Els cucs de terra mengen cacauets

FITXA
=====
Títol: Els cucs de terra mengen cacauets
Autor: Élisa Géhin
Il·lustrador: Élisa Géhin
Edició: Takatuka, 2015
Edat: a partir de 5 anys
Temàtica: societat, distribució de la riquesa


RESSENYA
=========
Hi ha llibres que, si més no fins a cert punt, poden representar bé la personalitat de l’editora dins la varietat de peixos del nostre mar llibresc. Em refereixo ara a la mirada de la casa editora envers la societat: a fi de comptes, cada llibre és una proposta concreta dirigida als nostres menuts, però alhora, és una presa de posició en el món en el qual vivim. En el cas de Takatuka no és gaire difícil veure quina persona crea dins de l’obra global perquè sovint pren partida, social i política, i ens parla sense gaires embuts de, per exemple, les situacions d’injustícia.

Els cucs de terra mengen cacauets és divertit, en la meva opinió i en la del menut de casa. I dóna joc a l’hora d’explicar-lo, com quan cal llegir: «Total, que els gats es menjaven els cucs de terra que es menjaven els ocells que es menjaven els gats que es menjaven els cucs de terra que es menjaven els ocells que es menjaven els gats que es menjaven els cucs de terra que es menjaven els ocells que es menjaven els gats que es menjaven…». Un conte acumulatiu, dut al caos i a l’absurd, i resolt amb injustícia: «des d’aleshores, com que no tenen res més, els cucs de terra mengen pedres… cosa que els posa de molt mal humor!». Aquí el petit de casa rondina: «Pobres!»; però també, amb la cara: «Perquè m’expliques un conte que no acaba bé?». Ai, noi. Perquè és un conte, però no una faula irreal (o si vols, perquè és una faula moderna, en l’altre sentit de la faula).

La il·lustració retrata bé, amb economia de trets però expressivitat, les figures del conte, les accions i emocions (com els cucs rígids d’enuig), i el caos.