El lobo rojo

FITXA
=====
Títol: El lobo rojo
Autor: Friedrich Karl Waechter
Il·lustrador: Friedrick Karl Waechter
Edició: Lóguez, 2011
Edat:
Temàtica:


RESSENYA
=========
El lobo rojo es va editar per primera vegada l’any 1998. Lóguez ens dóna a conèixer per primera vegada al nostre país aquesta obra traduïda al castellà de l’il•lustrador alemany, Friedrich Karl Waechter (1939-2005), Premi Alemany de Literatura Infantil (1999), i pare del conegut Philip Waechter, autor d’àlbums tan deliciosos com ara Yo i Días de hijo, entre d’altres.

Va ser precisament quan F.K. Waechter va ser pare, que va iniciar també la seva carrera com a autor de llibres infantils. En un primer moment va editar llibres on els infants havien de participar en la construcció de la història, fent del conte un exercici de creativitat. Tanmateix, una de les seves obres més conegudes va ser l’Anti-Struwwelpeter (1966), una versió del clàssic de la literatura infantil alemanya Der Struwwelpeter de Heinrich Hoffmann, amb el reconeixement de la crítica i dels lectors.

La història de El lobo rojo és un tendre agermanament entre l’àlbum il•lustrat i el còmic sense paraules. En primera persona, un petit gos explica la seva vida: neix dins d’una família que ha d’emigrar i es perd en el camí. Una lloba el troba i l’educa com a llop, creixent sent respectat per la manada. Veu com arriba la guerra i els homes caminen amb dolor; Llop vermell també aprèn a caçar i, passat el temps, un dia és ferit per uns caçadors mentre intentava salvar a la seva amiga lloba, ferida i morta pels mateixos. Afortunadament, la petita Olga el recull, el cuidarà i l’ajudarà a escriure la seva història fins arribar el dia de la seva mort. Serà llavors, quan recordarà en el darrer moment, com si veiés una ràpida pel•lícula muda, tota la seva vida de nou.

M’atreviria a dir que El lobo rojo és un àlbum de detalls i, a l’hora, de conjunt. Si ve la història és recurrent, no ho és la manera en què Waechter la va crear perquè la base narrativa està en la il•lustració. La narració visual es mou gràcies a il•lustracions amb tintes de colors suaus i a dibuixos d’un únic traç de ploma que donen dinamisme a la història. S’entén molt bé que realment algú t’està explicant una historia i uns fets que està recordant. Les estampes naturalistes dels dibuixos dels animals tenen un fort impacte i bellesa però la historia de superació i lluita del protagonista porta vers al final de la història un tractament narratiu i de gènere.

La mort de Llop vermell, un cop la petita Olga escriu la seva vida, suposa un trencament i Waechter el mostra fent un flash back. Tornem a viure, a veure i a llegir sense paraules el seu pas pel món a partir de vinyetes seqüencials per tornar, al final, al petit homenatge de dol de la petita Olga i dels seus germans llops, il•lustrat a tota plana.

Una llarga vida es pot resumir en un conjunt de vinyetes. D’aquí la contradicció de la vida, com sempre ens és contradictori intentar saber si un àlbum l’entendran o no els infants o precisar per a quines edats va adreçada la seva lectura. F. K. Waechter tenia una clara resposta i és d’agrair que l’editora ho indiqui al final del llibre: “Jo dibuixo i escric per a tots els que van tenir cinc anys, que encara conserven records d’aquells anys i que els hi agradaria arribar als noranta nou anys”. Només per aquesta sabia i atemporal declaració d’intencions és bo i necessari apropar-se a l’obra d’aquest singular autor.