Simple

FITXA
=====
Títol: Simple
Autor: Marie-Aude Murail (trad. Imma Estany)
Il·lustrador: -
Edició: Estrella Polar, 2010
Edat: a partir de 12 anys
Temàtica:


RESSENYA
=========
De Marie-Aude Murail ja coneixia Quina passada! (Empúries, 2002), una novel•la tragicòmica protagonitzada pels germans Morlevent que, just després de quedar-se orfes, anaven a viure amb un tiet gay extremadament divertit i amb una vida una mica desendreçada... En guardo un molt bon record.
I ara Simple, escrita l’any 2004, també m’ha agradat força.
Les dues obres esmentades parteixen de situacions dramàtiques, però les dificultats vénen compensades amb el to fresc del text, la força de les relacions fraternals i amb escenes divertides que fan somriure al lector i fins i tot riure amb ganes.
Simple és un jove discapacitat de vint-i-tres anys d’edat real, però de tres anys d’edat mental, que depèn totalment del seu germà Kléber. Aquí els que dominin l’anglès podran endevinar una picada d’ullet de l’autora jugant amb la contraposició de simple i clever.
La mare dels nois és morta i el pare no es vol fer càrrec de Simple. Per això, tot i les dificultas i el cansament que suposa per un noi de disset anys fer-se càrrec de Simple, Kléber assumeix aquesta tasca i aconsegueix llogar unes habitacions en un pis d’estudiants.
La novel•la gira entorn del grup de joves que viuen en aquest pis: primer són contraris a compartir espai amb Simple, però que a poc a poc se’l van estimant i al final, gràcies a la seva sinceritat i innocència, tots acabaran trobant respostes a alguns dels dubtes existencials propis de l’adolescència.

El pont trencat

FITXA
=====
Títol: El pont trencat
Autor: Philip Pullman
Il·lustrador: -
Edició: Estrella Polar, 2009
Edat: a partir de 14
Temàtica:


RESSENYA
=========
Pullman, el pare de la famosa trilogia de Les Llums del Nord, publica aquesta novel•la juvenil realista que comença més o menys bé, però que acaba convertint-se en un culebrot com n’hi ha pocs.
Ginni és una noia de 16 anys que fins ara vivia amb el seu pare en una relació molt bona i era molt feliç. L’únic mal de cap de la noia era el fet de ser d’un color de pell diferent de tota la gent del seu entorn. La raó és perquè la seva mare, que va morir al néixer ella, era d’Haití. Ara ella viu amb certs dubtes existencials perquè no acaba de sentir-se ni anglesa, ni haitiana.
Però aquests dubtes no són res amb el què li espera a la pobra Ginni. D’un dia per l’altra descobreix que és filla il•legítima; que el seu pare estava casat amb una dona i té un germà; que aquest germà vindrà a viure amb ells; que la seva mare no va morir i ara és una pintora famosa; que el seu pare va estar a la presó; que els seus avis torturaven psicològicament al seu pare quan era petit... Ai!
Només puc dir-vos que si teniu dubtes existencials sobre qui sou o esteu temptats de fer un curs de constel•lacions familiars per conèixer el vostre passat, penseu-vos-ho dues vegades!!!

Barro de Medellín

FITXA
=====
Títol: Barro de Medellín
Autor: Alfredo Gómez Cerdà
Il·lustrador: Xan López Domínguez
Edició: Edelvives, 2009
Edat: a partir de 8 anys
Temàtica:


