Mostrando entradas con la etiqueta Iris González. Mostrar todas las entradas
Mostrando entradas con la etiqueta Iris González. Mostrar todas las entradas

Col·lecció Akiparla

FITXA 
===== 
Títol: Col·lecció Akiparla
Autor: diversos autors
Il·lustrador: diversos il·lustradors
Edició: Akiara books, 2020
Edat: a partir de 12 anys
Temàtica: coneixements

RESSENYA 
=========
Els discursos motivacionals són tot un gènere a internet. Es poden trobar infinits vídeos a la xarxa sobre multitud de temes: emprenedoria, criança, creixement personal, feminisme... Continguts audiovisuals de consum massiu que conviden a la reflexió des de l'altaveu de les pantalles. 

La creació de la col·lecció Akiparla [veure web de l'editorial] per part de l'ed
itorial Akiara Books dona entitat física a quatre discursos de personatges rellevants de diferents èpoques i indrets, amb una edició cuidada, respectant les llengües originals en què foren pronunciats acompanyant-los de les seves respectives traduccions. 

Amb la línia comuna de cercar una forma de viure respectuosa amb l'entorn natural i les persones, els discursos de Severn Cullis-Suzuki, José Mujica, Malala Yousafzai i Ted Perry interpel·len els lectors adolescents a reflexionar i fer-se preguntes sobre la realitat del món actual des de la perspectiva de cada personatge, la seva situació i època. Els discursos es complementen amb les aportacions de diferents especialistes al final dels llibres. Properament la col·lecció s'ampliarà amb dos nous títols que recullen discursos de Wangari Maathai i Steve Jobs.

El pequeño Brown

FITXA 
===== 
Títol: El pequeño Brown
Autor: Isobel Harris
Il·lustrador: André François
Traducció: Rafael Spregelburd
Edició: Niño Editor, 2016
Edat: a partir de 6 anys 
Temàtica: vida quotidiana

RESSENYA 
=========
El protagonista d'aquest conte és fill del senyor Brown i la senyora Brown per tant ell només pot ser el petit Brown com bé s'autoanomena ell mateix. Viu a un hotel d'una gran ciutat (que per les il·lustracions de gratacels bé podria ser Nova York o Chicago o...). Els seus pares treballen molt i el petit Brown es relaciona amb el personal de l'hotel: ascensoristes, porters, cambrers, feineres... 

No té gaires oportunitats de gaudir a l'aire lliure però un diumenge, la Hilda, una de les majordomes de l'hotel, se l'emporta a passar el dia al camp amb la seva família. El petit Brown experimenta el que és viure d'una manera totalment diferent a la seva: al camp, rodejat d'una gran família, jugant a fer ninots de neu, gaudint d'un gran pastís de xocolata a una taula plena de gent... 

El pequeño Brown és una petita joia que ja té setanta anys de la que podem gaudir gràcies a la bona feina de Niño Editor. Quin serà el secret de la seva vigència? Per a mi, la manera tan intel·ligent d'estructurar una trama ben senzilla amb una veu narrativa infantil autèntica; les il·lustracions a dues tintes i sobretot la voluntat de dirigir-se al lector defugint la condescendència però comunicant-se de manera prou clara perquè el lector tregui les seves pròpies conclusions.

El comedor: primer turno

FITXA
=====
Títol: El comedor: primer turno
Autor: Nob
Edició: Madrid: Dibbuks, 2017
Edat: a partir de 7-8 anys
Temàtica: còmic, escola, menjador, menjar


RESSENYA
=========
Un dels espais més mítics de la infantesa és el menjador de l'escola. Escenari d'àpats sovint divertits, d'altres vegades infernals. El menjador era com un apèndix del pati, un lloc que et permetia recarregar les bateries endrapant el menú de torn, però a la vegada marranejar amb el menjar i fer moltes entremaliadures amb els companys. Qui no havia amagat menjar a les butxaques? O camuflar plats sencers darrera dels radiadors? Recordeu la bogeria que es desfermava quan a final de curs teníem gelats per postres? El comedor: primer turno de Nob reflexa de manera molt divertida tots aquests aspectes, els lectors infantils es reconeixeran en moltes de les situacions que descriu, i els lectors adults somriurem amb nostàlgia.

