Demeter

FITXA
=====
Títol: Demeter
Autor: Ana Juan
Il·lustrador: Ana Juan
Edició: Edelvives, 2015
Edat: a partir de 14 anys
Temàtica: vampirs


RESSENYA
=========
I tornem amb Ana Juan, aquesta vegada amb una acuradíssima edició per part de la editorial Edelvives.

Demeter és el vaixell que va fer la ruta dels Carpats fins a Anglaterra amb una càrrega molt especial, caixes plenes de terra...o això és lo que pensava el seu capità . Ana Juan s’inspira en aquesta part del Dràcula de Bram Stoker, seguint el quadern de bitacora del capità del Demeter que ens narra la vida dintre del vaixell, i tot el que succeeix en aquest peculiar viatge; com els seus tripulants van desapareixent nit rere nit i el pànic i el terror es va apoderant dels pocs homes que van quedant a bord.

En format entre la Novel·la gràfica i l’àlbum il·lustrat, Ana Juan ens narra d’una manera visual molt potent l’angoixa i els perills que envolten a la tripulació del Demeter i el seu tràgic final. Un llibre molt cuidat, des de la mà que a la coberta ens invita a entrar dins d’aquesta història, a les guardes, les portades i contraportades que ens fiquen en aquest ambient lúgubre que envolta al Demeter. Una petita joia de la novel·la gràfica.

T'ho explico a la cuina

FITXA
=====
Títol: T'ho explico a la cuina
Autor: Ferran Adrià
Il·lustrador: -
Edició: Beascoa, 2016
Edat: de 8 en endavant
Temàtica: alimentació i cuina


RESSENYA
=========
“POP FICTION de primer” o com és que a mi el Ferran Adrià em recorda el Quentin Tarantino.

No dic pas que tinguin els mateixos ulls o el mateix nas, no... però sí que és cert que després de llegir: T’HO EXPLICO A LA CUINA, automàticament em va venir al cap aquest pensament
i vaig voler esbrinar el perquè d’una associació d’idees tan estrafolària. I heus aquí la meva teoria: a dia d’avui, tant el Ferran com el Quentin (permeteu-me que els tutegi...) han demostrat tot allò que es demostrable en les seves respectives especialitats (gastronomia i cinema). Són un genis que desborden creativitat de manera compulsiva en els seus plats i en les seves pel·lícules, i tant si t’agraden més com si t’agraden menys, no se’ls hi pot negar les proeses que ambdós han aconseguit en els seus camps. Això els permet treballar en el seu dia a dia d’una altra manera... les seves creacions no es veuen limitades per factors externs com ara si es vendrà molt o poc , si serà un èxit de taquilla o si la crítica tractarà bé el seu producte. A hores d’ara no crec que això faci perdre el són a cap dels dos. I per aquest motiu creen amb més llibertat, com criatures fent el que de debò els hi ve de gust i fent-ho, a més, al seu aire.

I, segons el meu parer, ha estat aquesta suma de factors –no dependre de ningú ni de res més que no sigui la incontinència creadora del seu autor- la que ha permès que un llibre com aquest vegi la llum. Perquè aquest llibre de cuina no és un llibre de cuina gaire normalet. És maco, està fet a consciència, és exhaustiu i és gran. Molt gran. Massa gran. Aquest llibre és un King Kong dins del món dels llibres de cuina. No és fàcil maniobrar amb ell per la cuina com ho faríem amb un llibre de receptes normal. D’altra banda, i si el volem considerar com a “llibre de lectura de sofà”, potser la mida ja no molesta tant però cal tenir present que després d’una estona de fullejar-lo és més que probable que ens agafi una gana de “simi gegantí d’un altre món” i aleshores... apa som-hi! amb ell cap a la cuina i ja tornem a enredar la troca per trobar un mostrador prou gran on exposar-lo per a seguir la recepta que et proposa fil per randa. Però amb tots els seus pros i contres, he de dir que a mi m’agrada la idea del llibre, m’agrada el que hi ha a dins i m’agrada la seva intenció i les seves aspiracions. Tan de bo tingui sort i properament es posin a la venda faristols gegantins que permetin –sobretot als que tenim cuines microscòpiques- poder consultar-lo amb comoditat mentre som entre els fogons...

Porc i Cuca, una gran amistat

FITXA
=====
Títol: Porc i Cuca, una gran amistat
Autor: Alex Latimer
Il·lustrador: Alex Latimer
Edició: Baula, 2016
Edat: a partir de 5 anys
Temàtica:


RESSENYA
=========
Aquest conte parla de l’amistat entre dos personatges ben diferents, un porquet i una cuca. Al principi els costa trobar aficions comunes degut a la seva diferència de tamany, però això és fàcilment superable amb una mica de paciència.

