Björn: sis històries d'un os

FITXA
=====
Títol: Björn: sis històries d'un os (també disponible en cast.)
Autora i il·lustradora: Delphine Perret
Traductora: Teresa Duran
Edició: Joventut, 2018
Edat: a partir de 3 anys
Temàtica: la secreta vida cotidiana de los animales del bosque


RESSENYA
=========
Es curioso, pero hay libros que me hacen reaccionar con un “Ogggg… otro libro sobre x?” (donde x suele ser un tema tratado con un alto contenido en pedagogía y un bajo - por no decir nulo - contenido en literatura), mientras que en otros más bien la reacción es de “Bieeeeen!!! Otro libro sobre x!!!”.

Björn es de los segundos, aunque el tema sería un poco difícil de especificar. Podría ser algo así como “la vida cotidiana de un puñado de animales de bosque personificados”, pero creo que queda más claro si digo que se enmarca en la tradición de obras como los clásicos de A. A. Milne y Kenneth Grahame, Janosch y Arnold Lobel, los Mumin de Jansson (aunque tengáis que hacer la vista gorda con lo de “animales de bosque”) o los Melops de Ungerer. Ah, y por supuesto, Pomelo (que no es de bosque, es de huerto, pero concededme el capricho…).

En estas seis historias, ilustradas con pequeñas y sencillas viñetas que Delphine parece haber dibujado simplemente con un pilot negro (¿Recordáis Yo, el lobo y las galletas de chocolate? Su autora también es Delphine Perret) y que utiliza para acompañar e introducir algunas pinceladas de humor (no del de carcajada, sino más bien del de sonrisa cómplice), veremos como Björn recibe un sofá que no ha pedido y que ocupa demasiado espacio en su cueva, organiza una fiesta de disfraces de humanos, quiere enviar por correo un regalo a su amiga Ramona, o simplemente lo acompañamos en una jornada en la que no le pasa nada fuera de lo que es habitual en la vida de un oso (aunque tengamos que aceptar el pacto de que los osos jueguen a cartas o lean).

Nada de grandes aventuras, contratiempos, o emociones. Tampoco de grandes enseñanzas ni moralejas (de hecho, ni grandes ni pequeñas). Un libro sencillo, pero que quizás por eso despierta simpatía y ternura.

Existe un segundo tomo con historias de Björn ya publicado en Francia (se titula Björn et le vaste monde), y esperamos que Joventut se anime a publicarlo también por aquí para que podamos comprarlo, regalarlo, e incorporarlo a nuestras bibliotecas.

Frank. La increïble historia de una dictadura olvidada

FITXA
=====
Títol: Frank. La increïble historia de una dictadura olvidada
Autor: Ximo Abadia
Edició: Dibbuks, 2017
Edat: a partir de 8 anys


RESSENYA
=========
Hi ha llibres que mereixen tot el nostre respecte i admiració. Aquest àlbum n’és un. L’il·lustrador Ximo Abadia (Alacant, 1983) hi aborda la meritòria tasca de descriure amb objectivitat narrativa i creativitat formal la vida i els fets del general Francisco Franco, des de la infantesa fins a la mort. Algú podria considerar que aquest és un tema tabú, del qual millor no parlar-ne. Algú altre podria dir que no calia fer-lo tan assequible i comprensible a una població infantil. I un tercer podria proclamar als quatre vents que tot al contrari: que aquest és un llibre tan necessari com reeixit. No cal ni dir que jo m’afegeixo a l’opinió d’aquest tercer personatge.

Crec que és un esforç notable. I es nota que l’autor hi ha donat voltes i més voltes, fins a trobar solucions formalment simples a conceptes realment complexos. Per exemple: quan es tracta de descriure la llibertat de pensament, Abadia oposa a la regularitat del quadrat (al·legoria del
rígid pensament dictatorial) a les formes del cercle, el triangle i fins i tot el rectangle, obtenint així una imatge propera a l’abstracció geomètrica, però també una metàfora d’una llegibilitat diàfana.

Abadia es manté fidel a si mateix i al seu estil en l’ús i tractament de les figures humanes i dels colors en tintes planes, i, a més, assoleix crear composicions tremendament expressives com la del vaixell que portarà els exiliats a l’altra banda de l’Atlàntic (d’una estètica molt semblant a la del llibre de El Zorro Rojo: Mexique. El nom del vaixell) o aquella en la qual es representa l’escultor que està fent l’estàtua llagotera del dictador, o aquella altra en que la mort se l’emporta. Vull dir que Ximo Abadia sap jugar el contrast entre fons i forma, entre eixos perpendiculars i eixos en diagonal, entre la massa negra i el toc d’atenció del roig. Un mestre gràfic, en una paraula.

Pel que fa al text, l’autor juga amb frases brevíssimes, pràcticament enunciats, que obtenen així un pes i una contundència que es perdrien si s’utilitzaven descripcions prolixes. Segurament perquè com a bon autor de còmic que és, Abadia deixa que la imatge arribi a ser més explícita que el text.

