FITXA ===== Títol: La costurera del sonido Autor: Fernando Fuentes Il·lustrador: Jorge del Corral Música: Yolanda Campos Edició: Siete Leguas, 2010 Edat: de 3 a 99 Temàtica: Guanyador del I Premi del Concurs de Cuentos Musicales, Notas y Letras.
RESSENYA ========= Ningú sap amb seguretat com és la Cosidora del So. Aquells que asseguren haver-la vist no encerten a definir-la, però tots coincideixen en que sembla una fada. Heus aquí un d’aquells àlbums que et resisteixes a desar al prestatge i mantens a prop teu, per tornar a gaudir-lo una vegada i una altra. A ‘La costurera del sonido’ hi conflueixen les arts per excel•lència: la literatura, amb un text poètic que ens narra una història on es teixeix la cançó del Món amb tots aquells sons oblidats. Unes lletres que ens conviden a reflexionar sobre la importància de les petites coses, moltes de les quals, sovint, passem per alt.
Afegim-hi a continuació l’art pictòric: la il•lustració. Les pàgines s’omplen de collage creat amb tons càlids i harmoniosos, que complementen ala perfecció el text, apreciarem les puntades fetes entre els diversos materials utilitzats per aquesta cançó que diu que la cosidora recull els somnis amb molta cura dins el seu treball. En aquest punt, afegiria, que les imatges per si soles també conviden a somniar. Per si no fos prou, s’hi suma una altra de les arts més sensibles: la música. La composició musical que acompanya l’àlbum és una obra inspirada en el Divertimento per a cordes de Bela Bartok.
A més, l’obra s’acompanya amb un cd amb la música original i el text narrat en format d’audiollibre, per facilitar l’accés d’aquesta història a qualsevol persona que tingui dificultats de lectura, com veieu, ho té tot: Una bona història, magnífiques il•lustracions i fins i tot banda sonora, a què espereu per fer-vos amb un exemplar?
FITXA ===== Títol: El de-sastre perfecto Autor: Rocío Martínez Il·lustrador: Rocío Martínez Edició: Edelvives, 2010 Edat: de 5 a 8 Temàtica:
RESSENYA ========= El de-sastre perfecto amb text i il•lustracions de Rocío Martínez, va ser l’obra guanyadora del cinquè Concurs Internacional Álbum Ilustrado Biblioteca del Cabildo. El jurat del concurs, va destacar la coherència i la combinació perfecta entre el text i les il•lustracions aconseguides en l’obra guanyadora, així com l’estètica moderna que presenten les seves il•lustracions.
La història ens explica com dos països permanentment en guerra decideixen abandonar les armes i restablir la pau. Per a celebrar-ho, es decideix organitzar una magnífica desfilada. Tres dels generals d’un dels països encarreguen uniformes nous per l’ocasió al sastre més perfeccionista del país. El sastre farà un esforç per mantenir la pau i accepta el treball. Però quan obre els paquets amb les teles que ha encarregat, es troba amb que són estampades i molt acolorides.
No hi ha temps per desfer l’equivocació i confecciona els vestits amb aquestes teles tan extravagants. Tots temen que el país veí s’ho prengui com una falta de respecte. El que no s’esperen és el resultat de l’equivocació: el dia de la desfilada, la presidenta del país veí els felicita per vestir amb els motius típics del seu país.
Un fantàstic text que amb originalitat i sentit de l’humor, relata una situació que podria haver estat entesa com una autèntica provocació i enlloc d’això esdevé una ofrena de bones intencions, i és que la pròpia Rocío Martínez afirma que és important la manera com encarem les coses adaptant-nos a les circumstàncies, tot i el risc a equivocar-nos, de la mateixa manera que les coses no han de ser sempre tan perfectes com creiem. També pretén fer conscients als nens que l’equilibri entre el conflicte i la pau és tan dèbil i subjectiu com poden ser les intencions d’un mateix.
És doncs, una lectura molt recomanada, que es presta a diverses lectures amb els detalls del treball il•lustratiu, a més d’una molt bona opció per explicar.
FITXA ===== Títol: Calma, calma Autor: Neus Moscada Il·lustrador: Chiara Fatti Edició: Barcelona, SD: 2010 (col. El Dodo Bobo) Edat: a partir de 5 anys Temàtica: sentiments, por, calma, superació
RESSENYA ========= Amb tan sols un mes de diferència van ser editats per SD, el passat 2010, dos treballs de la parella creativa formada per la Neus Moscada com a autora dels textos i la Chiara Fatti com a il•lustradora: Ferros i Calma, Calma.
Aquest darrer és un àlbum il•lustrat que ens parla de la por, del dubte, del no saber què fer davant certes situacions en les que ens hi veiem immersos i que ,com diu el seu títol , el primer que ens cal és tenir i mantenir la calma. La calma per poder pensar, per poder distanciar-nos prou del problema, per poder mirar-nos-el des d’un punt de vista diferent i, finalment, per poder decidir com hem d’actuar per vèncer aquesta por que ens paralitza i poder recuperar la confiança en nosaltres mateixos i les nostres capacitats i habilitats.
