FITXA
=====
Títol: La amante del miedo
Autor: Van de Vendel, Edward
Il•lustrador: Vandenabeele, Isabelle.
Edició: Barbara Fiore, 2009
Edat: a partir de 12
Temàtica:
RESSENYA
=========
Aquest és un llibre atrevit, bèstia, incòmode, d’aquells que no saps a quina edat dirigir-lo, però que malgrat tot, t’atrau, te’l remires i voldries regalar-lo a unes quantes amigues “trentañeras” amb qui vas a sopar un cop per trimestre per recordar els vells temps.
En principi sembla una recreació de Barbablava, però tot i que hi guarda molts paral•lelismes argumentals i fins i tot visuals, la lectura del text i tot el discurs de la protagonista s’allunya substancialment del conte tradicional.
La noia no se’n va amb en Barbablava (aquí anomenat el Broncas) enganyada, sinó justament per tot el contrari, ella sap que el Broncas era el més dolent dels seus amics de joventut i ara el que ella vol és tornar a ser dolenta.
De la il•lustradora diria que no hi ha res editat a aquí, tot i que a França fa anys que corre una caputxeta tremenda.
La grúa
FITXA
=====
Títol: La grúa
Autor: Zimnik, Reiner
Il•lustrador: Zimnik, Reiner
Edició: Sevilla: Kalandraka, 2009 (7 leguas)
Edat: a partir de 9
Temàtica:
RESSENYA (I)
===========
Una vegada més és l’editorial Kalandraka qui reedita a poc a poc tota l’obra del gran Reiner Zimnik. Llibres com Els timbalers, o La grúa, no pot ser que no es trobin disponibles en tot moment. A veure si algú s’anima a editar-la en català! Reiner Zimnik és alemany i és autor i il•lustrador d’uns dotze llibres, que tenen en comú el fet de ser històries poètiques però alhora satíriques i que reflecteixen força bé la nostra societat.
Austral Juvenil d’Espasa-Calpe el va editar l’any 1981, tot i que el text original és del 1956.
El llibre parla de la vida d’un home que decideix quedar-se a viure dalt d’una grua enorme. Des d’ella, la història va fent el seu curs i l’home viu una guerra; veu com el mar inunda tot el seu entorn i ell està enmig de l’ocèa; pateix l’atac d’uns pirates; celebracions, circs, es comunica amb un nàufrag, etc. amb l’única companyia d’una àguila.
És un llibre entrenyable, on hi passen moltes aventures però a un ritme tan poètic i pausat que no et fan patir seriosament. L’home de la grua està per sobre del bé i del mal, ens resulta molt proper perquè podríem ser nosaltres mateixos, però alhora és un veritable desconegut.
(Glòria Gorchs)
RESSENYA (II)
===========
Reiner Zimnik podria presumir de ser un dels pocs escollits de poder dur a terme la difícil tasca d’escriure i il•lustrar les seves novel•les. Ambdues feines les fa magistralment. Darrerament l’editorial Kalandraka ha recuperat part de l’obra de Zimnik (Jonás el pescador i El pequeño tigre rugidor) i ara ens ofereix el clàssic La grúa un relat preciós que ens parla sobre la construcció d’una grua i del seu conductor que meravellat per la perspectiva que adopta el món des de dalt es nega a abandonar-la fins que arriba a ancià. El conte pot semblar naif, però en realitat és una brutal crítica social amb molt d’humor.
Les il•lustracions fetes a plumilla són part essencial de l’obra i adquireixen protagonisme amb el joc de picats i contrapicats materialitzant així a la grua i proporcionant la perspectiva del protagonista al món que l’envolta.
Un llibre essencial.
