Rico & Oskar. El cas del macarró gratinat.

FITXA
=====
Títol: Rico & Oskar. El cas del macarró gratinat.
(En castellà: Rico y Óscar y el secuestrador del súper).
Autor: Andreas Steinhöfel
Traducció: Ramon Monton
Il·lustrador: Peter Schössow
Edició: Estrella Polar, 2011
Edat: a partir de 10 anys
Temàtica:


RESSENYA
=========
Aquest llibre és el primer d’una sèrie, guanyadora l’any 2009 del Premi Nacional de literatura juvenil d’Alemanya. I només puc dir que espero amb impaciència la publicació de la resta de llibres de la sèrie Rico & Oskar.

La història es centra a l’entorn de la comunitat de veïns del carrer Dieffenbach número 93. De tots els veïns però, el que fa de narrador i dóna el to al relat és Oskar, un nen que es defineix ell mateix com a mentalment retardat però que per contra, té moltes coses a dir i a ensenyar-nos. La seva mare treballa en un club nocturn i durant el dia, mentre ella dorm, Oskar es relaciona amb els veïns, fa petites investigacions i escriu un diari que el professor del centre d’educació especial li ha posat de deures.

La seva vida canvia quan coneix per atzar a Rico, un altre nen que també se sent diferent, en el seu cas perquè és superdotat. Ambdós es faran amics i compartiran la seva solitud, les seves extravagàncies i fins i tot una aventura trepidant al costat de Míster 2000, un malvat que es dedica als raptes exprés.

Ens trobem amb una història que té molts encerts: la parella protagonista és entranyable i molt ben definida, i alhora, el ventall de secundaris dóna molt color i humor al conjunt. Amb un llenguatge planer però no senzill, l’autor ha trobat l’equilibri perfecte per distreure’ns amb l’aventura policíaca, però deixant espais per reflexionar des de l’òptica infantil sobre el món dels adults, les relacions familiars i les dificultats de la vida.

Curiosament aquest estiu també he llegit La Capsa dels perills (Balliet, Blue. Trad. Alexandre Gombau i Arnau. Barcelona: Estrella Polar, 2011. L’odissea; 33. 315 p.), protagonitzada per un infant amb una discapacitat a la vista (una miopia patològica) que m’ha agradat tan o més que aquest!).

Al costat de Simple, doncs, tres llibres de qualitat amb uns protagonistes similars però amb tres posades en escena ben diferents.