El text amb un llenguatge poètic i en un exercici de concisió ens narra la història de manera precisa i delicada des del personatge de la nena protagonista. També intervé la lluna, personatge alhora màgic i assenyat que ajuda a la petita a decidir què fer, recomanat- li que respiri a fons per així poder escoltar-se, mentre la nena va repetint-se calma, calma, abans de cada pas a fer, de cada decisió a prendre. La tipografia diferenciada del text ens ajuda a reconèixer les dues veus d’aquests personatges.
Les il•lustracions a llapis negre sobre fons blanc es conjuguen en perfecta simbiosi amb el text i els tocs de color vermell reforcen alguns elements com el vestit de la nena o els llavis de la lluna. Els diferents plànols ja siguin generals o primers plans i el traç clar i definit de les expressions facials de la petita ens mostren els seus diferents sentiments a cada punt de la narració. Aquest traç es torna sinuós i espès per dibuixar l’amenaçador mar de la tempesta que es desferma com a desencadenant de la història.
Un àlbum il•lustrat d’acurada factura, fins i tot en la seva enquadernació, que permet diferents lectures i que de ben segur facilita la identificació dels nens amb l’aparent senzillesa de l’aventura que relata, alhora que els encoratja de manera assertiva a vèncer les seves pors.
FITXA ===== Títol: Batracio Frogger y el misterio de la pirámide Autor: Andrei Il·lustrador: Jorge Liquete Edició: Narval Ed. 2010 Edat: de 9 a 11 anys Temàtica: novel·la negra, detectius
RESSENYA ========= Batracio Frogger és un detectiu privat que viu a Ancas City, una humida ciutat amb els seus baixos fons, i que li encarreguen trobar una petita piràmide que porta sort a qui la té. Aquesta novel•la negra té tots els personatges característics del gènere: una actriu molt atractiva, el seu agent, un policia corrupte i els seus ajudants...
Amb un llenguatge adequat a la seva condició i molt d'humor i misteri, granotes, gripaus, cuques, ratolins ens endinsent dins d'aquest món. Les il•lustracions són molt adients, en blanc i negre i pinzellades de color. Tot plegat molt recomanable per introduïr els infants dins de la novel•la negra i de detectius.
FITXA ===== Títol: Érase una vez una vieja que tragó una mosca gris Autor: Jeremy Holmes Il·lustrador: Jeremy Holmes Edició: Barcelona: Símbol, 2010 Edat: a partir de 4 anys Temàtica:
RESSENYA ========= L’argument d’aquest àlbum és explicat ben aviat: una vella es va tragant diferents objectes i animals que es van encadenant en el text en forma de rima, fins que finalment la dona mor.
Cal destacar el treball en l’edició. Es tracta d’un format allargat amb una funda que representa la bata d’anar per casa per l’anciana. Les pàgines del llibres són la part central del personatge, és a dir, la seva panxa, cada pàgina ens mostra l’animal que ella va menjant. I quan es dona la volta a l’última plana, la vella tanca els ulls.
La il•lustració i tota l'ambientació està molt treballada i ben feta, amb una decadència antiga; ple de tons grisos i marrons que ens transmet un estil buscat que s’adeqüi a l’edat de la senyora.
Es un àlbum molt treballat però que a mi personalment em deixa un xic freda, el text encadenat no em fa gaire gràcia i trobo que hi ha desproporció entre contingut i continent.
FITXA ===== Títol: Johanna en el tren Autor: Kathrin Schärer Il·lustrador: Kathrin Schärer Edició: Barcelona: Océano, 2010 Edat: a partir de 5 anys Temàtica:
RESSENYA ========= Interessant i divertit experiment de Kathrin Schärer on presenciem la creació de l’àlbum, des de l’espai, fins els personatges. La història es centra en Johanna, una porqueta molt espavilada que porta les regnes de la seva creació, interaccionant amb la seva creadora des de l’inici. “Com em dic?”, “com aniré vestida?”, vull que em passin coses interessants!”. Són algunes de les seves demandes.
La presentació de l’àlbum es molt clara: el blanc i negre per tot allò relacionat amb el món real: les mans de la il•lustradora, els seu escriptori, el material de dibuix. I el color pel món imaginari: la Johanna, el tren on viatja, els personatges que coneix...
Trobem planes amb diferents distribucions: algunes on tot és imaginari, d’altres en forma de vinyeta per donar velocitat a l’argument, trobem pàgines partides que ofereixen la possibilitat de jugar amb el llibre, etc... aquest fet agilitza la seva lectura i sorprèn constantment al lector: ja sigui infant o adult.
