El llibre del cementiri

FITXA
=====
Títol: El llibre del cementiri
Autor: Neil Gaiman
Il•lustrador: Chris Riddell
Edició: Barcelona: Estrella Polar (Grup Editorial 62): 2009
Edat: de 10 a 12 anys
Temàtica:


RESSENYA
=========
Després de Coraline, publicada ja fa sis anys (una petita obra mestra que ha estat duta al cinema recentment), Neil Gaiman, autor veritablement prolífic, no ens havia regalat cap altra història juvenil, tot i que havia continuat publicant tant còmics com històries per un públic de més edat.

Aquest és el seu esperat retorn a la literatura per joves. Està a l’alçada? Les comparacions són odioses, però pel qui intenta valorar un llibre, és impossible deixar de fer-ho. En resum: El llibre del cementiri no és Coraline, però comparat amb altres llibres disponibles en el mercat que poguessin considerar-se del mateix gènere, és força recomanable.

No m’ha agradat que la justificació final estigui tan agafada pels pèls; el perquè de tot plegat, com si diguéssim. Sembla impossible que al creador de The Sandman no se li hagi acudit una manera de fer encaixar totes les peces millor que la que fa servir, gens original, forçada i poc creïble. Una llàstima.

Però sí que m’agraden els detalls. M’agrada que sigui un llibre gòtic però amb personalitat. M’agraden, i molt, els personatges, les ambientacions, les petites aventures, i com hi ha elements que van apareixent al llarg del llibre creant un univers coherent. Com amb Coraline, m’agrada molt com comença:


“Era fosc i hi havia una mà que aguantava un ganivet. El mànec del ganivet era d’os negre i polit i la fulla, més fina i esmolada que una navalla. Ho era tant, d’esmolada, que et podia fer un tall sense que te n’adonessis, si més no, de seguida.”
I m’agraden les aventures, el ritme (com alterna capítols trepidants amb d’altres molt més pausats i reflexius), i com està escrit. M’hagués agradat llegir-lo en anglès: segons com, em sona més elegant que el castellà o el català. Hauré de posar-me i escoltar un capítol cada dia, llegit pel propi Gaiman, a la seva web.

El llibre s’està carregant de tots els premis possibles tant a Estats Units com al Regne Unit. Que cadascú el llegeixi i decideixi per ell mateix. Tot i els “peròs”, jo li donaria una oportunitat.

1 comentario:

bertabocado dijo...

just ahir vaig acabar-me el llibre i no sé, m'he quedat una mica amb el dubte de si m'ha agradat o no. Estic d'acord amb la Sfer: és un llibre que té molts ingredients per ser molt bo i que t'atrapi, però alhora, trobo que no acaba de ser molt bo del tot. El final no m'ha agradat gens i no l'he acabat d'entendre, en canvi m'agradava el personatge de la nena que torna al cap dels anys; crec que alguns dels personatges del cementiri haurien donat molt de sí; però vaja, a mi no es pot dir que m'hagi enganxat, l'he llegit, el recomano, però m'esperava moooollllttttt més!