El abrigo de Pupa

FITXA
=====
Títol: El abrigo de Pupa
Autor: Elena Ferrándiz
Il•lustrador: Elena Ferrándiz
Edició: Thule, 2010
Edat: de 3 a 99


RESSENYA
========
Amb una sinopsi carregada de promeses es presenta aquest àlbum que Thule ha tingut el gran encert de publicar. La Pupa és una nena que es protegeix amb el seu abric teixit de pors. Per això fuig de teranyines amb forma de cor, viu atrapada en una petxina de cargol, l’assetgen els arbres i, fins i tot, li plouen rellotges. A la Pupa les pors li impedeixen transformar-se en el que en realitat és.

I és que tots en tenim un, d’abric com el de la protagonista, una metàfora de tot allò que ens espanta o que desconeixem, i amb els nens sovint és complicat d’abordar. És per això que treballs com aquest d’Elena Ferrándiz faciliten exponencialment aquesta tasca, ja que seguint el fil de la breu història, anem desgranant una a una les pors que afecten la Pupa i que abracen un immens ventall de pors reals com la soledat; a pors contradictòries, com la por a que ens estimen o l’absència d’aquest mateix amor, també la por als canvis contra la por també a que tot segueixi igual. En molts casos s’estableix un joc de sentiments contraris que provoquen el mateix sentiment, la por. Amb un text mínim, una frase a cada doble pàgina en la immensa majoria dels casos on l’autora aboca en aquesta brevetat, una dosi inversament proporcional de significat, construeix frases que diuen molt amb molt poc.

I és que el text de per sí és una meravella molt ben trobada i treballada, on s’ha esmerçat en seleccionar cada mot per assolir l’efecte final aconseguit, però és que les il•lustracions que l’acompanyen, són un punt i a part. Imatges plenes de moviment, amb una riquesa cromàtica sensacional que desperten l’interès dels infants i dels adults que el comparteixen. Sensorialment, molt potents, transmeten encara més significat que el text.

La representació de la por al futur, amb un munt de rellotges, és magnífica, també l’entrada de la història on veiem la nena caminant sota uns arbres despullats de fulles i castigats per el vent que mira desconfiada al seu voltant és un gran treball, però personalment, em quedo amb la il•lustració de la por a la soledat, la Pupa gronxant-se solitària amb la vista perduda en un cel rogenc espectacular, per mi, la millor. Per tot això el recomano a tothom, ja que és tant una eina útil per treballar les emocions i els sentiments amb infants, com un magnífic títol per regalar-se la vista.

Sílvia Cantos