En resum una bona idea molt ben editada que fa que aquest àlbum sigui divertit per tots i molt recomanable.
FITXA ===== Títol: Diario secreto de Pulgarcito Autor: Philippe Lechermeier Il·lustrador: Rébecca Dautremer Edició: Edelvives, 2010 Edat: de 8 a 10 Temàtica: cuentos clásicos
RESSENYA ========= Cinco años después de que se publicara en nuestro país “Princesas olvidadas o desconocidas”, del mismo tándem autor/ilustradora, los libros de Rébecca Dautremer siguen siendo todo un acontecimiento. No lo es menos este “Diario secreto de Pulgarcito”, que además llama la atención por su volumen (unas 200 páginas) y su tamaño, poco habitual para un álbum.
Como bien indica el título, estamos ante el “diario secreto de Pulgarcito”. Un cuaderno en el que el personaje del cuento anota sus pensamientos, sentimientos, y todo cuanto sucede a su alrededor. Cada apunte está precedido por la fecha y el santo del día que corresponde, y acompañado de ilustraciones, anotaciones al margen, recortes de otros documentos pegados con celo, etc...
La historia ES la del Pulgarcito que todos conocemos: el hermano pequeño pequeñísimo de una familia pobre cuya madrastra decide abandonar a los niños en el bosque, que primero consiguen volver siguiendo un rastro de piedrecitas pero luego se pierden al haber dejado un rastro de migas de pan que han desaparecido, etc, etc. Pero, al mismo tiempo, Lechermeier inventa una gran parte de los acontecimientos que suceden en el libro. Estira del hilo de la trama para imaginar hechos que complementan la historia. Así, aparecen nuevos personajes, como Marimota Matarile, la enamorada de Pulgarcito; Rocamador, el antiguo amante de su madrastra; o el profesor Maxilari, suspendido de sus funciones por intentar comerse a sus alumnos; y también nuevas aventuras, como el tiempo que Pulgarcito y sus hermanos pasan perdidos en el campo, intentando sobrevivir, antes de dar con la posada en la que vive el ogro de las botas de siete leguas; o la multitud de anécdotas del día a día durante la “gran escasez” que asola la región. Para crear todo este universo alrededor del núcleo básico que es la historia de Pulgarcito, Lechermeier recurre a un humor sencillo, nada sofisticado, muy poco políticamente correcto y que recurre frecuentemente lo escatológico (abundan los mocos, los alientos malolientes, las bocas desdentadas, el maltrato infantil – de adultos a niños, pero también entre los propios niños –, los motes despectivos...) y al texto rimado.
Gráficamente, el libro solo se puede describir de una manera: espectacular. Tal y como explica Dautremer en el vídeo que pueden ver al final de esta reseña, “Diario de Pulgarcito” le ha permitido una amplitud y variedad de técnicas que hasta ahora no había podido desarrollar en proyectos más uniformes. Así, tenemos las “típicas” ilustraciones de su estilo, que a estas alturas ya todos conocemos e identificamos (juego con los tamaños y las perspectivas, personajes de aire poético y melancólico, gran preciosismo...), pero también una gran variedad de otro tipo de ilustraciones en las que utiliza los esbozos, el collage, el dibujo a lápiz, la caricatura... siempre dejándose guiar por el texto que debe acompañar. Descubrimos así a una Dautremer mucho más atrevida y variada que en proyectos previos, que parecían haberla “encajonado” en un tipo de historias y álbumes concretos.
Finalmente, en un proyecto como este sería totalmente injusto no destacar el gran trabajo de edición que hay detrás. Se trata de un libro sumamente complejo, en el que no solo hay que traducir el texto, sino multitud de elementos que se encuentran incrustados en las ilustraciones (como letreros o pequeñas anotaciones manuscritas). El retoque que se ha hecho del grafismo está fantásticamente integrado y, como debe ser, pasa totalmente desapercibido: es como si el libro fuera así en su versión original, y pensar que no, que el original es francés, y todos esos elementos estaban en otro idioma y se han extraido y vuelto a incrustar en una lengua diferente... da vértigo pensar el trabajo, casi artesanal aunque seguro que imposible si no fuera por la informática, que hay detrás de cada página. También felicitar la labor de traducción de Elena Gallo: estoy segura de que ha debido ser un verdadero reto trasladar el texto de Lechermeier al castellano, con sus rimas y sus juegos de palabras.
FITXA ===== Títol: Les il·lusions del mag Autor: Ricardo Alcántara Il·lustrador: Gusti Edició: Barcelona: Bambú; 2010. (Enigmes; 10) Edat: 6 anys Temàtica: jocs, enigmes, màgia
RESSENYA ========= En Silvestre és un mag que viatja feliç amb la companyia de la seva maleta. S’instal•la en les places dels pobles i viles on ofereix el seu espectacle a grans i petits amb l’única intenció de fer feliços als demés amb els seus trucs de màgia. Ell és feliç vivint lliure, viatjant per on vol i quan vol.