La història, aparentment simple, està explicada amb tocs d’humor i molta tendresa, mostrant al principi allò que els separa però donant més importància als punts que els uneixen per molt diferents que siguin. Per exemple: no poden jugar a escacs perquè la cuca no pot moure les peces, conduir un tàndem plegats o jugar a tenis però sí anar al cinema, al teatre o al zoo.

Alguns dels valors que podem extreure de la història, fàcilment extrapolable a situacions del nostre dia a dia, són: la importància de tenir en compte l’altre, la diferència com a font d’enriquiment, la tolerància, les ganes de compartir, ...i en definitiva una defensa de l’amistat per sobre de tot.

L’autor també ha il·lustrat la història i ho fa caracteritzant als personatges amb un toc còmic i caricaturitzant les anècdotes per fer arribar més directe el missatge. La manera de narrar-ho és molt dinàmica, a vegades la seqüencialitza com un còmic i a vegades les situacions agafen tota una plana. També en alguns moments té tocs cinematogràfics jugant amb el primer pla per posar-nos als ulls de la cuca o el porquet. El mateix fa amb els fons que utilitza, a vegades els despulla per donar més èmfasi als personatges.

En definitiva, una petita obra d’art molt treballada on cada detall té la seva importància. Un llibre ideal per treballar molts temes però també per entretenir-se en la seva grandiosa simplicitat.

Contar de 7 en 7

FITXA
=====
Títol: Contar de 7 en 7
Autor: Holly Goldberg Sloan
Il·lustrador: -
Edició: Océano Travesía, 2015
Edat: a partir de 13 anys
Temàtica:


RESSENYA
=========
Una novel·la juvenil que desprèn optimisme, bondat i bones intencions. Una lectura deliciosa en sentit ascendent.

Willow és una jove superdotada de dotze anys que ha de fer front a la pèrdua dels seus pares adoptius, morts en un accident de trànsit. A par
tir d’aquest moment, un mosaic variat de personatges entren a la vida de Wilow: un psicòleg frustrat, un taxista mexicà, dos germans vietnamites i la seva mare, propietària d’un saló d’ungles. Sense coincidències aparents, i units per l’atzar i les circumstàncies, tots ells comencen construir un futur plegats. La jove Willow és capaç d’operar canvis en el seu entorn i a les persones que l’envolten, perquè exhala una aura màgica que traspua sensibilitat. Alhora, ella mateixa també experimenta una metamorfosi, superant les seves pors i manies.

Contar de 7 en 7 és un crit a l’esperança que ens fa creure en la màgia de les petites coses i la força de l’amor.

Un jardín

FITXA
=====
Títol: Un jardín
Autor: María José Ferrada
Il·lustrador: Isidro Ferrer
Edició: A Buen Paso
Edat: a partir de 3 anys
Temàtica: natura, metamorfosis


RESSENYA
=========
La metamorfosis del senyor Wakagi al seu jardí és un viatge poètic que us recomano d’emprendre.

Llibre desplegable cap a l’esquerra amb el text a la dreta funciona perfectament tan per la lectura individual com per la lectura en veu alta; mentre es llegeix, la composició es va articulant en un únic gran quadre.

El llibre és un objecte preciós que ens arriba ben guardat en una sobre de plàstic; treieu-lo d’allà perquè tenir-lo a les mans és un plaer pel tacte a més de per la vista.

Un jardín neix com una concatenació de trobades més o menys casuals entre persones, objectes, llocs i sensibilitats. Vaig tenir l’oportunitat d’escoltar la gènesis del llibre de la veu de l’editora Arianna Squilloni en una jornada sobre àlbums a la biblioteca Xavier Benguerel. La història és més o menys així: Arianna viatja a Osca per feina i passa a fer una visitar a Isidro al seu taller. Allà, a sobre una taula, hi ha un projecte començat: un jardí doblegat en un acordió de paper que havia d’acompanyar una capsa de luxe de vins Grillo, i és així com apareix el grill al jardí. L’encàrrec del vi no sé per quins motius no avança, quina bona oportunitat, pensen Arianna i Isidro, per treure el jardí de la capsa de vins i democratitzar-lo transformant-lo en un llibre!

