La dulce venganza de Celia Door

FITXA
=====
Títol: Dulce venganza de Celia Door
Autor: Karen Finneyfrock
Il·lustrador: -
Edició: Siruela
Edat: a partir de 13 anys
Temàtica:


RESSENYA
=========
Cèlia, sóc Cèlia la Dark. A les primeres línies del relat la protagonista ens deixa clar, i de manera contundent qui és, què vol i quin és l’objectiu que la mou... la venjança. I és que els 14 anys poden ser molt complicats. Si ets una noia sensible, bastant normal, amb ganes de passar relativament desapercebuda, i et converteixes en el punt de mira i la riota de les dues nenes “piges” i més populars de tot l’institut la teva existència pot passar del rosa al negre en uns instants. Ara, això sí... la vida continua i no sempre tot és negatiu. En aquest cas la Cèlia coneix a un noi, guapo, amb caràcter, que aposta per l’amistat i que té un secret molt ben guardat que només li confia a ella. La vida de sobte pot tornar a fer un tomb i somriure plena de colors. Tot canvia.

Aquesta és la primera novel•la de Finneyfrock: una història que, tot i que exhibeix algun tòpic, tracta el tema del bullyng a l’escola, la importància de l’amistat, el conflicte que representa per als fills el divorci i la desestructuració familiar, la recerca de la identitat i de les opcions sexuals, en definitiva tot el complex entramat social i psicològic que s’estableix en el microcosmos que són els instituts; i de la importància de l’entorn familiar i de l’amistat en l’adolescència. Retrata amb encert i capta bé la impotència que pot arribar a sentir un adolescent. La complexitat de la vida en unes edats en què els sentiments, les emocions i les relacions ho són tot. La protagonista, enginyosa, sarcàstica, divertida, i molt expressiva escriu poemes que van apareixent al llarg del text i que mostren amb gràcia i concisió el seu estat d’ànim. Un llibre que, sense grans dramatismes i de manera bastant planera, tracta temes conflictius complexes i molt actuals.

Calvino

FITXA
=====
Títol: Calvino
Autor: Carlo Frabetti
Il·lustrador: -
Edició: Narval
Edat: a partir de 12 anys
Temàtica:


RESSENYA
=========
Un nen que també pot ser una nena, un lladre que acaba sent un pare disposat a viure aventures i resoldre misteris, una casa esbojarrada, un món paral•lel al mon real del que s’entra i es surt amb recança, desaparicions, personatges de llegenda, contes, faules... i un enigma. Un mon disbauxat i quasi surrealista, ple de referències literàries, en el qual res és el que sembla i tot pot ser. Amb Calvino, Frabetti ens fa viure una nova aventura, plena de misteri i suspens, de l’esbojarrada història que va començar amb Calvina. Amb la primera part, Frabetti va guanyar el Premi Vaixell de Vapor 2007. [Llegiu-ne la ressenya que vam publicar a aquest blog.]

Aquest és un relat breu, gens convencional, que a més de divertit i ple de suspens ens transmet idees i reflexions crítiques sobre el món actual. Un llibre que exigeix que el lector estigui disposat a entrar en un món que té les seves pròpies regles i que no considerem de fàcil lectura, encara que, sí, val la pena deixar-se seduir, abandonar-se i gaudir d’aquestes aventures boges. Alguns dels encerts del relat són, sens dubte, els diàlegs àgils i concisos d’uns personatges peculiars, que viuen situacions absurdes... o no tant, i que t’enganxen fins al final. També, referent als personatges, els jocs de paraules que usen; la manera de mostrar la veritat de les coses o d’expressar idees profundes i de fer crítica social.

Si bé aquesta segona part està considerada com a lectura independent, pensem que val la pena de llegir abans, Calvina, només, per posar-se en situació.

Un llibre juvenil diferent, agut i original, que si hi entres resulta ser un vertader plaer per al lector.