(Iris González)
=====
Títol: La grúa
Autor: Zimnik, Reiner
Il•lustrador: Zimnik, Reiner
Edició: Sevilla: Kalandraka, 2009 (7 leguas)
Edat: a partir de 9
Temàtica:
RESSENYA (I)
===========
Una vegada més és l’editorial Kalandraka qui reedita a poc a poc tota l’obra del gran Reiner Zimnik. Llibres com Els timbalers, o La grúa, no pot ser que no es trobin disponibles en tot moment. A veure si algú s’anima a editar-la en català! Reiner Zimnik és alemany i és autor i il•lustrador d’uns dotze llibres, que tenen en comú el fet de ser històries poètiques però alhora satíriques i que reflecteixen força bé la nostra societat.
Austral Juvenil d’Espasa-Calpe el va editar l’any 1981, tot i que el text original és del 1956.
El llibre parla de la vida d’un home que decideix quedar-se a viure dalt d’una grua enorme. Des d’ella, la història va fent el seu curs i l’home viu una guerra; veu com el mar inunda tot el seu entorn i ell està enmig de l’ocèa; pateix l’atac d’uns pirates; celebracions, circs, es comunica amb un nàufrag, etc. amb l’única companyia d’una àguila.
És un llibre entrenyable, on hi passen moltes aventures però a un ritme tan poètic i pausat que no et fan patir seriosament. L’home de la grua està per sobre del bé i del mal, ens resulta molt proper perquè podríem ser nosaltres mateixos, però alhora és un veritable desconegut.
(Glòria Gorchs)
RESSENYA (II)
===========
Reiner Zimnik podria presumir de ser un dels pocs escollits de poder dur a terme la difícil tasca d’escriure i il•lustrar les seves novel•les. Ambdues feines les fa magistralment. Darrerament l’editorial Kalandraka ha recuperat part de l’obra de Zimnik (Jonás el pescador i El pequeño tigre rugidor) i ara ens ofereix el clàssic La grúa un relat preciós que ens parla sobre la construcció d’una grua i del seu conductor que meravellat per la perspectiva que adopta el món des de dalt es nega a abandonar-la fins que arriba a ancià. El conte pot semblar naif, però en realitat és una brutal crítica social amb molt d’humor.
Les il•lustracions fetes a plumilla són part essencial de l’obra i adquireixen protagonisme amb el joc de picats i contrapicats materialitzant així a la grua i proporcionant la perspectiva del protagonista al món que l’envolta.
Un llibre essencial.
(Iris González)
Etiquetes:
2009,
4de4,
Glòria Gorchs,
Iris González
Poti-poti a l'Àfrica
FITXA
=====
Títol: Poti-poti a l'Àfrica
Autor: Perrin, Martine
Il•lustrador: Perrin, Martine
Edició: Barcelona: Cruïlla, 2009
Edat: de 0 a 3
Temàtica:
RESSENYA
=========
Cruïlla edita dos llibres d’aquest autor que són un exemple de bon gust i de com els llibres per als més petits de casa poden ser molt diferents del què estem acostumats. Un llibre amb un text breu, de rima clara i exquisida, que convida a llegir en veu alta. El llibre funciona com un llibre de preguntes i respostes i que es serveix de siluetes retallades i estampats per presentar accions i animals propis d’Àfrica.
No és un llibre que fàcilment agafaran els pares, però no perquè no pugui agradar als infants, sinó perquè malauradament no estem prou acostumats a llibres tan elegants per a petits lectors. Ens toca als bibliotecaris i als llibreters doncs apropar-lo! Se’ns gira feina!
=====
Títol: Poti-poti a l'Àfrica
Autor: Perrin, Martine
Il•lustrador: Perrin, Martine
Edició: Barcelona: Cruïlla, 2009
Edat: de 0 a 3
Temàtica:
RESSENYA
=========
Cruïlla edita dos llibres d’aquest autor que són un exemple de bon gust i de com els llibres per als més petits de casa poden ser molt diferents del què estem acostumats. Un llibre amb un text breu, de rima clara i exquisida, que convida a llegir en veu alta. El llibre funciona com un llibre de preguntes i respostes i que es serveix de siluetes retallades i estampats per presentar accions i animals propis d’Àfrica.
