Zona Zombi 9: Missió a Nova York

FITXA
=====
Títol:
Zona Zombi 9: Missió a Nova York
Autor: Peter Walker
Il·lustrador: Bié
Edició: Baula, 2014
Edat: a partir de 10 anys
Temàtica: aventures esbojarrades, zombis, espies, humor


RESSENYA
=========
Éssers mutants, agents secrets, zombis, científics, traficants, criatures infernals, depredadors, mutants. I entremig de tant monstre i tanta fauna extravagant, un grup d’adolescents, la Colla AZ, nois i noies aparentment normals, que tenen habilitats extraordinàries. Són experts en el combat per a l’aniquilació d’aquests éssers monstruosos, amb l’objectiu de salvar la humanitat de l’extinció.

Divertida, vibrant, de lectura ràpida, plena de situacions delirants i amb uns diàlegs irònics i enginyosos. El capítol número 9 de les aventures de la Zona Zombi succeeix a la ciutat de Nova York. La narració arrenca amb to i acció cinematogràfics, i la trama enrevessada es desplega divertida a cop d’acudit i d’aparicions estel•lars de personatges absurds i estrafolaris.

Destaca a nivell estètic el joc de canvi de tipografies. És present al llarg de tota la novel•la. Estratègia de l’impacte visual, intermitent i constant, per captar l’atenció dels lectors, nens i nenes ‘zapping’, que tenen una mirada molt ràpida, però poc profunda i de poc anàlisi.

En aquest cas, una estratègia coherent amb una història que es construeix a l’estil de la sèrie d’animació L’inspector Gadget: sorpreses il•limitades; personatges surrealistes; i un ritme narratiu vertiginós. Pur entreteniment, efectiu pel foment de la lectura, sense cap pretensió educativa ni per a la reflexió.

El nen perfecte

FITXA
=====
Títol: El nen perfecte
Autors: Àlex González i Bernat Cormand
Il·lustrador: Bernat Cormand
Edició: SD edicions
Edat:
Temàtica:


RESSENYA
=========
Pocs llibres et deixen una empremta que hi segueixes pensant dies i dies i que fins i tot tens ganes d'ensenyar-los als amics. Per mi un llibre m'ha de produir alguna emoció i aquest és el cas del que tenim entre mans.

És una història que desprèn delicadesa per totes bandes, per l'argument i la manera de presentar-lo, per la subtilesa gràfica de les expressions del protagonista, la manera de moure's dins les planes del llibre...

En aquest àlbum tot està endreçat per reforçar la idea del nen perfecte: la plana de la dreta presenta la història i a l'esquerra hi trobem el text amb un rellotge. Aquest nen es mou dins d'una decoració molt clàssica de paper estampat, pianos, vaixella clàssica, gerros de porcellana i ell mateix també va ben pentinat i planxat, fins i tot porta corbata. La imatge del nen perfecte que fa tot el que voldria qualsevol pare: passejar el gos, fer els deures, parar la taula, tocar el piano, llegir...

Tot molt endreçat per contrastar amb el cop d'efecte final, un secret que amaga. És un fet que sorprèn que et fa qüestionar la teva posició davant d'un tema encara lluny de ser acceptat per la societat. Interessant el que està plantejant l'autor, et posa en l'interrogant de pensar quina relació té aquest fet amb la perfecció que t'ha presentat. Sembla que et qüestioni, segueix sent perfecte?

I tot això condensat en tres minuts de lectura de text i imatge, felicitats als autors per aquesta meravella que estaríem hores analitzant.

