tantes altres històries.
Gustavo Roldan ens porta a la gènesi, als orígens de la narració oral i la literatura. Una història que explica com es creen i s’expliquen les històries, el punt de partida d’una tradició, d’un patrimoni universal, intangible i sense data de caducitat que, feble com un fil de teranyina, sobreviu els nostres dies.
La nit i el foc, la foscor i la llum, l'excés de claror en les il·lustracions de Raúl Nieto, impacten, criden. El blanc i el negre enceguen i enlluernen. Tres elements de color: l’ombra d’una màscara ocre, d’una silueta o d’una flama i el bec vermell de l'ocelleta; la resta tota l'escala de grisos del carbonet i llàgrimes blanques. Una austeritat de color i d'elements, no cal més.
És un àlbum contundent, no t’atrapa a la primera i s’assaboreix poc a poc, perquè és tendre i colpidor. Gran joc de contrastos: nit-dia, foscor-claror, negre-blanc, petit-gran, quietud-tremolor, confiança-por, paraula-silenci, ...
Més informació:
http://www.thuleediciones.com/#/works/JOMPIRÚ/552fcf5540b8a266939560
http://loboferoz.es/jompiru/
=====
Títol: Jompirú
Autor: Gustavo Roldán
Il·lustrador: Raul Nieto Guridi
Edició: Thule, abril 2015
Edat: més de 9 anys
Temàtica: contes, narració oral, aventura, foscor
RESSENYA
=========
Cada vespre, a la plaça del poblat on vivia Jompirú, ancians, joves i infants s’ex¬pli-caven contes a la vora del foc. Jompirú i la seva ocelleta Olívia sempre seien a primera fila de tan com els agrada. Sovint, però a mitja narració, el terra tremolava, tots tenien por i fugien cap a casa.
Una nit que l’ancià més ancià narrava una història excepcional, els tremolors van ser forts, fortíssims i, quant tothom va ser a casa, a més, es van adonar que la nit, la lluna i els estels havien desaparegut. Una llum blanca enlluernadora va envair el poblat i va obligar a tothom a recloure’s a casa, dies i dies.
Amb el trasbals, Jompirú va perdre la seva ocelleta. Al cap de tres dies de no saber-ne res, va sortir a buscar-la. I anant pel bosc va topar amb l’artífex que havia capgirat la vida del poblat.
–Qui era que provocava aquells ensurts? Doncs, algú dolgut i discriminat per la seva condició, tot i ser el protagonista d’aquesta i de tantes altres històries.
Gustavo Roldan ens porta a la gènesi, als orígens de la narració oral i la literatura. Una història que explica com es creen i s’expliquen les històries, el punt de partida d’una tradició, d’un patrimoni universal, intangible i sense data de caducitat que, feble com un fil de teranyina, sobreviu els nostres dies.
La nit i el foc, la foscor i la llum, l'excés de claror en les il·lustracions de Raúl Nieto, impacten, criden. El blanc i el negre enceguen i enlluernen. Tres elements de color: l’ombra d’una màscara ocre, d’una silueta o d’una flama i el bec vermell de l'ocelleta; la resta tota l'escala de grisos del carbonet i llàgrimes blanques. Una austeritat de color i d'elements, no cal més.
És un àlbum contundent, no t’atrapa a la primera i s’assaboreix poc a poc, perquè és tendre i colpidor. Gran joc de contrastos: nit-dia, foscor-claror, negre-blanc, petit-gran, quietud-tremolor, confiança-por, paraula-silenci, ...
Més informació:
http://www.thuleediciones.com/#/works/JOMPIRÚ/552fcf5540b8a266939560
http://loboferoz.es/jompiru/
Etiquetes:
2015,
4de4,
Rosa Pinyol
Erik Vogler y los crímenes del rey blanco
FITXA
=====
Títol: Erik Vogler y los crímenes del rey blanco
Autor: Beatriz Osés
Il·lustrador: -
Edició: Barcelona: Edebé, 2014
Edat: a partir de 10 años
Temàtica: novela negra, paranormal
RESSENYA
=========
Erik Vogler es un adolescente poco normal. La palabra “meticuloso” se queda corta para definirlo. Es tremendamente puntilloso y ordenado hasta el extremo de clasificar sus camisas por nombre de fabricante. Para alguien como él, que planifica cada mínimo detalle, no hay nada peor que los imprevistos; sobre todo si ocurren en vísperas de unas ansiadas vacaciones en Nueva York. Un lamentable error de su padre obliga a Erik a olvidarse de esos planes y, como alternativa, pasar una semana en casa de su abuela, una mujer de carácter totalmente opuesto al suyo con la que no le une una relación demasiado cordial.
Por si la desesperación por ver sus planes frustrados no fuese suficiente castigo, Erik tiene que soportar varios sucesos extraños en casa de la abuela que le acabarán relacionando con una serie de misteriosos asesinatos. Lo que parecía que iban a ser unas tediosas vacaciones para el chico no tardarán en convertirse en unos días inquietantes e incluso peligrosos.
Erik Vogler y los crímenes del rey blanco es la primera entrega de una saga infantil escrita por Beatriz Osés. En ella, la autora combina la novela negra con los sucesos paranormales, aderezando la mezcla con ciertas pizcas de humor. Lo que hace diferente a esta saga es la originalidad de su protagonista: un adolescente excesivamente maniático por el que, de entrada, no deberíamos sentir demasiada empatía, pero que se ha marcado como objetivo ir ganándose a los lectores a medida que avanzan sus aventuras.
Si queréis descubrir un poco más a Erik Vogler, aquí podéis escuchar a la propia autora leyendo un fragmento de esta primera novela:
=====
Títol: Erik Vogler y los crímenes del rey blanco
Autor: Beatriz Osés
Il·lustrador: -
Edició: Barcelona: Edebé, 2014
Edat: a partir de 10 años
Temàtica: novela negra, paranormal
RESSENYA
=========
Erik Vogler es un adolescente poco normal. La palabra “meticuloso” se queda corta para definirlo. Es tremendamente puntilloso y ordenado hasta el extremo de clasificar sus camisas por nombre de fabricante. Para alguien como él, que planifica cada mínimo detalle, no hay nada peor que los imprevistos; sobre todo si ocurren en vísperas de unas ansiadas vacaciones en Nueva York. Un lamentable error de su padre obliga a Erik a olvidarse de esos planes y, como alternativa, pasar una semana en casa de su abuela, una mujer de carácter totalmente opuesto al suyo con la que no le une una relación demasiado cordial.