RESSENYA
=========
La lectura d’aquest llibre m’ha creat certa contradicció interna que fa que finalment no li hagi donat una puntuació més alta. Es tracta d’un llibre molt amable a nivell de to, de sensacions, de contacte amb els personatges, d’aquells llibres que et deixen un regust dolç un cop tanques la darrera pàgina.
I per contra, és un llibre que parla de la dura vida de Camilo y Andrés, uns nens de deu anys que viuen en el barri de Santo Domingo Savio de la ciutat colombiana de Medellín.
El llibre explica com aquests nens han de refer les seves cases de fang cada vegada que plou; com han de robar per poder comprar alcohol cada dia pels seus pares; les pallisses que rebran si no ho fan; com les mares han de treballar de qualsevol cosa per aconseguir diners per mantenir els fills; com aquests nanos deixen d’anar a l’escola...
El què passa és que tot això s’explica a través de la mirada dels infants i la sensació és que per a ells no és prou dur.
Crec que és una visió un pèl idealitzada i massa amable d’una realitat molt dura. No sé si la idea de l’autor era aquesta o si pensava amb el públic de set, vuit anys i creia que no es podia fer un llibre més dur. No ho sé, però a mi no m’acaba de lligar. Estaria a les antípodes de llibres com els de Janer Manila quan denuncia la vida dels infants del Brasil, etc. (Samba per a un menino da rua. Edebé, 2000)
Entremig hi ha tot un episodi que protagonitza la bibliotecària de la nova biblioteca monumental que s’ha inaugurat enmig del barri. Tota aquesta part, tot i que també un pèl idealitzada, és molt bonica i engrescadora per a les que estem dins la professió.

[Llegiu una altra opinió sobre aquest llibre.]

A mi manera

FITXA
=====
Títol: A mi manera: una historia de zapatos
Autor: Svjetlan Junakovic
Il·lustrador: Svjetlan, Junakovic
Edició: Barcelona: Saga, 2009
Edat: de 8 a 10
Temàtica: la vida


RESSENYA
=========
Tots tenim consciència o un sisè sentit que ens guia a través de la vida. El protagonista d’aquesta història pressent aquesta veu a través d’una pedreta invisible que té a les sabates; gràcies a ella descobreix en la música la seva professió, sent el risc, l’amor...

Caminem així amb ell pel camí de la vida. Sempre a través de les sabates vivim els seus primers passos, l’arribada de la infantesa amb els jocs i els amics, el ball i l’enamorament, la guerra, el seu casament així com també diversos episodis claus del segle XX... Frank Sinatra, l’arribada de l’home a la lluna, Els Beatles o la Segona Guerra Mundial.

Cal fer esment especial a la il•lustració, que imita un collage i juga amb tons ocres, ressaltant en vermell on cal parar més atenció o oferint-nos tocs d’humor. Ocupa tota la plana deixant per la lletra impresa un petit espai als marges.

L’autor, nascut a Croàcia, ha rebut diversos premis per les seves obres, entre ells i el mes recent l’any 2008 per El Gran libro de los retratos de animales (ressenyat aquí).

En flames

FITXA
=====
Títol: En flames (Els jocs de la fam II)
Autor: Suzanne Collins
Il·lustrador: -
Edició: Estrella polar
Edat: a partir de 12 anys
Temàtica: Conflictes socials, aventures, amistat, amor


RESSENYA
=========
L'estiu passat vaig llegir Els jocs de la fam, una novel•la juvenil que em va impactar per la cruesa, pel ritme trepidant i sobretot per la força dels seus personatges. Si en aquells moments vaig quedar captivada i enganxada fins a altes hores de la nit , amb la segona part m'ha passat exactament igual. I és que aquesta segueix tenint la força i l'empenta de la primera.
En el primer volum de la trilogia la jove protagonista, la Katniss, ha de lluitar per salvar la vida. Una guerra passada ha deixat els 12 districtes que divideixen el Panem sota el control d'una dictadura de la por, la del Capitoli. Per a recordar que aquest té el poder sobre tots els districtes, any rere any se celebren els jocs de la fam, uns jocs macabres on vint-i-quatre adolescents (un noi i una noia de cada districte) han de lluitar i matar els seus contricants davant les cameres de televisió.
El segon volum, En flames, comença sis mesos després del final dels Jocs de la fam. La Katniss i en Peeta, el seu company de batalla d'aquests maleïts jocs, han esdevingut sense voler els herois d'una revolta desitjada i teixida des de fa anys al Panem i es veuran arrossegats a jugar-se la vida de nou en una edició especial dels jocs. A més, la Katniss també haurà de lluitar amb els seus sentiments, dividits entre en Gale, amic des de la infància i en Peeta. Una triangle amorós que ens farà patir de valent.
Una suma d'amor, amistat, supervivènvia i valentia faran d'aquesta novel•la una història inoblidable. Fa por pensar, però, que aquesta novel•la podria ser una crònica del que passarà en un futur no molt llunyà.
Ara només toca esperar a que es publiqui el tercer i últim volum d'aquesta saga, esperem que sigui aviat...