Un dels reis del voltant demana la seva presència per fer-li resoldre un enigma molt complicat. És tot un repte per en Silvestre però ell, amb la seva traça habitual, el supera sense cap dificultat. El rei quedà molt impressionat de les capacitats del mag i és per això que el convida a viure a palau amb totes les comoditats i avantatges conegudes però... és el que en Silvestre vol? Necessita tot el que li ofereix el rei? Realment és feliç? Vol aquesta vida?
Bambú torna a fer una proposta divertida i original (recordem el gran Contes verticals d’Alegria Julià) fent al lector partícip actiu de la lectura per tal de superar, com si fos el protagonista principal de la història, els enigmes i proves.
Tot i no ser completament original (podríem recordar la mítica col•lecció “Tria la teva aventura”) convertint un text pla en una història dinàmica i activa ja que no és possible continuar la història sense resoldre els enigmes plantejats aconseguint captar l’atenció del lector completament.
La proposta gràfica d’en Gusti trenca per la seva senzillesa. Traços ràpids, simples que denoten un estil infantil i que els lectors poden fer seu per la seva simplicitat, (Veure els esbossos) on destaca el color i la varietat de formes que mantenen un equilibri gairebé perfecte amb el text.
RESSENYA ========= En Barbablava és un pirata fora de sèrie però no pels seus abordatges, la seva caravel•la o els seus tresors. En Barbablava és un pirata molt senzill que no ha abordat mai a ningú, que viatja en una petita barca acompanyat del seu lloro Verdet.
En Barbablava iniciarà una aventura per cercar un tresor on les armes, la força i la bona sort tindran molt poca importància. La seva intel•ligència i enginy seran eines molt més potents que li portaran directament a l’èxit en aquesta aventura.
Una proposta molt interessant amb enigmes que mantenen el lector en tensió i que l’obliguen a fer un petit esforç per esbrinar les pistes que han de portar a en Barbablava a la recerca del tresor. Un lectura que pot ser tan individual com col•lectiva ja que la resolució en gran grup dels misteris pot ser una altra proposta lectora molt vàlida i enriquidora.
Bambú torna a fer una proposta divertida i original (recordem el gran Contes verticals d’Alegria Julià) fent al lector partícip actiu de la lectura per tal de superar, com si fos el protagonista principal de la història, els enigmes i proves.
Tot i no ser completament original (podríem recordar la mítica col•lecció “Tria la teva aventura”) convertint un text pla en una història dinàmica i activa ja que no és possible continuar la història sense resoldre els enigmes plantejats aconseguint captar l’atenció del lector completament.
Les il•lustracions de Mariona Cabassa fa que el seu to amable, càlid i acollidor facin de la història un relat senzill, tranquil i fantàstic que realment transporta a aquest món fantàstic de pirates i tresors.
FITXA ===== Títol: Bailar en las nubes Autor: Vanina Starkoff Il·lustrador: Vanina Starkoff Edició: Pontevedra: Kalandraka, 2010 (Libros para soñar) Edat: 5 anys Temàtica: núvols; somnis Finalista III Premi Internacional Compostela para álbumes lustrados.
RESSENYA ========= Moltes vegades els somnis són difícils d’aconseguir. Quin pot ser-ho més que ballar als núvols? La protagonista d’aquesta història viu amb els seus pares en un petit poblat tranquil i senzill on tot anirà canviant i aquest entorn rural s’anirà transformant paulatinament. El poble anirà creixent i rebrà cada vegada més i més habitants que aniran construint els seus habitatges, fabriques, botigues… en definitiva una ciutat. Una ciutat d’acollida on hi arriba gent de tot el món i hi viuen en harmonia.
Aquest canvi en la seva vida serà molt positiu i li facilitarà aconseguir el seu somni però és el que ella realment vol? Serà feliç?
Una història colorista que emana optimisme i recrea entorns únics que fan difícils de situar en un entorn concret.
Les il•lustracions de l’argentina Vanina Starkoff prenen el protagonisme complet de la història i permet una varietat il•limitada de lectures i enriqueixen molt l’imaginari del lector evocant entorns rics en colors i formes.
FITXA ===== Títol: L'àvia necessita petonets Autor: Anna Bergua Il·lustrador: Carme Sala Edició: Proteus, 2010 Edat: de 4 a 8 Temàtica:
RESSENYA ========= Seguint la seva línia d’editar llibres en els quals l’ètica és l’eix vertebrador, la jove editorial Proteus, ha publicat dins la col•lecció ‘Helena’, una sèrie d’àlbums il•lustrats magnífics, concebuts per ser compartits entre pares i fills. La darrera joia publicada per aquesta editorial és ‘L’àvia necessita petonets’, un petit tresor que planteja de forma molt clara i entenedora el que succeeix a una persona que pateix Alzheimer. Anna Bergua teixeix una dolça història narrada a través dels ulls d’una nena, on les emocions i sensacions de la petita protagonista ajuden a entendre per què l’àvia necessita que la cuidin, dóna trucs per evitar oblits i revela quin és el millor remei per aquest (i gairebé tots) els mals, els petonets!! Tot plegat converteix aquest text en una fantàstica eina a l’hora de plantejar aquesta malaltia a un infant.
