La cabra ximpleta

FITXA
=====
Títol: La cabra ximpleta
Autor: Pep Bruno
Il·lustrador: Roger Olmos
Edició: OQO Editora (Pontevedra, 2006) – http://www.oqo.es/
Edat: de 0 a 5 anys
Temàtica: -

RESSENYA
=========
L’autor, a la seva plana web, ens explica el següent sobre aquest conte: “[La cabra ximpleta] es el segundo de los álbumes infantiles que conforman una trilogía específica: Cuento para contar mientras se come un huevo frito, La cabra boba [títol castellà de l’àlbum que ens ocupa] y En el corral. Estos tres álbumes comparten personajes comunes, se desarrollan en un mismo ámbito rural, y tienen estructuras internas de marcado tono tradicional.”

Pel que fa a la història, Pep Bruno utilitza una estructura clàssica. El nen protagonista, en Miquel, en la cerca de la seva cabra, es va trobant amb diferents personatges (el cabrer, la tia Júlia, el mestre Valentí...) que no saben on és la cabra, però li donen una idea d’on la pot anar a buscar i un regal per haver-los ajudat en la tasca que estaven fent en aquell moment (buscar la flauta, recollir flors, acabar els comptes...). Al final, en Miquel i el seu avi trobaran la cabra i la recuperaran gràcies als objectes que el protagonista ha anat acumulant en el seu periple en busca de l’animal. És, per tant, una estructura repetitiva, on a més les repeticions en els diàlegs (“Hola, has vist la meva cabra? No, però potser està a...”) estan recalcats tipogràficament amb negreta. Aquesta estructura i l’ús d’una tipografia senzilla, que només es trenca en l’ús de l’onomatopeia de l’animal, fan la història adequada per als primers lectors.

En canvi, les il·lustracions tenen elements que poden atreure també a un lector més avesat. Roger Olmos barreja en les seves il·lustracions el dibuix amb tocs de collage (ús de fotografies antigues). La revista CLIJ descrivia els personatges de Roger Olmos com “poco reales en sus formas, exuberantes, estilo Botero,” i en aquest àlbum es manté fidel al seu estil. Tots els personatges, tot i l’ús de perspectives poc habituals i el toc de surrealisme de les imatges, estan perfectament caracteritzats, i les il·lustracions a més afegeixen elements a la història que ens narra el text: a través del dibuix s’enriqueix el text i s’hi afegeix un toc d’humor, d’intriga i fins i tot de joc metaliterari.

(Sfer)