Cartes de Lo

FITXA
=====
Títol: Cartes de Lo
Autor: Camille Pouzol
Il·lustrador: -
Edició: Cruïlla
Edat: a partir de 12 anys
Temàtica: fer-se gran

Puntuació: 4 de 4

RESSENYA
=========

La Lo és una noia eixerida que s’entreté en enviar cartes a tothom, a les amigues, al president de la república i a la Britney Spears, entre altres. El lector l’acompanya mentre ella madura i aprèn què és l’amistat i l’amor tant per un noi com l’amor per la seva família. Un llibre que pot interessar aquelles noies que no llegeixen tant i que es podran identificar fàcilment amb la protagonista.

Les cartes del meu germà petit

FITXA
=====
Títol: Les cartes del meu germà petit
Autor: Chris Donner
Il·lustrador: Manuel Ortega
Edició: Cruïlla
Edat: entre 10 i 12 anys
Temàtica: vacances de família i enamoraments

Puntuació: 4 de 4

RESSENYA
=========

Es trobem amb les cartes que escriu un noi al seu germà gran que no ha pogut venir amb la família a la casa a la vora de la platja. Amb ploma fresca el noi descriu aquestes vacances desastroses. Un llibre divertit on l’enamorament ( el noi s’enamora i necessita els consells del germà gran) i la homosexualitat (del germà gran) es tracten d’una manera natural i sense pretensions pedagògiques que dóna gust.

Una ampolla al mar de Gaza

FITXA
=====
Títol: Una ampolla al mar de Gaza
Autor: Valérie Zenatti
Il·lustrador: -
Edició: Cruïlla
Edat: a partir de 12 anys
Temàtica: conflicte entre Israel i Palestina

RESSENYA
=========

Una ampolla al mar de Gaza descriu la correspondència entre una jove israeliana i un noi palestí. Ens explica una part del conflicte i sobretot ens fa veure la situació desesperant dels homes joves a Palestina que no tenen gairebé possibilitats per a treballar i estudiar una carrera universitària, si no fugen. Un llibre commovedor, intel·ligent i intrigant que ens fa entendre una mica millor aquest conflicte i les seves conseqüències.

El secret del bandoler

FITXA
=====
Títol: El secret del bandoler
Autor: Llorenç Capdevila
Il·lustrador: -
Edició: Barcelona: Cruïlla, 2007
Edat: A partir de 12 anys
Temàtica:

RESSENYA
=========

Una història d’intriga sobre la vida en els pobles de la Catalunya profunda durant l’època del bandolerisme. L’autor es nota que coneix bé la Catalunya rural del segle XVII. Una intriga que es centra en els descobriments que fa un noi de 15 anys a partir de que se’n va a cercar la veritat sobre la mort del seu pare. Fins al final es manté la intriga que li descobrirà no solament qui va matar-lo sinó qui és el seu veritable pare i li permetrà conèixer-se més a si mateix. És una història ben travada i sobretot ens ofereix un bon retrat que desmitifica als bandolers, els desmitifica en el sentit de la seva suposada generositat entre els pobres. Ens presenta a en Serrallonga, ja cap al final de la seva vida, i ho fa com la d’un home recelós i esquerp, allunyat de la llegenda que sobre ell s’ha construït al llarg del temps. Té una prosa fàcil de llegir i una història que tot i les voltes que dóna és prou comprensible. Un llibre per a nois i noies a qui interessi la història o una bona història d’intriga.

(Hi ha una crítica a la revista Clij número 211, amb la qual hi estic d’acord)

Una casa a la mida

FITXA
=====
Títol: Una casa a la mida
Autor: Horácèk, Petrn
Il·lustrador: Horácèk, Petrn
Edició: Barcelona: Joventut, 2007
Edat: de 0 a 5 anys
Temàtica:

RESSENYA
=========

Història d’un ratolí i una poma, per a nens petits o primers lectors. Amb dibuixos expressius i efectius se’ns explica una història senzilla, però ben resolta. Té detalls que fan gràcia i juga amb els contrastos dia/nit, foscor/claror i fora/dins amb l’ajut dels elements troquelats que estan molt ben trobats. Tot i que amb un final previsible, és un llibre humil, però amb una història ben resolta. La traducció és correcte. Recomanable, si l’hagués de puntuar li posaria un 8 sobre 10.