Jacinto y María José

FITXA
=====
Títol: Jacinto y María José
Autor: Diego Francisco Sánchez, “Dipacho”
Il•lustrador: Diego Francisco Sánchez, “Dipacho”
Edició: Barcelona: México: FCE, 2009
Edat: de 0 a 6 anys
Ganador del XII Concurso de Álbum Ilustrado A la Orilla del Viento.


RESSENYA
=========
Jacinto y María José son los protagonistas de esta historia que se abre y se cierra con dos frases, las mismas en la primera y en la última lámina del álbum, y que la ilustración se encarga de mostrar quien las “piensa”, pues intuimos que son frases no dichas. Un álbum, pues, capicua, que enmudece durante el resto de la historia, y al que encuentro que le falta algo para estar a la altura de un principio que promete y de un final que, al devolvernos al principio a través del texto repetido, lo convierte en un libro “redondo”, aunque cojo.
Y es que algo falla, como digo, y quizá sea el desarrollo de las aventuras a lo largo del día de estos dos niños, Jacinto y María José (que por cierto ya conocemos en la cubierta del libro, a pesar de que sea difícil identificar que se trata de las cabecitas de dos personas). Juntos se enfrentan, en un escenario claramente tropical y acompañados por los omnipresentes cocos (el autor es colombiano - pueden ver más trabajos suyos en su blog), a aventuras que van desde el peligro de enfrentarse a una fiera hasta un amable juego de pelota con otros amigos. Quizá es la transición de un escenario a otro lo que no acaba de funcionar, pues el salto requerido es demasiado grande y desconcierta un tanto.
A pesar de ello, se trata de un álbum que, como fan de la narración puramente gráfica, me alegro de haber tenido la oportunidad de conocer. Destacar los colores cálidos que muy lentamente se van oscureciendo y nos transmiten el paso de las horas, la gran importancia del escenario, y de los blancos ojos y sonrisas de los personajes (es increíble cómo un par de puntitos y una raya pueden expresar tanto).

Colección Pez Volador

FITXA
=====
Títol: Colección Pez Volador
Autor: VVAA
Il•lustrador: VVII
Edició: Almadraba, 2009
Edat: de 3 a 6
Temàtica: valors


RESSENYA
=========
Caen en mis manos los cinco primeros cuentos de la Colección Pez Volador. Algunos de los mejores autores (Daniel Nesquens, Pablo Albo, Roberto Aliaga...) junto con algunos de los mejores ilustradores (Aitana Carrasco, Violeta Lópiz, Mariona Cabassa, Carles Arbat...) del panorama nacional de LIJ, creando textos en los que la imaginación se pone al servicio de los valores que cada uno de los libros intenta transmitir: la amistad a pesar de la diferencia (en Gigante poco a poco y El catalejo), la persecución de los sueños (en Los colores de Silvano), enfrentarse a los propios miedos (en ¡Atrévete, Bruno!), o el amor por la lectura y la buena compañía frente (en La Gallina crestazul).