Por si la desesperación por ver sus planes frustrados no fuese suficiente castigo, Erik tiene que soportar varios sucesos extraños en casa de la abuela que le acabarán relacionando con una serie de misteriosos asesinatos. Lo que parecía que iban a ser unas tediosas vacaciones para el chico no tardarán en convertirse en unos días inquietantes e incluso peligrosos.
Erik Vogler y los crímenes del rey blanco es la primera entrega de una saga infantil escrita por Beatriz Osés. En ella, la autora combina la novela negra con los sucesos paranormales, aderezando la mezcla con ciertas pizcas de humor. Lo que hace diferente a esta saga es la originalidad de su protagonista: un adolescente excesivamente maniático por el que, de entrada, no deberíamos sentir demasiada empatía, pero que se ha marcado como objetivo ir ganándose a los lectores a medida que avanzan sus aventuras.
Si queréis descubrir un poco más a Erik Vogler, aquí podéis escuchar a la propia autora leyendo un fragmento de esta primera novela:
Cenicienta
FITXA
=====
Títol: Cenicienta
Autor: Perrault / Grimm
Il·lustrador: Elena Odriozola
Edició: Nórdica Libros, 2015
Edat: a partir de 5 anys
Temàtica:
RESSENYA
=========
En segles diferents, Charles Perrault (1697) i els germans Jacob i Wilhelm Grimm (1812) van versionar el conte de tradició oral de la Ventafocs. Aquestes dues versions, diferents entre elles, es van fer famoses al llarg del temps pel fet d’haver estat editades i encara ara són traduïdes i il·lustrades per diferents filòlegs i artistes respectivament.
Aquest és el cas d’aquesta edició de Nórdica Libros que pertany a la col·lecció ‘Ilustrados’. Cal remarcar que dins d’aquesta sèrie hi ha altres títols versionats dels germans Grimm i de Perrault. Cal agrair la cura en el tractament del text, la delicadesa de l’edició de Nórdica Libros i la bona feina dels diferents il·lustradors que hi intervenen.
Crec que, a hores d’ara, ja no cal introduir l’argument central de la nostra protagonista Cenicienta, arquetip de la bellesa d’una bondat intel·ligent que sempre triomfa, davant l’abús i la mediocritat.
Ventafocs desitja i vol sortir del seu món gris però no pot utilitzar la maldat perquè no en té gens ni mica. Afortunadament, les forces del bé l’ajudaran de diferents maneres per sortir se’n segons les versions de Perrault o Grimm. Que sigui a través de l’amor d’un príncep, ja és un altre tema. Som fills i filles de les èpoques en què es versionen les diferents tradicions orals i, en tot cas, és l’amor el que triomfarà en aquest cas.
L’edició es centra en el text traduït per Maria Teresa Gallego i Isabel Hernández i això fa que sigui un llibre d’un format petit i agradable per ser narrat, a part de ser poder ser també llegit. Quants més clàssics puguin escoltar els infants que encara no dominen la
lectura, més els enfortirem.
Les il·lustracions d’Elena Odriozola són subtils com la pròpia Elena, destacant només la nostra protagonista i algunes petites coses: les sabates, uns ratolins i altres animalets. Amb uns colors suaus i una Cenicienta gris amb uns ulls i llavis vermells de vida, només us cal dir allò de ‘Hi havia una vegada...’
=====
Títol: Cenicienta
Autor: Perrault / Grimm
Il·lustrador: Elena Odriozola
Edició: Nórdica Libros, 2015
Edat: a partir de 5 anys
Temàtica:
RESSENYA
=========
En segles diferents, Charles Perrault (1697) i els germans Jacob i Wilhelm Grimm (1812) van versionar el conte de tradició oral de la Ventafocs. Aquestes dues versions, diferents entre elles, es van fer famoses al llarg del temps pel fet d’haver estat editades i encara ara són traduïdes i il·lustrades per diferents filòlegs i artistes respectivament.
Aquest és el cas d’aquesta edició de Nórdica Libros que pertany a la col·lecció ‘Ilustrados’. Cal remarcar que dins d’aquesta sèrie hi ha altres títols versionats dels germans Grimm i de Perrault. Cal agrair la cura en el tractament del text, la delicadesa de l’edició de Nórdica Libros i la bona feina dels diferents il·lustradors que hi intervenen.
Crec que, a hores d’ara, ja no cal introduir l’argument central de la nostra protagonista Cenicienta, arquetip de la bellesa d’una bondat intel·ligent que sempre triomfa, davant l’abús i la mediocritat.
Ventafocs desitja i vol sortir del seu món gris però no pot utilitzar la maldat perquè no en té gens ni mica. Afortunadament, les forces del bé l’ajudaran de diferents maneres per sortir se’n segons les versions de Perrault o Grimm. Que sigui a través de l’amor d’un príncep, ja és un altre tema. Som fills i filles de les èpoques en què es versionen les diferents tradicions orals i, en tot cas, és l’amor el que triomfarà en aquest cas.
L’edició es centra en el text traduït per Maria Teresa Gallego i Isabel Hernández i això fa que sigui un llibre d’un format petit i agradable per ser narrat, a part de ser poder ser també llegit. Quants més clàssics puguin escoltar els infants que encara no dominen la
lectura, més els enfortirem.
Les il·lustracions d’Elena Odriozola són subtils com la pròpia Elena, destacant només la nostra protagonista i algunes petites coses: les sabates, uns ratolins i altres animalets. Amb uns colors suaus i una Cenicienta gris amb uns ulls i llavis vermells de vida, només us cal dir allò de ‘Hi havia una vegada...’
Etiquetes:
2015,
3de4,
Nati Calvo
Joana d'Arc
FITXA
=====
Títol: Joana d'Arc
Autor: Louis-Maurice Boutet de Monvel
Il·lustrador: Louis-Maurice Boutet de Monvel
Edició: Thule, 2015
Edat: a partir de 12 años
Temàtica: biografia
RESSENYA
=========
Delicioso álbum ilustrado en formato apaisado con dibujos acuarelados, algunos de ellos a doble página y muy atractivos.
Aunque por su contenido textual de narración biográfica se podría considerar un libro de conocimientos, la atracción que provoca el recorrido visual por las imágenes deja la sucesión de datos históricos en un segundo plano.