Potser en el vessant de la successivitat de les dobles pàgines és on l’obra corre el major risc. Algunes etapes i conceptes de la biografia del personatge són més explícites i ocupen tempos més llargs i d’altres es limiten a la simple a anècdota puntual. Però això no és cap retret. Un pèl de desequilibri i descompensació ja li va bé a la biografia d’un dictador. El conjunt és prou complet, prou entenedor i prou atractiu com a obra gràfica innovadora com per felicitar al seu autor per la seva iniciativa. De llibres il·lustrats per a lectors infantils n’hi ha molts. De llibres que abordin temes tan espinosos, molt pocs. I si volem que els àlbums puguin presumir de no deixar cap temàtica oblidada o fora de registre comunicatiu, aplaudim, tots plegats, l’aparició d’aquest tal Frank, un nom postís que amb prou feines sap dissimular de quin nom real i històric se’ns parla.

[Fitxa de l'editorial]

Bup mèu piu-piu

FITXA
=====
Títol: Bup mèu piu-piu
Autor: Cécile Boyer
Traducció: María Teresa Rivas
Edició: Tramuntana
Temàtica: álbum... onomatopéyico!


RESSENYA
=========
¿Qué hacen un gato, un perro y un pájaro? ¿Qué les gusta? ¿Dónde viven? ¿Cómo se relacionan? ¿Qué sucede cuándo se encuentran? Este álbum responde a todas estas preguntas con una historia sencilla y divertida.

Un gato camina entre las copas sobre la mesa, un perro ladra desde su casa en el jardín, un pájaro se posa sobre una rama. Pero este álbum tiene un toque especial. ¡Quién diría que las letras podrían ronronear, volar o sentarse!

Una historia sencilla narrada con gran inventiva visual convierte este libro en un álbum ingenioso y divertido.

¿Estáis listos?

El meu pare abans era genial

FITXA
=====
Títol: El meu pare abans era genial!
Autor i il·lustrador: Keith Negley
Edició: Monsa, 2018
Edat: a partir de 5 anys
Temàtica: relació pares-fills,


RESSENYA
=========
Com eren els nostres pares abans de ser això mateix, pares? Pot un pare tatuat, motociclista i rockero plegar roba, passar l’aspiradora o ajudar-me a cordar les bambes? Tot això sembla que ens ho pregunti un nen mentre ens mostra les activitats domèstiques i diàries del seu pare. Aquest és un excel·lent relat que ajuda a trencar estereotips i que segueix la mateixa línia del seu anterior llibre “TIPUS DURS”. L’autor ens torna a presentar a homes forts, grans, musculats i tatuats fent tota mena de tasques associades normalment a les dones. El pare del relat... era “genial” abans, quan era jove i tocava la guitarra? O é
s massa “normal” i seriós ara que posa rentadores i surt al parc infantil a jugar amb el seu fill?. En Keith Negley ens provoca aquesta mena de reflexions amb unes il·lustracions tant fràgils com emocionals.

Marcos Mostaza

FITXA
=====
Títol: Marcos Mostaza
Autor: Daniel Nesquens
Il·lustradora: Claudia Ranucci
Edició: Anaya 2018
Edat: a partir de 10 anys
Temàtica: família, amistat, humor


RESSENYA
=========
Daniel Nesquens fa més de deu anys va escriure una col·lecció de cinc llibres on Marcos Mostaza és el protagonista. Aquest nou llibre es tracta d’un recull de les seves millors històries. No escriu noves aventures sinó que compila el que considera que són les millors anècdotes d’en Marcos Mostaza, tot ajuntant capítols i suprimint paràgrafs, creant una història connectada. Les il·lustracions són a llapis i són les mateixes, de vegades ampliades o més petites. L’únic dibuix nou és el de la portada, a color i molt vistós.

A destacar que, per situar-nos, l’autor fa una introducció on explica com va crear el personatge i el perquè de la nova edició. També ens regala una entrevista entre l’autor i el protagonista del llibre, tota una demostració d’enginy.

Però qui és Marcos Mostaza? Un noi de 10 anys que viu amb els seus pares i germana. Viu situacions quotidianes amb ells i també amb el seu avi, que és expert en posar-se en embolics. Els seus millors amics són en Hanif i la Lorena. Tenen molta imaginació i complicitat, amb Hanif s’inventen moltes històries, fins i tot tenen un codi secret, i Lorena és molt enigmàtica.

El llibre funciona, són capítols curts escrits amb sentit de l’humor i són històries del dia a dia, fresques, divertides, absurdes, curioses, un punt esbojarrades que t’encomanen més d’un somriure.

Aconsello llegir els llibres previs ja que, amb la present edició, és com veure la pel·lícula dels cinc llibres. Es perden situacions entretingudes, no apareixen certs personatges (com l’entremaliat veí o el seu cosí amb qui s’escriu correus electrònics) i les aventures no estan tan
desenvolupades. Una bona oportunitat per remetre a la lectura de tota la col·lecció.