FITXA=====
Títol: La casa més gran del món
Autor: Leo Lionni
Il•lustrador: Leo Lionni
Edició: Barcelona: Hipòtesi + Pontevedra: Kalandraka – 2008
Edat: de 0 a 6 anys
Temàtica:
RESSENYA
=========
La gallega Kalandraka i la catalana Hipòtesi junten esforços per portar-nos un llibre del mestre Lionni (Frederick, Neda-que-neda, Pequeño azul y pequeño amarillo), publicat originàriament el 1968 però que arriba ara (i mai és massa tard...) a casa nostra.
Com en d’altres ocasions, el text de Lionni resona a fàbula tradicional, amb missatge inclòs: “al pot petit hi ha la bona confitura” podria ser el missatge d’aquesta història amb història inclosa, en la qual un cargol li diu al seu pare que voldria tenir la casa més gran del món, i el pare li contesta amb la història d’un altre cargol que va tenir el mateix desig i quin va ser el seu desagradable final. I és que, quan del que es tracta és de la supervivència, de vegades més val no aferrar-se gaire a possessions superficials i pensar més aviat en els afers més pràctics de la nostra existència, que al cap i a la fi també poden arribar a ser font de grans plaers...
No us explico més perquè us acosteu a aquest text d’en Lionni. Els qui ja el coneixeu, trobareu una història amb molts punts en comú amb altres llibres seus (especialment Frederick i Neda-que-neda). I pels qui no el coneixeu... ai, com us envejo el descobriment!!
2 comentarios:
hola família, aquest dia amb uns companys parlàvem d'aquest llibre i una mestra ens deia que hauria trobat molt millor que no hi hagués una història dins la història, és a dir, que s'acabés malament i ja està. Que el llibre fos només la història que el pare explica. Defensava que no seria tan moralista. Vam arribar a la conclusió que havien fet això perquè el llibre és del 1968. Potser ara sí que l'haurien editat diferent...
No sé...
de totes maneres per mi el meu preferit continua sent NEDA-QUE-NEDA!!!
Jo prefereixo el Frederick, i em fa gràcia, perquè en certa manera els missatges dels dos àlbums (Frederick i La casa més gran del món) són força contradictoris: mentre que aquí defensa l'austeritat i el prescindir d'allò que sigui prescindible (com una casa maca, plena de torres i colors, com acaba sent la del cargol de la història), a Frederick precisament defensa la necessitat de coses que, en un primer moment, ens podrien semblar secundàries, com l'art o la poesia.
Curiós, si més no...
Publicar un comentario