Había una vez... cuentos con pictogramas

FITXA
=====
Títol: Había una vez... cuentos con pictogramas
Autor: Madalena Matoso
Il·lustrador:
Edició: Anaya 2018
Edat: a partir de 4 anys
Temàtica: contes de fades, contes populars, tradició oral


RESSENYA
=========
Quan vaig veure el llibre, així d’entrada tres coses em van cridat l’atenció: la coberta de color verd, la casa de cortines vermelles i el títol Había una vez..., però hi va haver una quarta em que va fer arrufar el nas: el subtítol “cuentos con pictogramas”. El que desconeixia era l’ús sorprenent i estimulant que Madalena Matoso en fa dels pictogrames. Quan l’obres, és meravellós, entres a un món visual, de colors, de personatges coneguts, de creativitat, de tradició oral i de moltes ganes d’explicar històries i de jugar.

Cada conte comença amb una doble pàgina a un sol color i un text en negre, l’inici de la màgica frase Había una vez... Quan gires la plana trobes personatges d’un conte, no en sabem quin, però podem començar a jugar, a intentar esbrinar de quin es tracta, a recrear una història... el narrador en farà la seva pròpia...

Cada full representa un personatge: una nena, un camí, una casa, tres bols... La pàgina és molt acolorida, es reconeix l’art de Madalena Matoso. La tècnica de dibuix és l’ús de colors plans i primaris i les formes minimalistes guanyen protagonisme amb una exquisida simplicitat tècnica i economia en el traç. És
un llenguatge visual que aconsegueix immediatesa. El lector s’endinsa en la proposta sense adonar-se. Al final del conte d’imatges hi ha transcrit el text amb les imatges intercalades, com a “pictogrames”. El llibre conté 8 contes de fades, els seus personatges i fa esment de la versió del compilador: Rínxols d’or, Els tres porquets, El gat amb botes, Hansel i Gretel, La caputxeta vermella, Joan i la fava màgica , Rapunzel i Les fades.

En tancar el llibre un altre fet em fa arrufar de nou el nas. Sembla que no està acabat, que li falta quelcom. I és que al 8è conte, Les fades, el que clou aquesta magnífica obra, li segueix la contraguarda, tal qual! En falta la guarda volant, la que uneix el cos del llibre amb les cobertes i que és la darrera pàgina d’un llibre. No he vist l’edició original publicada per Seuil Jeunesse amb el títol Il était une fois… Mon imagier des contes, però dubto que sigui voluntat de l’autora aquesta omissió. Em pregunto si Anaya ha sacrificat les planes que tancarien aquesta bella obra per estalviar costos?

Linterna mágica

FITXA
=====
Títol: Linterna mágica
Autor: Lizi Boyd
Il·lustrador: Lizi Boyd
Edició: Barcelona: Libros del Zorro Rojo, 2015
Edat: a partir de 3/5 anys
Temàtica: natura, por

RESSENYA
(Natàlia Lara)

=========
Linterna mágica és un àlbum sense mots, poètic i tendre, d’una descoberta i de com afrontar les pors amb valentia. L’autora, na Lizi Boyd, és una artista multidisciplinar que treballa diferents tècniques, materials i textures. Això és nota en aquesta obra, on el dibuix en blanc i negre ens atrapa i l’ús dels grisos li dóna llum i un gran detall.

És negra nit. Un nen al mig del bosc duu una llanterna. El flaix de llum mostrarà què hi ha al bosc. Allò que s’il·lumina amb la llanterna es veu bellament acolorit. Una ensopegada del nen desencadenarà que els habitants del bosc juguin amb ell i alhora alliberin les seves pors, il·luminant-lo i descobrint-lo per parts: ara braços, ara cames..., retrobant el camí de tornada.

Però no tot és fosc... Els ulls s’acostumaran a distingir formes i matisos. Observarem la natura a la nit i ens fixarem quin éssers vius ens trobem, així com que hi ha una altra font lumínica.

És la descoberta de l’entorn que tot infant desitja fer quan arriba a un lloc nou. És l’impuls d’explorar i descobrir nous mons. Tot llegint-lo m’he sentit com si jo mateixa estigues d’acampada a la muntanya i fes un joc de nit. He fet un viatge a la meva infantesa i he recordat com d’intrigant i divertit era explorar i jugar a la natura.

Em fascinen els llibres que a cada nova lectura et sorprenen amb nous detalls. Aquest n’és un.

***

RESSENYA
(Sergi Portela)

=========
Bonic àlbum sense paraules on un nen acampat enmig del bosc decideix calçar-se les botes i sortir a explorar ajudat d’una llanterna. El bosc és fosc però mínimament il·luminat per la lluna veient així el contorn de les coses . Allà on enfoqui la llum de la llanterna anirem descobrint coses amagades i els seus colors.

