Thug. L'odi que dones

FITXA
=====
Títol: Thug. L'odi que dónes
Autor: Angie Thomas
Edició: Fanbooks, 2017
Edat: a partir de 14 anys 
Temàtica: igualtat racial


RESSENYA
=========
Impactant novel·la que obre un debat sobre la diferència racial per part dels blancs cap a la gent de color. 

Tot i estar ubicada als EEUU es absolutament vigent a la nostra societat, i no només cap a la gent de color, si no cap a altres races o persones de diferents condicions socials. Tracta sobre prejudicis, sobre justícia i sobre la posició que podem prendre davant les desigualtats socials i els abusos de poder. 

L’argument gira a l’entorn de la Starr, una noia negra de 16 anys, que tot i viure en un barri marginal, te amics i una parella blanca de classe mitjana, ja que va a un institut d’un altre barri. 

La seva plàcida i poc conflictiva vida s’acaba quan presencia l’assassinat d’un amic seu de la infància anomenat Khalil, a mans d’un policia blanc, com a possible sospitós. 

Starr vol que es faci justícia, ja que el seu amic anava desarmat i no tenia cap intenció d’atacar al policia. Però no sembla que ningú vulgui reconèixer cap error ni donar cap explicació. 

Una novel·la reivindicativa que tracta una realitat que està a l’ordre del dia: el moviment Black Lives Matter. 

El títol fa referència a una cançó del raper Tupac Shakur per indicar que l’odi només genera més odi i violència. També se n’ha fet una pel·lícula.

La noia ocell

FITXA
=====
Títol: La noia ocell
Autor: Sandy Stark McGinnis

Traducció: Xavier Pàmies
Edició: Blackie Books, 2019
Edat: a partir de 10 anys
Temàtica: superació personal, confiança en els altres, amistat


RESSENYA
=========

December és una nena sense pares, que te 11 anys i que va de casa d’acollida a casa d’acollida, sense trobar cap “llar” on poder estar. 

Aviat el lector se n’adona que la December es ben especial, es una nena ocell. Entrena i entrena saltant dels arbres un cop i un altre, fa una dieta a base de llavors, per tal de no guanyar pes, tot esperant que un dia li surtin per fi les ales de la gran cicatriu que te a l’esquena i pugui emprendre un llarg vol. 

Quan sigui una nena ocell no només podrá volar ben lluny de tot i de tothom, a més, com tots els ocells, tindrà una memoria limitada, no recordarà la seva infantesa ni tot el patiment i les decepcions que ha hagut de viure tots els anys, pocs, de la seva vida. 

És llesta, molt aficionada a les aus, de les que sap un munt de coses, i sobretot la December és molt, molt prudent. No vol arrelar, no ha d’estimar a ningú, ni nigú a ella… tot plegat, perquè? amb quin sentit? …quan sigui un ocell marxarà. 

L’amor, l’amistat i la confiança “pesen massa” i li poden impedir volar. Fins ara li ha resultat força senzill aquesta filosofía vital, fins que arriba a casa de l’Eleanor, i coneix a la Cheryllyn i la Henrietta i la seva filosofía deixa de ser tan senzilla. 

Una lectura trista a estones i intrigant en d’altres, però alhora dolça, optimista i engrescadora, un cant a la esperança, a la llibertat, a l’amor i a l’amistat. 

Absolutament recomanable per tothom que tingui més de 10 anys. 

Per cert, recordeu aqueta cançó dels Beatles?

La guerra de los botones

FITXA
=====
Títol: La guerra de los botones
Autor: Avi
Traductor: David Paradela López
Edició: Barcelona: Bambú, 2019
Edat: a partir de 12 años
Temàtica: histórica, educación por la paz


RESSENYA
=========
[Autora de la ressenya: Chus Díaz]

Agosto de 1914. Patryk, un chico de doce años, vive en un pueblo polaco ocupado por el ejército ruso. Los vecinos han normalizado la convivencia con los soldados, por lo que el día a día de la localidad es bastante tranquilo. Para Patryk, lo más interesante de la jornada es enfrentarse a los desafíos que inventan él y sus amigos. Pero todo cambia el día que un aeroplano sobrevuela el pueblo y lanza una bomba sobre la escuela. Ese ataque es el preludio de la llegada del ejército alemán y del enfrentamiento entre soldados de ambos bandos por el control del pueblo. Mientras que los vecinos son testigos incómodos de esa lucha militar, Patryk y sus amigos ven en el enfrentamiento la oportunidad para iniciar un apasionante reto: robar botones de los uniformes militares. Quien se haga con el botón más valioso, se convertirá en el rey del grupo.

