Noche de gatos hambrientos

FITXA
=====
Títol: Noche de gatos hambrientos
Autor: Pablo Albo
Il·lustrador: Guridi
Edició: Pípala (Córdoba/Argentina)
Edat: a partir de 10 anys


RESSENYA
=========
Un relat dur, amb paraules tan ben triades com esmolades i unes il·lustracions precises, fosques, cantelludes, es poden al servei d’un àlbum memorable, o que, si més no, perdurarà en la meva memòria. Podríem dir que pertany al gènere de la narrativa negra, que deu molt als diàlegs de Dashiell Hammett i a les pel·lícules de sèrie B protagonitzades per Bogart, però que també té un estimable i remarcable punt surrealista o de la narrativa de l’absurd que el fa singular. Molt singular.

Com en qualsevol novel·la negra, el protagonista deu ser un detectiu (tot i que això no es diu ni es mostra enlloc), que rep del seu confident l’advertiment del cop que es prepara al carreró dels genovesos. Quan hi arriba, el cop ja s’ha perpetrat, i no li queda altra cosa a fer, inexorablement, que emmanillar, a contracor, el culpable. Vull dir que tot l’entramat argumental respon, punt per punt, al patró clàssic, i això té molt de mèrit, sobretot per als fans del gènere. El que ja no és tan clàssic, i té un punt calderià (de P.Calders) és que les víctimes i els botxins, pertanyen al regne animal i més concretament a l’àmbit dels felins. Però aquest estrany aparellament dialogat i dialèctic de bèsties i persones flueix amb una naturalitat i versemblança literalment i literàriament admirables.

També cal valorar la maqueta, amb el joc tipogràfic conseqüent, amb frases ressaltades en groc o vermell, que posen de relleu la magnífica tasca feta per Guridi, qui, amb pocs trets, sap crear l’atmosfera ideal per a una història d’aquest tipus, que recomano francament, tant als petits lectors que saben llegir entreveient la trama més enllà d’allò que diuen els mots, com als vells lectors que ja n’han vist de tots colors. Ideal per a estudiants de secundària. I per als amants de les sardines fregides...