Esta obra es una fiel edición y traducción que ha hecho la editorial Thule de la obra publicada en Francia en 1896.
Nos cuenta la historia de Juana de Arco, nacida en 1412, desde las apariciones angélicas que la incitan a participar en la Guerra de los Cien Años, al frente del ejército francés, hasta el juicio que la condenó a la hoguera.
El relato mantiene el estilo propio del momento histórico en el que fue escrito: un exceso de fervor patriótico y de alusiones a Dios y al carácter piadoso de la protagonista. (Francia necesitaba consolidar una serie de mitos de su historia, que reforzaran la construcción de la nación francesa empezada el siglo anterior).
Su autor Louis-Maurice Boutet de Monvel, pintor e ilustrador, nacido en Francia en 1851, se convirtió en un referente para los ilustradores de la época, llegando a influir hasta en la industria editorial norteamericana.
Leer y hojear este libro produce la sensación de tener una pequeña joya entre las manos.
=====
Títol: Joana d'Arc
Autor: Louis-Maurice Boutet de Monvel
Il·lustrador: Louis-Maurice Boutet de Monvel
Edició: Thule, 2015
Edat: a partir de 12 años
Temàtica: biografia
RESSENYA
=========
Delicioso álbum ilustrado en formato apaisado con dibujos acuarelados, algunos de ellos a doble página y muy atractivos.
Aunque por su contenido textual de narración biográfica se podría considerar un libro de conocimientos, la atracción que provoca el recorrido visual por las imágenes deja la sucesión de datos históricos en un segundo plano.
Esta obra es una fiel edición y traducción que ha hecho la editorial Thule de la obra publicada en Francia en 1896.
Nos cuenta la historia de Juana de Arco, nacida en 1412, desde las apariciones angélicas que la incitan a participar en la Guerra de los Cien Años, al frente del ejército francés, hasta el juicio que la condenó a la hoguera.
El relato mantiene el estilo propio del momento histórico en el que fue escrito: un exceso de fervor patriótico y de alusiones a Dios y al carácter piadoso de la protagonista. (Francia necesitaba consolidar una serie de mitos de su historia, que reforzaran la construcción de la nación francesa empezada el siglo anterior).
Su autor Louis-Maurice Boutet de Monvel, pintor e ilustrador, nacido en Francia en 1851, se convirtió en un referente para los ilustradores de la época, llegando a influir hasta en la industria editorial norteamericana.
Leer y hojear este libro produce la sensación de tener una pequeña joya entre las manos.
Etiquetes:
2015,
3de4,
María José Vega
Mitjà
FITXA
=====
Títol: Mitjà
Autor: Susanna Isern
Il·lustrador: Manon Gauthier
Edició: La fragatina, 2015 (Col. Lo mullarero)
Edat: a partir de 5 anys
Temàtica:
RESSENYA
=========
Edicions la fragatina amplia el seu bonic catàleg amb Mitjà. L’àlbum ens explica la història de tres germans óssos centrant-se en el germà mitjà.
Els germans del mitjà, però, no són pas personatges negatius sempre somriuen i fan la vida normal. Els pares dels tres óssos Mitjà de vegades estan més atents dels altres germans, un els hi pot ajudar més a les tasques i l’altre necessita més atenció. Portar aquesta vida de vegades anodina el fa posar trist, no vol ser el mitjà.
Sussana Isern, psicòloga a més d’escriptora, ens parla de l’autoestima d’aquells que mai no criden l’atenció, dels que per la seva condició no destaquen, de l’acceptació d’un mateix, de la necessitat de compartir. També pot servir de reflexió, al mateix temps, per a aquelles persones que per alguna raó poden creure’s millor que les altres.
El text, molt ben narrat, és acurat i amb les paraules justes i del qual se’n poden extreure fàcilment conclusions que poden ajudar al debat i la reflexió.
Les il·lustracions de la quebequesa Manon Gauthier estan realitzades a partir del collage, el dibuix fresc i la taca a partir de diferents materials. La tècnica genera una certa teatralitat dels espais i accions i moltes i divertides possibilitats plàstiques que Gauthier aprofita molt bé. La gamma de colors és força malenconiosa i no canvia en cap moment, ni quan les coses semblen anar millor per a Mitjà.
De la seva obra podem dir que recull, potser massa, l’estil i llegat de Wolf Erlbruch o Allemagna, entre d’altres.
Mitjà és un bon àlbum i felicitem a Edicions la fragatina de nou per pensar bé l’obra que publica i la seva coherència en la Col·lecció Lo mullarero a la qual pertany aquest àlbum.
=====
Títol: Mitjà
Autor: Susanna Isern
Il·lustrador: Manon Gauthier
Edició: La fragatina, 2015 (Col. Lo mullarero)
Edat: a partir de 5 anys
Temàtica:
RESSENYA
=========
Edicions la fragatina amplia el seu bonic catàleg amb Mitjà. L’àlbum ens explica la història de tres germans óssos centrant-se en el germà mitjà.
Els germans del mitjà, però, no són pas personatges negatius sempre somriuen i fan la vida normal. Els pares dels tres óssos Mitjà de vegades estan més atents dels altres germans, un els hi pot ajudar més a les tasques i l’altre necessita més atenció. Portar aquesta vida de vegades anodina el fa posar trist, no vol ser el mitjà.
Sussana Isern, psicòloga a més d’escriptora, ens parla de l’autoestima d’aquells que mai no criden l’atenció, dels que per la seva condició no destaquen, de l’acceptació d’un mateix, de la necessitat de compartir. També pot servir de reflexió, al mateix temps, per a aquelles persones que per alguna raó poden creure’s millor que les altres.
El text, molt ben narrat, és acurat i amb les paraules justes i del qual se’n poden extreure fàcilment conclusions que poden ajudar al debat i la reflexió.
Les il·lustracions de la quebequesa Manon Gauthier estan realitzades a partir del collage, el dibuix fresc i la taca a partir de diferents materials. La tècnica genera una certa teatralitat dels espais i accions i moltes i divertides possibilitats plàstiques que Gauthier aprofita molt bé. La gamma de colors és força malenconiosa i no canvia en cap moment, ni quan les coses semblen anar millor per a Mitjà.
De la seva obra podem dir que recull, potser massa, l’estil i llegat de Wolf Erlbruch o Allemagna, entre d’altres.