La guerra de los botones es la última novela de Avi, un escritor con gran habilidad para la ficción histórica. Autor de más de setenta obras LIJ, cuenta con el reconocimiento de la crítica y de los lectores. Antes de publicar este libro, el escritor neoyorquino nos había seducido con dos de sus novelas previas, que ya reseñamos en el blog: Las verdaderas confesiones de Charlotte Doyle y Ciudad de huérfanos.

¿Os ha resultado familiar el título de su nuevo libro? Eso es porque existe otra novela titulada La guerra de los botones, que escribió el francés Louis Pergaud en 1912. Quizás hayáis visto su adaptación cinematográfica, ya que ha sido llevada a la gran pantalla varias veces. Aunque coinciden en varios aspectos (la época, los protagonistas infantiles, el ambiente rural), lo cierto es que estas novelas no tienen nada que ver. Avi explica en su web que su obra se inspira en una anécdota de infancia que le contó su suegro.

La guerra de los botones de Avi nos presenta una historia sobre la insensatez de la guerra y sus efectos sobre una población inocente atrapada entre dos bandos. Para ello, establece un paralelismo entre la guerra y las peripecias de un grupo de chicos corrientes. Lo que para ellos empieza como un juego ingenuo para demostrar su valentía se irá complicando por culpa de la ambición de Jurek, uno de los amigos. Patryk, el protagonista, hará lo posible por frenar a Jurek, pero la rivalidad entre ambos irá subiendo de tono a la vez que se agrava el enfrentamiento militar. Los chicos, sin darse cuenta, se contagiarán de la crueldad de los adultos. En ese sentido, podríamos ver similitudes entre este libro y El señor de las moscas, de William Golding.

El punto de vista de la novela juega a favor de la trama. Como está narrada en primera persona, podemos ver cómo Patryk va perdiendo la ingenuidad a medida que la guerra avanza y el reto de los botones se complica. Descubrimos hasta qué punto, pese a las buenas intenciones del chico, sus inseguridades y su espíritu competitivo contribuyen al desenlace.

En definitiva, La guerra de los botones es una novela muy recomendable. Además de hacernos disfrutar con su lectura, nos invita a reflexionar sobre cómo surgen los conflictos y sobre la responsabilidad que tienen sus implicados, incluso quienes muestran una actitud pasiva. Eso la convierte en una buena propuesta para club de lectura.

RESSENYA
=========
[Autora de la ressenya: Marta Ortiz]

Haig de confessar que he llegit la ressenya de la Chus abans de començar la meva. L’he trobat magnífica i molt complerta, així doncs jo faré una ressenya curta i molt personal, ja que no em voldria repetir amb els punts que ha tractat ella i ens els quals estic d’acord.

Així doncs, tractaré de plasmar els meus sentiments conforme he anat llegint la nova novel·la d’ Avi.

Sorpresa, al saber que “només” fa 100 anys existia gent que mai havia vist un avió i no sabien que son les bombes. Tristesa, quan cau la bomba i las mares corren a salvar els seus fills. Tendresa, al conèixer als personatges, nens de 11-12 anys que s’han quedat sense escola on anar i que son testimonis i víctimes de una realitat que no entenen.

Interès, al conèixer la realitat de cada nen i com això afectarà a les seves pors i ambicions, especialment pel que fa a Jurek i Patryk.

Es tu turno, Adrián

FITXA
=====
Títol: Es tu turno, Adrián
Autor: Helena Oberg
Il·lustrador: Kristin Lidström
Edició: Barcelona: Ekaré, 2017
Edat: a partir de 8 anys


RESSENYA
=========
Novel·la gràfica que ens presenta l’Adrián, un nen que viu en món gris i ben compartimentat, on no acaba de trobar el seu lloc. Cada dia ha d’anar a l’escola, però allà està sempre sol. Quan la professora el fa llegir en veu alta, ell no se’n surt, no pot llegir les lletres degut als nervis que l’envaeixen.

Només quan utilitza la imaginació és feliç, ara el color inunda la plana i la il·lustració ocupa doble pàgina, ja no tenim un format compartimentat i el nen ens somriu ple de joia. Aquí, dins el seu món, l’Adrián es un fantàstic artista de circ, que no para de voltar i saltar pel trapezi.

Però, és clar, ha de tornar al seu món, i de nou apareix el gris...fins que coneix i adopta a Niebla, una gossa que l’acompanya a tot arreu i que li dona la confiança i la felicitat per poder llegir en veu alta i desfer-se de la seva por e inseguretat .

Un dia Niebla desapareix i torna la grisor al seu cor. Però la retrobarà i amb ella coneix a l’Elvira, l’ama de la gossa i que aviat es convertirà en la seva amiga.

Història de superació personal, amb poques paraules i unes il·lustracions a llapis molt expressives, on el circ i l’amistat juguen son bàsics per treure d’un pou al nen protagonista.

No es usual que un còmic pers infants englobi aquesta temàtica, que sigui “tan seriós.” És una aposta amb un resultat fantàstic, la recomano sense cap dubte.

