Blanc

FITXA
=====
Títol: Blanc
Autor: Lola Casas
Il•lustrador: Pere Borrell
Edició: Barcelona: Publicacions de l’Abadia de Montserrat, juny 2008
Edat: de 6 a 8 años
Temàtica: Poesia, colors.

RESSENYA (I)
============
En aquesta nova entrega de la poesia de Lola Casas la imatge, i més concretament el color que les domina, pren un protagonisme especial.

Blanc és un llibre monocromàtic tal i com indica el seu títol. Cadascun dels poemes que conformen el llibre estan, d’una o altra manera, lligats a aquest color al igual que les il•lustracions que els acompanyen. La interacció entre text i imatge en l’obra és essencial ja que lletres i color comparteixen el mateix grau d’importància.

La poesia de Lola Casas té un estil inconfusible: proper, quotidià i fins i tot casolà, que converteix la seva poesia en un treball fet a mida, pensat especialment per a un públic infantil i fent de la lectura de la seva obra una activitat dinàmica i divertida.

Un excel•lent recurs per a mestres per a introduir la poesia a l’aula.

Puntuació:

[Albert Correa]

RESSENYA (II)
============
Una de les poetesses per infants més prolífiques del nostre país ens proposa, en aquest títol, una sèrie de poemes on el color, la música i la cuina van de la mà. Blanc forma part d’una col•lecció de Publicacions de l’Abadia de Montserrat, de la qual ja tenim tres títols més: Negre, Verd i Blau (i també uns quants en preparació: al menys dos més, Roig i Groc, que es mencionen a la solapa d’aquest immaculat volum).

Lola Casas s’inspira en objectes i conceptes on el blanc és el color predominant per oferir-nos enginyoses definicions, líriques descripcions paisatgístiques, i fins i tot alguna reivindicació o breu però punyent crítica social. Tot i té cabuda.

I la música? Bé, la música tindrà un lloc predominant en la col•lecció. No només alguns dels poemes tracten sobre la música, sinó que els volums tanquen amb una sèrie de suggeriments musicals relacionats amb el color en qüestió.

Lola Casas ens continua seduïnt amb la seva barreja d’infància i experiència. Poemes juganers es barregen amb d’altres on el pas del temps i la nostàlgia ens recorden que l’autora, per molt que ho intenti amagar (i de vegades ho aconsegueixi!), ja no és cap nena.

Puntuació:

[sfer]