Oh! Què bonic és Panamà!

FITXA
=====
Títol: Oh! Què bonic és Panamà!
Autor: Janosch
Il·lustrador: Janosch
Edició: Barcelona: Hipòtesi, 2010
Edat: de 6 a 8 anys
Temàtica: humor, aventures, amistat


RESSENYA
=========
Llibre ideal per a lectors que ja llegeixen amb lletra d’impremta, l’argument és perfecte per el grup d’edat que va del 6 als 8 anys. És força original i divertit, fácil d’entendre, ben estructurat.

Petit Tigre i petit Ós viuen en un llogarret tranquil on tenen tot el que necessiten són molt feliços. Però un bon dia tenen la necessitat i la curiositat d’anar a Panamà, tot degut a la troballa d’una caixa que posava escrit Panamà i feia olor de Bananes. La història continua amb les aventures del petit tigre i ós buscant el camí cap a Panamà. Mentre caminen fan amics com el ratolí, la guineu, la vaca, la llebre , l’eriçó i el corb. Finalment aconsegueixen arribar a la terra del seus somnis, allà troben la felicitat absoluta però el que ells no saben es que l’indret s’assembla molt al que ells havien deixat….

La història és divertida, es llegeix molt bé, i és entrenyable perquè surten animals que intenten ajudar als protagonistes. Durant la història ja es va veient com pot acabar, fins i tot sembla mentida que els protagonistas no s’adonin que tornen al mateix lloc on havien viscut, però això és graciós i imaginatiu. És molt original una veu que intenta parlar amb en petit ós i petit tigre i que amb humor, se’n riu dels mateixos peronatges.

Les il•lustracions són boniques, de colors càlids i l’edició del conte està bé, sobretot la portada que ja deixa entreveure una història d’aventures i amistat.

Caja de cartón

FITXA
=====
Títol: Caja de cartón
Autor: Txabi Arnal
Il·lustrador: Hassan Amekan
Edició: Pontevedra: OQO, 2010
Edat: a partir de 6 anys
Temàtica: contes amb valors, la immigració, la pobresa, l'adopció


RESSENYA
=========
Història molt bonica, però a la vegada dura i realista. Recomenat per a nens i nenes a partir de 6 anys, ja que cal entendre la temática, a vegades difícil d’explicar i comprendre. És un llibre molt recomenable per a joves i també per al públic adult, ja que la història és un reflex de problemàtiques de immigració actuals. Un llibre que transemt valors i ens mostra la realitat plasmada magníficament.

Ens parla d’una nena que va néxier en un tros de terra envoltada de pobresa. Amb la seva mare van emprendre un viatge per a trovar un futur més pròsper. Parteixen com a ilegals, amb condicions pèssimes, hi ha un naufragi i només sobreviun la nena i la seva mare. Van haber-hi moments d’alegria quan es van ajuntar amb d’altres que estaven amb la mateixa situación que elles, es reconfortaven i per moments intentaven oblidar. Però la nena creix i no oblida, acaba en un orfentat i després adoptada, però no oblida.

És molt important les caixes de cartró en aquesta història, en cada momento s’esmenten i surten. Quan la nena es petita i la mare decideix marxar la posa en una caixa de cartró, i després faran servir més caixes per fer-se una casa i així construir un poblat amb altre gen. I la història acaba amb una caixa de cartró on surt la mateixa frase del principi però amb un context diferent: “(…) una caja de cartón, una de esas cajas donde guardan sus zapatos quienes tienen zapatos”.

El text és molt bonic, sembla poesia en alguns moments, les il•lustracions molt logrades, acompanyen en tot momento la trama i els colors són de la terra, marrons, ocres, blau apagats, perfectes per transmetre el què ens vol explicar. Fins i tot ls pàgines i el tacte del llibre sembla cartró, això demostra que és una edició molt acurada i detallista.

Mi amigo Álex

FITXA
=====
Títol: Mi amigo Álex
Autor: Mikel Gurrutxaga
Il·lustrador: Maite Gurrutxaga
Edició: Pontevedra, Factoria K de libros, 2010
Edat: de 0 a 6 anys
Temàtica: contes amb valors, buscar un amic en la solitud


RESSENYA
=========
Mi amigo Álex és un llibre pels més petits, una història per llegir conjuntament amb els pares, ja que, més d’una vegada caldrà l’ajuda de l’adult per entendre la història del conte o el què ens pretén explicar.

Isabel se sent sola, viu a una casa de camp amb els seus pares i sempre juga amb un molt amic seu, Álex. Un amic imaginari que un bon dia va desaparèixer. Isabel va canviar de casa amb els seus pares i de cop Àlex va tornar a aparèixer i a fer-li companyia. Finalment la nena fa amics i Àlex ja no la visita. De cop i volta quan ella menys s’ho espera torna a aparèixer i es despedeixen ja per última vegada.

Argument poc convincent, història més aviat avorrida, sense una trama clara i el final no ajuda a millorar la història sinò el contrari. Les il•lustracions són més aviat tristes, color apagats i les cares dels personatges quasi sempre manifesten tristesa o preocupació. I no ens deixem l’Àlex, un monstre còpia del monstre protagonista del film monstruos S.A, però menys graciós i més babau.