Com un llebrer

FITXA
=====
Títol: Com un llebrer
Autor: Roddy Doyle
Il·lustrador: -
Edició: Bambú
Edat: a partir de 12 anys
Temàtica: acceptació de la mort


RESSENYA
=========

Odiava l’hospital. No suportava haver de caminar per

aquells passadissos. Odiava absolutament tot el que hi havia a l’hospital.

Tret d’una cosa. La seva iaia.

Odiava l’hospital però s’estimava la seva iaia.

Així comença aquest magnífic llibre; una novel•la amb un títol sorprenent que per a res anuncia el tema de la trama. Un llibre amb un final ingeniós i sorprenent que dóna ple significat al títol de l’obra. Quatre generacions de dones d’una mateixa família, unides per forts vincles i una enorme semblança física, inicien un viatge que les conduirà a la revisió del passat i l’acceptació del futur, amb senzillesa i valentia. La Mary es troba en un moment de la seva vida, complex: està a punt d’entrar en l’adolescència i a més de tots els canvis que sap que això li suposarà, les incerteses i les inseguretats, pateix perquè sap que a la seva àvia li queden pocs dies de vida. En aquest llibre, breu, però molt ben estructurat i precís, amb les pàgines justes, Doyle aconsegueix tractar el tema de la mort d’una manera planera, senzilla, tendra i directa, que defuig tots els tòpics. A destacar, a banda dels diàlegs: àgils, intel•ligents, concisos i capaços d’atorgar el ritme just a la narració, el personatge de la besàvia. Un personatge complex, que si bé d’entrada sobta, és en realitat el que dóna sentit a tota la història. El que li permet els flaixbacs i les revisions i el que ens condueix de manera planera vers l’acceptació del futur. El personatge clau de la història, entranyable, creïble, quasi real i l’encarregat de vestir tota la narració d’un sentit de l’humor que t’arrenca més d’un somriure i algunes riallades.

Una petita joia que recomano a tothom i que de segur que no us deixarà indiferents.

Us deixo, per aquells que tingueu ganes de saber més de l’autor i d’aquest llibre, una entrevista presentació que li va fer Nicholas Tucker, escriptor i acadèmic britànic col•laborador en diversos mitjans de comunicació . Això, sí, en anglès.

Bandada

FITXA
=====
Títol: Bandada
Autor: David Daniel Álvarez Hernández
Il·lustrador: María Julia Díaz Garrido
Edició: Kalandraka
Edat: a partir de 7 anys
Temàtica:


RESSENYA
=========

Un día, las aves posaron su mirada

más allá de las ramas y las hojas

e imaginaron una vida distinta.

Así comenzó una nueva era...

El TERMCAT, defineix la curiositat com: Desig intens de saber, de conèixer, d'aprendre alguna cosa. La curiositat és el que em va fer allargar els dits fins a Bandada. Sabia que havia guanyat el V Premi Internacional COMPOSTELA per a àlbums Il•lustrats. I volia veure què...! Us he de confessar que ja la coberta em tenia captivada. Un cigne amb panxona i il•lustrat de manera molt realista, que estira el coll interessat en anar més enllà del què el seu cos pot i amb la voluntat suficient com per volar amb un giny manufacturat.

I la bona impressió de la portada no s’esgota en l’interior del llibre. La història que se’ns narra, amb un text breu i concís, tant simbòlic com les mateixes il•lustracions, és una metàfora de la història de la humanitat. Curiosa en els seus inicis, esplendorosa en el seu creixement i fatídica en el seu declivi: corrompuda per l’excés i la necessitat de control, poder i domini. A destacar: el fet que cada ocell representi una qualitat moral: la curiositat, la saviesa, la vanitat i la humilitat, l’ira, la desídia..., els gestos cuidats i tan adequats a cada escena, l’expressivitat; i una tècnica tant ben depurada a llapis. El realisme de les il•lustracions; d’uns ocells una mica extravagants de tan humanitzats i plens de detalls que ens recorden la pintura flamenca del XVII en autors com Brueghel el vell.