Me como esa coma

FITXA
=====
Títol: Me como esa coma
Autor: José Antonio Millán
Il·lustrador: Emilio Urberuaga
Edició: Serres
Edat: a partir de 8 anys
Temàtica: gramàtica castellana
Puntuació: 4 de 4

RESSENYA
=========
Lectura molt original. A la pàgina esquerra i a la dreta hi ha escrita la mateixa frase, amb una petita diferència: les comes. A la frase de la plana esquerra no hi ha cap coma i a la mateixa frase de la plana dreta si que n’hi ha.


El sentit de la frase canvia totalment d’una a l’altra i aquesta diferència queda reflectida a les il·lustracions, creant situacions molt divertides.

Molt adient per treballar la comprensió lectora.

Quan neix un monstre

FITXA
=====
Títol: Quan neix un monstre
Autor: Sean Taylor
Il·lustrador: Nick Sharratt
Edició: Juventut
Edat: a partir de 3 anys.
Temàtica: temors infantils
Puntuació: 3 de 4

RESSENYA
=========
Història circular molt divertida per deixar de tenir por als monstres que viuen sota el llit. L’autor crea situacions molt divertides i davant de cada una ofereix dues possibilitats diferents per continuar amb l'història: si es tria la primera opció mai passa res, però si es tria la segona es crea una nova situació.

Ideal per explicar en grup dirigit per un conductor.

Xut d'amor

FITXA
=====
Títol: Xut d'amor
Autor: Hubert Ben Kemoun
Il·lustrador: Manuel Ortega
Edició: Cruïlla
Edat: a partir de 12 anys.
Temàtica: amor i futbol
Puntuació: 4 de 4

RESSENYA
=========
En Sylvain és el porter de l’equip de l’institut. El dia que juguen la final de la copa interescolar hauria d’estar totalment concentrat en el partit, però no és així perquè el Sylvain és un “cagadubtes” en qüestió de noies, aquell dia totes les noies l’han vingut a veure i no pot treure-se-les del cap.

Història que enganxa des de la primera plana, fàcil de llegir, molt divertida i amb un final inesperat.

Pincel de zorro

FITXA
=====
Títol: Pincel de zorro
Autor: Sergio A. Sierra
Il·lustrador: Meritxell Ribas
Edició: Ediciones Ondina, 2007
Edat: de 10 a 12 anys
Temàtica:
Puntuació: 3 de 4

RESSENYA
========
Ambientado en el Japón feudal, Pincel de zorro nos cuenta la historia de una niña, Shiori, que vive en precarias condiciones con su madre y su padrastro. Un día, su padrastro se irá de caza y volverá con un joven zorro como presa. La piel del zorro sacará a la familia de Shiori de la pobreza, o eso al menos piensan sus padres. Ella, en cambio, no puede evitar sentir una enorme tristeza por la muerte del animal. Cuando la mujer de pelo rojizo aparezca una noche para reclamar el cadáver del zorro y ofrezca a los padres de Shiori una fortuna por el mismo, empezarán los problemas.

Pincel de zorro sabe a historia tradicional, por los muchos elementos que toma prestados de los cuentos clásicos. Los tres deseos, los animales con la habilidad de transformarse en personas, los objetos que con la luz del día pierden sus cualidades, incluso ya conocíamos el pincel mágico que convierte en realidad aquello que su dueño dibuja. La habilidad del narrador, la belleza de las ilustraciones (dibujos en tinta, donde luces y sombras son de vital importancia), y un par de giros inesperados en los acontecimientos, cuando nos acercamos al final de la historia, hacen que a pesar de la familiaridad, valga la pena dedicar el tiempo que requiere la lectura de este cuento.