Subasta extraordinaria en el museo de todo lo perdido

FITXA
=====
Títol: Subasta extraordinaria en el museo de todo lo perdido
Autor: Gracia Iglesias
Il·lustrador: Susana Rosique
Edició: La Guarida, 2014
Edat: a partir de 6 años
Temàtica:


RESSENYA
=========
Historia divertida que utiliza texto lírico para mostrarnos el catálogo de una subasta extraordinaria con todo lo que nos podamos imaginar y hasta lo que no: un cuento a medias, una nube, un domador, un pensamiento, un suspiro y un botón…

Cada lote –con su explicación- tiene su precio de salida y transmite una sensación. Para el lote número 7 “Tiempo para jugar” el precio de salida es “Un reloj parado”. Para el lote número 13 “Una sombra independiente” el precio de salida es “Un buen baño de luz”.

Las ilustraciones acumulan elementos de valor simbólico, los del catálogo y lo que sucede a su alrededor, historias de manos humanas y hasta de algún monstruo.

Cuento delicioso para leer de una vez, y repasar a ratitos imaginando nuevos significados.

Tío Budo

FITXA
=====
Títol: Tío Budo
Autor: Víctor Coyote
Il·lustrador: Víctor Coyote
Edició: Logroño: Fulgencio Pimentel, 2014
Edat: a partir de 7 anys
Temàtica: família


RESSENYA
=========
Tío Budo és una obra irreverent i poc classificable, entre la novel•la gràfica i l’àlbum il•lustrat tradicional. Escrita i il•lustrada per Víctor Coyote (1958), pseudònim de Víctor Aparicio, prolífic músic i artista multidisciplinar que va iniciar la seva carrera com a component del grup “Los Coyotes” a la movida madrilenya dels anys vuitanta, i que també ha conreat disciplines artístiques tan variades com la pintura mural, el còmic i, darrerament, l’àlbum il•lustrat.

Ens trobem davant d’un títol pensat també per a adults i més específicament per a tiets solters. Editat per Fulgencio Pimentel, dins la col•lecció Fulgencio Pimentel e hijos, que es defineix a la web com a: ”Libros para leer al chaval sin quedarse dormido antes que él”. I a la contraportada del llibre afegeix: “¿Será possible que estemos frente a la primera saga infantil dirigida exclusivamente a sobrinos de todas las edades?”.

Tío Budo és un divertiment que ens recorda els antics TBO. Una història d’humor àcid, on el tiet solter i barbut, Budo, compra un elefant de peluix per als seus estimats nebots, Toncho i Gatina. La història és complica quan Budo regala l’elefant a dues nenes gitanes i, per substituir-lo, decideix teixir un nou elefant amb la pròpia barba... El llibre es complementa amb el “Manual del perfecto tío”, vinyetes de consells per a tiets moderns, impagables.

Com la resta de les obres de Fulgencio Pimentel, aquest és un àlbum que cuida l’edició en tots els detalls i que ens recorda als àlbums per a infants editats durant les dècades dels 60 i 70, tant pel tipus d’il•lustracions com per la qualitat del paper o el disseny gràfic, sense deixar de ser actual. Divertit i recomanable.

El único e incomparable Iván

FITXA
=====
Títol: El único e incomparable Iván
Autor: Katherine Applegate
Il·lustrador: Patricia Castelao
Edició: Océano Gran Travesía (2013)
Edat: 7 a 99 años
Temàtica: realidad-ficción


RESSENYA
=========
El único e incomparable Iván es un relato contado desde la perspectiva de un goril•la de espalda plateada que fue separado de su família y del lugar donde nació y vivió para ser confinado a vivir en un lugar reducido, durante 27 años, en el Gran Circo a la salida del Centro Comercial.

Iván comparte su estancia en jaulas adyacentes con Stella, una hembra elefante herida, y un perro llamado Bob.

Marck, el dueño del circo, contesta al teléfono indicando la posición del Centro Comercial y el horario de visitas: su interés es únicamente el dinero.

A lo largo del relato, Iván describe sus dominios, el recinto en el que vive, de cristal, cemento y metal oxidado, y desde el que observa a los humanos ir de un sitio a otro. Julia, la hija del hombre que limpia el centro comercial, le proporciona lápices para dibuixar y hojas de papel. Cuando Iván pinta, se olvida de donde está. Sus dibujos se venden bien, y Marck se aprovecha de su talento cuando se da cuenta de que los dibujos de Iván le proporcionan un dinero extra.