A banda de la tècnica, pensem que en aquest cas ha estat també el mètode de treball el que els hi ha donat tants bons resultats. El fet de treballar sobre la base d’ un text simbòlic, precís i tant concís, els va permetre, segons diuen els mateixos autors, crear a partir de reflexions i preguntes. A cada reunió resolien problemes. Es documentaven. Partien de la contradicció per arribar a una solució i a la il•lustració final. Un treball a dues mans molt ben travat. Un llibre, d’altra banda, excel•lent en el disseny: des de les guardes, que en sintonia amb el simbolisme del contingut, resumeixen tant bé el missatge del llibre, fins la portada amb un paraigua recollit, símbol d’unes ales plegades, o el marc que de manera delicada acull les impressionats il•lustracions de l’interior.

Un àlbum il•lustrat del tot recomanable.

Rossinyol

FITXA
=====
Títol: Rossinyol
Autor: Sébastien Perez
Il·lustrador: Benjamin Lacombe
Edició: Baula
Edat: a partir de 7 anys
Temàtica:


RESSENYA
=========
A vegades el procés de canvi es troba en un acte senzill, original i creatiu, com la mateixa obra que tenim entre les mans. Sébastien Perez i Benjamin Lacombe (qui ens va visitar a l’abril a Mon llibre) ja ens van fer gaudir amb l’herbari de les fades (Editorial Baula, octubre de 2011) i ara han tornat a combinar les seves arts per crear un àlbum rodó.

Qui no ha desitjat alguna vegada regalar un poema escrit de pròpia mà? Quan... finalment... mig arrugat i embolicat el més repetit possible l’ha guardat en el lloc més difícil de trobar i que un només sap? El protagonista de la nostra història, un nen que viu en un internat i passa desapercebut a la mirada de tothom, fa un acte de valentia i regala un poema, que descriu a cadascun dels seus companys. El llibre esdevé un joc de pistes on el lector obrint i tancant pestanyes i observant amb deteniment anirà descobrint, juntament amb els nens de l’orfenat i l’intendent, qui és l’autor dels poemes i el secret que amaga.

La història comença a les mateixes guardes on s’anticipa el què succeirà. El relat amb un text líric i precís a l’alçada de les imatges, amb les quals es complementa esdevenint un llibre total, és ple de detalls que ens porten a observar en deteniment i gaudir cadascuna de les escenes: com el mur de paper, florejat, al•ludint als mateixos poemes que es regalen i que esdevindrà la matèria prima sobre la qual es construirà la història. Els rossinyols que volen sempre al voltant del nen identificant-lo i que ens assenyalen de manera subtil el seu do etc. Lacombe i Perez ens impulsen a passejar per cadascuna de les pàgines amarant-nos de malenconia, conduint-nos per un camí misteriós, ple de simbologia i poblat per personatges sensibles i particulars.

També volem destacar per encertat el format apaïsat del llibre, molt ben editat per Baula, que ens ofereix una perspectiva més àmplia i diàfana dels paisatges i escenaris on succeeix l’acció.

En definitiva un conte sobre la recerca de la pròpia identitat i de descobriment d’un mateix a través dels ulls dels altres; un llibre molt recomanable sobre la visibilitat i la importància de sentir-se part destacada d’un grup, que narrat i il•lustrat amb lirisme esdevé tota una joia.