El text, ja ho hem dit, està molt ben trobat, amb una estructura neta i vocabulari entenedor, però a més a més, cal afegir-hi les fantàstiques il•lustracions amb les que Carme Sala ha posat cara a aquesta tendra àvia. Amb línies suaus i arrodonides, i un genial toc de vermell com a únic color a les imatges, és un plaer més que s’afegeix a la lectura. Recomano perdre’s una estona al blog d’aquesta il•lustradora.
Un conte ple de sensibilitat sobre el valor de l’amor i la tendresa, que incideix en l’especial relació que s’estableix sovint entre néts i avis, davant la vellesa i les malalties degeneratives. El llibre pretén fomentar el respecte envers les persones grans i ajudar els més petits a veure l’envelliment i els processos de deteriorament mental associats com una cosa natural i, sovint, inevitable. A més d’exposar algunes accions recomanades per estimular la memòria, les autores proposen un remei infalible per tal d’apaivagar els processos degeneratius: amor, tendresa i molts petonets.
És doncs, un llibre dolç, entretingut i útil, un títol més a la meva biblioteca d’imprescindibles.
FITXA ===== Títol: Cuando me alcances Autor: Rebecca Stead Il•lustrador: - Edició: Barcelona: RBA Libros, 2010 Edat: a partir de 12 anys Temàtica: Puntuació: 4 de 4 Novela ganadora del Newbery Medal, premio otorgado por la American Library Association. En català l’ha publicat La Magrana amb el títol “Quan m’atrapis”.
RESSENYA ======== Llevo días dándole vueltas a cómo reseñar esta novela sin desvelar demasiado sobre su contenido. Es uno de esos libros a los que uno agradece acercarse sin haber leído nada (o casi nada) sobre su contenido: cualquier pista, por pequeña que sea, puede llevaros a concluir “ah... un libro sobre X” y probablemente acertaríais y parte de la gracia de la novela (descubrir que efectivamente es un libro sobre X aunque no lo parezca) se habría esfumado.
¿Qué os puedo entonces contar sobre “Cuando me alcances”? Bien, puedo deciros que es una novela ambientada en el Nueva York de finales de los años 70, que los protagonistas son un grupo de chicos y chicas de unos doce años y algunos de los adultos que los rodean: los padres, los propietarios de algunos de los comercios del barrio, el sin techo que “vive” en la esquina... El libro gira alrededor de los acontecimientos que les suceden, contados desde la perspectiva de Miranda, la protagonista. A simple vista, una novela realista... pero solo a simple vista. Y hasta aquí puedo leer.
Un libro muy MUY recomendable para todas las edades. Quizá los adultos, más familiarizados con el tema de la novela, lo encuentren poco original (es un tema que ya se ha tratado muchas veces antes), pero la manera de abordarlo y de dosificar la intriga está muy bien llevada. Por supuesto, habrá quien descubra el final antes de tiempo (no ha sido mi caso: siempre soy de las últimas en enterarme de qué está pasando en los libros... ¿debería preocuparme?) y piense que todo era demasiado previsible, pero hay que pensar en los jóvenes lectores, y este libro es una excelente manera de introducirse en el género de una manera... diferente.
FITXA ===== Títol: Poka & Mina. En el cine / Poka & Mina. El despertar Autor: Kitty Crowther Il·lustrador: Kitty Crowther Edició: Los Cuatro Azules, 2010 Edat: a partir de 3 anys Temàtica:
RESSENYA ========= Poka & Mina és una sèrie d’històries de dos animals entranyables, difícils de definir físicament, són una espècie d’insectes que tenen uns ulls grans i expressius. Ells dos protagonitzen històries senzilles plenes de tendresa i que transmeten l’amor per les petites coses. Tot això flueix a partir de les il•lustracions plenes de detalls fetes amb llapis de colors i aquarel•les. Moltes vegades l’autora no omple tota la plana amb el dibuix, és a dir, deixa el voltant amb el fons blanc, aquest fet fa que centri molt més l’acció d’allò que explica.
Els personatges aconsegueixen expressar emocions només amb els ulls, ja que no tenen boca i ja a la primera plana provoquen que te’ls miris amb un somriure. Són aquells personatges que de petit t’hagués agradat endur-te a la butxaca.
El format dels llibres també és molt portable, un format petit i econòmic amb tapa tova però molt ben editat, amb paper gruixut mat com si fos una làmina de dibuix.