Aquest còmic va rebre el premi Prix des écoles d'Angoulême 2017.

[Més informació i algunes pàgines de mostra aquí.]

¡Paténtalo! El libro de los inventos útiles y disparatados en la historia

FITXA
=====
Títol: ¡Paténtalo! El libro de los inventos útiles y disparatados en la historia
Autor: Matgorzata Mycielska
Il·lustrador: Aleksandra Mizielinska i Daniel Mizienlinski
Edició: Barcelona: Ekaré, 2016
Edat: a partir de 8 anys
Temàtica: ciència, invents


RESSENYA
=========
Els invents neixen dels somnis més estrafolaris, per solucionar necessitats, per deixar de fer quelcom que no ens ve de gust, però ser inventor requereix molta imaginació i esforç perquè no tots els invents funcionen, ni a la primera ni a la trentena. També requereix que us sigui ben igual que us titllin de boig, perquè passarà!

Matgorzata Mycielska, historiadora de l'art i editora, ens presenta "¡Paténtalo! El libro de los inventos útiles y disparatados en la historia", un divertit llibre de coneixements sobre els invents al llarg de la història de la humanitat que posa en valor la imaginació i la creativitat per davant de la utilitat final de l'invent i de si funciona o no.

Les divertides il·lustracions del matrimoni Mizielinski són la cirereta del pastís, sumant-se a l'esperit transgressor del llibre i dels propis invents que descobrireu.

¡Tachán, tachán! - Ojos de lobo

FITXA
=====
Títol: ¡Tachán, tachán! - Ojos de lobo
Autor: Javier Sobrino
Il·lustrador: Lucie Müllerová
Edició: Thule
Edat: de 0 a 5 anys
Temàtica: vida quotidiana, hàbits


RESSENYA
=========
Els que teniu criatures sabeu que dues de les situacions més peludes en les rutines quotidianes dels petits són els moments de menjar i dormir. Bé, sempre trobareu aquelles famílies on els adults fan el fatxenda proclamant que els seus infants mengen tan i tan bé i dormen toooota la nit. No us creieu res! La majoria de criatures posen problemes en un moment o altre.


Així ho fa també l’Arián, protagonista de “¡Tachán, tachán!” i “Ojos de lobo”, dos petits llibres adreçats a prelectors tant pel format (quadrats, petits, material resistent) com pel contingut.

A “¡Tachán, tachán!” la mare de l’Arián ha d’afegir-hi molta imaginació a l’hora de menjar i aliar-se amb mil i un personatges per aconseguir que el petit s’acabi el dinar: hipopòtams, lleons, iguanes, dinosaures, ocells, micos, pirates, pallasos... A “Ojos de lobo”, el petit Arián és víctima de tot tipus de pors quan es fica al llit tot sol i es fa la foscor, sobretot perquè podria venir el llop..., però gràcies als contes, petons i a les cançonetes acabarà tancant els ulls.

Quan li vaig llegir els dos contes al meu fill em vaig adonar que els textos eren molt rítmics i sonors així que els vaig transcriure i em vaig adonar que són petits poemes, concretament són sonets anglesos en rima assonant. (Sí, ho sé, sóc una friki dels sonets). Respecte a les il·lustracions de Lucie Müllerová són precioses. Tenen un aire antic, folklòric, però a l’hora nostàlgic, semblen produïdes mitjançant figures de paper retallades.

He de dir que trobo molt estrany, i poc encertat, que al web de Thule no es faci cap esment qualitatiu respecte a que els textos són petits poemes i que no aporti cap dada sobre les il·lustracions... Són dos llibres molt recomanables!