La intención es buena, y el resultado es a primera vista espectacular. Se agradece que, a diferencia de otras colecciones en las que la ilustración también quiere tener un peso importante pero queda ofuscada por el formato del libro (estoy pensando por ejemplo en los blancos de Barco de Vapor), aquí se le haya concedido realmente el espacio suficiente para que pueda disfrutarse sin problemas. Sin embargo, y entro en el terreno de lo personal, cuando a la voluntad de “educar” se le ve tanto el plumero, a los que estamos aquí por amor a la literatura, las buenas historias, la imaginación (o la realidad, llegado el caso) nos rechinan un poco los dientes y nos sale un “lástima” directamente del alma...

Héctor, el hombre extraordinariamente fuerte

FITXA
=====
Títol: Héctor, el hombre extraordinariamente fuerte
Autor: Magali Le Huche
Il·lustrador: Magali Le Huche
Edició: Buenos Aires: Adriana Hidalgo editora, 2009 (Colección pípala)
Edat: 3-8 años
Temàtica: estima, amistat, lliure expressió


RESSENYA
=========
Un libro de la nueva colección de Adriana Hidalgo editora, Pípala nace con la idea de considerar los libros álbum como pequeños objetos de arte, donde las ilustraciones y el texto en conjunto cuentan una historia. En este sentido, apela a la sensibilidad de los niños y los grandes a través de la originalidad y la sorpresa.

En el circo extraordinario hay muchos personajes extraordinarios, pero Héctor es la verdadera estrella: él es el hombre extraordinariamente fuerte, el más fuerte de entre todos los hombres. Su popularidad suscita celos entre los domadores de leones y tigres, que sacarán a la luz el secreto mejor guardado - y la verdadera pasión - de Héctor: tejer y hacer crochet:

“Un punto al derecho, un punto al revés;
con angora o con mohair,
con lana o con algodón,
el tejido es mi pasión.”

Cuando los domadores descubren su secreto, lo humillarán frente a todos los compañeros del circo, incluida Leopoldina, la bailarina a quien Héctor ama en secreto. Pero un gran viento arremolinado cambiará todo y el arte y afición de Héctor ayudará a todos a sobrevivir.

Un libro con unas ilustraciones sencillas pero maravillosas, juega con la rima, los lectores podrán ver que a veces no debemos quedarnos con la primera impresión y el fondo de las personas siempre puede ser mejor.

“Le Huche es una maravillosa y pícara autora. No sólo juega con las rimas en el texto, proveyéndolo de ritmo y vitalidad, sino que además utiliza una gama de colores vivos pero fantásticos, que le dan al circo extraordinario y a sus personajes tanto un halo de misterio, como una amable simpleza”.

La gran orquestra dels animals

FITXA
=====
Títol: La gran orquestra dels animals
Autor: Daniel Monedero
Il•lustrador: Óscar T. Pérez
Edició: Barcelona: Thule, 2009
Edat: de 6 a 8
Temàtica:


RESSENYA
=========


Ja fa mesos que esperàvem poder gaudir d’aquest llibre, doncs va ser el novembre quan els seus autors, que a Internet viuen a “El Canibalibro”, van compartir el vídeo que poden veure aquí sobre i que és una impecable presentació de la història que ara ens arriba de la mà de Thule. Una història senzilla però efectiva, narrada de forma molt poètica, i que tot i deixar un regust un pèl moralista (respectem els animals; no destruïm el seu habitat) es llegeix amb molt de gust.
Ajuda a fer-ho especialment el món visual que crea l’il•lustrador, que ofereix la seva pròpia lectura de la història, proposant imatges que, com a bon professional, no pretenen només descriure el que diu el text, sino també, i molt més important, transmetre el món de sensacions que hi ha descobert. Un món on la música, és clar, hi juga un paper molt important.
Una parella artística que caldrà seguir i dels quals ja es pot gaudir d’un nou llibre, aquest cop publicat per La Galera, Artistas Insólitos, que aviat trobaran també ressenyat en aquest blog.