Les històries que viuen Poka & Mina (de moment només s’han traduït dos llibres a casa nostra) parlen de fets quotidians, on l’amistat entre ells dos sempre hi és present. Donat que expliquen situacions del dia a dia d’una forma lineal i amb molt de detall de ben segur que agradarà als més petits que tindran un munt de detalls per fixar-se però també enamorarà als qui els expliqueu. Com diu a la solapa, aquests llibres t’encomanen l’alegria de viure.
La seva autora, Kitty Crowther, ha rebut el premi Astrid Lindgren 2010. Té publicats una trentena de libres il•lustrats, però editats la majoria fora d’Espanya. L’any 2009 va obtenir el premi de LIJ més prestigiós de França, Premi Baobab d’Àlbum Il•lustrat 2009.
FITXA ===== Títol: Limoncito. Un cuento de Navidad. Autor: Javier Sáez Castán Il·lustrador: Javier Sáez Castán Edició: Océano Travesía, 2010 Edat: de 6 a 10 Temàtica:
RESSENYA ========= Que Javier Sáez Castán és un crack creant àlbums il•lustrats no és cap novetat, l’estil d’aquest autor-il•lustrador, com ell mateix assegura, no segueix un patró, en cada obra empra estils i tècniques diferents, però si una cosa tenen en comú tots els seus títols és la genialitat amb la que estan concebuts, uns tocs d’humor i fines pinzellades d’ironia no acostumen a faltar, en obres que sovint són fruit dels somnis, i que estan concebudes com un tot, ell no separa text d’imatge, treballa amb el conjunt, res no es deixa a l’atzar, cada línia del dibuix i cada lletra del text té un sentit, darrera el sentit literal.
Després d’haver gaudit escoltant l’autor parlar de ‘La merienda del señor verde’, em vaig plantejar remirar i rellegir els seus àlbums buscant matisos que no hagués sabut captar abans, i així va ser. En segones i posteriors llegides et sorprens copsant nous detalls en les seves pàgines. Si penso en un adjectiu per definir la creació de Sáez Castán, només se m’acudeixen sinònims de múltiple, ja que tot té més d’un significat en la seva obra.
La història de ‘Limoncito’ ens situa a la nit de Nadal, amb gent que somriu i es saluda pels carrers. Però on no tot és llum i alegria. A la ciutat, en un llòbrec racó, el solitari Elmer Campos consumeix el seu temps estirat en un carrincló sofà verd, menjant pizza de cranc i bevent black dog... Tot canviarà quan la porta s’obri i es presenti amb un immens somriure en Limoncito, l’osset de la seva infància. Un conte de Nadal dolç i amb un toc àcid, com un caramel de llimona. Tasta’l... potser la teva vida canviï.
Aquesta vegada, el Javier ens sorprèn amb un estil expressionista, que ens transporta a l’Amèrica de mitjan segle XX, amb una estètica ben curiosa, que no tinc cap dubte que amaga significats més enllà del que resulta evident. Una d’aquelles històries que d’entrada pot semblar tòpica i típica, amb moral final inclosa sobre el Nadal, i tot el que l’envolta, però no us deixeu enganyar, amb Javier Sáez Castán, mai no és res el que sembla.
FITXA ===== Títol: L'escola secreta de la Nasrin: una història real de l'Afganistan. Autor: Jeanette Winter Il·lustrador: Jeanette Winter Edició: Joventut, 2010 Edat: de 7 a 10 Temàtica:
RESSENYA ========= A l'Afganistan, després que els talibans es fessin amb el control, les nenes tenien prohibit anar a l’escola i les dones tenien prohibit sortir al carrer si no anaven acompanyades per un home de la seva família. Aquesta és la història real d' una nena, la Nasrin que veu com desapareixen els seus pares. La seva àvia decideix portar-la a una escola secreta. Gràcies a l'escola, la Nasrin descobrirà nous horitzons i compartirà les seves experiències amb les altres nenes.
No em cansaré mai de dir que els contes són un dels millors canals per fer arribar missatges a nens i no tan nens, mitjançant històries podem traslladar emocions, sentiments, crítiques i denúncia social de manera fàcilment comprensible per als infants. És el cas d’aquest magnífic àlbum de Jeanette Winter que dóna veu a les dones sotmeses d’un país on després d’haver vist néixer el poeta immortal Rummi, l’art i la cultura es van prohibir, no es podia cantar, ballar ni tan sols fer volar estels. Però tot i les amenaces del règim talibà, molts dels seus ciutadans van mostrar el seu valor i enginy, donant suport a escoles secretes per a nenes que mai van ser descobertes. Aquest conte està basat en la història real d’una nena i la seva àvia que van patir com tantes altres.
