Refugiada. L'odissea d'una família

FITXA
=====
Títol: Refugiada. L'odissea d'una família
Autor: Tessa Julià Dinarés
Il·lustrador: Anna Gordillo Torras
Edició: La Galera, 2017
Edat: a partir de 6 anys
Temàtica: refugiats i guerra


RESSENYA
=========
Des de la perspectiva innocent i ingènua d’una nena petita s’explica el tràgic viatge que ha d’emprendre una família que fuig del seu país a causa de la guerra, des que han d’abandonar la casa fins que es arriben a un camp de refugiats, passant per caminar molts kilòmetres sense provisions i prescindint de la meteorologia. Malauradament, no es tracta d’una història de ficció, ja que tot el que ocorre ho han patit més de 150.000 persones.

La força expressiva de les il·lustracions encara endureix més la lectura que se’n fa de l’àlbum. Són molt impactants. El traç és poc definit i tan sols s’han emprat dos colors: tonalitats de blaus foscos i el blanc; en algun cas ocupen ambdues pàgines i, d’altres, en una de sola s’enquadren diferents escenes que es desenvolupen a espais i/o temps diferents.

Val a dir que una part dels beneficis de la venda del llibre es destina a l’ONG Proactiva Open Arms, formada per voluntaris i voluntàries socorristes que, a Lesbos, van rescatar moltes vides a alta mar. Donada la col·laboració en la publicació, les dues últimes pàgines es dediquen a informar sobre diverses qüestions: qui són els que conformen la ONG, quines han estat les tasques que han desenvolupat i les dades obtingudes d’aquest darrer any, entre d’altres. Citen “Serem els ulls i la veu que denuncien el que està passant. El que ningú ens explica”, i és que tenen raó. S’estan vulnerant els drets humans i la crisis humanitària, sobretot per part dels governs que no mouen fitxa ni s’impliquen a solucionar les desgràcies que estan passant, i és un tema que passa per alt als mitjans de comunicació. Si no fos pels voluntaris i voluntàries que es desplacen fins als camps de refugiats, es documenten alhora que ajuden, i ho transmeten quan han tornat... estaríem tan desinformats que ens passaria tot per alt.

Personalment, considero que aquest àlbum reflecteix la situació i que pot ser útil per a conscienciar als lectors, encara que alguns crítics pensin que és massa “oportunista”, tinguin l’edat que tinguin. De fet, aquest estiu vaig tenir l’oportunitat d’aportar el meu granet de sorra amb uns amics i amigues al camp de “Softex” (Tessalònica, Grècia) i m’ha vingut directament la imatge dels nens i nenes que vam conèixer allà, els quals només de veure’t per primera vegada ja t’anomenaven com a “my friend” (“amic meu”). Ells i elles, però, mai els faltava el somriure als llavis, gairebé sempre estaven contents i energètics i cap ens va explicar el seu viatge, igual que la protagonista de la història, que vol jugar.

Cal que entre tots i totes solucionem com sigui aquesta desgràcia i lectures com aquesta (com també “El viatge”) són un bona eina per a aconseguir-ho!