La bruja y el espantapájaros

FITXA
=====
Títol: La bruja y el espantapájaros
Autor: Gabriel Pacheco
Il·lustrador: Gabriel Pacheco
Edició: Fondo de Cultura Económica
Col·lecció: A la orilla del viento
Edat: a partir de 5 anys
Temàtica:


RESSENYA
=========
“Para los que miran al cielo”... Així recomana la seva història Gabriel Pacheco. És a dir per tots aquells que obren la finestra per volar o tenen la mirada permanentment posada al cel: caminant, a la platja, al parc o des de qualsevol terrat... tan els dies grisos com els dies clars, de nit i de dia, per observar horitzons infinits. Doncs infinit es el plaer que ens proporciona Pacheco amb aquest àlbum il•lustrat. Una meravella pels sentits.

El relat, sense paraules, es basteix per sí sol a partir de la força, la claredat i la poesia de les imatges. Il•lustrat amb una tonalitat de base en color gris i figures fosques, aquesta ofereix una penombra de fons a tot el relat que serveix de teló de fons a la història, i reforça la importància de les pinzellades de color en alguns elements significatius: com el blau del cel il•luminat per la lluna plena la nit de la trobada entre la bruixa i l’espantaocells, el blau del nas i dels pantalons del mateix espantall o dels troncs que neixen al bosc prop d’on treballa la bruixa, també el vermell de la casa que guarda l’espantaocells o fins i tot el blau i vermell de l’ocell que en la penúltima pàgina pot simbolitzar, o no - a gust del lector- l’ànima del sacrificat, també reflectit en el núvol de color que segueix sempre a la bruixa... Al destacar alguns elements, aquests, adquireixen valor dramàtic convertint-se en símbol de l’acció de l’espantaocells. El color és significatiu i ens condueix cel enllà... a la clau del relat, aconseguint diferents nivells de lectura per a una història que d’entrada sembla senzilla.



Un grup de bruixes vola cada nit solcant el cel. Una d’entre elles, però, té problemes per controlar la bicicleta amb la que vola i va sempre al darrera de tot, marginada, emetent uns grinyols estranys i distorsionadors. Un dia, cau del seu artefacte, i coincideix amb un espantaocells que nit a nit ha anat seguint la seva desgràcia. És l’únic que la comprèn i decidit a ajudar-la pren la decisió de desfer-se en el vent i convertir-se en palla. D’aquesta manera la bruixa el podrà fer servir per construir-se una escombra nova, molt especial, i fàcil de conduir.

Un àlbum senzill i molt poètic apte per a totes les edats i per a tots aquells disposats a volar encara que el giny amb el que ho fem no sigui ni el millor, ni el més bo, ni tan sols el més adequat.

El col·leccionista de rellotges extraordinaris

FITXA
=====
Títol: El col·leccionista de rellotges extraordinaris
Autor: Laura Gallego
Il·lustrador (coberta): J. E. Corominas
Edició: Cruïlla
Edat: a partir de 12 anys
Temàtica:


RESSENYA
=========

Ep! tu. Sí, sí “El col•leccionista de rellotges extraordinaris”... Ja ets meu!. De nou amb un llibre de la Laura Gallego entre les mans: alegria, alegria.

Aquesta és una novel•la fantàstica publicada el 2004 a la col•lecció “El Barco de Vapor” a l’Editorial SM i reeditada en tapa dura fa uns mesos. L’edició en català, encertadament traduïda, amb un llenguatge generós i àgil, per Ferran Gibert aquest 2012, la trobem a l’Editorial Cruïlla.

En Jonathan Hadley viatja a Espanya acompanyat de la seva família; el seu pare, Bill, un home pràctic, escèptic i de poca cultura i la seva madrastra, Marjory. Els tres es disposen a visitar un Museu de rellotges antics. Quan arriben davant del casalot se’l troben tancat i barrat. Només després d’insistir els atén un misteriós i carismàtic personatge anomenat el Marquès. Aquest accedeix a ensenyar-los la col•lecció. Quan arriben a la sala dels rellotges extraordinaris, tot i les advertències, la madrastra del noi toca un dels rellotges que li roba l’anima. A partir d’aquest moment es desencadena l’acció, trepidant, en Jonathan disposarà de 12 hores per salvar l’anima de la Marjory i trobar el rellotge Deveraux, un artefacte mecànic amb un poder sobrenatural, resguardat a la Ciutat Antiga. És així com el noi inicia un viatge fantàstic, a la recerca d’aquest famós rellotge, que el portarà a viure i conèixer els personatges llegendaris que s’amaguen a la Ciutat Oculta, l’altra cara de la Ciutat Antiga. Un lloc controlat per uns éssers immortals, ple de misteris i normes pròpies, on haurà d’aprendre a sobreviure... .