Atenció a les pàgina final i les guardes, ja que ens donen important informació.

Aquí és on tot comença

FITXA
=====
Títol: Aquí és on tot comença
Autor: Jennifer Niven
Il·lustrador: -
Edició: Barcelona: Fanbooks, 2016
Edat: a partir de 14 anys
Temàtica:


RESSENYA
=========
Novel·la juvenil, de caire romàntic. L’argument d’entrada sembla ja un xic trillat, noia nova a l’institut i no gaire popular que té com a aspiració entrar al grup d’animadores, coneix al típic noi popular i entre ells neix una connexió especial que no serà difícil de fer entendre a la resta del món.

Però no tot és tan trillat, la noia, la Libby, pesa gairebé 100 kilos;
tot i que ja n’ha perdut més de 90, és encara una noia molt grassa. De fet, a culpa del seu pes va quedar immobilitzada a casa, i la van haver de treure amb una grua per poder dur-la a l’hospital, cosa que la va fer molt popular a la seva població.

Ell, en Jack, pateix en secret una malaltia no gaire coneguda anomenada prosopagnòsia, que l’impedeix reconèixer o distingir les cares de totes les persones, incloent familiars i amics.

Aquestes dues casuístiques són el tret diferencial d’aquesta novel·la i el que la fa digne de menció. Les diferències son sempre difícils de dur, i en l’adolescència encara mes i aquest tipus de diferència (física i mental) encara més, però ells dos, junts, son prou forts com per superar-les.

És una novel·la que enganxa, que entreté i amb uns personatges que et cauen bé d’entrada i amb els que connectes de bon començament. Tot i que podria no ser-ho, es tracta d’una novel·la optimista, vital i que et deixa un molt bon gust de boca.

La Jennifer Niven, ha escrit diverses novel·les i té una fantàstica pàgina web que podeu consultar si voleu tenir més informació sobre ella o les seves novel·les.

Billie

FITXA
=====
Títol: Billie
Autor: Itziar Miranda y Jorge Miranda
Il·lustrador: Thilopía
Edició: Edelvives, 2016
Edat: a partir de 10 anys
Temàtica: biografia, música


RESSENYA
=========
Fantàstica biografia de Billie Holiday, explicada per a nois i noies de la veu de Miranda, una noieta a qui no li agrada gens l’anglès. Gràcies a que al seu avi li agrada el jazz, Miranda descobreix a Billie Holiday.

Amb un llenguatge molt planer, propi d’una nena d’uns 8-9 anys, ens parla de la vida i obra de l’artista, però també del jazz, de les jam sessions a Nova York, de la cançó protesta i de com la música arriba a l’ànima i canvia realitats.

Crida l’atenció la magnífica il·lustració de la mà de Thilopía o Lola Castejón. Una il·lustració que ocupa tota la pàgina amb semi transparències, tons suaus, jocs amb fotografies de l’època, dibuixos a llapis, mapes i tota mena de detalls que ens traslladen a la Nova York de principis del segle XX, amb un gust, un estil i una exquisidesa dignes de menció.

Només em grinyola una mica algunes de les expressions que utilitza la Miranda, ja que si bé es tracta de donar un to molt directe i propi d’una nena de 8 anys, hi ha frases com ara “ni pajolera idea” o bé “torticolis tremebunda” que a mi personalment em sobren. No perquè consideri que no son prou cultes, si no, perquè jo diria que avui en dia els nostres nens no utilitzen expressions semblants.

Aquest títol es el número 5 de colección Miranda, una col·lecció on la Miranda ens presentarà altres dones que han fet història, com ara Frida Kalho, Marie Curie o Coco Chanel, entre d’altres.

Resumint, una molt interessant aposta de l’editorial Edelvives que val la pena tenir en compte a l’hora de portar a casa pels nostres fills i per nosaltres mateixos.

Recomano llegir Billie amb els nostres nens i nenes i amb música de fons de la “cantante más grande de la historia.”

A veure si m'atrapes

FITXA
=====
Títol: A veure si m'atrapes
Autor: Adrià Gòdia
Il·lustrador: Adrià Gòdia
Edició: Barcelona: Pagès editors, 2016
Edat: a partir de 6 anys
Temàtica: natura, pas del temps


RESSENYA
=========
Pagès editors ha reeditat aquest conte en un sol volum. En la edició anterior, de Edebé, va aparèixer en un format mes gran i amb un volum per cada estació de l’any. Ara, dintre de la col·lecció Nandubú, Pagès editors ha recuperat aquest bonic conte en un format més petit i editat en un sol volum, diferenciant cada estació en un capítol.
Aquest format més petit fa que les magnífiques il·lustracions perdin un xic, però guanya perquè sembla un llibres per nens més grans, un llibre perfecte per fer un pas del petit lector cap al llibre mes adult.

