Crepuscle

FITXA
=====
Títol: Crepuscle, un amor perillós
Autor: Stephenie Meyer
Il·lustrador: -
Edició: Alfaguara, 2008
Edat: A partir de 15 anys
Temàtica: Amor, vampirs.
Puntuació: 4 de 4

RESSENYA
=========
Llibre que t'atrapa des de la primera plana amb una història d'amor, intriga i un xic de terror.

Narrat en primera persona pel personatge principal, Isabella Swan, a qui tothom l'anomena "Bella". És una jove de 17 anys que deixa la gran ciutat per anar a viure amb el seu pare a un petit poble, Forks. A l'institut coneix a l'Edward Cullen i als seus germans, tots són adoptats i són molt extranys, mai no es relacionen amb la resta d'alumnes. Entre la Bella i l'Edward ben aviat comença una història d'amor, però aquest amor és un amor impossible per què la Bella descobreix que l'Edward és un vampir.

L'autora, desmitifica la figura típica dels vampirs amb uns personatges amb molta sensibilitat que han aconseguit viure entre els humans tot adaptant-se a la seva manera de viure, sempre que els hi és possible.

A aquest títol li segueixen Luna Nueva i Eclipse, que segueixen la mateixa línia del primer. Està a punt de ser publicada una quarta part i encara no se sap si la saga continuarà amb la cinquena.

El llibre dels grans contraris filosòfics

FITXA
=====
Títol: El llibre dels grans contraris filosòfics
Autor: Óscar Brenifier
Il·lustrador: Jacques Després
Edició: Barcelona: Cruïlla, 2008
Edat: 11-12 anys
Temàtica: filosofia
Puntuació: 3 de 4

RESSENYA
=========
La filosofia és un tema poc comú entre els llibres de LIJ, és un tema difícil, complicat d’explicar i entendre. Tot i que hi ha hagut propostes de molt èxit com El món de Sofia no han estat gaires les apostes per aquest tema en altres formats i adreçats a altres públics. En aquesta arriscada aposta s’intenta introduir als joves en aquest apassionant món a través del concepte dels contraris.

Moltes de les coses que ens envolten tenen un sentit perquè existeix un contrari i moltes vegades fem servir el contrari d’un concepte per poder explicar-lo. L’obra s’endinsa en conceptes com el jo i els altres, el temps i l’eternitat, la causa i l’efecte i ho explica aconseguint una perfecta simbiosi entre text imatge, prenent el mateix protagonisme i convertint-los en complementaris. No obstant, la manera en que s’exposen els continguts i els llenguatge emprat fan que l’obra sigui més pensada per ser explicada que no pas per la lectura individual ja que la complexitat dels conceptes i el text fa que el nivell de comprensió i maduresa demanat als lectors per fer una lectura enriquidora hagi de ser força elevat.

Hem de fer especial èmfasi a les excel•lents il•lustracions de Jacques Després que destaquen per la seva lluminositat, el seu detallisme i la seva idoneïtat al text i al tipus d’obra. Unes il•lustracions que, únicament amb la lectura de cadascun dels epígrafs, expliquen per si mateixes cadascun dels temes. El fet de que sigui el mateix personatge el que representa el concepte tractat fa que les diferències entre conceptes siguin molt més apreciables.

Una obra completa i una primera passa en la introducció al món de la filosofia.

Emigrantes

FITXA
=====
Títol: Emigrantes
Autor: Shaun Tan
Il·lustrador: Shaun Tan
Edició: Barbara Fiore, 2007
Edat: 10-11 anys
Temàtica: Immigració
Puntuació: 4 de 4

RESSENYA
=========
Diu el tòpic que una imatge val més que mil paraules i aquest llibre és un clar exemple de com sense utilitzar ni un sol mot es pot arribar expressar igual o millor les emocions que a través de la paraula escrita.

En aquesta novel•la gràfica se’ns mostra una realitat, un fet habitual, quotidià, que sentim, que coneixem, que veiem, que inunda els telenotícies i els diaris, la immigració. És la història d’una persona que va en busca d’una vida millor. Un viatge que molta gent emprèn en busca de la prosperitat, d’una oportunitat que obri les portes al benestar, a la felicitat i que és llarg, dur i ple de dificultats.

