L'Home del sac

FITXA
=====
Títol: L'Home del sac
Autor: Josep M. Jové
Il·lustrador: Tha
Edició: Cercle de Lectors i La Galera (Barcelona, 2006) – http://www.cercledelectors.com/ / http://www.editorial-lagalera.com/
Edat: de 8 a 10 anys
Temàtica: -

RESSENYA
=========
“L’home del sac” juga amb aquest personatge que, des de fa generacions, ha vingut espantant els nens en la seva imaginació. I això mateix, la imaginació, juga un paper molt important en aquesta història.

El nen protagonista, del qual no en sabem el nom, viu preocupat per un home que algunes nits deixa un sac davant del casalot esgavellat que hi ha davant de casa seva. No ho pot pas explicar als seus pares que, massa ocupats amb la seva vida d’adults, no poden fer dues coses a l’hora (escoltar-lo i treballar, veure la televisió o fer les feines de casa). El nen aprofitarà l’estada de la seva àvia a casa una nit que els pares han sortit per explicar-li les seves pors i despertar també en ella la imaginació, de la qual gairebé havia oblidat que era capaç. Tots dos, àvia i nét, acompanyats del gos Tou, que jugarà un divertit paper en el desenllaç de la narració, sortiran a investigar què hi ha dins del sac i, per tant, quin secret amaga el personatge del títol. El que pot semblar un final decebedor per la desbordant imaginació dels protagonistes (un final que no revelarem aquí), que es veu frustrada, és en realitat el principi d’altres aventures que àvia i nét estan disposats a viure junts, perquè tots dos, cadascú a la seva manera, han descobert l’emoció del veritable joc d’infants.

Resulta interessant en aquest àlbum com les famílies contemporànies hi apareixen fidelment retractades, no només en el text sinó també en les il·lustracions de gran format d’en Tha, on amb profusió de detalls hi veiem reflectida la societat actual, amb pares constantment ocupats, cases equipades amb les últimes tecnologies i nens que, tot i disposar de tot tipus de joguines, troben a faltar els jocs de debò, aquells que desperten la seva imaginació. La figura de l’àvia juga, en aquest aspecte, un paper clau. No només és qui proporcionarà al nen l’atenció que els seus pares no li poden donar, sinó que el portarà a viure una aventura real, de la qual també ella, sense esperar-ho, en sortirà beneficiada. Les seves reflexions sobre la imaginació i el joc són alhora una experiència pròpia i la verbalització de l’experiència del nen, que de manera molt realista resumeix en una sola frase les seves emocions: “això és molt millor que jugar a la play.”

Com comentàvem, les il·lustracions de Tha reflecteixen, però també alhora aporten elements a la lectura d’aquesta història. Els detallats escenaris, l’ús de les paletes de colors (càlids per les escenes dins de la llar i de freds per les escenes exteriors i noctures, les que aporten el misteri a la narració), la caracterització dels personatges i les accions que els veiem realitzar, tot crea un univers propi que lliga perfectament amb el text de Josep M. Jové, que ha resultat el guanyador del Premi de conte infantil Hospital Sant Joan de Déu 2005, convocat per aquest hospital i les editorials La Galera i Cercle de Lectors.

(Sfer)