Por supuesto, el mayor deseo de Iván es escapar junto con algunos de sus compañeros. Veremos como esta aventura se desarrolla a lo largo del relato.

La autora se ha inspirado en la historia real de un goril•la que vive en el Zoológico de Atlanta, al que fue trasladado junto con otros animales en 1994.

Se trata de una historia con una narrativa sencilla y profunda, con toques de humor, y unos personajes que llegan al corazón. Es un libro para pensar, resaltar y enseñar valores, entre ellos la amistad, la lealtad, y denunciar la crueldad de algunos seres humanos hacia los animales, hecho que deja un sentimiento profundo en el lector.

Una lectura sencilla y hermosa.

Els bons veïns

FITXA
=====
Títol: Els bons veïns
Autor: Yun-Jeong Choi
Il·lustrador: Seok-Wun Choi
Edició: Editorial Joventut, juliol 2014
Edat: a partir de 6 años
Temàtica: introducción a las fracciones, matemàtica, amistad, compartir


RESSENYA
=========
El hilo conductor de esta historia de Yun-Jeong Choi es un mono, un oso, su amistad… y los números. Mono y Oso viven cerca y se reparten el trabajo en el huerto. El invierno está por empezar y los dos amigos comparten la misma preocupación ¿tendremos suficiente comida para nuestras familias para pasar el invierno?

Como dos buenos amigos Mono y Oso dividen el huerto entre los dos. Oso termina primero de sembrar su parte y divide la mitad de Mono otra vez en dos para ayudarlo con la suya. Y así Mono y Oso comparten y dividen el pan, el maíz … y los sacos de ese fruto extraño que no conocían pero –como dice Oso- asados están buenísimos.

Las ilustraciones de Seok-Wun Choi muestran cómo Oso y Mono lo comparten todo. El libro incluye una nota con ejemplos de cómo dividir las cosas en partes iguales, ya sea un pan, una tarta o un rollo de arroz; no importa que haya que dividirlo entre dos o entre tres.

Dos familias amigas y la cosecha de unos frutos extraños: un sencillo punto de partida para explorar la amistad y un poco de mates.

Un libro donde dividir, por una vez, nos hará mejores…¡y nos dará ganas de comer!

Kalimán en Jericó

FITXA
=====
Títol: Kalimán en Jericó
Autor: Àngel Burgas
Il·lustrador: -
Edició: Bambú, 2014
Edat: a partir de 14 anys
Temàtica:


RESSENYA
=========
Us recomano una proposta per joves i grans, la història d’un grup de nens i joves als quals la vida els ho ha posat molt difícil, un relat sobre la superació i la capacitat dels humans de reinventar-se.

Vaig arribar a Medellín buscant l’Adrián i vaig conèixer en Nahum, l’Hernán Darío, en Jonathan, en Víctor Manuel, en Fernando, en Juan Esteban, en Rubén Darío, en Wilinton, en Douglas, en José Daniel, l’Ángel Antonio, en Julio i en Fabio. A Barcelona jo sóc en Santiago, però aquí, a la Fundación Faro de Jericó, sóc Kalimán, l’heroi que escolta les històries reals d’uns nois ferits, maltractats, desterrats de la bona vida. No es pot esborrar allò viscut, i aprendre a caminar de nou no és tasca senzilla. Però els pelaos de Faro també són Kalimanes, han abandonat el carrer, les drogues i el malviure per a començar a mirar cap al futur amb esperança.

El 2011 l’Àngel va viatjar a Medellín gràcies a la Fundación Taller de Letras de Jordi Sierra i Fabra, allà va conèixer els responsables de Faro Jericó, un centre de reinserció per a pelaos, nens i joves menors d’edat que malviuen al carrer, en un món fosc de delinqüència, drogues, violència i addiccions, en una realitat corprenedora. L’experiència viscuda allà va ser inoblidable, bonica i alhora trista, l’Àngel ens la desgrana amb tendresa en aquestes pàgines que esdevenen una lectura agredolça i necessària.