No és un llibre que fàcilment agafaran els pares, però no perquè no pugui agradar als infants, sinó perquè malauradament no estem prou acostumats a llibres tan elegants per a petits lectors. Ens toca als bibliotecaris i als llibreters doncs apropar-lo! Se’ns gira feina!
Etiquetes:
2009,
4de4,
Glòria Gorchs
Ojobrusco
FITXA
=====
Títol: Ojobrusco
Autor: Darabuc
Il·lustrador: Maurizio A.C. Quarello
Edició: Pontevedra: OQO Editora, 2008
Edat: per a prelectors i primers lectors, nens entre 3-10 anys.
Temàtica: prudència, ingenuïtat, ajuda la violència o l'astúacia a resoldre problemes?, ajuda plantejar preguntes com a què condueix l’engany?
RESSENYA
=========
Un ratolí, mogut per la seva curiositat i el desig d’arribar a trobar la felicitat, surt a còrrer mòn amb dos companys d’aventures, un gos i un elefant que també volen descobrir coses i surtir de la rutina. Van fent camí i acaben trobant un cíclop, Ojobrusco, i acaben quedant per dinar amb ell...
Ojobrusco és un àlbum il•lustrat on es fusionen dues tradicions de la narració de contes populars de la mediterrània: una excursió aventurera que gairebé toca el desastre però amb un final feliç, i la trobada amb un cíclop. Tot i estar pensat per a prelectors i primers lectors, no renuncia a un mínim de riquesa de vocabulari ni a fer jocs d’imatges (amb els desplaçaments que fan els personatges volant, saltant, etc). A més, el llibre conté tot un seguit de sorpreses i es pot utilitzar como a punt de partida de diverses excursions pel món de l’art.
A destacar: el text de Darabuc, qui té un magnífic “blog” sobre literatura infantil, i les il•lustracions notables de Maurizio Quarello.
=====
Títol: Ojobrusco
Autor: Darabuc
Il·lustrador: Maurizio A.C. Quarello
Edició: Pontevedra: OQO Editora, 2008
Edat: per a prelectors i primers lectors, nens entre 3-10 anys.
Temàtica: prudència, ingenuïtat, ajuda la violència o l'astúacia a resoldre problemes?, ajuda plantejar preguntes com a què condueix l’engany?
RESSENYA
=========
Un ratolí, mogut per la seva curiositat i el desig d’arribar a trobar la felicitat, surt a còrrer mòn amb dos companys d’aventures, un gos i un elefant que també volen descobrir coses i surtir de la rutina. Van fent camí i acaben trobant un cíclop, Ojobrusco, i acaben quedant per dinar amb ell...
Ojobrusco és un àlbum il•lustrat on es fusionen dues tradicions de la narració de contes populars de la mediterrània: una excursió aventurera que gairebé toca el desastre però amb un final feliç, i la trobada amb un cíclop. Tot i estar pensat per a prelectors i primers lectors, no renuncia a un mínim de riquesa de vocabulari ni a fer jocs d’imatges (amb els desplaçaments que fan els personatges volant, saltant, etc). A més, el llibre conté tot un seguit de sorpreses i es pot utilitzar como a punt de partida de diverses excursions pel món de l’art.
A destacar: el text de Darabuc, qui té un magnífic “blog” sobre literatura infantil, i les il•lustracions notables de Maurizio Quarello.
Etiquetes:
2009,
3de4,
Carme López
La verdad del elefante
FITXA
=====
Títol: La verdad del elefante
Autor: Baltscheit, Martin
Il•lustrador: Mett, Christoph
Edició: Santa Marta de Tormes: Lóguez, 2009
Edat: 8 anys
Temàtica: la importància de no conèixer la realitat parcialment, prudència vers la realitat, coneixement de la realitat mitjançant els sentits...