La trama es divideix en les principals etapes d’aquest viatge (la separació de la família, el comiat, el viatge, l’arribada al nous país, els problemes, el retrobament) i ens endinsen en un món d’imatges en blancs i negres, sèpies, grisos que li donen el toc de realisme a la història. Ara bé, aquest realisme es trenca en determinats moments per un conjunt d’elements fantàstics, més propis de la ciència ficció, que intervenen en la història i que la descol•loquen temporalment però sense trencar en cap moment l’harmonia de la història.

Destaquen les poderoses imatges carregades d’un realisme que emociona. Les mirades, les converses que s’ intueixen, l’expressivitat dels personatges, els retrats intensos, les situacions i reaccions de les persones que transmeten els seus sentiments de manera clara i directa, els petits elements que ens ajuden a la interpretació, les grans làmines que dibuixen fotografies que recorden altres temps, un conjunt de grans il•lustracions que conformen un llibre únic.

El reconeixement aquest llibre ja li ha arribat en forma de premi amb la Fauve d’or del Festival d’Angouleme al millor àlbum en l’edició de 2008.

Desencuentros

FITXA
=====
Títol: Desencuentros
Autor: Jimmy Liao
Il·lustrador: Jimmy Liao
Edició: Barbara Fiore, 2008
Edat: 9-10 anys
Temàtica: Romaticisme
Puntuació: 3 de 4

RESSENYA
=========
L’obra del xinès Jimmy Lao podríem definir-lo com un storyboard fet llibre. Un llibre romàntic que podria passar per una pel•lícula romàntica protagonitzada per les grans estrelles de Hollywood.

En una gran ciutat, que podria ser qualsevol ciutat del món, dos joves, un violinista i una joves traductora viuran una trista, intrigant i bonica història d’amor. El títol del llibre defineix a la perfecció el fil conductor d’aquest llibre al marge de marcar el caràcter i hàbits dels dos protagonistes que, per definició i costums, sembla que mai s’han de trobar...

Destaquen en aquesta obra dos factors que es van combinant al llarg de la història i que són part important de l’argument. D’una banda la meteorologia, gairebé totes les làmines inclouen un petit comentari que fa referència al temps i que a la vegada mostra l’estat anímic dels protagonistes. De l’altra, la ciutat i els diferents escenaris prenen un especial protagonisme i són una part viva de l’argument.

Una història que mostra com la vida està feta de petites casualitats i que són aquestes casualitats poden canviar completament la vida d’una persona. Això queda demostrat en les darreres il•lustracions de l’obra. A més, demostren com una il•lustració pot ser poesia.

13 sobres blaus

FITXA
=====
Títol: 13 sobres blaus
Autor: Maureen Johnson
Il·lustrador: -
Edició: Barcelona: Cruïlla 2008 (Cartes i diaris)
Edat: A partir de 13 anys
Temàtica: -
Puntuació: 2 de 4

RESSENYA
=========
La Ginny, una jove americana, reb un sobre que va deixar-li la seva tieta preferida, just abans de morir. La Ginny és una noia més aviat tímida, que sempre s’enmirallava amb aquesta tieta, el “bitxo raro” de la família: soltera, moderna, independent i que havia marxat a Europa de cop i volta. La notícia de la seva sobtada mort a causa d’una malaltia deixa a tothom molt tocat. La Ginny, però es troba que dins el gran sobre hi ha una mena de joc de pistes que la portarà a recorre tot Europa, una mica com si la seva tieta vulgués explicar-li tot allò que no li va dir en vida: per encomanar-li la seva manera de viure lliure i intensa.

Seguint les instruccions dels 13 sobres blaus, la Ginny viu mil aventures per Londres, Escòcia, París, Copenhage, Grècia… coneix gent de tota mena i ha de passar proves tan extravagants com haver de fer un donatiu econòmic a un artista de carrer, fer una ofrena en un temple, trobar un cafè que va decorar la seva tia, etc.

[ATENCIÓ... SI NO VOLS SABER EL FINAL DEL LLIBRE NO CONTINUïS LLEGINT!!!]

La lectura és amena i el llibre va passant bé, però de tots els de la col•lecció de cartes i diaris, personalment és el que menys m’ha agradat. Potser perquè hi ha un punt poc creïble i sobretot pel final, perquè la tieta acaba resultant una pintora de renom que havia amagat uns quadres als Harrods i amb la seva venda, la neboda guanya molts diners.