Mitjà és un bon àlbum i felicitem a Edicions la fragatina de nou per pensar bé l’obra que publica i la seva coherència en la Col·lecció Lo mullarero a la qual pertany aquest àlbum.
Etiquetes:
2015,
3de4,
Sergi Portela
L'autobús
FITXA
=====
Títol: L’autobús
Autor: Marianne Dubuc
Il·lustrador: Marianne Dubuc
Edició: Tramuntana, 2015
Edat: a partir de 3 anys
Temàtica:
RESSENYA
========
Un es pot enamorar d’un llibre per motius molt diferents. Aquest L’autobús de la Marianne Dubuc conjuga dos elements que a mi particularment m’arriben.
Per una banda, la senzillesa de la proposta. En el cas de llibres adreçats a petits lectors, cal sempre ser innovador, utilitzar grans recursos, o inventar una història entortolligada o complexa, una narració (ja sigui visual o textual) en la qual sembli que si se t’ha escapat alguna pista amagada no estàs a l’alçada del creador? En aquest cas, és tot el contrari. Tot està a la vista, res no s’amaga, i no és que no hi hagi pistes per trobar i detalls en els quals entretenir-se, sinó que tots estan a l’abast del lector, fent-nos sentir confiats i segurs en el camí lector que proposa aquest text.
I per una altra banda, el “bon rotllo”, i d’això aquest àlbum en deixa anar per cadascuna de les seves pàgines. No sé si és la paleta de colors suaus, l’ús de llapis de colors, una història que no proposa grans aventures ni daltabaixos emocionals, les expressions dels personatges… tot i que en un moment donat es fa fosc perquè l’autobús es fica dins d’un túnel, o es cola un lladre dins l’autobús, el to no deixa de ser agradable, festiu, lúdic… en definitiva, un llibre tranquil en tota regla!
El millor és obrir les pàgines i deixar-se portar en aquest trajecte quotidià ple d’animalons i alguns petits misteris per resoldre. Un àlbum que, tinc la sensació, podria esdevenir el favorit de molts infants.
=====
Títol: L’autobús
Autor: Marianne Dubuc
Il·lustrador: Marianne Dubuc
Edició: Tramuntana, 2015
Edat: a partir de 3 anys
Temàtica:
RESSENYA
========
Un es pot enamorar d’un llibre per motius molt diferents. Aquest L’autobús de la Marianne Dubuc conjuga dos elements que a mi particularment m’arriben.
Per una banda, la senzillesa de la proposta. En el cas de llibres adreçats a petits lectors, cal sempre ser innovador, utilitzar grans recursos, o inventar una història entortolligada o complexa, una narració (ja sigui visual o textual) en la qual sembli que si se t’ha escapat alguna pista amagada no estàs a l’alçada del creador? En aquest cas, és tot el contrari. Tot està a la vista, res no s’amaga, i no és que no hi hagi pistes per trobar i detalls en els quals entretenir-se, sinó que tots estan a l’abast del lector, fent-nos sentir confiats i segurs en el camí lector que proposa aquest text.
I per una altra banda, el “bon rotllo”, i d’això aquest àlbum en deixa anar per cadascuna de les seves pàgines. No sé si és la paleta de colors suaus, l’ús de llapis de colors, una història que no proposa grans aventures ni daltabaixos emocionals, les expressions dels personatges… tot i que en un moment donat es fa fosc perquè l’autobús es fica dins d’un túnel, o es cola un lladre dins l’autobús, el to no deixa de ser agradable, festiu, lúdic… en definitiva, un llibre tranquil en tota regla!
El millor és obrir les pàgines i deixar-se portar en aquest trajecte quotidià ple d’animalons i alguns petits misteris per resoldre. Un àlbum que, tinc la sensació, podria esdevenir el favorit de molts infants.
L'Albert
FITXA
=====
Títol: L'Albert
Autor: Ole Lund Kirkegaard
Il·lustrador: Ole Lund Kirkegaard
Edició: Sushi-books
Edat: de 5 a 8 anys
Temàtica:
RESSENYA
=========
Kalleby és un poble perdut al camp entre turons verds. Només té un carrer o, més aviat, un camí de terra. També té una sola botiga. Però té moltes coses bones: hi ha jardins plens de cirerers, un estany, gossos, gats i porcs i un riu ple de peixos; hi ha l’escola del mestre Sakarias i l’església del pastor Emanuel; i també hi ha els habitants i els nens de Kalleby.
A Kalleby va néixer l’Albert. Va néixer un dimarts a les set del matí, i els habitants van sortir corrent de les seves cases per saber d’on venien els crits. Tot el poble creia que mataven un poc. Des que va néixer l’Albert no va deixar de créixer. L’Albert creixia i creixia, aprenent coses de tota mena. La mare de l’Albert esperava que seria un nen ben plantat i ben educat, d’ulls blaus, però era completament diferent, una mica salvatge i sempre ficant-se en embolics.
Quan va fer set anys va començar a anar a l’escola, tot i que la seva mare l’havia d’arrossegar i ell s’hi resistia, perquè era ple de vida, d’idees i aventures. Però, en el fons, l’Albert és un bon noi.
Les aventures de l’Albert van acompanyades d’il·lustracions força personals i emotives, amb pinzellades úniques i un humor senzill.
L’Ole Lund Kierkegaard, que va morir molt jove (als 38 anys) va guanyar amb aquest llibre el Primer Premi al millor llibre infantil del Ministeri de Cultura de Dinamarca l’any 1969.
Sushi-books està ara recuperant alguns dels seus llibres.
=====
Títol: L'Albert
Autor: Ole Lund Kirkegaard
Il·lustrador: Ole Lund Kirkegaard
Edició: Sushi-books
Edat: de 5 a 8 anys
Temàtica:
RESSENYA
=========
Kalleby és un poble perdut al camp entre turons verds. Només té un carrer o, més aviat, un camí de terra. També té una sola botiga. Però té moltes coses bones: hi ha jardins plens de cirerers, un estany, gossos, gats i porcs i un riu ple de peixos; hi ha l’escola del mestre Sakarias i l’església del pastor Emanuel; i també hi ha els habitants i els nens de Kalleby.
A Kalleby va néixer l’Albert. Va néixer un dimarts a les set del matí, i els habitants van sortir corrent de les seves cases per saber d’on venien els crits. Tot el poble creia que mataven un poc. Des que va néixer l’Albert no va deixar de créixer. L’Albert creixia i creixia, aprenent coses de tota mena. La mare de l’Albert esperava que seria un nen ben plantat i ben educat, d’ulls blaus, però era completament diferent, una mica salvatge i sempre ficant-se en embolics.