RESSENYA (I)
============
Sinopsis: és la història de cinc científics cecs que, junts acostumen a prendre tranquil•lament el sol. Un dia una cosa s’interposa entre ells i el sol…què serà aquesta cosa tan enorme que no els deixa prendre el sol?...Tots aporten les seves idees, però cap d’ells trobará l’explicació real perquè la realitat és enorme i ells només poden sentir una part del conjunt. Al final, i de la manera més senzilla, els nostres cientìfics descobriran la veritat.
L'antiga faula de l'elefant palpat individualment per un gup de cecs fins acordar entre tots de què es tracta sembla una història amb gran atractiu per a ser explicada en imatges, i és la base d’aquest llibre. A diferència de la història tradicional, les seves esbojarrades hipòtesis no aconsegueixen descobrir-ho, ni tan sols quan el director d'un circ els pregunta si han vist un elefant. Aquí, doncs, qui accedeix a tota la informació és el lector.
Els autors d’aquesta filosòfica història són els alemanys Christoph Mett y Martín Baltscheit, aquest darrer, és l’autor, d’entre d’altres, dels genials “El león que no sabía escribir” i “Yo voto por mi” els dos publicats per la mateixa editorial.
(Carme López)
RESSENYA (II)
============
Cinco científicos descansan al sol después de haber trabajado mucho en cuestiones importantísimas, pero ay, que se les interpone algo que les da sombra. ¿Qué será?, se preguntan, ya que como son ciegos, no lo ven.
Cada uno hila su propia teoría y la expone como cierta a los demás sin tener en cuenta lo que piensan los otros hasta que de la manera más simple los científicos descubrirán la verdad.
El planteamiento de La verdad del elefante recuerda al clásico Siete ratones ciegos siendo el objeto misterioso el mismo, un elefante. La diferencia a mi parecer radica en que el cuento de Ed Young es una historia de descubrimiento donde cada opinión da paso al conjunto, mientras que en el libro de Martin Baltscheit la moraleja reside en la parodia y la crítica a las verdades absolutas a través de la literatura infantil.
(Iris González)
=====
Títol: La verdad del elefante
Autor: Baltscheit, Martin
Il•lustrador: Mett, Christoph
Edició: Santa Marta de Tormes: Lóguez, 2009
Edat: 8 anys
Temàtica: la importància de no conèixer la realitat parcialment, prudència vers la realitat, coneixement de la realitat mitjançant els sentits...
RESSENYA (I)
============
Sinopsis: és la història de cinc científics cecs que, junts acostumen a prendre tranquil•lament el sol. Un dia una cosa s’interposa entre ells i el sol…què serà aquesta cosa tan enorme que no els deixa prendre el sol?...Tots aporten les seves idees, però cap d’ells trobará l’explicació real perquè la realitat és enorme i ells només poden sentir una part del conjunt. Al final, i de la manera més senzilla, els nostres cientìfics descobriran la veritat.
L'antiga faula de l'elefant palpat individualment per un gup de cecs fins acordar entre tots de què es tracta sembla una història amb gran atractiu per a ser explicada en imatges, i és la base d’aquest llibre. A diferència de la història tradicional, les seves esbojarrades hipòtesis no aconsegueixen descobrir-ho, ni tan sols quan el director d'un circ els pregunta si han vist un elefant. Aquí, doncs, qui accedeix a tota la informació és el lector.
Els autors d’aquesta filosòfica història són els alemanys Christoph Mett y Martín Baltscheit, aquest darrer, és l’autor, d’entre d’altres, dels genials “El león que no sabía escribir” i “Yo voto por mi” els dos publicats per la mateixa editorial.
(Carme López)
RESSENYA (II)
============
Cinco científicos descansan al sol después de haber trabajado mucho en cuestiones importantísimas, pero ay, que se les interpone algo que les da sombra. ¿Qué será?, se preguntan, ya que como son ciegos, no lo ven.
