FITXA
=====
Títol: Un dia amb mi
(també publicat en castellà)
Autor: Isabel Pin
Il·lustrador: Isabel Pin
Edició: Tramuntana, 2013
Edat: de 0 a 6 anys
Temàtica: emocions
RESSENYA
=========
No m'agraden els llibres de cartró.
Bé, no m'agraden molts dels llibres de cartró. Fins i tot m'atreviria a dir que no m'agraden "la majoria" de llibres de cartró.
Em refereixo als llibres de pàgines de cartró normalment satinat, amb cantonades arrodonides, i pensats per prelectors.
Aviam si m'explico: no és que estigui en contra del material o del format per ell mateix, però sí que em sol passar que el tipus de llibre que es publica en aquest format, no m'agrada. El trobo poc original, poc treballat, massa producte per encàrrec, poc creatiu, poc "obra d'autor"... m'explico?
Hi ha excepcions, és clar.
I la Isabel Pin, acostuma a ser una excepció. Bé: els seus llibres ho són.
Té dos llibres de cartró que m'encanten: Un día de lluvia en el zoo (que, a més de ser de cartró, és de solapes, que és una altra "categoria" de llibres que trobo que són carn de carrefour - amb excepcions, com sempre; en aquest cas, l'Anne Herbauts em ve al cap) i El pequeño agujero, tots dos publicats per Lóguez.
Aquest Un dia amb mi ens el porta Tramuntana, i l'afegeixo a la llista de "llibres de cartró que salvaria en cas d'apocalipsi".
El plantejament és fàcil, però explicar la proposta lúdica em costarà, i seria molt més senzill que s'acostessin a una llibreria i li fessin un cop d'ull, però ho intentaré.
Una nena protagonista i el seu gos, des del matí fins el vespre. Juguen, s'enfaden, surten a passejar, es fan la guitza... La cara de la nena és un cercle independent de cartró, enganxat al centre del llibre, amb diferents "fulls", i en cadascun d'aquests fulls, una expressió: contenta, enfadada, trista, cansada, adormida... Segons la situació descrita en el brevíssim text, els infants han de passar les diferents cares i buscar la que més s'hi adigui a les circumstàncies... o sorprendre's de com text, il·lustració, i cara no casen quan es tria una expressió incorrecta.
El text, com déiem, és el més breu possible, únicament per ajudar a contextualitzar què està succeint a la il·lustració. I les il·lustracions, amb pocs elements secundaris (tot i que... fixeu-vos en el pingüí!) i tot i les limitacions d'haver de tenir la protagonista sempre al centre de la pàgina, aconsegueixen un punt de repetició però alhora diferència molt ben trobat.
En definitiva: que no m'agraden els llibres de cartró, però... estic disposada a enamorar-me d'alguns!
1 comentario:
AI SFER, ESTIC DISPOSADA A PORTAR-TE DE MONTREUIL O D'ON SIGUI UN LLIBRE PERQUÈ T'ENAMORIS DELS LLIBRES DE CARTRÓ I SOLAPES...
JO CREC QUE HI HA LA MATEIXA PROPORCIÓ DE LLIBRES BONS I DOLENTS EN CARTRÓ COM EN LA RESTA DE CAMPS...
T'HO DEMOSTRARÉ!!!
Publicar un comentario