En Pere i el bosc

FITXA
=====
Títol: En Pere i el bosc
Autor: Jaume Cabré
Il·lustrador: Júlia Sardà
Edició: Estrella Polar, 2015
Edat: a partir de 7/8 anys
Temàtica:

RESSENYA
(Glòria Gorchs)

=========
Quan un autor d’adults fa el salt a la literatura infantil hi ha dos perills. Primera, que hagi subestimat aquest tipus de literatura i, per bo que sigui dins el seu àmbit, no estigui a l’alçada de les exigències dels petits lectors.
I segona, que els mediadors que coneixem la seva vàlua com a autor adult, partim d’unes espectatives i no fem una lectura neutra, sense prejudicis previs.
En aquest cas calia veure si Jaume Cabré, un dels grans noms de la nostra literatura actual, superava la prova. I al meu entendre, ho fa i amb nota.
El meu dubte és, també, si el text m’agradaria igual si no vingués acompanyat d’una edició tan bonica i sobretot, si no portés les il·lustracions de Júlia Sardà.

El Pere és un nen que s’endinsa de nit al bosc buscant el seu camió de bombers que ha desaparegut misteriosament. Allà, gràcies a l’ajuda dels animals del bosc, i després de mossegar un bolet --un homenatge sens dubte a Alícia--, en Pere es fa prou petit per entrar al cau de la família conill a buscar el seu camió.
Però un cop recuperada la joguina, en Pere haurà de trobar la manera de recuperar també la mida. Per sort, l’esquirol, l’eriçó, el liró, el gripau... l’ajudaran.

El text de Cabré té un to neutre, un narrador objectiu i directa que defuig de grans descripcions i artificis. Amb predomini doncs d’acció i diàlegs, allò que acaba de bastir el text i el dota de més personalitat és, sens dubte, el treball de Júlia Sardà.
A banda de l’atmosfera que aconsegueix donar a tot el relat, amb uns gamma de colors marrons, elegants, l’elecció del paper, els desplegables i els encunyats fan del llibre un objecte de desig.
La feina d’aquesta jove il·lustradora, tot i que en algun moment no és fidel al text, m’ha enamorat, captivat, fins al punt de començar a rastrejar tota la seva obra prèvia i de remirar-me el seu blog.
El més curiós és que mirant les seves il·lustracions tenia la sensació que m’eren familiars, que ja les havia vist. Finalment, aquest dia, després de veure un reportatge a la televisió, em va venir una il·luminació: Júlia Sardà és ànima bessona de Carson Ellis. Mireu-vos, si no, les seves webs.

RESSENYA
(Quim Pons)

=========
Tendresa i sensibilitat en un llibre que és un cant a la veritable amistat entre un nen i els seus nous amics els animalons que viuen al bosc que l’ajuden a trobar un camió de bombers que li han robat…
Una història plena de màgia que ensenya valors explicada d’una forma clara i senzilla amb unes il·lustracions molt maques i expressives per disfrutar molt llegint i mirant…
Un bon autor i il·lustradora per un bon llibre, senzillament un gran plaer tenir-lo a les mans.