Cada uno hila su propia teoría y la expone como cierta a los demás sin tener en cuenta lo que piensan los otros hasta que de la manera más simple los científicos descubrirán la verdad.
El planteamiento de La verdad del elefante recuerda al clásico Siete ratones ciegos siendo el objeto misterioso el mismo, un elefante. La diferencia a mi parecer radica en que el cuento de Ed Young es una historia de descubrimiento donde cada opinión da paso al conjunto, mientras que en el libro de Martin Baltscheit la moraleja reside en la parodia y la crítica a las verdades absolutas a través de la literatura infantil.
(Iris González)
Etiquetes:
2009,
3de4,
Carme López,
Iris González
Los conejos
FITXA
=====
Títol: Los conejos
Autor: Marsden, John
Il•lustrador: Tan, Shaun
Edició: Arcos de la Frontera: Barbara Fiore, 2009
Edat: a partir de 12 anys / per a totes les edats
Temàtica: colonització, guerres, diferència, immigració, emigració, multiculturalitat...
RESSENYA (I)
============
Aquesta vegada l’il•lustrador Shaun Tan no treballa sol, ha col•laborat amb John Marsden, escriptor australià, per tal de crear aquest llibre. En ell ens expliquen una encissadora històra que no té edat ni cultura, és universal.
Un dia, fa moltes generacions, van arribar els conills, van arribar en vaixell i es van propagar ràpidament per tot el país. Res no els podía parar, cap muntanya, riu o desert. Qui ens ajudarà a escapar dels conills?.
Amb aquesta intrigant, i, fins i tot, pesimista i aterradora pregunta, es posa fil a la historia d’aquest llibre.
Remarcable: la il•lustració, impactant, en la línea de l’autor, no passa desapercebuda, prenent més importància que el text. Els colors, les tècniques i, com sempre, les pàgines plenes de detalls que ens fan rellegir el llibre algunes vegades, una per captar la historia i la resta per anar trobant tots aquests detalls com si d’un “On està Wally” es tractès. És un text per explicar a nens però amb una altra versió per adults que porta a la reflexió. Amb un estil molt directe, sense dir res més del que és necessari, acabem sentint que som nosaltres els protagonistas, identificant les diferents situacions que apareixen a la historia.
Personalment, com ja m’ha passat amb anteriors obres de Shaun Tan, és un llibre més per tenir formant part de la nostra biblioteca com a una petita joia enlluernadora.
(Carme López)
RESSENYA (II)
=============
Valiéndose del hecho histórico de la colonización australiana John Marsden y Shaun Tan nos presentan en Los conejos una alegoría de lo que los humanos nos hacemos unos a otras por expandir nuestra forma de vida.
Lo bueno de este álbum es que trata el tema de la inmigración y las colonizaciones desde un punto de vista general, aunque un lector avispado o cultivado podrá detectar los referentes australianos, así que podremos extrapolarlo a otras situaciones, aunque quizá pueda ser “conflictivo” el discurso de buenos y malos y algunos puedan pensar que es perverso su planteamiento políticamente incorrecto (para mí, viva lo políticamente incorrecto, pero). El final abierto da pie a la reflexión sobre globalización, capitalismo, ecoogismo… así que no hay mal que por bien no venga.
Las maravillosas ilustraciones de Shaun Tan construyen una atmósfera fantástica y son de variadas estéticas, que ponen la guinda a esta fábula atemporal.
(Iris González)
=====
Títol: Los conejos
Autor: Marsden, John
Il•lustrador: Tan, Shaun
Edició: Arcos de la Frontera: Barbara Fiore, 2009
Edat: a partir de 12 anys / per a totes les edats
Temàtica: colonització, guerres, diferència, immigració, emigració, multiculturalitat...
RESSENYA (I)
============
Aquesta vegada l’il•lustrador Shaun Tan no treballa sol, ha col•laborat amb John Marsden, escriptor australià, per tal de crear aquest llibre. En ell ens expliquen una encissadora històra que no té edat ni cultura, és universal.