Quan va fer set anys va començar a anar a l’escola, tot i que la seva mare l’havia d’arrossegar i ell s’hi resistia, perquè era ple de vida, d’idees i aventures. Però, en el fons, l’Albert és un bon noi.
Les aventures de l’Albert van acompanyades d’il·lustracions força personals i emotives, amb pinzellades úniques i un humor senzill.
L’Ole Lund Kierkegaard, que va morir molt jove (als 38 anys) va guanyar amb aquest llibre el Primer Premi al millor llibre infantil del Ministeri de Cultura de Dinamarca l’any 1969.
Sushi-books està ara recuperant alguns dels seus llibres.
Etiquetes:
2015,
4de4,
Emília Busquier
La increïble història de... La tieta terrible
FITXA
=====
Títol: La increïble història de... La tieta terrible
Autor: David Walliams
Il·lustrador: Tony Ross
Edició: Montena, 2015
Edat: 8-12 anys
Temàtica: humor, amistat, solidaritat, superació personal, lluita per la supervivència.
RESSENYA
=========
Un altre llibre de David Walliams que ens fa gaudir amb una història engrescadora, amb gran sentit de l’humor i personatges inoblidables.
La història...
L’Stella és una nena aristòcrata, educada, curiosa, ingènua, tendre i entremaliada, que veu la seva vida abocada al desastre quan ha de conviure amb la seva tieta Alberta, una donota monstruosa, vulgar i dominant, que odia la seva neboda.
Viuen a Saxby Hall, una mansió senyorial que ha pertangut a la família des de fa segles, i de la qual l’Stella n’és l’hereva. Però la tieta Alberta està disposada a totes les maleses i estratagemes més cruels i hilarants per tal de quedar-se la casa i desempallegar-se de la nena.
L’Stella només compta amb l’ajut del Sutge, un fantasma que viu dins les xemeneies de Saxby Hall. Aquest amic especial la protegirà de les envestides salvatges de la tieta i li salvarà la vida.
De què tracta...
M’encanta Walliams perquè toca de manera brillant, directa i, aparentment, senzilla temes complexes. Sap explicar-los als infants de manera entenedora i sense moralitzar.
En aquesta història, l’autor s’atreveix amb la complexitat de les relacions humanes entre persones de classes socials diferents. L’Stella pertany a una família rica mentre que el Sutge és orfe i s’ha criat en un orfenat.
Els dos personatges aprenen a valorar les virtuts de l’altre i s’ajuden. L’amistat que neix entre ells supera les diferències que els separen, tot i l’educació tan contraposada que han rebut.
L’autor posa en boca de l’Stella la frase següent: “Ara sé que no importa que t’hagis criat en una casa d’orfes o en un palau. En realitat tots som iguals”. El Sutge, per la seva banda, conscient que la ingenuïtat de la seva amiga la fa vulnerable davant la villana Alberta, li aporta l’experiència d’una vida de misèria, i li dóna el consell següent: “Cal ser dur per sobreviure”.
Al llarg de la novel·la, l’Stella aprendrà a creure en si mateixa i a valdre’s per ella mateixa. Superarà les adversitats i descobrirà el sentit de la seva vida i trobarà el seu lloc al món.
La influència de Roald Dahl
És coneguda la passió de David Walliams per la literatura del mític Roald Dahl. Els personatges entranyables de l’Stella i la tieta Alberta guarden paral·lelisme amb els personatges de Dahl, la Matilda i la cruel directora de l’escola, la Srta. Trunchbull.
Walliams treballa el binomi tendresa-crueltat amb la filigrana narrativa de l’humor per tal de fer arribar el seu missatge crític. La tieta Alberta, com la Srta. Trunchbull, són terrorífiques, però de tan extremes i absurdes resulten una caricatura divertida, alhora que eficient, per representar literàriament el binomi.
També m’entusiasma la varietat de recursos de Walliams -alguns d’influència Roalhdaniana— per fer riure els infants. Per exemple, els comentaris que el narrador vesa sobre la història; s’hi fica per donar-hi l’opinió i resulta força divertit. O la carta de queixa que apareix annexada al final de la novel·la. La carta, escrita per Raj, el personatge quiosquer de Walliams que apareix a totes les novel·les, s’adreça als lectors per denunciar que l’autor l’ha marginat d’aquesta història, i demana la col·laboració ciutadana perquè signi a favor de que ell sigui tingut en compte i incorporat en el repartiment del proper llibre.
Conclusió
Una història tendre, farcida de moments inoblidables, amb frases que emocionen, habituals de Walliams per tancar les històries, com les que diu el Sutge al final de la novel·la: “Tothom ha de fer-se gran. [...] Promet-me que encara que ja no puguis veure la màgia del món amb el teus ulls, hi creuràs en el fons del teu cor”.
Una novel·la amb el gran sentit de l’humor de sempre, marca de l’autor, absurd i divertidíssim, que s’encarna amb màxim esplendor en Gibbons, el majordom ancià de Saxby Hall, que tant pot regar el sofà, planxar les plantes o rostir el pollastre al motor del Rolls Royce.
=====
Títol: La increïble història de... La tieta terrible
Autor: David Walliams
Il·lustrador: Tony Ross
Edició: Montena, 2015
Edat: 8-12 anys
Temàtica: humor, amistat, solidaritat, superació personal, lluita per la supervivència.
RESSENYA
=========
Un altre llibre de David Walliams que ens fa gaudir amb una història engrescadora, amb gran sentit de l’humor i personatges inoblidables.
La història...
L’Stella és una nena aristòcrata, educada, curiosa, ingènua, tendre i entremaliada, que veu la seva vida abocada al desastre quan ha de conviure amb la seva tieta Alberta, una donota monstruosa, vulgar i dominant, que odia la seva neboda.
Viuen a Saxby Hall, una mansió senyorial que ha pertangut a la família des de fa segles, i de la qual l’Stella n’és l’hereva. Però la tieta Alberta està disposada a totes les maleses i estratagemes més cruels i hilarants per tal de quedar-se la casa i desempallegar-se de la nena.