L’autor ens presenta el dia a dia de diferents animals del bosc i com els afecta el canvi d’estació. Cada estació pren com a protagonista diferents famílies d’animals, així, a la tardor coneixem com viuen les guilles o com afecta l’hivern als pardals.

Les il·lustracions son magnífiques, ens recorden als pintors impressionistes i també a Gustav Klimt, el bosc de la tardor es vertical, amb troncs que omplen la pàgina de colors taronges, marrons i grisos que va canviant de tonalitat pàgina rere pàgina fins arribar a l’hivern, on surt l’animal que ens transporta a la següent estació.

El text, escrit pel mateix il·lustrador, es curt, però crida l’atenció el vocabulari que utilitza, molt acurat i exacte, que sovint no ens trobem en contes infantils pels mes menuts, però que s’entén perfectament per context i ajuda a l’infant a ampliar i millorar el seu lèxic. Així, els pardals refilen o l’ametller es “mostra tot cofoi i engalanat”.

M’agrada A veure si m’atrapes d’Adrià Gòdia, les il·lustracions son màgnifiques i el text molt acurat. És un llibre que us recomano.

ABC. Fotos i grafies

FITXA
=====
Títol: ABC. Fotos i grafies
Autor: Apartamento Magazine
Il·lustrador: Apartamento Magazine
Edició: Barcelona: Cruïlla, 2015
Edat: a partir de 3 anys
Temàtica:


RESSENYA
=========
Interessant i original ABeCedari en anglès i català.

Aquest llibre neix a partir de Apartamento Magazine, important i acurada revista catalana, però editada en anglès, sobre disseny i art. Diversos fotògrafs internacionals que editen en ella han fotografiats curioses imatges de tota mena per tal d’elaborar aquest inspirador Abecedari en anglès.

Unes fotografies atrevides, plenes de color i que s’allunyen d’allò que associem de vegades “al món infantil” fan d’aquest llibre una eina original i molt atractiva que entretindrà al petit i també a l’adult quan obrin el llibre.

A cada pàgina, una per lletra, a mes de la fotografia i la paraula, en anglès, podrem jugar a respondre la pregunta o fer l’acció que se’ns proposa per a cada una de les fotografies que composen el llibre.

Destaquem també que els autors han cedit les seves fotografies amb fins benèfics: la venta d’aquest llibre donarà suport a famílies amb nens amb càncer.

Amb ABC gaudirem amb els nostres fills o de manera individual amb bones fotografies, deixant volar la nostra imaginació.

[Vegeu més informació sobre el llibre, amb fotografies de l'interior, a la web de l'editorial.]

¿Verdad o mentira?

FITXA
=====
Títol: ¿Verdad o mentira?
Autor: Jimmy Liao
Il·lustrador: Jimmy Liao
Edició: Barbara Fiore, 2015
Edat: a partir de 14 anys
Temàtica:


RESSENYA
=========
Magnífiques il·lustracions les de Jimmy Liao en aquest àlbum, que impressionen a l’espectador. Totes elles plenes de colors forts, contundents, sense matisos que arriben a l’ànima.

Cada pàgina te com a protagonistes diferents nens que reflexionen i es fan preguntes sobre el món en què vivim. Tracta la família, el medi ambient, l’escola, la comunicació entre persones, la pobresa... temes qüestionats de manera categòrica i ràpida amb frases que xoquen, que et colpeixen i et fan reflexionar.

El fil conductor de tota l’obra son les bombolles de sabó, boniques, quasi màgiques però alhora fràgils i efímeres, com la vida mateixa. Jimmy Liao et fa arribar sentències on enfronta la veritat a la mentida, el que és i el que ens expliquen, el que és i el que hauria de ser.

Així, busca la teva opinió, el teu posicionament i potser si no t’agrada la resposta, la teva col·laboració per canviar aquesta realitat.

L'Angelina surt a fer un tomb

FITXA
=====
Títol: L'Angelina surt a fer un tomb
Autor: Pat Hutchins
Il·lustrador: Pat Hutchins
Edició: Barcelona: Kalandraka/Hipòtesi, 2011
Edat: a partir de 2 anys
Temàtica:


RESSENYA
=========
Aquest àlbum és una reedició d’un clàssic de la literatura infantil anglesa editat al 1968: "Rosie’s walk". Kalandraka amb Hipòtesi n’ha editat diverses edicions en català, castellà, gallec, eusquera i portuguès. Per la seva autora, Pat Hutchins, aquest va ser el seu primer àlbum il•lustrat, però n’ha fet d’altres i també diverses novel•les. L’any 1974 fou guardonada amb la medalla Kate Greenaway.

L’obra pot ser interpretada en dos vessants, per un costat el text i el recorregut de la gallina ens ofereix una visió general d’una granja: el paller, la tanca, i podria dir-se que és un recorregut casual d’un passeig qualsevol. Com a apunt didàctic, ens pot servir de guia alhora d’explicar la granja als mes petits.