Un llibre gran en la seva aparent senzillesa que ens demostra justament que en l’observació dels detalls, del silenci i de la natura es troba l’universal. I això són paraules majors.
També, si voleu, podeu trobar més ingredients interessants com ara el de ser valent, els beneficis d’experimentar i de fer coses diferents, perdre algunes pors, etc.

I tot realtitzat a partir de l’elegant i poètica senzillesa de la mà de Lili Boyd pintant, sobre negre, les formes a partir de la línia blanca o grisosa amb un estil força naïf però essent l’adequat a més de molt divertit i tendre.

Mireu aquest vídeo promocional:

Mentiders

FITXA
=====
Títol: Mentiders
Autor: Elisabeth Lockhart
Il·lustrador: -
Edició: Barcelona: Fanbooks, 2015
Edat: a partir de 12 anys
Temàtica:


RESSENYA
=========
La Cady té 18 anys i ens presenta la seva família amb un to marcadament crític. El que comença amb frases tallants i descripcions breus va teixint-se cada cop més fins a entrar en detall, com si féssim un zoom.

Se’ns retrata una família suposadament feliç i ben avinguda i un paratge d’estiueig idíl·lic. Des de l’inici, el relat és intrigant. Les frases breus trenquen l’harmonia que se’ns descriu. Intuïm que hi ha un conflicte més enllà de l’accident que s’anuncia, (ocorregut quan na Cady tenia 15 anys), però tampoc estem del tot segurs. Els salts temporals del present i al passat, molt marcats al començament, creen un clímax d’imprecisió, fins a diluir-se i confondre la realitat.

L’autora introdueix el recurs literari del conte com una segona veu narrativa. És un element que enriqueix l’obra i que té amb una funció alliberadora i de descoberta. Són uns contes escrits per la Cady que beuen de contes populars de tradició oral i dels contes de fades.

En conjunt és una obra que atrapa des de la primera frase. Ben plantejada i estructurada, amb un ús intel·ligent de l’escriptura. Dosifica les pistes de relat intrigant però alhora juga amb el lector.

Un molt bon relat amb dosis d’amor, gelosia, enveja i relacions destructives, on plana l’adjectiu mentiders. Però... qui són els mentiders? I, per què una mentida?

Natàlia Lara

********

RESSENYA
=========
E. Lockhart és el pseudònim de l'escriptora nord-americana Emily Jenkins autora de nombrosos títols de novel·la juvenil i finalista del prestigiós National Book Award for Young People's Literature.

Mentiders, publicada en castellà com Éramos mentirosos, narra la història de la Candance, una jove de 17 anys i membre d'un ric clan familiar que estiueja cada any a l'lla propietat del seu avi, en companyia de la mare, les tietes i els cosins.

La Candance, que dos anys abans va patir un accident a l'illa que la va deixar amnèsica i la va mantenir allunyada de l'illa l'estiu anterior, per fi ha tornat ha tornat a l'illa i s'ho troba tot canviat però no entén perquè. La casa de l'avi es va cremar, i ningú li vol explicar què va passar. Al llarg de la novel·la la Candance va recordant de mica en mica el que va passar, malgrat els esforços de la família per amagar la veritat, fins el sorprenent desenllaç.

Mentiders és una novel·la per a joves molt i molt recomanable, que sap mantenir la tensió durant tota la narració. Com a Diferent, d'Andreas Steinhofel, ens trobem davant d'una obra on, sense recórrer a missatges moralitzants, la protagonista es troba davant del principal repte que implica fer-se gran : l'assumpció de responsabilitat pròpia, pas imprescindible que marca la transició de la infantesa a la vida adulta.

Eva Montiel

On s'ha ficat el pollet de l'Angelina?

FITXA
=====
Títol:
On s'ha ficat el pollet de l'Angelina?
Autor: Pat Hutchins
Il·lustrador: Pat Hutchins
Edició: Pontevedra: Kalandraka, 2015
Edat: a partir de 3 anys
Temàtica: animals, granja, humor


RESSENYA
=========
De la mà de l’autora i il·lustradora Pat Hutchins coneixem un pollet despistat i maldestre que surt a fer el seu primer tomb per la granja. Mentre la seva mare, l’Angelina, el cerca, nosaltres som testimonis de les seves aventures. La ingènua Angelina no és conscient de quins són els perills que viu el seu pollet i això provoca el riure del petit lector. El pollet se’n sortirà del seu primer passeig? Existeix cap risc a la granja?

Un àlbum deliciós, amb un toc d’humor ideal pels més petits i una gamma cromàtica de grocs, vermells i verds que li dóna molta llum i capta l’atenció dels més menuts.

Però, qui és l’Angelina? L’Angelina la vam conèixer a L’Angelina surt a fer un tomb, un clàssic de la LIJ de l’any 1968, que Kalandraka i Hipòtesi van reeditar a l’any 2011. Aquesta va ser la primera obra de Pat Hutchins, que al 1974 va guanyar la medalla Kate Greenaway.