L’Stella només compta amb l’ajut del Sutge, un fantasma que viu dins les xemeneies de Saxby Hall. Aquest amic especial la protegirà de les envestides salvatges de la tieta i li salvarà la vida.
De què tracta...
M’encanta Walliams perquè toca de manera brillant, directa i, aparentment, senzilla temes complexes. Sap explicar-los als infants de manera entenedora i sense moralitzar.
En aquesta història, l’autor s’atreveix amb la complexitat de les relacions humanes entre persones de classes socials diferents. L’Stella pertany a una família rica mentre que el Sutge és orfe i s’ha criat en un orfenat.
Els dos personatges aprenen a valorar les virtuts de l’altre i s’ajuden. L’amistat que neix entre ells supera les diferències que els separen, tot i l’educació tan contraposada que han rebut.
L’autor posa en boca de l’Stella la frase següent: “Ara sé que no importa que t’hagis criat en una casa d’orfes o en un palau. En realitat tots som iguals”. El Sutge, per la seva banda, conscient que la ingenuïtat de la seva amiga la fa vulnerable davant la villana Alberta, li aporta l’experiència d’una vida de misèria, i li dóna el consell següent: “Cal ser dur per sobreviure”.
Al llarg de la novel·la, l’Stella aprendrà a creure en si mateixa i a valdre’s per ella mateixa. Superarà les adversitats i descobrirà el sentit de la seva vida i trobarà el seu lloc al món.
La influència de Roald Dahl
És coneguda la passió de David Walliams per la literatura del mític Roald Dahl. Els personatges entranyables de l’Stella i la tieta Alberta guarden paral·lelisme amb els personatges de Dahl, la Matilda i la cruel directora de l’escola, la Srta. Trunchbull.
Walliams treballa el binomi tendresa-crueltat amb la filigrana narrativa de l’humor per tal de fer arribar el seu missatge crític. La tieta Alberta, com la Srta. Trunchbull, són terrorífiques, però de tan extremes i absurdes resulten una caricatura divertida, alhora que eficient, per representar literàriament el binomi.
També m’entusiasma la varietat de recursos de Walliams -alguns d’influència Roalhdaniana— per fer riure els infants. Per exemple, els comentaris que el narrador vesa sobre la història; s’hi fica per donar-hi l’opinió i resulta força divertit. O la carta de queixa que apareix annexada al final de la novel·la. La carta, escrita per Raj, el personatge quiosquer de Walliams que apareix a totes les novel·les, s’adreça als lectors per denunciar que l’autor l’ha marginat d’aquesta història, i demana la col·laboració ciutadana perquè signi a favor de que ell sigui tingut en compte i incorporat en el repartiment del proper llibre.
Conclusió
Una història tendre, farcida de moments inoblidables, amb frases que emocionen, habituals de Walliams per tancar les històries, com les que diu el Sutge al final de la novel·la: “Tothom ha de fer-se gran. [...] Promet-me que encara que ja no puguis veure la màgia del món amb el teus ulls, hi creuràs en el fons del teu cor”.
Una novel·la amb el gran sentit de l’humor de sempre, marca de l’autor, absurd i divertidíssim, que s’encarna amb màxim esplendor en Gibbons, el majordom ancià de Saxby Hall, que tant pot regar el sofà, planxar les plantes o rostir el pollastre al motor del Rolls Royce.
Etiquetes:
2015,
4de4,
Sandra Gómez
El capità calçotets i la bàrbara venjança del vàter turbo 2000
FITXA
=====
Títol: El capità calçotets i la bàrbara venjança del vàter turbo 2000
Autor: Dav Pilkey
Il·lustrador: Dav Pilkey
Edició: Cruïlla, 2014
Edat: a partir de 8 anys
Temàtica: escola, superherois
RESSENYA
=========
Dav Pilkey és un prolífic autor i il·lustrador nord-americà autor que ha publicat la sèrie del capità calçotets amb gran èxit als EUA i que fa temps que ha aterrat a Catalunya. Són històries fresques i divertides que passen a l'escola, on l'Oriol i el Jordi converteixen el director de l'escola, el Sr. Grabulós en un súperheroi. Les històries combinen perfectament text i dibuix en blanc i negre i són molt recomanables tant per als nens com per a adults i són una bona manera d'introduir els nois i noies a la lectura. Una part molt original de la història és la de cine-fet-a-mà, on passant ràpidament les pàgines les il·lustracions es transformen en cinema.
Pilkey, que va començar a dibuixar el seu personatge del capità calçotets a l'escola, quan encara era un nen, té la virtut de connectar amb els nens i nenes amb les nombroses sèries de llibres que ha editat als Estats Units, on es combinen aventures, monstres i robots, i frases curtes i molt fàcils de llegir. A més del capità calçotets, a Catalunya hi trobem les sèries de Les Aventures de'n Huck i en Gluck, i Súperbolquer, un spin-off del capità Calçotets.
=====
Títol: El capità calçotets i la bàrbara venjança del vàter turbo 2000
Autor: Dav Pilkey
Il·lustrador: Dav Pilkey
Edició: Cruïlla, 2014
Edat: a partir de 8 anys
Temàtica: escola, superherois
RESSENYA
=========
Dav Pilkey és un prolífic autor i il·lustrador nord-americà autor que ha publicat la sèrie del capità calçotets amb gran èxit als EUA i que fa temps que ha aterrat a Catalunya. Són històries fresques i divertides que passen a l'escola, on l'Oriol i el Jordi converteixen el director de l'escola, el Sr. Grabulós en un súperheroi. Les històries combinen perfectament text i dibuix en blanc i negre i són molt recomanables tant per als nens com per a adults i són una bona manera d'introduir els nois i noies a la lectura. Una part molt original de la història és la de cine-fet-a-mà, on passant ràpidament les pàgines les il·lustracions es transformen en cinema.
Pilkey, que va començar a dibuixar el seu personatge del capità calçotets a l'escola, quan encara era un nen, té la virtut de connectar amb els nens i nenes amb les nombroses sèries de llibres que ha editat als Estats Units, on es combinen aventures, monstres i robots, i frases curtes i molt fàcils de llegir. A més del capità calçotets, a Catalunya hi trobem les sèries de Les Aventures de'n Huck i en Gluck, i Súperbolquer, un spin-off del capità Calçotets.