Un dia, fa moltes generacions, van arribar els conills, van arribar en vaixell i es van propagar ràpidament per tot el país. Res no els podía parar, cap muntanya, riu o desert. Qui ens ajudarà a escapar dels conills?.
Amb aquesta intrigant, i, fins i tot, pesimista i aterradora pregunta, es posa fil a la historia d’aquest llibre.
Remarcable: la il•lustració, impactant, en la línea de l’autor, no passa desapercebuda, prenent més importància que el text. Els colors, les tècniques i, com sempre, les pàgines plenes de detalls que ens fan rellegir el llibre algunes vegades, una per captar la historia i la resta per anar trobant tots aquests detalls com si d’un “On està Wally” es tractès. És un text per explicar a nens però amb una altra versió per adults que porta a la reflexió. Amb un estil molt directe, sense dir res més del que és necessari, acabem sentint que som nosaltres els protagonistas, identificant les diferents situacions que apareixen a la historia.
Personalment, com ja m’ha passat amb anteriors obres de Shaun Tan, és un llibre més per tenir formant part de la nostra biblioteca com a una petita joia enlluernadora.
(Carme López)
RESSENYA (II)
=============
Valiéndose del hecho histórico de la colonización australiana John Marsden y Shaun Tan nos presentan en Los conejos una alegoría de lo que los humanos nos hacemos unos a otras por expandir nuestra forma de vida.
Lo bueno de este álbum es que trata el tema de la inmigración y las colonizaciones desde un punto de vista general, aunque un lector avispado o cultivado podrá detectar los referentes australianos, así que podremos extrapolarlo a otras situaciones, aunque quizá pueda ser “conflictivo” el discurso de buenos y malos y algunos puedan pensar que es perverso su planteamiento políticamente incorrecto (para mí, viva lo políticamente incorrecto, pero). El final abierto da pie a la reflexión sobre globalización, capitalismo, ecoogismo… así que no hay mal que por bien no venga.
Las maravillosas ilustraciones de Shaun Tan construyen una atmósfera fantástica y son de variadas estéticas, que ponen la guinda a esta fábula atemporal.
(Iris González)
Etiquetes:
2009,
4de4,
Carme López,
Iris González
La libreta del dibujante
FITXA
=====
Títol: La libreta del dibujante
Autor: Ellabad, Mohieddin
Il•lustrador: Ellabad, Mohieddin
Edició: Santa Marta de Tormes: Lóguez, 2008
Edat: a partir de 10 anys
Temàtica: biografies ; art ; pintura
RESSENYA
=========
Després de llegir La libreta del dibujante he restat asseguda a la cadira pensant que aquesta és una obra insòlita, però una joia a l’hora. L’autor proporciona al lector totes les claus que el van dur a interessar-se i dedicar-se al món de l’art en un recorregut pels seus records, somnis, olors, colors, sensacions i totes aquelles petites coses que vius amb importància quan ets infant.
Així el lector ensopega amb collages de velles postals, fotos en tons sèpies, retalls d’una vida plena. Com si passéssim les pàgines d’un antic àlbum de fotos i records.
L’edició manté el format oriental de lectura, de dreta a esquerra, i les traduccions en castellà acompanyen al text original en àrab, al marge dret de la pàgina.
I us deia que la lectura d’aquest llibre m’havia deixat pensant si aquest és un llibre que pot interessar als nens. Una companya de lectura no ho creia així, que era una lectura per a adults, però potser aquest és un tipus de llibres que sí que interessarà a nens i a adults curiosos. Què en penseu?