El text arriba més tard de les mans de Maria José Ferrada, poeta xilena, que Arianna posa en contacte amb Isidro. D’aquesta trobada s’obre un finestra cap a l’Orient i concretament al Japó, un lloc present a l’imaginari dels dos artistes, a on Isidro havia viatjat recentment i del qual portava diversos souvenirs. Un d’aquests per exemple és el senyor Wakagi. Wakagi significa en japonès arbre jove i Isidro havia comprat en algun mercadillo un segell amb aquesta paraula impresa. També els conills surten del mateix viatge al Japó, i concretament a una visita a un cementiri habitat per molts conills que van quedar plasmats a la llibreta de viatge del Isidro. I és així com tants petits detalls han anat entrant al jardí que, pel seu format, ens explica Arianna Squilloni evoca als Emaky, llibres japonesos desplegables del segle XII enrotllats.

Desplegueu i entreu en Un Jardín, val la pena.

Quan les vaques suren

FITXA
=====
Títol: Quan les vaques suren
Autor: Ximo Abadia
Il·lustrador: Ximo Abadia
Edició: Takatuka, 2016
Edat: 5/6 anys
Temàtica:


RESSENYA
=========
En aquest llibre, un nen o nena (voldria destacar-ho; no es sap si és nen o nena, ni tan sols se li veu la cara, fet que fa que qualsevol nen/a es senti identificat) ens explica amb la seva pròpia veu que un dia va guanyar un peix roig a una fira, cosa aparentment normal. El que passa, però, és que al dia següent, tot el que rodeja el/la protagonista està surant i no pas tocant a terra. Persones, bicicletes, vaixells, bústies, vaques... Tot pels aires! I aquest problema...Com i quan es resol? Això no us ho diré, esbrineu-ho vosaltres mateixos!

El que primer em va atraure l’atenció d’aquest àlbum van ser les il·lustracions: senzilles, però molt expressives, plenes de color, i molt ben definides; sembla que tinguin volum com si estiguessin pintades a l'oli. A més a més, cada il·lustració ocupa dues pàgines senceres, però això no vol dir que siguin atapeïdes, ben al contrari, són diàfanes i espaioses.

El text és totalment comprensible, a excepció potser d'una o dues paraules que poden ser noves per l'infant. Les oracions són breus i estan ben estructurades gràcies als signes de puntuació, posats a bon lloc. La tipografia es molt adequada; es tracta de lletra de pal rodona.

Pel que fa la concordança i coherència entre les il·lustracions i el text, és 100% completa i adequada. De fet, en algunes ocasions, el text no acaba i és el lector qui ha de concloure les oracions o arribar a conclusions tot mirant les il·lustracions que l’acompanyen. Són il·lustracions tant en primer pla com en pla general. Fins i tot hi ha dibuixos a l’inrevés o tallats pel límit de la pàgina.

Per últim, m’agradaria compartir amb vosaltres la meva interpretació personal del conte, és a dir, el significat que n’he extret. Crec que tot plegat és una crítica a la captivitat dels peixos en aquaris o peixeres, donat que és just després de guanyar el peix roig que tot comença a surar (com si estigués a l’aigua). Aquest fet desorienta i sobta l'infant, i fa que potser no es senti còmode. El que em fa pensar sobretot això, és el desenllaç, que, com he dit anteriorment, no desvelaré.

Toto Superxistus: quilos d'acudits

FITXA
=====
Títol: Toto Superxistus: quilos d'acudits
Autor: Frank Girard
Il·lustrador: Serge Bloch
Edició: Estrella polar, 2016
Edat: a partir de 7 anys
Temàtica: acudits


RESSENYA
=========
Llibre d’acudits ideal per als infants. De petit format, atractiu i cridaner, recull històries curtes divertides que tot nen pot explicar durant la sobretaula.
En Toto superxistus és un nen entremaliat que sempre està de broma. Té ocurrències innocents, explica anècdotes quotidianes que li passen a l’escola, amb la família i els amics. També s’inventa jocs de paraules enginyosos que provoquen més d’una rialla.
Tots els acudits estan acompanyats d’il·lustracions. Aquestes estan fetes amb retolador gruixut negre i pintades amb colors vius, predominant el taronja. Es barreja el format còmic amb la distribució del full com si fos un quadern escolar. S’utilitzen diverses tipologies de lletra i color de fons. És un llibre molt visual i tot plegat fa que la seva lectura sigui trepidant.
Aquest és el seu primer volum, actualment se’n poden trobar 3 més: Bogeria total!, Embolica la troca! i S’ha acabat l’escola!
I com que riure és molt beneficiós, què millor que acabar amb un dels seus acudits:
- Hola, Toto, com està el teu germà petit?
- Ui, la mar de bé. Ja fa tres setmanes que camina.
- Manoi , doncs deu haver arribat molt lluny!