Etiquetes:
2015,
4de4,
Eva Montiel
La cançó del parc
FITXA
=====
Títol: La cançó del parc (L'Agus i els monstres vol. 3)
Autor: Jaume Copons
Il·lustrador: Liliana Fortuny
Edició: Barcelona: Combel, 2015
Edat: a partir de 7 anys
Temàtica:
RESSENYA
=========
Aquesta és una nova aventura, la tercera entrega de la col·lecció L’Agus i els monstres (aquí podeu llegir la ressenya de la primera aventura, Arriba el Sr. Flat!), protagonitzada per l’Agus Pianola i els seus amics els monstres, uns personatges molt especials que l’ajuden a fer un món millor i que s’alimenten de llibres per viure, majoritàriament clàssics.
En aquesta ocasió toca lluitar perquè no converteixin el parc més gran de la ciutat de Galerna en un centre comercial. Després de donar-hi moltes voltes aconseguiran que no es faci ja que demostraran que sota l’àrea verda hi ha restes romanes. En aquesta peripècia l’Agus estarà acompanyat dels seus deu monstres fidels i també tindrà l’ajuda d’un arqueòleg, una mica de música, imaginació i tots els seus amics.
De la mateixa manera que els llibres anteriors, és una història simpàtica i divertida, plena d’humor i situacions ocurrents, amb un vocabulari àgil però alhora ric i fàcil de llegir, per la combinació perfecte de text, còmic i il·lustracions a tota plana, que fa que, els qui la llegeixin, s’hi quedin atrapats. Els diàlegs, que tenen diferents nivells de lectura, busquen la complicitat dels adults i, al ser una mica gamberros, es posen als més joves i sobretot als que
també desentonen una mica, com el protagonista de les històries, a la butxaca.
Però el que teixeix totes les històries són un seguit de valors com el treball en equip, l’amistat, el respecte per la diferència i sobretot l’amor per la lectura com un món fantàstic per descobrir i aprendre coses. Però tota aquesta altra lectura es presenta d’una forma molt natural i integrada amb el que s’explica, és a dir no d’una manera alliçonadora i això crec que és el que fa que no grinyoli i que els llibres tinguin una profunditat més enllà de les anècdotes que es presenten.
De ben segur que al llarg dels anys aquest còmic esdevindrà un clàssic que segur que agradarà als monstres amics de l’Agus, si encara segueixen rondant pels llibres.
Us recordo també que aquest món de monstres segueix a www.agusandmonsters.com.
=====
Títol: La cançó del parc (L'Agus i els monstres vol. 3)
Autor: Jaume Copons
Il·lustrador: Liliana Fortuny
Edició: Barcelona: Combel, 2015
Edat: a partir de 7 anys
Temàtica:
RESSENYA
=========
Aquesta és una nova aventura, la tercera entrega de la col·lecció L’Agus i els monstres (aquí podeu llegir la ressenya de la primera aventura, Arriba el Sr. Flat!), protagonitzada per l’Agus Pianola i els seus amics els monstres, uns personatges molt especials que l’ajuden a fer un món millor i que s’alimenten de llibres per viure, majoritàriament clàssics.
En aquesta ocasió toca lluitar perquè no converteixin el parc més gran de la ciutat de Galerna en un centre comercial. Després de donar-hi moltes voltes aconseguiran que no es faci ja que demostraran que sota l’àrea verda hi ha restes romanes. En aquesta peripècia l’Agus estarà acompanyat dels seus deu monstres fidels i també tindrà l’ajuda d’un arqueòleg, una mica de música, imaginació i tots els seus amics.
De la mateixa manera que els llibres anteriors, és una història simpàtica i divertida, plena d’humor i situacions ocurrents, amb un vocabulari àgil però alhora ric i fàcil de llegir, per la combinació perfecte de text, còmic i il·lustracions a tota plana, que fa que, els qui la llegeixin, s’hi quedin atrapats. Els diàlegs, que tenen diferents nivells de lectura, busquen la complicitat dels adults i, al ser una mica gamberros, es posen als més joves i sobretot als que
també desentonen una mica, com el protagonista de les històries, a la butxaca.
Però el que teixeix totes les històries són un seguit de valors com el treball en equip, l’amistat, el respecte per la diferència i sobretot l’amor per la lectura com un món fantàstic per descobrir i aprendre coses. Però tota aquesta altra lectura es presenta d’una forma molt natural i integrada amb el que s’explica, és a dir no d’una manera alliçonadora i això crec que és el que fa que no grinyoli i que els llibres tinguin una profunditat més enllà de les anècdotes que es presenten.
De ben segur que al llarg dels anys aquest còmic esdevindrà un clàssic que segur que agradarà als monstres amics de l’Agus, si encara segueixen rondant pels llibres.
Us recordo també que aquest món de monstres segueix a www.agusandmonsters.com.
Etiquetes:
2015,
4de4,
Mireia Sala
Els Huguis a Jo no he sigut
FITXA
=====
Títol: Els Huguis a Jo no he sigut
Autor: Oliver Jeffers
Il·lustrador: Oliver Jeffers
Edició: València: Andana, 2015
Edat: a partir de 4 anys
Temàtica: Àlbum il·lustrat, discussions, relacions socials
RESSENYA
=========
Vagi per endavant que no sóc gens objectiva amb la feina de l’Oliver Jeffers. De fet, a les tertúlies d’Al·lots n’estem molt, tant de l’Oliver com dels seus àlbums il·lustrats. És per això que va ser veure aquest llibre en un dels prestatges de la llibreria i no poder-m’hi resistir. El resultat? Tot un encert, com no podia ser d’una altra manera.
Jo no he sigut és una de les dues aventures sobre els El jersei nou) que l’editorial Andana ha publicat en català. En el llibre que ens ocupa, aquests éssers entranyables passen un moment complicat. Un d’ells, en Gilbert, troba els seus companys enmig d’una forta discussió. Quan els demana per què discuteixen, ningú no és capaç d’explicar-li-ho. De fet, aquesta pregunta, que havia de servir per aclarir les coses, acaba provocant que la discussió vagi en augment. Com se les empescarà en Gilbert per aturar la bola de neu?
Huguis (l’altra és
Tot i ser senzilla, la història que Jeffers descriu a Els Huguis a Jo no he sigut és plena de significat. Ens fa reflexionar sobre aquelles vegades que ens llancem a discutir sense recordar el motiu i que preferim culpar-nos els uns als altres en comptes d’intentar arreglar-ho. I tan senzilla com la història són les il·lustracions, minimalistes i de línies netes; però aquesta senzillesa aparent amaga una gran habilitat per expressar les emocions dels Huguis, dibuixats amb quatre ratlles, a través de la comunicació no verbal. Amb tot, el centre d’atenció són les bafarades que reflecteixen la discussió dels personatges, on l’autor substitueix les paraules per significatius gargots de colors i tècniques diferents.