L’obra de Winter es caracteritza per ser compromesa, sovint tracta temes socials i ha estat bastament reconeguda i premiada. Alguns dels seus títols més destacats són ‘Wangari i els arbres de la pau’ o ‘la Bibliotecària de Bàssora’. Sens dubte ‘L’escola secreta de la Nasrin’ s’afegirà a la llarga llista d’èxits de l’autora.
Les il•lustracions són obra d’ella mateixa i segueixen la mateixa línia de colors plans, típics del folklore del país, amb figures arrodonides. Són senzilles, sense pretensions, i és tan punyent el text que acompanyen que realment no necessiten res més. Un títol molt recomanable per aquelles persones que tinguin la intenció de sensibilitzar als més petits amb les persones més desfavorides, aquelles que viuen realitats diametralment oposades a les seves, però que no per això deixen de ser reals.
FITXA ===== Títol: La i tiene su punto Autor: Francisco David Izquierdo Il·lustrador: Sílvia Álvarez Edició: Edimáter, 2010 Edat: de 4 a 6 Temàtica:
RESSENYA ========= Al poble de les vocals alguna cosa ha canviat. La «i» ha perdut el seu punt. Les seves amigues les vocals, amoïnades, trucaran a la lletra «j» que els revelarà un curiós misteri. Aquí comença un emocionant viatge ple de sorpreses i aventures que les portarà a conèixer una increïble illa habitada per uns indis seriosos, molt seriosos...
"La i tiene su punto" tracta d’ensenyar de forma divertida els fonemes als més petits, amb gran encert utilitza per aconseguir-ho la musicalitat, l’humor enginyós i la fantasia, amb un resultat excepcional. L’autor ha creat una història molt original que resulta amena d’explicar, als nens els crida l’atenció la gran quantitat de paraules que apareixen amb la lletra ‘i’, cosa que a més facilita després d’haver llegit el conte, el poder treballar en forma de joc les vocals, per exemple buscant les paraules que apareguin amb cadascuna de les lletres, en el text o en les il•lustracions que Sílvia Álvarez ha traslladat des de la seva imaginació al paper, s’adapten perfectament al nivell dels lectors, amb unes formes dolces i divertides, dotant d’expressivitat cadascuna de les lletres protagonistes d’una manera molt ben aconseguida.
Això mateix ens ofereix un altre joc a explotar amb els més petits, esbrinar quines són les emocions que mostren les lletres en les diferents il•lustracions, us sorprendrà, amb la senzillesa de línies la gran quantitat d’emocions que podreu trobar, i encara una altra idea, un cop les hem trobat podem jugar a reproduir-les, us asseguro que riureu una estona, a més de passar uns bons moments gaudint de la vostra mútua companyia.
A més en el desenvolupament de la història la solidaritat de les lletres protagonistes posa de manifest la importància d’estar units en moments difícils i ajudar-se els uns als altres. Posa en alça uns valors que cal recordar sovint ja que són tan eteris que resulta massa fàcil que caiguin en el sac de l’oblit. Un llibre molt recomanable, per pares i educadors.
FITXA ===== Títol: Els fabricants de muntanyes Autor: Alberto Pérez Il·lustrador: Jorge del Corral Edició: Edicions Bromera, 2010 Edat: de 4 a 7 Temàtica: Premi Lazarillo d'Àlbum Il·lustrat 2009
RESSENYA ========= Allà on els ignorants només veuen serralades vulgars, heu de saber que s’oculten gegants endormiscats. Gegants que, en els temps remots d’unicorns, olifants i dracs, es dedicaven a fabricar muntanyes. Us agradaria despertar-los i conèixer el seu ofici màgic?
Així se’ns presenta ‘El fabricant de muntanyes’ un text d’Alberto Pérez amb il•lustracions de Jorge del Corral. Una història divertida i curiosa que especula sobre l’origen de les muntanyes, que s’ha alçat com a guanyador de la darrera edició del premi Lazarillo, en la categoria d’àlbum il•lustrat. Val la pena recordar que aquest és el guardó més antic de la literatura infantil i juvenil de tot l’estat, nascut, precisament, amb la finalitat d’estimular la creació de llibres de qualitat per a primers lectors.
La història que ens porta Alberto Pérez és ben curiosa, original i està molt ben trobada, escrita amb un vocabulari molt planer que facilita la lectura a primers lectors, la seva extensió té el punt just per ser una bona opció per explicar als menuts. Les dimensions de l’àlbum fan que les il•lustracions de Jorge del Corral, realitzades totes a doble pàgina, el converteixin al mateix temps, en una proposta idònia per una hora del conte, ja que els nens queden captivats de les vistoses imatges, la plana on veiem els gegants treballant, absolutament concentrats, en el disseny, pintura i decoració de noves muntanyes és fantàstica, amb figures arrodonides i colors molt suaus, les il•lustracions es fan molt agradables a la vista. Edicions Bromera ha acurat molt en l’acabat d’aquest àlbum, les mides, la qualitat del paper i una menció especial al treball fet en les guardes, val la pena recrear-s’hi una estona. En definitiva, aquest àlbum guardonat és una molt bona idea per llegir, explicar i regalar.