[Editat el 4 de juliol de 2008]

El combat d'hivern

FITXA
=====
Títol: El combat d'hivern
Autor: Jean-Claude Mourlevat
Il·lustrador:-
Edició: Barcelona: Cruïlla, 2008
Edat: A partir de 15 anys
Temàtica:
Puntuació: 3 de 4
Premi France Télévision i Saint Exupéry.

RESSENYA
=========
Aquesta és una novel•la difícil de definir perquè en alguns moments sembla estar feta de trossos de la història d’Europa i alhora de fragments cinematogràfics. De fet apareixen conceptes com una dictadura, una revolta, la resistència, combats de lluita entre homes com a espectacle per divertir al poble, etc. però sense concretar en cap època ni escenari.
Té un principi força dur i potent, on se’ns presenten una adolescents que viuen en un orfanant molt estricte. Per sort, de seguida els joves agafen les regnes de la història i a partir d’aleshores, malgrat les dificultats i la intriga del text, ja veus a venir que tot els hi anirà de cara.
El llibre comença quan quatre joves fugen d’un orfenat, i descobreixen què ha passat amb els seus pares, perquè ells estaven tancats i en quina mena de país viuen. El país pateix una dictadura, tot i que en diferents punts sembla que la resistència s’està organitzant i espera el moment clau, alguna cosa que desperti la multitud i faci possible la revolta.
Al llarg del llibre apareixen alguns personatges que tot i que en principi són reals, donen un toc poètic o un pèl fantàstic: com ara els homes cavall (una mena de missatgers molt fidels) i les consoladores (una mena de mares de lloguer).
La peça clau que farà possible l’aixecament és justament la música, que arriba a través de la veu d’una de les joves que escapa de l’orfenat. Aquesta noia resulta ser la filla d’una dissident que ja va ser la veu de la resistència abans d’establir-se la dictadura.
Es tracta doncs d’una obra poètica, que a partir d’una aventura, convida als joves a parlar del concepte de llibertat i de revolta.

Carolina

FITXA
=====
Títol: Carolina
Autor: Iva Procházková
Il·lustrador: -
Edició: Lóguez
Edat: 13 años
Temàtica: realista; adolescencia
Puntuació: 4 de 4

RESSENYA
=========
La maestra de Carolina le pone como tarea la redacción de su biografía. Ella la titula Carolina: una biografía breve, aunque quizá tendría que haber añadido el adjetivo intensa, ya que se centra en los años más importantes de cualquier joven. Los que van desde la finalización de la infancia al principio de la edad adulta: la adolescencia.

En esta novela, la autora refleja con exactitud los cambios de ánimo, las emociones por las cosas nuevas y los descubrimientos, los sinsentidos, la incomprensión por parte de los adultos y demás sensaciones que experimentan los adolescentes al vivir en el limbo de la vida: ya no son niños, pero tampoco son adultos. La evolución, al fin y al cabo, que hemos sufrido todos en nuestros pensamientos y personalidad durante el proceso de creación de la persona adulta. Y todo esto sin un ápice de didactismo, siendo Carolina un ejercicio literario trabajado, en el las estructuras del lenguaje como en su vocabulario, divertido y muy ameno para leer.

Babymouse vol. 1: Reina del universo

FITXA
=====
Títol: Babymouse vol. 1: Reina del universo
Autor: Jennifer L. Holm
Il•lustrador: Matthew Holm
Edició: Barcelona: RBA Libros, 2007
Edat: de 8 a 10 anys
Temàtica:
Puntuació: 3 de 4

RESSENYA
========
Un nuevo cómic, especialmente para chicas nada remilgadas, aventureras y un poco gruñonas, ha aterrizado en las estanterías de librerías y bibliotecas. Se trata de Babymouse, del que ya tenemos dos entregas, “Reina del universo” y “Eres la mejor”: historias en bitono (rosa y negro) que narran en viñetas las peripecias (reales e imaginarias) de esta ratita amante de los libros divertidos (nada de deberes del cole), las magdalenas glaseadas y los vestidos de corazones.

En esta primera entrega, Babymouse se muere por conseguir una invitación a la fiesta de pijamas de Felicia Zarpaslargas, la chica más popular del colegio. Cuando lo consiga, se dará cuenta de que en realidad se lo pasa mejor con su amigo Jimy Comadreja viendo películas de calamares gigantes que no con un grupo de niñas tontas que no paran de cotillear y de jugar a maquillarse.