Por otra parte, una lástima que a los correctores se les hayan colado unas cuantas faltas de ortografía, y que al ser distribuído por SD, es posible que sea difícil de encontrar en las secciones infantiles de las librerías. ¡Búsquenlo en la sección de cómic!

Tom, piel de escarcha

FITXA
=====
Títol: Tom, piel de escarcha
Autor: Sally Prue
Il·lustrador:
Edició: Barcelona: Bambú, 2007
Edat: a partir de 12 anys
Temàtica:
Puntuació: 4 de 4
[També disponible en català: Tom pellfreda]

RESSENYA
========
Tom, piel de escarcha es un libro de fantasía atípico. Si normalmente los libros de fantasía dirigidos a un público juvenil suelen ser excesivamente explicativos, detallistas y con una (muchas veces) innecesaria voluntad de realismo, esta novelita de Sally Prue es todo lo contrario: muy impresionista, nada explícita (tanto, que más que avanzar en la narración, tanteamos, llenos de dudas, lo que está sucediendo), y sobre todo muy simbólica. Algunas de las críticas citadas en la contracubierta la califican de fascinante, original, inquietante, lírica, y por una vez estoy de acuerdo con estas opiniones.

Es difícil explicar en qué consiste Tom, piel de escarcha. Sabemos que Tom es miembro de la Tribu, y sabemos que es joven, pero no su edad exacta. Sabemos que se ha metido en problemas porque debería haber alertado a los otros miembros de la Tribu de la llegada de los demonios (así denominan a las personas), pero no lo ha hecho, y eso es suficiente para que sus congéneres lo busquen y lo maten. Así que solo le queda escapar. Y lo hace, pero no está seguro en ninguna parte: Tom no forma ya parte de nada: ni de la Tribu ni, por supuesto, del mundo de los demonios. Pero será entre estos que encontrará cobijo y, al final, un lugar al que pertenecer.

Dos mundos enfrentados: el mundo de los humanos, con los lazos que unen unos a otros, que para Tom y los suyos supone ser esclavo de los que te rodean; y el mundo mágico del bosque, donde Tom y el resto de criaturas mágicas (aunque poco sabemos de ellas: que pueden hacerse invisibles por alguna especie de conexión con las estrellas, que se alimentan de carne cruda, que son fríos como el hielo) conviven del modo más individualista posible: ni siquiera los padres crean lazos de afecto con sus hijos. Una metáfora sobre las relaciones humanas envuelta en una historia de sentimientos crudos: el miedo, la libertad, el odio, el desconcierto, el amor...

Els ratolins de la senyora Marlowe

FITXA
=====
Títol: Els ratolins de la senyora Marlowe
Autor: Frank Asch
Il·lustrador: Devin Asch
Edició: Barcelona: Joventut, 2007
Edat: de 8 a 10 anys
Temàtica:
Puntuació: 4 de 4

RESSENYA
========
El tàndem Asch, a qui ja coneixem per una altra història de gats i ratolins, “El ratolí del senyor Maxwell” - on un ratolí d’allò més espabilat aconsegueix no ser devorat pel senyor Maxwell, el gat, amb una demostració d’estratègia i psicologia d’allò més inesperada en un ratolí - torna ara amb un àlbum de característiques molt semblants (els protagonistes tornen a ser gats i ratolins personificats i l’estil de les il·lustracions és força similar, amb l’ús de colors foscos, el joc de perspectives i l’ambientació detallista), però amb una història d’implicacions molt més polítiques i de caire gairebé dramàtic.