D’aquest relat a banda dels personatges i la història, amb un argument molt bo i que enganxa, el que més m’ha cridat l’atenció és l’estructura que he trobat molt interessant. La novel•la s’obre amb un primer capítol, situat en el pròleg, seguit de 14 capítols seqüencials que narren l’aventura, i al final un breu Epíleg que tanca definitivament la història. Per a mi ha estat impressionant la força del pròleg que conté en un capítol la suma d’estratègies del que és la novel•la d’intriga. El temps es manté en suspens a partir d’un duel mentre es va situant al lector en la història. Els passos del duel atorguen ritme i suspens. Enganxen, i fan impossible que deixis l’acció que es desenvolupa en els capítols següents. Estàs atrapat! dels 14 capítols següents, dos et situen en l’acció, i els altres 12, els propis de la gesta, coincideixen amb el temps narratiu. El mateix temps de què disposa en Jonathan per resoldre el cas: 12 hores. En aquests la cadena de fets acostuma a ser continuada i de vegades el final d’un capítol enllaça amb el començament d’un altre. Situa la intriga a l’interior dels apartats utilitzant el recurs de l’aparició de nous personatges que li van oferint pistes, o despistant, i amb la dilació de la resolució del conflicte. Dins del relat hi ha un capítol clau, que és quan visita la tiradora de cartes, i a partir del qual els personatges aniran seguint un ordre preestablert. Resulta interessant d’anar descobrint qui és qui.

Respecte dels personatges citar que tots són molt interessants, principals i secundaris, i creixen al llarg de la trama. Mereixen especial menció: el Marquès i la Ciutat Antiga/Oculta. El Marquès és una figura obscura, enigmàtica i molt carismàtica, que al meu entendre entronca amb tota la tradició que encarnen els lords i dandis en la literatura anglesa. És un personatge complet i insondable, descrit a pinzellades, amb una mirada incògnita i profunda; malèvol i despietat. Capaç de perdre les ànimes dels qui es troba per aconseguir els seus objectius. Un malvat de molta categoria. La Ciutat Antiga/Oculta: Un lloc que esdevé clau per a la trama i molt ben presentat. Com la mateixa autora cita un lloc que no és real sinó una sensació. La mateixa ciutat desdoblada en dues dimensions diferents. Situada un pas més enllà de la frontera; a l’altra banda del riu, l’autora va descrivint la Ciutat Oculta afegint detalls en diferents capítols que li van atorgant una fesomia fantàstica i romàntica. És la mateixa Ciutat Antiga però més ruïnosa i obscura i està situada en l’espai - temps que hi ha entre dos minuts del nostre temps real. Ben descrita i la seva existència en un temps en suspensió entre dos moments mesurables, molt ben pensada; en la millor tradició de la naturalesa quàntica, avui tan de moda.

Fede quiere ser pirata

FITXA
=====
Títol: Fede quiere ser pirata
Autor: Pablo Aranda
Il·lustrador: Esther Gómez Madrid
Edició: Anaya, 2011
Edat: a partir de 8 anys
Temàtica:


II Premio de Literatura Infantil Ciudad de Málaga, 2011

RESSENYA
=========
Qui de nosaltres no ha volgut ser pirata! Tots; alguns de petits o joves; d’altres ho volem ser, encara, d’adults.