Las aventuras imaginarias se intercalan en la historia cuando Babymouse se imagina ser un detective privado que debe averiguar qué dice la nota secreta que le han pasado en clase, un astronauta que ha salido al espacio exterior para encontrar la invitación a la fiesta de Felicia, la “Ratonicienta” o la reina de corazones de Alicia en el País de las Maravillas: constantes referencias literarias y cinematográficas (donde hasta Frankenstein y los westerns tienen lugar) para una historia sencilla pero indudablemente divertida, muy del estilo de las ahora ya olvidadas “Supernenas”, aunque más con los pies en el suelo.

Nunca está de más un personaje femenino sin complejos, divertido, que valora algo más que lo superficial, y al que además le chiflan los libros :-)

Espaguetti Miu

FITXA
=====
Títol: Espaguetti Miu
Autor: Maria Barbal
Il•lustrador: Sara Ruano
Edició: Barcelona: Barcanova, 2008
Edat: de 8 a 10 anys
Temàtica:
Puntuació: 3 de 4

RESSENYA
========
Maria Barbal ens presenta un text on una anècdota (una nena, la Clara, s’enamora d’un escarransit gat que veu al carrer i s’encaparra a adoptar-lo tot i la reticència dels pares) serveix per desplegar una prosa d’una gran riquesa lingüística. Serveixen com a exemple les primeres línies de la història:

“L’Espaguetti era un gat jove salvat de l’aigua. I tot aquell que ha estat salvat en guarda agraïment.
La feta havia passat quan ell era un esquitx de gat que cabia en una butxaca mitjana, tenia la cua com un macarronet i només feia cagarrons de fideu fi. El cas va anar així: volent beure d’un dipòsit del carrer, la tapa havia quedat una mica separada i, com que era tan menut, s’hi havia entaforat, però després no en podia pas sortir. Llavors havia amollat tot de mius, estrets i llisos, podeu pensar, fins que els dits d’una sola mà d’un noi cepat l’havien hissat enlaire. Per això, sempre que estava en un mal pas, o en un mal forat, tornava a sentir com si una mà poderosa l’en tragués. Potser fins i tot, en les seves llargues becaines, somniava que algú el feia volar fins a un núvol tou i rialler. Era un gat alegre.”

El to poètic, de moments gairebé elegíac, del text, acompanyat pel fet que hi predomini la descripció i que l’aventura sigui gairebé inexistent, fa d’aquest llibre un d’aquells que solen agradar més als mestres de llengua que no pas als infants. Acompanyen el text les dolces il•lustracions de la Sara Ruano, de qui ja havíem pogut gaudir a “Un petó de mandarina”, amb l’avantatge que en aquest cas són en color, encara que siguin uns colors enfosquits, com de fotografia antiga, que reforcen el to pausat de la narració.

Un llibre de gran qualitat literària, però que s’ha de recomanar amb cura, perquè no és pas un producte de masses.

Serena

FITXA
=====
Títol: Serena
Autor: Juan Cruz Ruiz
Il•lustrador: Laura y Luis Gordillo
Edició: Madrid: Siruela, 1993 y 2008 (Las tres edades)
Edat: a partir de 10 anys
Temàtica:
Puntuació: 4 de 4

RESSENYA
========
Siruela recupera este texto, que publicó en 1993. Serena es su título, como también lo es el nombre de la niña que protagoniza las 14 primeras historias del libro, episodios cortos donde habla de ella, de lo que hace, lo que sueña y lo que experimenta. Las 14 últimas historias están protagonizadas por Robien, una chica holandesa que Serena conoció durante unas vacaciones, aunque nosotros, como el narrador, dudamos de su existencia y nos preguntamos si no será Robien una invención de Serena, lo cual haría que en el fondo estuviéramos leyendo también sobre ella, sobre Serena, a lo largo de las 28 piezas del texto.
Piezas. Cuentos, relatos, anécdotas, diálogos, reflexiones, rimas, poesía, surrealismo... Todo se mezcla en los 28 episodios de Serena. Serena que habla con su espejo. Serena que tiene que ir al cine con sombrero. Serena y Inocente, su hermano, que vive con sus abuelos. Los padres de Serena, que la echan de menos cuando sale de excursión. ¿Y Robien? Robien no duerme en los trenes, porque entonces se paran. Robien, que se preocupa por los platos más que por la mesa. Robien y el 12, que es su número favorito. Robien y su hermana, que colecciona animales imposibles. Y todo acompañado de los dibujos, casi garabatos, de Laura Gordillo y su padre, Luis.
La faja que acompaña este libro dice que es “una historia de niños escrita para todo el mundo”. Pero como decía alguien por aquí en referencia a otro libro, este es, precisamente, uno de esos libros que NO SON para todo el mundo...