Gato Pato

FITXA
=====
Títol: Gato Pato
Autor: Cucho Cuño
Edició: Lata de Sal, 2014
Edat: de 0 a 5 anys
Temàtica: animals, metamorfosi


RESSENYA
=========
¿Qué pasaría si un día te levantaras y tu reflejo no fuera el tuyo? Pues eso mismo es lo que le ocurre al gato protagonista de esta historia.
El reflejo del agua de su cuenco le muestra que es un pato, ¡y no un gato! En el espejo del baño ocurre lo mismo. Ya no es gato, es pato.
¡Imaginaos qué disgusto!
Nuestro gato pato se puso a llorar desconsoladamente, tanto que llenó el baño con sus lágrimas. Y a ritmo de buá buá, cuá cuá, se puso a nadar. ¡A nadar! Quizá ser pato no iba a ser tan malo...

Esta metamorfosis felina es obra del escritor e ilustrador Cucho Cuño que se ha basado en su propio gato (que se cree perro y paloma) para crear este divertido y desconcertante librito sin palabras que nos muestra lo traumáticos que pueden ser (algunos) cambios, pero a la vez positivos.

El tigre y el gato

FITXA
=====
Títol: El tigre y el gato
Autor: Eitaro Oshima
Il·lustrador: Eitaro Oshima
Edició: Corimbo, 2010
Edat: de 4 a 7
Temàtica: faules


RESSENYA
=========
Vet aquí que fa molts i molts anys els tigres i els gats vivien junts i el tigre admirava moltíssim al gat perquè era molt bon caçador, no se li escapava cap presa, era àgil, saltava parets, corria a una velocitat... ah que ja li hagués agradat al tigre. I va ser així com el tigre li demanà al gat que l’ajudés, que li ensenyés les seves tàctiques, que ell seria el seu alumne.
Però quan el tigre va veure que superava el seu mestre, va passar el que tots imaginem, però se’n va sortir el gat?
El tigre y el gato ens narra una faula xinesa prou coneguda que explica perquè el gat i el tigre, tot i ser felins els dos, van escollir una forma de vida diferent: un salvatge i l’altre domèstica.
Està molt ben explicada, és assequible per als més petits, la història va in crescendo fins a l’última pàgina i les il•lustracions són molt meravelloses. Un llibre molt zen!

Gens ni mica brutes

FITXA
=====
Títol: Gens ni mica brutes
Autor: Wanja Olten
Il•lustrador: Manuela Olten
Edició: Barcelona: Takatuka, 2010.
Edat: de 4 a 7
Temàtica: hàbits (higiene)


RESSENYA
=========
Quans cops hem hagut de fer alguna cosa que no ens venia gens de gust? Però l’hem fet igualment perquè és el que toca. Això ara que ja som grans, però segur que us recordeu de molts cops quan èreu petits que els pares ens deien “feu allò feu allò altre” i no hi trobàvem cap sentit. Doncs és el mateix que li succeeix a la protagonista de Gens ni mica brutes, que no troba la necessitat de rentar-se les mans si no són realment brutes. És clar que el seu concepte de brutícia no és el mateix que el dels adults...
A banda de ser una història divertida i amb la que molts nens es poden identificar, el llibre va més enllà de l’aspecte purament informatiu i d’hàbits que trasmeten aquestes propostes i copsa molt bé el pensament i comportament infantils. Aquesta és la seva major virtut.

Una mapirisa risa que riza

FITXA
=====
Títol: Una mapirisa risa que riza
Autor: Ramos, María Cristina
Il•lustrador: Legnazzi, Claudia
Edició: Barcelona: Océano, 2008
Edat: 8 anys
Temàtica: poesia


RESSENYA
=========
En la marirronda
de las mapirosas,
maricuriosea
una marirrosa.

Traía un vestido
muy mariposeado,
pero un viento loco
se lo ha despintado.

Y risa que riza,
blanca mapirisa,
buscando colores,
girando en la brisa.


A la mariposa un viento travieso le ha despintado sus alas así que se marcha en busca de los colores mientras el lector juega con las palabras, las rimas y la musicalidad de estos poemillas de María Cristina Ramos que encantarán a pequeños y mayores. ¡A ver quién es capaz de leerlos en voz alta de un tirón y sin equivocarse!