=====
Títol: La libreta del dibujante
Autor: Ellabad, Mohieddin
Il•lustrador: Ellabad, Mohieddin
Edició: Santa Marta de Tormes: Lóguez, 2008
Edat: a partir de 10 anys
Temàtica: biografies ; art ; pintura
RESSENYA
=========
Després de llegir La libreta del dibujante he restat asseguda a la cadira pensant que aquesta és una obra insòlita, però una joia a l’hora. L’autor proporciona al lector totes les claus que el van dur a interessar-se i dedicar-se al món de l’art en un recorregut pels seus records, somnis, olors, colors, sensacions i totes aquelles petites coses que vius amb importància quan ets infant.
Així el lector ensopega amb collages de velles postals, fotos en tons sèpies, retalls d’una vida plena. Com si passéssim les pàgines d’un antic àlbum de fotos i records.
L’edició manté el format oriental de lectura, de dreta a esquerra, i les traduccions en castellà acompanyen al text original en àrab, al marge dret de la pàgina.
I us deia que la lectura d’aquest llibre m’havia deixat pensant si aquest és un llibre que pot interessar als nens. Una companya de lectura no ho creia així, que era una lectura per a adults, però potser aquest és un tipus de llibres que sí que interessarà a nens i a adults curiosos. Què en penseu?
Etiquetes:
2009,
3de4,
Iris González
El llibre negre dels colors
FITXA
=====
Títol: El llibre negre dels colors
Autor: Cottin, Menena
Il•lustrador: Faría, Rosana (escultures)
Edició: Barcelona: Madrid: Libros del Zorro Rojo, 2008
Edat: 6 anys
Temàtica: colors ; llibres per a nens cecs
RESSENYA
=========
Vivim en funció dels nostres sentits, en depenem per a desenvolupar les nostres tasques quotidianes, els tenim totalment integrats a la vida i és normal que no ens plantegem com seria no disposar d’un d’aquests sentits. El llibre negre dels colors ens proposa que coneguem l’accés als colors entre dos nens si un d’aquests fos cec, en Tomàs, que és capaç de tocar i paladejar els colors mentre que l’altre només els pot veure.
És molt interessant que el llibre sigui tot negre, això reforça el toc suggerent i fa que el producte sigui més preciós i destacat entre l’oferta de llibres per a nens amb necessitats visuals especials.
La il•lustració està en relleu i el text el podem trobar tant imprès com en braille, que fa del llibre una obra singular i una experiència sensorial nova.
El llibre negre dels colors també el podreu trobar en castellà i va ser guardonat amb el primer premi de la categoria Nous Horitzons a la Fira del Llibre Infantil de Bolonya 2007 i ha aparegut a la selecció dels millors llibres il•lustrats del 2008 del New York Times.
=====
Títol: El llibre negre dels colors
Autor: Cottin, Menena
Il•lustrador: Faría, Rosana (escultures)
Edició: Barcelona: Madrid: Libros del Zorro Rojo, 2008
Edat: 6 anys
Temàtica: colors ; llibres per a nens cecs
RESSENYA
=========
Vivim en funció dels nostres sentits, en depenem per a desenvolupar les nostres tasques quotidianes, els tenim totalment integrats a la vida i és normal que no ens plantegem com seria no disposar d’un d’aquests sentits. El llibre negre dels colors ens proposa que coneguem l’accés als colors entre dos nens si un d’aquests fos cec, en Tomàs, que és capaç de tocar i paladejar els colors mentre que l’altre només els pot veure.
És molt interessant que el llibre sigui tot negre, això reforça el toc suggerent i fa que el producte sigui més preciós i destacat entre l’oferta de llibres per a nens amb necessitats visuals especials.
La il•lustració està en relleu i el text el podem trobar tant imprès com en braille, que fa del llibre una obra singular i una experiència sensorial nova.
El llibre negre dels colors també el podreu trobar en castellà i va ser guardonat amb el primer premi de la categoria Nous Horitzons a la Fira del Llibre Infantil de Bolonya 2007 i ha aparegut a la selecció dels millors llibres il•lustrats del 2008 del New York Times.
Etiquetes:
2009,
3de4,
Iris González
Suscribirse a:
Entradas (Atom)