«Aquel grupo de niños y jóvenes representaban la victoria de la luz sobre la oscuridad, la esperanza del futuro tres un pasado de dolor y miseria. Faro era el limbo de los niños.»

L’autor dóna veu a un grup de nens i nois que relaten les seves vivències personals amb punyent sinceritat, obrint-nos els ulls a una realitat cruel, i és que en Santiago arriba a Faro buscant l’Adrián, un nen castigat injustament per la vida, però allà s’adona, que el noi és només un de tants, a Faro les històries com la seva són la trista quotidianitat. Les experiències narrades en primera persona impacten al lector que topa amb una realitat difícil d’entendre per un jove d’aquí.

«La Fundación no era una escuela o sí, recapacitó Fabio, pero no una escuela de libretas, pizarras y lecciones, sino una escuela de la vida.»

L’Àngel Burgas escriu des de fa anys, té en el seu haver una extensa bibliografia, amb una bona colla de títols recomanables, d’entre els que m’agradaria destacar Noel et busca (La Galera, 2012). Tot i que ha treballat amb diferents registres, el gènere juvenil és on més ha treballat. Sap com escriure per arribar a aquest públic, però alhora també a l’adult, aquest títol encaixaria dins el que ara es coneix com a novel•la crossover, és a dir, títols aptes tant per públic juvenil com adult.

A Kalimán en Jericó trobem moments divertits i entranyables com ara quan el Santiago narra històries catalanes de por als nois, o com els residents de Faro riuen amb ganes escoltant la sonoritat de les paraules pronunciades en diverses llengües. De fet crec que aquest llibre és una proposta que els professors de secundària haurien de tenir molt en compte, ja que partint de la narració d’una magnífica història, poden treballar-se eixos diversos com la llengua, la drogodependència, la desigualtat, la solidaritat, etc.

Una petita menció a la il•lustració de la coberta que s’estén fins la contra, obra de David de las Heras, és una bella imatge molt poètica que s’addiu a la perfecció amb la novel•la. L’Àngel assegura que entre moltes altres coses, li agrada la gent solidària i altruista, la gent autèntica, honesta i conseqüent, després de llegir aquest llibre penso que descriuria l’autor amb aquestes mateixes paraules i no em sorprèn que algun dels pelaos el veiés amb capa i turbant com un autèntic Kalimán.

Ana y Froga vol. 2: ¿Qué hacemos ahora?

FITXA
=====
Títol: Ana y Froga vol. 2: ¿Qué hacemos ahora?
Autor: Anouk Ricard
Il·lustrador: -
Edició: Barcelona: Blackie Books, 2014
Edat:
Temàtica: còmic, amistat, humor


RESSENYA
=========
Aquesta tardor estem d’enhorabona!! L’editorial Blackie Books ens porta el segon volum de les divertides aventures d’Ana i Froga. Després de ¿Quieres un chicle?, que el gener de 2013 inaugurava la col•lecció infantil Blackie Little Books, ara ens arriba ¿Què hacemos ahora?

Anouk Ricard ha creat un univers particular i original en el qual l’Ana i els seus amics es mouen amb total llibertat. Una proposta perfecta per introduir als més petits en el món del còmic de la mà de: Froga, la granota bromista; Quique, el gat entremaliat i sarcàstic; Bubú, el gos saberut; i Cristóbal, el cuc rosa.