Per un altre costat, la lectura de la imatge fixant-nos en la guineu que persegueix a l’Angelina durant tot el recorregut i que dóna la clau d’humor de l’àlbum. Amb l’Angelina ens trobem una mica l’estil de “Rompetechos” que va provocant desastres al seu pas, i no s’adona de res.

La narració és circular, és a dir comença i acaba al mateix lloc: el galliner de la protagonista. La il•lustració ens recorda a les pintures dels aborígens australians. Amb un ús de colors molt àcids i l’estil de raigs X.

Com a clàssic anglès que és, trobem infinitat de recursos web dins la xarxa, a tall d’exemple, les il·lustracions que podem descarregar perquè les pintin els infants (pdf), o la versió animada del llibre que trobareu a Youtube:

A Magharna

FITXA
=====
Títol: A Magharna
Autor: Julia Golding
Il·lustrador: -
Edició: Barcelona: Cruïlla, 2011
Edat: a partir de 12 anys
Temàtica:


RESSENYA
=========
Nou llibre de Julia Golding, qui ja ens va delectar amb Taoshira. Em costa dir que A Magharna sigui una segona part, ja que poden ser dues lectures independents i entre elles no hi ha més relació que la de que la Rain viu al regne de la reina Taoshira i el rei Ramil.

L’argument ens relata la història de la Rain, qui treballa amb el seu pare dins el gremi de vidriers, però tot i que te un gran talent, ha de treballar d’amagat, ja que les dones no poden exercir professions a la seva societat. Quan sorgeix una oportunitat per sortir del seu país i poder fer servir el seu talent, marxa terra enllà disfressada d’home i disposada a demostrar a tothom la seva vàlua.

La Rain, en aquest viatge, coneixerà cultures alienes a la seva, viurà aventures i situacions límit que faran que vagi madurant i format-se com a adulta. D’altra banda, coneixerà al Peri, un noi de Magharna que pertany a la casta més baixa i que, com ella, te moltes prohibicions que ja li venen imposades de naixement.

Julia Golding escriu, un altre cop, dins un món imaginari que pot ser passat o futur, i que podria ser el nostre o no. Amb tot i això, al lector li resulta ben fàcil establir paral•lelismes entre els seus móns literaris i el nostre.

Amb el seu primer llibre, Taoshira, vivim les diferències culturals i religioses, els problemes que aquest fet genera dins una societat i com es poden resoldre. A Magharna se’ns relata un problema social, que s’estableix per una norma que dicta els rols entre sexes i com això afecta als ciutadans, i en particular a la protagonista de la novel•la, la Rain. D’altra banda podem veure una estratificació social molt estricta, que podem comparar amb les castes de d’hinduisme i que ens fa reflexionar sobre la injustícia que això representa.

Si voleu gaudir amb una lectura amena, plena d’aventures, sentiments, divertida i crítica alhora, aquest és una bona opció que val la pena tenir en compte!

¿Para qué sirves, perrito?

FITXA
=====
Títol: ¿Para qué sirves, perrito?
Autor: Pilar Roca
Il·lustrador: Pilar Roca
Edició: M1C, 2010
Edat: a partir de 3 anys
Temàtica: humor


RESSENYA
=========
Perrito Cagón és, com el seu nom tan bé indica, un gos que fa caca sovint. De fet, fa caca per tot arreu i a tothora, tanta i tanta en fa, que un dia el seu amo, un granger ja molt fart de tants excrements, el fa fora de casa. Aquí comença la història d’aquest gosset que va per la ciutat buscant on encaixar i no trobant, d’entrada, un lloc on estiguin disposats a viure amb la seva particularitat. Però el que ell no sap es que es imprescindible, tot i que de seguida ho descobrirà.

Simpàtic àlbum que ens ensenya, en clau d’humor, que tots tenim un lloc en aquest món i que tots som únics i insubstituïbles.

La autora ha escollit dos únics colors: el blau i el marró per il•lustrar tot l’àlbum. Es un recurs que harmonitza el conjunt visual, destacant allò que és important a l’obra: la caca.

Un llibre

FITXA
=====
Títol: Un llibre
Autor: Hervé Tullet
Il·lustrador: Hervé Tullet
Edició: Barcelona: Cruïlla, 2010
Edat: de 0 a 5 anys
Temàtica:


RESSENYA
=========
Estic gairebé segura que ja coneixeu aquest llibre i que no cal que us n’en parli meravelles, però només de pensar que algú potser no el coneix i que ho farà gràcies a aquesta petita ressenya, ja m’empeny a escriure-la. Perdoneu, però algú l’havia de fer, i sembla que aquest cop m’ha tocat a mi. Així doncs, si ja coneixeu aquesta meravella de l’art i la tecnologia que és “Un llibre”, us podeu saltar aquesta ressenya. Però si no, més val que seguiu llegint.