Reconec que aquest no és el meu àlbum preferit de l’Oliver Jeffers, però inclou els ingredients característics de la seva obra: l’humor surrealista, la tendresa i els valors com a rerefons. Una fórmula magistral que fa que l’Oliver ens acabi robant el cor, sempre, tant a nens com a adults.
=====
Títol: Els Huguis a Jo no he sigut
Autor: Oliver Jeffers
Il·lustrador: Oliver Jeffers
Edició: València: Andana, 2015
Edat: a partir de 4 anys
Temàtica: Àlbum il·lustrat, discussions, relacions socials
RESSENYA
=========
Vagi per endavant que no sóc gens objectiva amb la feina de l’Oliver Jeffers. De fet, a les tertúlies d’Al·lots n’estem molt, tant de l’Oliver com dels seus àlbums il·lustrats. És per això que va ser veure aquest llibre en un dels prestatges de la llibreria i no poder-m’hi resistir. El resultat? Tot un encert, com no podia ser d’una altra manera.
Jo no he sigut és una de les dues aventures sobre els El jersei nou) que l’editorial Andana ha publicat en català. En el llibre que ens ocupa, aquests éssers entranyables passen un moment complicat. Un d’ells, en Gilbert, troba els seus companys enmig d’una forta discussió. Quan els demana per què discuteixen, ningú no és capaç d’explicar-li-ho. De fet, aquesta pregunta, que havia de servir per aclarir les coses, acaba provocant que la discussió vagi en augment. Com se les empescarà en Gilbert per aturar la bola de neu?
Huguis (l’altra és
Tot i ser senzilla, la història que Jeffers descriu a Els Huguis a Jo no he sigut és plena de significat. Ens fa reflexionar sobre aquelles vegades que ens llancem a discutir sense recordar el motiu i que preferim culpar-nos els uns als altres en comptes d’intentar arreglar-ho. I tan senzilla com la història són les il·lustracions, minimalistes i de línies netes; però aquesta senzillesa aparent amaga una gran habilitat per expressar les emocions dels Huguis, dibuixats amb quatre ratlles, a través de la comunicació no verbal. Amb tot, el centre d’atenció són les bafarades que reflecteixen la discussió dels personatges, on l’autor substitueix les paraules per significatius gargots de colors i tècniques diferents.
Reconec que aquest no és el meu àlbum preferit de l’Oliver Jeffers, però inclou els ingredients característics de la seva obra: l’humor surrealista, la tendresa i els valors com a rerefons. Una fórmula magistral que fa que l’Oliver ens acabi robant el cor, sempre, tant a nens com a adults.
Feliu, Rei de les ovelles
FITXA
=====
Títol: Feliu, Rei de les ovelles
Autor: Olivier Tallec
Il·lustrador: Olivier Tallec
Edició: Barcelona: Animallibres, 2015
Edat: a partir de 4 anys
Temàtica:
RESSENYA
=========
Subtil és el títol d’aquest àlbum il·lustrat del gran Olivier Tallec; subtil l’argument; subtils les il·lustracions i subtil la traducció del títol (en francès Louis I, le roi des moutons, entenent aquest nom en record del rei de l’absolutisme Louis XVI o, tal vegada, de Louis XVI, darrer representant de la reialesa francesa).
Tot ell és una lliçó d’història de l’antic règim i també una enginyosa visió de la utilització també actual del poder. Tanmateix, si no s’arriba a veure com a tal, poc importa. La història del corder Feliu que un dia es troba amb una corona damunt del seu cap, amb tot el que això comporta, és molt divertida.
Tallec defuig en gran part del text i deixa que les il·lustracions mostrin la història de l’ambició del rei Feliu. Ja sigui a través d’imatges en seqüència o a doble pàgina, les expressions de les cares dels animals que apareixen són una mostra del mestratge d’aquest autor. Menys és més.
Davant de nosaltres s’escolen les idees i els efectes del nomenat ‘despotisme il·lustrat’ amb el lema: ‘el que és bo per a mi, és bo per al meu poble sense que aquest hagi d’opinar al respecte’. I aquest és el programa que aplica l’ovella Feliu, un cop coronada.
Ai, però! la història ens ha ensenyat que depèn de com bufa el vent, la corona que un dia és damunt del cap, pot passar a un altre cap... et voilà! tornem a començar.
=====
Títol: Feliu, Rei de les ovelles
Autor: Olivier Tallec
Il·lustrador: Olivier Tallec
Edició: Barcelona: Animallibres, 2015
Edat: a partir de 4 anys
Temàtica:
RESSENYA
=========
Subtil és el títol d’aquest àlbum il·lustrat del gran Olivier Tallec; subtil l’argument; subtils les il·lustracions i subtil la traducció del títol (en francès Louis I, le roi des moutons, entenent aquest nom en record del rei de l’absolutisme Louis XVI o, tal vegada, de Louis XVI, darrer representant de la reialesa francesa).
Tot ell és una lliçó d’història de l’antic règim i també una enginyosa visió de la utilització també actual del poder. Tanmateix, si no s’arriba a veure com a tal, poc importa. La història del corder Feliu que un dia es troba amb una corona damunt del seu cap, amb tot el que això comporta, és molt divertida.
Tallec defuig en gran part del text i deixa que les il·lustracions mostrin la història de l’ambició del rei Feliu. Ja sigui a través d’imatges en seqüència o a doble pàgina, les expressions de les cares dels animals que apareixen són una mostra del mestratge d’aquest autor. Menys és més.
Davant de nosaltres s’escolen les idees i els efectes del nomenat ‘despotisme il·lustrat’ amb el lema: ‘el que és bo per a mi, és bo per al meu poble sense que aquest hagi d’opinar al respecte’. I aquest és el programa que aplica l’ovella Feliu, un cop coronada.
Ai, però! la història ens ha ensenyat que depèn de com bufa el vent, la corona que un dia és damunt del cap, pot passar a un altre cap... et voilà! tornem a començar.
Etiquetes:
2015,
4de4,
Nati Calvo
Suscribirse a:
Entradas (Atom)