Aquest volum està format per una col•lecció de set històries curtes: El concurso, Tenis, El muñeco de nieve, La foto, El primo, La película i El lago. En elles, descobrirem les habilitats de l’Ana com a intrèpida fotògrafa; coneixerem al Jonathan, el cosí insolent del Quique; riurem amb les habilitats ballarines de la Froga i el Cristóbal; i ens divertirem amb la passió del Bubú pel tenis d’alt nivell. Petites aventures quotidianes que faran les delícies de nens i grans.
Amb només quatre pàgines per historieta, Anouk Ricard és capaç d’articular unes trames divertides, entranyables i gamberres. Cada historieta compta amb un colofó a doble pàgina que complementa, matisa o amplia l’argument amb una il•lustració lliure, prescindint de les vinyetes. Amb un to innocent i un humor intel•ligent, l’autora ens parla de l’amistat incondicional tenyida també, com és natural, de malentesos, pulles i retrets.

A nivell plàstic, Ricard es caracteritza per un dibuix fresc de línia fina. Fa ús de colors bàsics, saturats i intensos, que són emfatitzats pel blanc del paper, el qual té un paper actiu dins la il•lustració. El dibuix i el color estan acompanyats per una tipografia clara i infantil que és ideal per a primers lectors.

La sèrie d’Ana i Froga va començar a publicar-se a França l’any 2004, primer com a tira còmica en la revista Capsule Cosmique i després en format llibre. La bona acollida per part del públic i la crítica es tradueixen en tres nominacions al Festival d’Angoulême. Actualment, la col•lecció compta amb cinc volums publicats, per tant, tenim Ana i Froga per estona!

El oso en el parque de juegos

FITXA
=====
Títol: El oso en el parque de juegos
Autor: Dolf Verroen
Il·lustrador: Wolf Erlbruch
Edició: Lóguez, 2014

Edat: de 6 en endavant
Temàtica: convivència


RESSENYA
=========
Imagineu-vos un ós gran i corpulent. I ara imagineu-vos que tot el que té de gran i corpulent també ho té de ximple i egoista. Ja us ho heu imaginat? Doncs aleshores ja teniu part de l’argument d’aquest conte de Dolf Verroen.
Tot comença quan aquest ós passa per davant d’un parc infantil. Allà veu als nens i nenes jugant-hi, i pensa: “Jo també vull!”, i sense rumiar-s’ho gaire (...que és el que sols passar quan la mida del cervellet és inversament proporcional a la mida de la musculatura) i fent ús de la força bruta, l’ós entra al parc i es gronxa, es tira pel tobogan, es llença a la font... passant per damunt de tothom.
Això sí, quan l’ós arriba al balancí, se n’adona que necessita algú a l’altra banda que li faci de contrapès. Els infants l’ajuden pujant-hi però, tot d’una, baixen de cop i tots alhora. I l’ós cau al terra donant-se una gran patacada. Després venen els retrets i les explicacions “Que si culpa teva! Que si meva!...” i al final resulta que l’ós només volia jugar amb els nens, però que no sabia relacionar-se amb ells d’una altra manera que no fos “a lo bruto”. Aleshores li expliquen que hi ha altres maneres de fer amics... i aconsegueixen llimar les seves diferències.
Però el conte no s’acaba aquí, perquè aleshores apareixen els pares, mares, avis i àvies dels menuts que venen a recollir-los, i tots aquests adults s’esgarrifen en veure els seus petitons jugant amb aquella bèstia salvatge. Per sort, abans que un avi –que, segons conta, va ser soldat i tenia un fusell a casa seva reservat per a ocasions com aquesta...- en faci alguna de grossa, els nens els hi expliquen que ara l’ós és amic seu, que ja ha aprés a no fer servir la força per aconseguir el que vol i que poden jugar tots plegats per passar-ho bé.
Bé, fins aquí el resum de l’argument d’aquest conte.
Ara, però, també voldria comentar la forma. Ja que si bé l’argument i la temàtica és interessant (mai sobren contes que parlin de convivència i tolerància...) a mi no m’ha agradat com està resolt aquest conte.
D’una banda, el final el veig una mica forçat i no em lliga amb el ritme del relat en conjunt.
Penseu que durant NOU planes explica fil per randa tot el que fa l’ós al parc en cadascuna de les atraccions (que si ara puja al gronxador, ara a la font, ara a les barres...) i després, en DUES úniques planes, explica d’una tacada “el perquè de tot plegat”: perquè l’ós fa el que fa, com és que finalment es perdonen, com es fan amics, a què juguen després tots junts, que és el que passa quan venen els adults, com s’esgarrifen, com tenen idees peregrines com anar a buscar un fusell i acabar amb l’animal...
Mare meva! Quin estrès en el dos últims fulls!!!...
A mi, el ritme inicial del conte em feia preveure una altra tempo de resolució.
Per això, tot i que sempre està bé poder comptar amb contes que tenen bones intencions -com és el cas d’aquest- no li puc posar més de dues estrelles per com el finalitza.