Cómo aprendí geografía

FITXA
=====
Títol: Cómo aprendí geografía
Autor: Uri Shulevitz
Il•lustrador: Uri Shulevitz
Edició: Barcelona: SM, 2008
Edat: 8 anys
Temàtica: imaginació ; biografies


RESSENYA
=========
De llibres que parlin del poder de la imaginació i la lectura per superar els moments difícils n’hi ha tots el que vulgueu i més. És un tema tocat i retocat que pot resultar avorrit i maniqueu.

No és el cas del llibre Cómo aprendí geografía, una obra que explica la història del seu autor a un camp de refugiats després de la II Guerra Mundial, on amb l’ajuda d’un mapa i la seva imaginació va poder viatjar lluny de la misèria, el patiment i la gana.

I si no fos suficient haver tractar el tema amb excel•lència resulta que aquest àlbum és un dels pocs àlbums que trobem al mercat que siguin perfectes, rodó, on es pot veure el bon treball que n’ha fet l’editor, ja que text i il•lustració van de la mà sense trepitjar-se.

Crec que és d’aquells llibres que vindrà de gust rellegir, que no es farà vell.

La grúa

FITXA
=====
Títol: La grúa
Autor: Zimnik, Reiner
Il•lustrador: Zimnik, Reiner
Edició: Sevilla: Kalandraka, 2009 (7 leguas)
Edat: a partir de 9
Temàtica:


RESSENYA (I)
===========
Una vegada més és l’editorial Kalandraka qui reedita a poc a poc tota l’obra del gran Reiner Zimnik. Llibres com Els timbalers, o La grúa, no pot ser que no es trobin disponibles en tot moment. A veure si algú s’anima a editar-la en català! Reiner Zimnik és alemany i és autor i il•lustrador d’uns dotze llibres, que tenen en comú el fet de ser històries poètiques però alhora satíriques i que reflecteixen força bé la nostra societat.

Austral Juvenil d’Espasa-Calpe el va editar l’any 1981, tot i que el text original és del 1956.

El llibre parla de la vida d’un home que decideix quedar-se a viure dalt d’una grua enorme. Des d’ella, la història va fent el seu curs i l’home viu una guerra; veu com el mar inunda tot el seu entorn i ell està enmig de l’ocèa; pateix l’atac d’uns pirates; celebracions, circs, es comunica amb un nàufrag, etc. amb l’única companyia d’una àguila.

És un llibre entrenyable, on hi passen moltes aventures però a un ritme tan poètic i pausat que no et fan patir seriosament. L’home de la grua està per sobre del bé i del mal, ens resulta molt proper perquè podríem ser nosaltres mateixos, però alhora és un veritable desconegut.

(Glòria Gorchs)

RESSENYA (II)
===========
Reiner Zimnik podria presumir de ser un dels pocs escollits de poder dur a terme la difícil tasca d’escriure i il•lustrar les seves novel•les. Ambdues feines les fa magistralment. Darrerament l’editorial Kalandraka ha recuperat part de l’obra de Zimnik (Jonás el pescador i El pequeño tigre rugidor) i ara ens ofereix el clàssic La grúa un relat preciós que ens parla sobre la construcció d’una grua i del seu conductor que meravellat per la perspectiva que adopta el món des de dalt es nega a abandonar-la fins que arriba a ancià. El conte pot semblar naif, però en realitat és una brutal crítica social amb molt d’humor.

Les il•lustracions fetes a plumilla són part essencial de l’obra i adquireixen protagonisme amb el joc de picats i contrapicats materialitzant així a la grua i proporcionant la perspectiva del protagonista al món que l’envolta.

Un llibre essencial.

(Iris González)

La verdad del elefante

FITXA
=====
Títol: La verdad del elefante
Autor: Baltscheit, Martin
Il•lustrador: Mett, Christoph
Edició: Santa Marta de Tormes: Lóguez, 2009
Edat: 8 anys
Temàtica: la importància de no conèixer la realitat parcialment, prudència vers la realitat, coneixement de la realitat mitjançant els sentits...