La senyora Marlowe, una gata vídua que viu, a ulls de tothom, sola a casa seva, ho fa en realitat, i transgredint la llei, rodejada de ratolins, cuidant-los a ells i deixant-se cuidar al mateix temps. Els ratolins, però, han de viure amagats pel perill que suposa per la senyora Marlowe el tenir-los allotjats a casa seva sense intenció de menjar-se’ls. La delació d’un dels veïns farà que un dia arribin per una inspecció a casa seva una parella de policies, i posarà a prova la confiança que els ratolins tenen en la seva protectora.

Una història que ressona a l’extermini dels nazis (potser per influència de Maus, on també gats i ratolins representaven nazis i jueus) i que utilitza l’anècdota per parlar-nos de temes universals com la confiança i la traició. Uns personatges, tot i que estereotipats (només cal veure la parella de policies) molt ben caracteritzats, una història molt ben estructurada i amb cos gairebé de novel·la, i una ambientació acurada i detallista fan d’aquest àlbum una autèntica delícia.

Los pájaros aprenden idiomas

FITXA
=====
Títol: Los pájaros aprenden idiomas
Autor: IMAPLA
Il·lustrador: IMAPLA
Edició: Boadilla del Monte (Madrid): SM, 2007
Edat: de 0 a 6
Temàtica:
Puntuació: 3 de 4
Premio Internacional de Ilustración de la Fundación SM, 2007.

RESSENYA
========
Imapla se divierte en este álbum de historia y texto mínimo en el que juega con las formas, los colores, y la secuencia de las ilustraciones, dejando que sea el lector el que forme el hilo coherente de la historia.

Tres colores (rojo, verde y azul), líneas negras y algún toque de amarillo es todo lo que necesita para mostrarnos, con trazos gruesos y las líneas imprescindibles para transmitir su mensaje, a los pájaros del título aprendiendo a reproducir los ruidos de su entorno: empezando por la sierra que corta los árboles donde viven y acabando por todos los ruidos de la ciudad.

Aunque parezca, a simple vista, que no hay gran cosa que mirar (en las ilustraciones) ni leer (en el texto), es un libro que puede dar mucho juego en familia, aunque siendo una propuesta diferente y atrevida no todos la entenderán.

Los tres lobitos y el cerdo

FITXA
=====
Títol: Los tres lobitos y el cerdo
Autor: Carles Cano
Il·lustrador: Oliveiro Dumas
Edició: Vigo: Faktoría K de libros, 2007
Edat: de 8 a 10 anys
Temàtica:
Puntuació: 2 de 4

RESSENYA
=========
Probablemente, la historia de los tres cerditos sea una de las más versionadas de la historia de la literatura infantil. Desde el experimento de David Wiesner hasta el recientemente reseñado “L’autèntica història dels tres porquets” de Scieszka. Hoy traemos una versión que, como dice el autor en la dedicatoria, es decididamente gamberra y políticamente incorrecta.

“Había una vez tres lobitos listos, educados, atentos, astutos y asquerosamente relamidos. Trabajaban como directivos en una empresa multinacional, ya que su espíritu voraz se avenía muy bien con los objetivos de esta. Se habían hecho construir tres mansiones en lo alto de tres colinas; las mansiones eran todas iguales y habían sido diseñadas por el mismo arquitecto de renombre internacional, para no suscitar envidia alguna entre ellos.”

Los autores le dan la vuelta a todo. No solo aquí tenemos a tres lobitos y a un cerdo en vez de a tres cerditos y a un lobo, sino que no hay personaje que despierte simpatía (si los lobos son estúpidos, estirados y además unos abusones – no hacen más que hacerle la vida imposible al cerdo – el cerdo es lo que su propio nombre indica: un “enorme, gordo y asqueroso” cerdo), ni por lo tanto final satisfactorio: da igual quien gane, porque todos los protagonistas son igual de antipáticos!

“Y así acaba esta historia de tres lobitos, que se creían muy listos, y de un cerdo grasiento, vengativo y asqueroso. Sí, ya sé que no es una historia muy edificante, pero yo soy un escritor, no una empresa constructora, ¿no?”