La peculiar història de l’Ava Lavender

FITXA
=====
Títol:
La peculiar història de l’Ava Lavender
Autor: Leslye Walton
Il·lustrador: -
Edició: Barcelona: Cruïlla, 2014
Edat: A partir de 14 anys
Temàtica: romàntica, realisme màgic


RESSENYA
=========
Per més que l’Ava Lavender desitgi ser com la resta de noies, no ho és pas. Des del moment del seu naixement, un dia de març del 1944, que ha estat considerada diferent per gairebé tothom. I és que l’Ava va néixer amb ales d’ocell. Aquest fet marcarà la seva existència i la dels que l’envolten. Alguns hi sentiran rebuig; d’altres, arribaran a venerar-la.

Però, si l’Ava Lavender té una història peculiar a explicar-nos en aquesta novel•la, no és precisament la seva. O no només la seva. Les pàgines d’aquest llibre li permeten aprofundir en els records familiars i rememorar la vida de la seva àvia, l’Emilienne, i de la seva mare, la Viviane; dues dones singulars també a la seva manera.

En la seva primera novel•la, l’autora Leslye Walton barreja fets històrics i realisme màgic per presentar-nos tres generacions de dones marcades per l’amor. Cadascuna d’elles s’hi entrega, el pateix i se’n protegeix com millor sap fer-ho; les seves decisions tindran repercussions no només en les seves vides, sinó també en les de la resta de la família.

Walton inicia la seva història a començaments del segle XX, amb el viatge d’una petita Emilienne des de la seva França natal fins a Nova York i, anys més tard, a Seattle. A través d’aquesta dona emprenedora i de l’evolució de la família, l’autora repassa alguns dels esdeveniments històrics més importants del segle passat tot descrivint la vida quotidiana de cada època. A més d’explicar les vivències d’aquestes tres dones carismàtiques, introdueix pinzellades de la vida dels personatges amb qui es van creuant les protagonistes per demostrar-nos que, en el fons, tothom amaga algun secret que el fa especial.

Cruïlla ha classificat La història de l’Ava Lavender com a crossover, però potser s’apropa més al públic adult que al juvenil. Si en voleu conèixer més detalls, aquí us deixem el booktrailer de la novel•la en anglès o podeu llegir aquesta entrevista a Leslye Walton.

El libro de los colores / Colors

FITXA
=====

Títol: El libro de los colores
Autor: Sophie Benini Pietromarchi
Il•lustrador: Sophie Benini Pietromarchi
Edició: Thule
Edat: de 6 a 8 años
Temàtica: arte, pintura, color, propuestas prácticas.


Títol: Colors
Autor: Hervé Tullet
Il•lustrador: Hervé Tullet
Edició: Cruïlla
Edat: de 0 a 6 anys
Temàtica: arte, pintura, color, propuestas prácticas.


RESSENYA
========
¿Será que no me gustan los libros de colores?
Digo yo. No sé. Es que con ambos tengo problemas… aunque por diferentes motivos que os voy a intentar explicar.