RESSENYA (I)
============
Sinopsis: és la història de cinc científics cecs que, junts acostumen a prendre tranquil•lament el sol. Un dia una cosa s’interposa entre ells i el sol…què serà aquesta cosa tan enorme que no els deixa prendre el sol?...Tots aporten les seves idees, però cap d’ells trobará l’explicació real perquè la realitat és enorme i ells només poden sentir una part del conjunt. Al final, i de la manera més senzilla, els nostres cientìfics descobriran la veritat.

L'antiga faula de l'elefant palpat individualment per un gup de cecs fins acordar entre tots de què es tracta sembla una història amb gran atractiu per a ser explicada en imatges, i és la base d’aquest llibre. A diferència de la història tradicional, les seves esbojarrades hipòtesis no aconsegueixen descobrir-ho, ni tan sols quan el director d'un circ els pregunta si han vist un elefant. Aquí, doncs, qui accedeix a tota la informació és el lector.

Els autors d’aquesta filosòfica història són els alemanys Christoph Mett y Martín Baltscheit, aquest darrer, és l’autor, d’entre d’altres, dels genials “El león que no sabía escribir” i “Yo voto por mi” els dos publicats per la mateixa editorial.

(Carme López)

RESSENYA (II)
============
Cinco científicos descansan al sol después de haber trabajado mucho en cuestiones importantísimas, pero ay, que se les interpone algo que les da sombra. ¿Qué será?, se preguntan, ya que como son ciegos, no lo ven.
Cada uno hila su propia teoría y la expone como cierta a los demás sin tener en cuenta lo que piensan los otros hasta que de la manera más simple los científicos descubrirán la verdad.

El planteamiento de La verdad del elefante recuerda al clásico Siete ratones ciegos siendo el objeto misterioso el mismo, un elefante. La diferencia a mi parecer radica en que el cuento de Ed Young es una historia de descubrimiento donde cada opinión da paso al conjunto, mientras que en el libro de Martin Baltscheit la moraleja reside en la parodia y la crítica a las verdades absolutas a través de la literatura infantil.

(Iris González)

Los conejos

FITXA
=====
Títol: Los conejos
Autor: Marsden, John
Il•lustrador: Tan, Shaun
Edició: Arcos de la Frontera: Barbara Fiore, 2009
Edat: a partir de 12 anys / per a totes les edats
Temàtica: colonització, guerres, diferència, immigració, emigració, multiculturalitat...


RESSENYA (I)
============
Aquesta vegada l’il•lustrador Shaun Tan no treballa sol, ha col•laborat amb John Marsden, escriptor australià, per tal de crear aquest llibre. En ell ens expliquen una encissadora històra que no té edat ni cultura, és universal.
Un dia, fa moltes generacions, van arribar els conills, van arribar en vaixell i es van propagar ràpidament per tot el país. Res no els podía parar, cap muntanya, riu o desert. Qui ens ajudarà a escapar dels conills?.
Amb aquesta intrigant, i, fins i tot, pesimista i aterradora pregunta, es posa fil a la historia d’aquest llibre.
Remarcable: la il•lustració, impactant, en la línea de l’autor, no passa desapercebuda, prenent més importància que el text. Els colors, les tècniques i, com sempre, les pàgines plenes de detalls que ens fan rellegir el llibre algunes vegades, una per captar la historia i la resta per anar trobant tots aquests detalls com si d’un “On està Wally” es tractès. És un text per explicar a nens però amb una altra versió per adults que porta a la reflexió. Amb un estil molt directe, sense dir res més del que és necessari, acabem sentint que som nosaltres els protagonistas, identificant les diferents situacions que apareixen a la historia.
Personalment, com ja m’ha passat amb anteriors obres de Shaun Tan, és un llibre més per tenir formant part de la nostra biblioteca com a una petita joia enlluernadora.