FITXA ===== Títol: Llibre d’experiències-experiment (dividides en dues parts) Autor: Sonia Pérez Il·lustrador: Sonia Pérez Edició: Barcelona: Thule, 2010 Edat: a partir de 6 anys Temàtica: un llibre per jugar
RESSENYA ========= El grup d’investigació Els Salmó és molt peculiar. No només perquè els seus membres siguin salmons (ja és estrany, que aquests peixos tinguin vocació científica), sinó també perquè els apassiona investigar però no els agrada trobar solució a les seves investigacions. És clar, ells van contra corrent: experimenten pel plaer d’experimentar.
Sonia Pérez, autora del text i de les il•lustracions d’aquest llibre-manual, va tenir l’honor de conviure una temporada amb Els Salmó. Va ser testimoni de les seves experiències-experiment i ara les recull aquí per donar-les a conèixer. S’ha de dir que els experiments d’aquest grup d’investigadors són tan peculiars com ells mateixos. Si a això afegim que Els Salmó van patir un accident i que els seus experiments van quedar barrejats per error, podeu comptar que els resultats de les seves investigacions són sorprenents… Asseguren, per exemple, que per veure la vida color de rosa cal enganxar paper de cel•lofana a les finestres; o aconsellen guixar moltes paraules en un text per llegir molt ràpid.
Les experiències-experiment es presenten en un llibre que simula una llibreta amb espiral. Hi apareix una introducció que explica la història d’aquest grup d’investigació i, tot seguit, un “Informe tècnicocientífic per a descobriments molt importants”, on s’inclouen els experiments. En aquesta segona part, el llibre es converteix pràcticament en una joguina interactiva: les pàgines es divideixen per la meitat, de manera que el lector pot combinar al seu gust les investigacions i els resultats. Perquè, qui diu que no és bona idea guixar moltes paraules en un text per veure la vida color de rosa? Al final del llibre, a més, l’autora deixa unes pàgines en blanc perquè el lector escrigui i dibuixi altres experiments que se li vagin acudint.
Aquest llibre és una bona opció per jugar i divertir-se, i també per incentivar la imaginació buscant noves alternatives. Qui sap? Potser algun dels seus lectors endevindrà, en el futur, un investigador tan reconegut com Els Salmó…
FITXA ===== Títol: Un problema de conills Autor: Emily Gravett Il•lustrador: Emily Gravett Edició: Cruïlla, 2010 Edat: a partir de 6 anys Temàtica:
RESSENYA ======== L’Emily Gravett, que ens va sorprendre gratament amb el seu llibre De què té por el ratolí?, ens porta ara la plasmació del problema matemàtic que va plantejar Fibonacci i que va donar lloc a la seqüència de números que porta el seu nom. El problema en qüestió deia...
Cierto hombre tenía una pareja de conejos juntos en un lugar cerrado y uno desea saber cuántos son creados a partir de este par en un año cuando es su naturaleza parir otro par en un simple mes, y en el segundo mes los nacidos parir también.
Prenent doncs aquest problema com a punt de partida, Gravett crea un llibre que és al mateix temps un calendari (de fet, té els forats fets per poder-lo penjar de la paret) on cada mes el nombre de conills al “Prat Fibonacci” (tot el llibre és ple de referències al matemàtic en qüestió) augmenta segons la progressió en qüestió (1, 2, 3, 5, 8, 13, 21, 34, etc...). A més a més del “problema” matemàtic, el “problema” del títol també fa referència a que cadascun dels mesos de l’any, els conills pateixen un problema diferent: al gener la soledat, al febrer el fred, al març la paternitat, a l’abril la pluja... i així per cadascun dels mesos de l’any.
A la part superior tenim sempre una mateixa il•lustració (el prat), on va variant el nombre de conills i el problema que pateixen aquell mes en qüestió. A la part inferior, tenim el calendari pròpiament, acompanyat d’anotacions i material complementari (un llibre de receptes de pastanaga; l’àlbum dels nadons acabats de néixer; un diari amb notícies dels conills; etc.). No hi ha una història, una narració convencional, o al menys no de manera explícita. El conte podria haver estat “hi havia una vegada un conill...”, però l’autora prefereix mostrar-nos els fets i que la història la creem nosaltres.
[Atenció! Ara desvetllem el final]. La història, però, té un inici, un desenvolupament – fragmentat, cert, però l’autora li dóna un sentit d’unitat a través de les il•lustracions i de referències a fets anteriors que van fent eco al llarg del llibre – i un espectacular final en forma de pop-up que demostra que, passats dotze mesos, el que hi ha al prat són massa conills perquè hi càpiguen tots.
FITXA