El libro de los colores es un libro contundente (144 p.). Casi una enciclopedia del color. Además de los conceptos básicos (colores primarios, cómo combinarlos, el uso del blanco y el negro, colores fríos vs. cálidos, los complementarios, etc…), el libro incluye apartados con cuentos donde cada uno de los colores son protagonistas, láminas con objetos ordenados por colores, recuerdos despertados por colores determinados… y además, un sinfín de propuestas prácticas para experimentar con el color, que saltan más allá de la caja de pinturas para invadir la realidad que nos rodea: objetos y recuerdos, pero también palabras y fotografías, sabores, maneras de organizar, recopilar y guardar…
Bueno, ahora que lo pienso, igual no está tan mal. Pero sigo teniendo dos problemas:

1) La manera en la que está organizada la información en el libro. Me ha descolocado mucho que la información más básica o técnica sobre el color esté a mitad de libro. No al principio (que creo que sería lo lógico), ni al final (que podría considerarse como que la autora ha decidido centrarse antes en lo sugerente que en lo puramente técnico). No: está ahí en medio.

2) El estilo del texto. Sí… a pesar de ser un libro con un componente muy visual, también pretende ser literario, pero no ha conseguido, para mi gusto, el tono apropiado. A mis oídos suena pretendidamente lírico, sin conseguir ser sincero. Les dejo el inicio del libro para que puedan valorar a qué me refiero:

“¿De qué trata mi libro de los colores? Preferiría responder coloreando plácidamente más que con palabras. He manchado esta gran página en blanco con tinta azul, pero lo ideal hubiera sido no poner una sola palabra. El color habla por sí mismo mejor que las palabras. Puedes sentir los colores, hablan directamente a nuestro corazón.”

Repetir la palabra “palabra” tres veces en un solo párrafo no es, acaso, abusar de las palabras, cuando lo que está defendiendo precisamente es que le gustaría no necesitarlas?

Es por estos dos motivos que creo que el libro puede ser útil en manos de mediadores (maestros, padres, bibliotecarios que quieran llevar a cabo algún taller alrededor del color, monitores de campamentos…), que pueden disfrutarlo junto con los niños, o incluso extraer las ideas que les sean útiles obviando la fuente original (esto no sé si es muy políticamente correcto, pero ahí lo dejo).

Colors podríamos decir que es la “segunda parte” de aquel libro que tanto nos gustó, titulado Un libro.

Y si existe el dicho ese de que segundas partes nunca fueron buenas por algo será, a pesar de las múltiples excepciones que seguro que todos conocemos.

(Será, de nuevo, que estoy demasiado exigente? Ya saben ustedes que esto del arte de la reseña es tirando a peliagudo. Seguro que se fían de mi criterio?)

Tullet recurre al mismo recurso “táctil” y de interacción física con el libro que ya usó en Un libro. De hecho, recurre exactamente a los mismos recursos: agitarlo, frotar manchas de color, etc… Quizás el único que no recuerdo haber visto en Un libro es el de juntar dos páginas, cada una con una mancha de color en ella (porque sí, claro… el libro está ilustrado con manchas de azul, rojo y amarillo que los niños deben combinar para conseguir verdes, lilas, naranjas, etc…) para conseguir el color secundario correspondiente.

Funciona el recurso también en Colors?
Perfectamente.
Pero… la sorpresa que nos provocó a todos Un libro… ha conseguido generarla de nuevo?
Ni por asomo.
La magia se ha evaporado.

No me malinterpreten. Sigue tratándose de una manera original, lúdica, divertida (y que no mancha!!) de acercar el conocimiento más básico sobre los colores a los más pequeños (así como Un libro podía llegar a arrancar sonrisas a adolescentes e incluso adultos – juguetones – este no creo que esté recomendado para mayores de seis años). Pero está visto que el efecto sorpresa que provoca esta interacción con el libro que nos propone Tullet no dura más de un libro, y si tengo que escoger uno de los dos, sin duda me quedo con Un libro.

Porque libros sobre los colores hay muchos, pero libros que sean puro juego y diversión, sin más agenda ni voluntad educativa detrás, de esos no hay tantos… y tenemos que cuidarlos.