(Carme López)

RESSENYA (II)
=============
Valiéndose del hecho histórico de la colonización australiana John Marsden y Shaun Tan nos presentan en Los conejos una alegoría de lo que los humanos nos hacemos unos a otras por expandir nuestra forma de vida.
Lo bueno de este álbum es que trata el tema de la inmigración y las colonizaciones desde un punto de vista general, aunque un lector avispado o cultivado podrá detectar los referentes australianos, así que podremos extrapolarlo a otras situaciones, aunque quizá pueda ser “conflictivo” el discurso de buenos y malos y algunos puedan pensar que es perverso su planteamiento políticamente incorrecto (para mí, viva lo políticamente incorrecto, pero). El final abierto da pie a la reflexión sobre globalización, capitalismo, ecoogismo… así que no hay mal que por bien no venga.
Las maravillosas ilustraciones de Shaun Tan construyen una atmósfera fantástica y son de variadas estéticas, que ponen la guinda a esta fábula atemporal.

(Iris González)

La libreta del dibujante

FITXA
=====
Títol: La libreta del dibujante
Autor: Ellabad, Mohieddin
Il•lustrador: Ellabad, Mohieddin
Edició: Santa Marta de Tormes: Lóguez, 2008
Edat: a partir de 10 anys
Temàtica: biografies ; art ; pintura


RESSENYA
=========
Després de llegir La libreta del dibujante he restat asseguda a la cadira pensant que aquesta és una obra insòlita, però una joia a l’hora. L’autor proporciona al lector totes les claus que el van dur a interessar-se i dedicar-se al món de l’art en un recorregut pels seus records, somnis, olors, colors, sensacions i totes aquelles petites coses que vius amb importància quan ets infant.
Així el lector ensopega amb collages de velles postals, fotos en tons sèpies, retalls d’una vida plena. Com si passéssim les pàgines d’un antic àlbum de fotos i records.
L’edició manté el format oriental de lectura, de dreta a esquerra, i les traduccions en castellà acompanyen al text original en àrab, al marge dret de la pàgina.
I us deia que la lectura d’aquest llibre m’havia deixat pensant si aquest és un llibre que pot interessar als nens. Una companya de lectura no ho creia així, que era una lectura per a adults, però potser aquest és un tipus de llibres que sí que interessarà a nens i a adults curiosos. Què en penseu?

El llibre negre dels colors

FITXA
=====
Títol: El llibre negre dels colors
Autor: Cottin, Menena
Il•lustrador: Faría, Rosana (escultures)
Edició: Barcelona: Madrid: Libros del Zorro Rojo, 2008
Edat: 6 anys
Temàtica: colors ; llibres per a nens cecs


RESSENYA
=========
Vivim en funció dels nostres sentits, en depenem per a desenvolupar les nostres tasques quotidianes, els tenim totalment integrats a la vida i és normal que no ens plantegem com seria no disposar d’un d’aquests sentits. El llibre negre dels colors ens proposa que coneguem l’accés als colors entre dos nens si un d’aquests fos cec, en Tomàs, que és capaç de tocar i paladejar els colors mentre que l’altre només els pot veure.
És molt interessant que el llibre sigui tot negre, això reforça el toc suggerent i fa que el producte sigui més preciós i destacat entre l’oferta de llibres per a nens amb necessitats visuals especials.
La il•lustració està en relleu i el text el podem trobar tant imprès com en braille, que fa del llibre una obra singular i una experiència sensorial nova.
El llibre negre dels colors també el podreu trobar en castellà i va ser guardonat amb el primer premi de la categoria Nous Horitzons a la Fira del Llibre Infantil de Bolonya 2007 i ha aparegut a la selecció dels millors llibres il•lustrats del 2008 del New York Times.

El aprendizaje amoroso

FITXA
=====
Títol: El aprendizaje amoroso
Autor: Laetitia Bourget
Il·lustrador: Emmanuelle Houdart
Edició: Mèxic, FCE, 2008
Edat: a partir de 7 anys
Temàtica:


RESSENYA
=========
L'aparença d'aquest àlbum rosa amb una parella que sura i sembla que viu als núvols, tots amorosos ells, ens remet al començament del llibre que és el final dels clàssics contes i rondalles d'amor i princeses de tota la vida. Aquell "i visqueren feliços i menjaren anisos", però no us heu preguntat què passa després d'això?

