El gat que va parlar sense voler

FITXA
=====
Títol: El gat que va parlar sense voler
Autor: Claude Roy
Il·lustrador: Pere Virgili
Traducció: Lluís Maria Todó
Edició: El jardí secret de Viena, 2017
Edat: a partir de 8 anys
Temàtica: humor, poesia, gats


RESSENYA
=========
Cada vegada que em cau a les mans un llibre d’ El jardí de Viena l’obro a poc a poc, amb complicitat, sé que a dins m’hi esperen secrets i jardins laberíntics per recórrer.

Només obrir el llibre un enorme gat cal·ligràfic em dóna la benvinguda, es tracta de la dedicatòria de l’autor, i ja presagia tres dels elements que seran constants al llarg de la història: els gats, la poesia i l’humor.

Claude Roy relata una aventura amb un inici tant original com que un gat domèstic, fent allò tant propi dels gats, menja unes herbes del jardí per purgar-se que li produeixen un fet gàstric sorprenent: li donen veu humana i no una veu qualsevol, el gat recita en vers. I així és com un fet quotidià acaba desembocant en un circ dels absurds per plaer de tots i totes i és que Gaspard Mac Kitycat (perquè el nostre gat té ascendència aristòcrata escocesa, vés per on) provocarà tota mena de situacions hilarants a mesura que els convidats i visitants ocasionals vagin passant per la casa.

Novel·lista, assagista, poeta i crític d’art, Claude Roy, o Claude Orland, va néixer a França l’any 1915 i va morir el 1997. El 1985 va rebre el premi Goncourt de poesia. Va ser un amant dels llibres, les llibreries i les biblioteques i un home compromès políticament i socialment.

Ah, i dir-vos que al finalitzar el llibre us prometo que sereu coneixedors del secret més ben guardat de la història!. Qui es podrà resistir?.

Un llibre àgil, simpàtic i intel·ligent. Un homenatge a la paraula escrita.

[Llegiu-ne aquí el començament.]