Rex en la ciudad

FITXA
=====
Títol: Rex en la ciudad
Autor i il·lustrador: Gabo León Bernstein
Edició: Albolote, 2017. Barbara Fiore
Edat: a partir de 7 anys


RESSENYA
=========
Aquesta és la història d’un dinosaure que viu en una ciutat i que se sent empresonat en tot allò que fa: a casa seva, dins l’autobús, a la seva feina, en el seu dia a dia... tot li va petit i està embotit i incòmode a tot arreu. És un animal una mica maldestre que trenca les coses sense voler però és molt disciplinat. No acaba d’encaixar enlloc, està mig deprimit fins que li passa una cosa que li canvia la seva actitud davant de la vida. Troba la forma d’ajudar altres companys de la seva feina que també tenen problemes amb el cos que tenen i decideix ajudar-los amb petits invents dissenyats per ell: raspalls de dents gegants, cinturons per a animals amb crestes,... i tot això deriva en la creació d’una nova fàbrica, Dinosoluciones dirigida per ell. D’aquesta manera rep el reconeixement dels seus companys i troba un objectiu dins la seva vida que fa que no vegi tots els problemes que tenia abans i accepti tot el que abans el feia patir.

Així doncs Rex en la ciudad es pot llegir com una metàfora sobre les persones que no encaixen, ja sigui per ser diferents físicament, per estar deprimits, etc... però quan són acceptats pels altres o troben un objectiu a la vida el que era una dificultat s’integra en el dia a dia.

L’autor i il·lustrador del llibre, Gabo León Bernstein, nascut a Argentina, li ha donat forma de relat il·lustrat que pot funcionar sense el dibuix però que li dona el toc indispensable per fer-nos viure l’ofec del dinosaure. El dibuix és expressiu, dinàmic, que sembla extret d’una pel·lícula d’animació o un còmic. Les composicions dels dibuixos et fan percebre la profunditat de l’espai i el volum. Però quan la història fa el tomb (Rex decideix ajudar a la gent) el dibuix ja no se sent empresonat en la pàgina, tot respira millor i els colors també canvien, són més suaus i amb més llum.

Vull destacar també la il·lustració de portada, que un cop oberta anticipa el que ens vol explicar. Us imagineu un dinosaure dins l’autobús? Doncs això és el que veiem, el Rex i la reacció d’incomoditat de tots els passatgers.