El aprendizaje amoroso ens planteja la quotidianitat de la vida en parella, de la parella que conviu, i que per molt prínceps blaus que puguin ser, els hi acaba passant el mateix que a les parelles normals i corrents. Acaben coneixent la parella, tot allò que els agrada i sobretot els hàbits i costums que no ens agraden gens i que voldríem canviar. Us imagineu una princesa que es tira pets o que el príncep es tregui les botes i una pudor insuportable a formatge blau ompli la sala? Al final de l'àlbum se'ns desvetlla el truc per ser feliços i menjar anisos, que tot i ser ben lògic a vegades no és prou fàcil d'assumir...

Tot acompanyat de les meravelloses il·lustracions de l'artista suïssa Emmanuelle Houdart crea autèntiques metàfores surrealistes sobre l'amor i la parella en tons que van del rosa més pur als blaus, verds i vermells que identifiquen els personatges, amb reminiscències orientals.

Gats i gossos

FITXA
=====
Títol: Gats i gossos
Autor: Steve Jenkins
Il·lustrador: Steve Jenkins
Edició: Joventut, 2008
Edat: a partir de 3 anys
Temàtica: llibre de coneixements
Puntuació: 4 de 4

RESSENYA
=========
Podríem pensar que Gats i Gossos és un altre llibre de coneixements sobre els animalons que més agraden als nens, però no. No ho és perquè el seu autor és l’Steve Jenkins.

El que diferencia els àlbums d’aquest autor d’altres llibres de coneixements és que a primera vista no diries que són de coneixements perquè fugen de la majoria de convencionalismes que limiten aquest format i introdueix grans dimensions, il·lustracions en comptes de fotografies, frases precises i acurades, aptes per a lectors ben petits, en lloc de textos en llenguatge enciclopèdic, i al final del llibre unes pàgines amb més informació per completar els coneixements oferts.

Els àlbums destaquen sobretot per l’elegància visual de les il·lustracions realitzades amb la tècnica del collage en materials diversos, que aporten una textura i uns colors que potencien l’efecte relleu. És remarcable també la composició a doble pàgina de les il·lustracions i la dosificació de la informació que permet una major sensació de moviment i ritme i convidant així a l’observació i reflexió sobre allò que se’ns ensenya.

Gaudeixes de tots els avantatges del llibre de coneixements amb tots els avantatges dels àlbums il·lustrats. No us perdeu els altres àlbums de l’Steve Jenkins com són Qui té una cua com aquesta? i Mida real, tots editats per Joventut.

Carolina

FITXA
=====
Títol: Carolina
Autor: Iva Procházková
Il·lustrador: -
Edició: Lóguez
Edat: 13 años
Temàtica: realista; adolescencia
Puntuació: 4 de 4

RESSENYA
=========
La maestra de Carolina le pone como tarea la redacción de su biografía. Ella la titula Carolina: una biografía breve, aunque quizá tendría que haber añadido el adjetivo intensa, ya que se centra en los años más importantes de cualquier joven. Los que van desde la finalización de la infancia al principio de la edad adulta: la adolescencia.

En esta novela, la autora refleja con exactitud los cambios de ánimo, las emociones por las cosas nuevas y los descubrimientos, los sinsentidos, la incomprensión por parte de los adultos y demás sensaciones que experimentan los adolescentes al vivir en el limbo de la vida: ya no son niños, pero tampoco son adultos. La evolución, al fin y al cabo, que hemos sufrido todos en nuestros pensamientos y personalidad durante el proceso de creación de la persona adulta. Y todo esto sin un ápice de didactismo, siendo Carolina un ejercicio literario trabajado, en el las estructuras del lenguaje como en su vocabulario, divertido y muy ameno para leer.