En l’època dels i-pods, els i-phones i els i-pads, els e-books, els laptops i els tablets, sembla com si l’Hervé Tullet hagués pensat “Ah, sí? Ara veureu...” i s’hagués disposat a demostrar com d’interactiu pot ser un llibre dels de sempre, dels de tota la vida, fet de cartró, paper i tinta, i a més utilitzant recursos gràfics tant senzills com unes quantes rodones de colors (no sé si el coneixen, l’Hervé Tullet, però per mi és el millor fent que les taques de colors i els gargots infantils es converteixen en veritables meravelles).

Vaig descobrir aquest llibre precisament de camí a trobada per parlar sobre el futur de l’àlbum il•lustrat, i vaig estar a punt de portar-lo com a exemple de la llarga vida que crec que encara viurà l’àlbum independentment de les noves tecnologies. I és que és impossible obrir-lo i resistir-se a escoltar la veu que des de les seves pàgines ens convida a fregar, picar, sacsejar, fer palmes o bufar l’objecte que tenim entre les mans, i veure com reacciona. Amb un recurs ben senzill, l’autor ha aconseguit fer... màgia!

I, per si fos poc, a més hi trobaran el valor pedagògic de treballar els colors, els números, la lateralitat, el tamany. Senyors, senyores, no sé que més se li pot demanar a un llibre. Bé, sí que se m’acut una cosa: que no sigui l’únic :-)

(Sfer)

Quan tenim davant Un llibre i obrim la primera pàgina, la segona... de seguida ens adonem de la seva particularitat.

Jo el definiria com un e-book en paper. Te les avantatges d’un e-book, com ara la interacció amb el lector , el factor sorpresa pressent en tot moment. I totes les de un llibre en paper: el pots portar on vulguis sense patir per bateries ni piles, pesa i ocupa poc, es compatible amb tota mena de sistemes i/o llenguatges informàtics, es resistent, econòmic, el pots donar a un nen petit sense patir massa si li cau a terra o el sacseja massa fort, etc.

A la primera pàgina, just al centre, trobem un punt groc. Se’ns proposa una acció, posar un dit damunt, i després passar la pàgina. Aquí comença el joc d’interacció i sorpresa que ens fa voler acabar el llibre full rere full, amb una expectació que creix a mesura que arribem al final, i quan hi som... tornarem a començar!

(Marta Ortiz)

Érase una vez una vieja que tragó una mosca gris

FITXA
=====
Títol: Érase una vez una vieja que tragó una mosca gris
Autor: Jeremy Holmes
Il·lustrador: Jeremy Holmes
Edició: Barcelona: Símbol, 2010
Edat: a partir de 4 anys
Temàtica:


RESSENYA
=========
L’argument d’aquest àlbum és explicat ben aviat: una vella es va tragant diferents objectes i animals que es van encadenant en el text en forma de rima, fins que finalment la dona mor.

Cal destacar el treball en l’edició. Es tracta d’un format allargat amb una funda que representa la bata d’anar per casa per l’anciana. Les pàgines del llibres són la part central del personatge, és a dir, la seva panxa, cada pàgina ens mostra l’animal que ella va menjant. I quan es dona la volta a l’última plana, la vella tanca els ulls.

La il•lustració i tota l'ambientació està molt treballada i ben feta, amb una decadència antiga; ple de tons grisos i marrons que ens transmet un estil buscat que s’adeqüi a l’edat de la senyora.

Es un àlbum molt treballat però que a mi personalment em deixa un xic freda, el text encadenat no em fa gaire gràcia i trobo que hi ha desproporció entre contingut i continent.

Johanna en el tren

FITXA
=====
Títol: Johanna en el tren
Autor: Kathrin Schärer
Il·lustrador: Kathrin Schärer
Edició: Barcelona: Océano, 2010
Edat: a partir de 5 anys
Temàtica:


RESSENYA
=========
Interessant i divertit experiment de Kathrin Schärer on presenciem la creació de l’àlbum, des de l’espai, fins els personatges. La història es centra en Johanna, una porqueta molt espavilada que porta les regnes de la seva creació, interaccionant amb la seva creadora des de l’inici. “Com em dic?”, “com aniré vestida?”, vull que em passin coses interessants!”. Són algunes de les seves demandes.

La presentació de l’àlbum es molt clara: el blanc i negre per tot allò relacionat amb el món real: les mans de la il•lustradora, els seu escriptori, el material de dibuix. I el color pel món imaginari: la Johanna, el tren on viatja, els personatges que coneix...