Fede és un nen de quasi 5 anys que vol ser pirata: dur tatuatges a la pell, navegar arreu del món en un vaixell molt gran (sempre de dia, doncs de nit té por) i tenir un lloro. Sap que ser pirata no és fàcil ja que cal complir amb una sèrie de requisits: no tenir mai temor, banyar-se sol i perdre una cama que s’haurà de substituir per una crossa de fusta. Aquest bell somni de rebel•lia i llibertat el comparteix amb la seva amiga íntima, Marga. Aquesta és la companya de classe de Fede i una nena decidida i amb les idees molt clares. La Marga està convençuda, a diferència d’en Fede, que per ser un pirata es pot ser una persona completa i no cal que et manqui res. Aquesta parella de personatges, estimables, es completa amb la figura de Sergio. I amb aquest tenim el trio perfecte. Sergio comença les classes a l’escola tard perquè ha patit un accident de cotxe i li han hagut d’amputar la cama. El nen té la seva discapacitat assumida i això li facilita les coses enormement. En Fede està convençut que per aquesta causa, en Sergio serà millor pirata que ell, i que per aquest motiu la Marga preferirà al noi nou. Al final, però, la història fa un gir i els tres personatges passen a ser molt amics. El contrapunt dels tres amics és la família de Fede. La seva germana Isa, més gran que ell, i que, tot i que se l’estima moltíssim, sempre que pot el fa enrabiar. Els pares; els responsables d’oferir un entorn d’estimació i seguretat als seus fills i els que reaccionen com poden davant les preguntes a les que els sotmet el Fede. Tots configuren un mosaic equilibradament esbojarrat de personatges, que esdevé finalment un quadre de composició quasi perfecte.

Amb aquesta obra, guanyadora del Premio de Literatura Infantil Ciudad de Malaga 2011, Pablo Aranda tracta temes com la importància de l’amistat, la imaginació i la família, presentant-los des del punt de vista del nen. Alhora de tractar el tema de la discapacitat, tema delicat i moltes vegades considerat tabú, s’hi enfronta de manera senzilla i directa, amb la normalitat que es pot esperar d’uns infants que reben la notícia, primer amb interès i curiositat, però que l’assumeixen ràpidament. És un relat divertit i tendre presentat amb un humor irònic, quasi negre, que encaixa molt bé amb l’edat i la manera de ser dels personatges. El Fede, de naturalesa molt curiosa, es comença a fer preguntes que resulten incòmodes de respondre pels adults. Preguntes que moltes vegades queden sense resposta i que el nen resol de manera enginyosa i intel•ligent. També m’agradaria destacar el ritme particular del llibre i el jocs de paraules constant, que es mantenen al llarg de tot el relat, sense decréixer en cap moment.

Si voleu més informació sobre aquest autor aquí us deixo una entrevista que li van fer Al programa Tesis de canal Sur. També podeu trobar i escoltar al blog d’Anaya infantil y juvenil una entrevista que li van fer al programa Menudo Castillo emès per Radio 21 en relació al llibre.

Pel que fa a les il•lustracions d’Esther Gómez Madrid  dir que des de la portada, en què s’estableix un joc entre la figura del nen i l’ombra de pirata que es projecta al darrere, fins a les il•lustracions de l’interior, totes resumeixen i completen molt bé cadascun dels episodis del llibre. Destacar també com, de manera juganera, el lloro esdevé un personatge més present al llarg de tot el llibre. Una marca d’identitat del bon pirata i l’emblema més desitjat pel Fede. L’au que recorre pàgines en blanc perseguint somnis, voleiant i fent l’ullet al lector. Una història divertida, commovedora i tendra que ens parla de grans valors i que a banda de deixar-nos amb un somriure als llavis ens ho farà passar d’allò més bé transformant-nos en pirates. Cal fer esment del llenguatge i els jocs de paraules que atorguen un ritme al llibre, ben propi, i adequat al sentit de l’humor amb què tot està narrat.