[Más información sobre el libro en El blog de Pizca de papel]

La meva mare

FITXA
=====
Títol: La meva mare
Autor: Imapla
Il•lustrador: Imapla
Edició: Barcelona: RBA Libros, 2008
Edat: de 0 a 6 anys
Temàtica: relació mares i fills
Puntuació: 3 de 4

RESSENYA
========
La Imapla continua amb el seu estil característic (no sé si es podria anomenar de l’escola Mariscal, però certament les seves il•lustracions s’hi assemblen), que ja vam veure al premiat “Los pájaros aprenden idiomas”: dibuixos senzills, esquemàtics, amb colors plans i molt vius, enmarcats per un traç negre ben gruixut, i amb fons blancs immaculats.
Aquesta vegada la història té més text que en l’esmentat “Los pájaros...”, i tot i que el fil sembli prim té força més suc del que sembla. Al llibre, en Pere ens va explicant les estranyes preguntes que cada dia li fa la seva mare quan surten de l’escola: “Que potser sóc una paperera?” “Que potser et semblo un penjador?” “Que faig cara de prestatgeria?”. I és que... quina mare no ha hagut de carretejar tot el que els nens no volen quan surten del col•legi? El paper del bocata del berenar, el jersei quan fa calor, o la motxil•la plena de llibretes.
Però el llibre fa un tomb inesperat al final, quan el Pere li diu a la mare que en realitat el que sembla és un pop, dels braços tan llargs que té: i és que la sortida del cole també és el moment en què els fills poden queixar-se de les mares superprotectores que no volen deixar-los anar ni mig metre enllà.
Un llibre, doncs, perquè tant nens com mares hi vegin reflectits els seus mals hàbits, però tot i això s’estimin.

La veritat segons Ninon

FITXA
=====

Títol: La veritat segons Ninon
Autor: Oscar Brenifier
Il•lustrador: Iris de Moüy
Edició: Cànoves: editorial Proteus, 2008
Edat: de 8 a 10 anys
Temàtica: filosofia – la veritat i la mentida
Puntuació: 4 de 4

RESSENYA
========
Transmetre reflexions filosòfiques als infants no sempre és fàcil, però darrera de conceptes com veritat i mentida s’amaguen tot un seguit de preguntes que de ben segur també els petits s’han plantejat en un moment o altre. Són iguals totes les mentides? És la intenció darrera la mentida el que conta? S’ha de mentir per complaure, o és preferible dir sempre la veritat? Com podem saber que estem davant d’una veritat? I què passa amb les paradoxes, afirmacions que poden ser alhora veritat i mentida?
Totes aquestes preguntes hi són presents a “La veritat segons Ninon”, un llibre que barreja les il•lustracions en format àlbum i l’estil del còmic (amb vinyetes i bafarades, encara que no estiguin gairebé delimitades), on la protagonista, una nena anomenada Ninon, es veurà forçada a pensar i reflexionar sobre la mentida i la veritat després d’haver trencat el gerro preferit dels seus pares. Als diàlegs de la Ninon amb els seus pares, germà, veí, mestra i fins i tot gos, s’hi intercalen també altres històries (la faula d’Isop sobre el nen que cridava el llop, o el mite de la caverna de Plató) que serveixen per exemplificar les diferents reflexions que el llibre proposa.
Personalment, m’ha semblat un llibre excel•lent: la manera d’introduir els temes resulta propera als infants, que de ben segur llegiran el llibre interessats (a més d’atrets per l’estètica clara i moderna de les il•lustracions) i els ajudarà a reflexionar, sols o acompanyats, sobre com ens relacionem amb qui ens envolta. Esperem que hi hagi més entregues de la Ninon!

Nota: Oscar Brenifier és també l’autor d’una altra molt recomanable col•lecció de llibres filosòfics: “Les Super Preguntes” (editorial Edebé), amb títols com:
- Què és el bé i el mal?
- Què són els sentiments?
- Què és la vida?