Trobem planes amb diferents distribucions: algunes on tot és imaginari, d’altres en forma de vinyeta per donar velocitat a l’argument, trobem pàgines partides que ofereixen la possibilitat de jugar amb el llibre, etc... aquest fet agilitza la seva lectura i sorprèn constantment al lector: ja sigui infant o adult.

En resum una bona idea molt ben editada que fa que aquest àlbum sigui divertit per tots i molt recomanable.

Taller de corazones

FITXA
=====
Títol: Taller de corazones
Autor: Arturo Abad
Il•lustrador: Gabriel Pacheco
Edició: Pontevedra, OQO, 2010
Edat: de 5-100 anys
Temàtica:


RESSENYA
=========
Matías es un jove artesà, que no repara rellotges ni sabates: repara cors trencats. Treballa en el seu taller, amb un estufa on escalfa els cors gelats, agulles de plata per cosir cors trencats, pinces de l’oblit...

Quan arriba la nit i es fa el silenci Matías continua treballant, sense descans, perquè fabrica uns cors molt especials, de diversos materials per la seva estimada Beatriz, que te un problema i Matías sap com ajudar-la. Cada primavera Matías va a trobar a Beatriz per donar-li un regal especial, però ella és mostra sempre freda e indiferent. Una primavera Beatriu no rep la acostumada visita i estranyada el va a buscar al seu taller... que haurà passat?

Àlbum poètic i tendre, on commou la capacitat d'estimar del protagonista, la generositat sense límits i l'esperit de sacrifici de l'amor vertader. Els protagonistes, Matías i Beatriz, són eteris, delicats i discrets, igual que l'argument de la història.

Gabriel Pacheco utilitza colors freds i difuminats en blau i vermell, com la sang que circula a través de les venes blaves.

La primavera és representada per flors i tons daurats als arbres i això, junt amb el cabell vermell intens de Beatriz, recorda molt a Gustav Klimt. L’Il•lustrador mexicà ha obtingut diversos premis d’il•lustració. Aquest any també ha publicat Frida Kahlo (una historia posible) de Anaya. En canvi, per Arturo Abad, aquest representa el seu primer conte il•lustrat, ja que fins ara ha estat un contacontes conegut a la seva Gran Canaria natal i també a la resta d'Espanya.

Taller de corazones ha estat seleccionat pel Gremio de Libreros de Madrid entre altres 5 títols que opten al Premio Album ilustrado. I es que l`album, es com Matías: senzill i discret però que t'enamora poc a poc.

Tremolor

FITXA
=====
Títol: Tremolor
Autor: Maggie Stiefvater
Il•lustrador:
Edició: Barcelona, Cruïlla, 2010
Edat: de 12-16 anys
Temàtica: Romàntica


RESSENYA
=========
Tercer llibre de l'autora, tot i que es el primer traduït que arriba al nostre país. Tremolor arriba a Espanya sent èxit de ventes a EEUU i un dels llibres punters a Amazon. La seva autora ja ha signat els drets per ser traduït a mes de vint idiomes... De fet, ens trobem davant del primer volum d'una trilogia que promet ser portada al cinema. La segona part ja ha sortit, editada amb el títol de Rastro.

Tot i això, no he trobat molta diferència entre Tremolor i altres històries romàntiques amb components sobrenaturals tant usuals a les llibreries, estil Crepuscle o Caçadors d'ombres.

Aquest cop ens trobem davant licàntrops. El seu protagonista masculí, en Sam, es un noi-llop força tímid, que segons la temperatura exterior és home o llop. Durant les estacions caloroses, torna a la seva aparença humana, mentre que durant els mesos d'hivern es converteix en llop.

La Grace, es una noia que de petita va ser mossegada per un llop (manera en que aquesta "malaltia" es contagia), però un llop d'ulls grocs la va salvar. Inexplicablement la Grace no es converteix en llop, i estableix una relació amb el seu llop salvador, que es basa en que durant tot l'hivern s'observen atentament l'un a l'altre a través del bosc.
Un estiu, quan han passat sis anys de l'atac, la Grace coneix un noi al seu poble amb els ulls grocs, iguals que aquell llop que la va salvar, que atrau la seva atenció immediatament.

No he trobat gaires signes d'originalitat, potser podríem destacar que trenca el mite de l'home-llop de Boris Vian, que es transforma amb la lluna plena o el canvi de rol noi-segur de si mateix i molt guapo, noia-tímida e insegura; Sam es un noi insegur, amb una infància difícil i un físic normal, mentre que Grace es segura de si mateixa i molt independent.

Es una novel•la força ben escrita, però amb una trama força utilitzada. Tot el pes de la novel•la recau en la relació amorosa que s'estableix entre els seus dos protagonistes sense aportar quelcom més a l’argument.

Cal esmentar la web oficial de l'editorial SM, que es molt complerta: es pot llegir l'argument, curiositats, veure vídeos d'entrevistes i opinions, escoltar els primers capítols llegits per l'autora, comprar l'audio-llibre (en anglès), música feta per l'autora i inclús pots escoltar l'udol del Sam!

