Un problema de conills

FITXA
=====
Títol: Un problema de conills
Autor: Emily Gravett
Il•lustrador: Emily Gravett
Edició: Cruïlla, 2010
Edat: a partir de 6 anys
Temàtica:


RESSENYA
========
L’Emily Gravett, que ens va sorprendre gratament amb el seu llibre De què té por el ratolí?, ens porta ara la plasmació del problema matemàtic que va plantejar Fibonacci i que va donar lloc a la seqüència de números que porta el seu nom. El problema en qüestió deia...

Cierto hombre tenía una pareja de conejos juntos en un lugar cerrado y uno desea saber cuántos son creados a partir de este par en un año cuando es su naturaleza parir otro par en un simple mes, y en el segundo mes los nacidos parir también.

[Font: Wikipedia]

Prenent doncs aquest problema com a punt de partida, Gravett crea un llibre que és al mateix temps un calendari (de fet, té els forats fets per poder-lo penjar de la paret) on cada mes el nombre de conills al “Prat Fibonacci” (tot el llibre és ple de referències al matemàtic en qüestió) augmenta segons la progressió en qüestió (1, 2, 3, 5, 8, 13, 21, 34, etc...). A més a més del “problema” matemàtic, el “problema” del títol també fa referència a que cadascun dels mesos de l’any, els conills pateixen un problema diferent: al gener la soledat, al febrer el fred, al març la paternitat, a l’abril la pluja... i així per cadascun dels mesos de l’any.

A la part superior tenim sempre una mateixa il•lustració (el prat), on va variant el nombre de conills i el problema que pateixen aquell mes en qüestió. A la part inferior, tenim el calendari pròpiament, acompanyat d’anotacions i material complementari (un llibre de receptes de pastanaga; l’àlbum dels nadons acabats de néixer; un diari amb notícies dels conills; etc.).
No hi ha una història, una narració convencional, o al menys no de manera explícita. El conte podria haver estat “hi havia una vegada un conill...”, però l’autora prefereix mostrar-nos els fets i que la història la creem nosaltres.

[Atenció! Ara desvetllem el final]. La història, però, té un inici, un desenvolupament – fragmentat, cert, però l’autora li dóna un sentit d’unitat a través de les il•lustracions i de referències a fets anteriors que van fent eco al llarg del llibre – i un espectacular final en forma de pop-up que demostra que, passats dotze mesos, el que hi ha al prat són massa conills perquè hi càpiguen tots.