Tastant el cel

FITXA
=====
Títol: Tastant el cel
Autor: Ibtisam Barakat
Il·lustrador:
Edició: Barcelona: Bambú, 2010
Edat: a partir de 12 anys
Temàtica: biografia; conflictes.


RESSENYA
=========
Memòries de l'autora, que comprèn l'any 1967 fins el 1971, on queda palesa la seva infància a Palestina.

Ibtisam Barakat relata amb naturalitat i senzillesa un món fet a miques per la guerra; la convivència de la seva família enmig d'un camp de tir, on es quotidià veure soldats disparant i on els petits juguen amb els casquets de bala.

L’autora es relata fets esfereïdors, com la fugida de casa i la separació de la família per part d’una nena de 7 anys que es perd dels seus enmig d'una fugida massiva quan esclata la Guerra dels Sis Dies, així com la duresa de la vida com a refugiats palestins, on el seu amic és un burret de la família que els acull. La seva alegria al descobrir l'alfabet àrab, ja que l'autora convertirà la llengua en el seu refugi en un món fragmentat, convuls i violent.

Una Ibtisam adolescent busca la seva llibertat en un apartat de correus, mitjançant el qual es posa en contacte amb estudiants d'altres parts del món. Conèixer diferents maneres de viure la reconforta i l'allunya del seu dia a dia, on el consell de la seva mare sempre ha estat “fes-te invisible, no cridis l'atenció, no et facis veure”.

Paraules poderoses i demolidores explicades amb senzillesa i naturalitat des del punt de vista d'un infant.

A les últimes pàgines del llibre es proposen unes fitxes didàctiques per aprofundir diferents aspectes que surten a la novel•la, o per iniciar debats.

Taoshira

FITXA
=====
Títol: Taoshira
Autor: Julia Golding
Il·lustrador: -
Edició: Barcelona: Cruïlla, 2010
Edat: a partir de 12
Temàtica:


RESSENYA
=========
Taoshira es una de les quatre princeses de les illes de la Mitja Lluna Blava. Prové d’una cultura matriarcal, que es caracteritza per ser educada, silenciosa, podríem dir quasi asèptica. Dins la seva societat, demostrar els sentiments en públic denota feblesa i manca d’educació. Sempre porta el cap cobert, vesteix amb roba clara y porta la cara pintada de blanc, com si aquesta estètica ajudés a fer-la invisible.

El príncep Ramil es un jove actiu, amb un fort caràcter, impetuós, sorollós i rialler. De cabells negres i la pell fosca, representa la antítesis de Taoshira.
Els dos joves no tenen res en comú... excepte que cap d’ells vol a l’altre en matrimoni, però tots dos hi estan obligats.

Quan es troben, de manera inesperada, són raptats i fets presoners per tal d’evitar l’aliança política que desbarataria els plans del poderós i malvat Fergox.

A partir d’aquí els joves comencen un viatge ple d’aventures, on coneixen diferents cultures i diferents persones que els ajuden a trencar prejudicis i a començar a mirar-se l’un a l’altre com el que son: un noi i una noia joves que tenen, també, moltes coses en comú.

Taoshira és una novel•la èpica, on es tracta la política, la religió, la guerra i l’amor en una societat imaginària. Tot i que de seguida el lector fa un paral•lelisme entre aquesta societat i la nostra; on es fàcil veure també diferències racials, culturals o religioses.

Julia Golding, ens crida a trencar prejudicis, a deixar de tenir por i rebuig envers el diferent, per donar una oportunitat a conèixer a l’individu i valorar-lo com a persona.

L'ós que abraçava els arbres

FITXA
=====
Títol: L'ós que abraçava els arbres
Autor: Nicholas Oldland
Il·lustrador: Nicholas Oldland
Edició: Barcelona: Símbol, 2010
Edat: de 0 a 6
Temàtica:


RESSENYA
=========
Simpàtica història on el protagonista és un ós feliç i amable, que porta una vida plàcida i tranquil•la. El nostre amic te curiosa particularitat: abraça tot allò viu que es troba pel bosc.

Un dia, però, apareix un llenyataire, i quan comença a donar cops de drestal a un dels estimats arbres del l’ós, aquest es a punt d’actuar com un ós ferotge... però s’adona que ell no es així, i fa el que li surt del cor... una gran abraçada al senyor de la destral!! Que passarà?

La il•lustració es feta amb colors plans, utilitzant una gran tonalitat de verds. No fa ús de la línia, excepte en el cas del llenyataire. En tot l’àlbum es respira netedat i simplicitat, alhora que expressivitat i sentimentalisme.

Un bon àlbum, senzill però amable i afectiu, que ens explica la importància de l’abraçada i que recomano per a totes les edats.