Frank. La increïble historia de una dictadura olvidada

FITXA
=====
Títol: Frank. La increïble historia de una dictadura olvidada
Autor: Ximo Abadia
Edició: Dibbuks, 2017
Edat: a partir de 8 anys


RESSENYA
=========
Hi ha llibres que mereixen tot el nostre respecte i admiració. Aquest àlbum n’és un. L’il·lustrador Ximo Abadia (Alacant, 1983) hi aborda la meritòria tasca de descriure amb objectivitat narrativa i creativitat formal la vida i els fets del general Francisco Franco, des de la infantesa fins a la mort. Algú podria considerar que aquest és un tema tabú, del qual millor no parlar-ne. Algú altre podria dir que no calia fer-lo tan assequible i comprensible a una població infantil. I un tercer podria proclamar als quatre vents que tot al contrari: que aquest és un llibre tan necessari com reeixit. No cal ni dir que jo m’afegeixo a l’opinió d’aquest tercer personatge.

Crec que és un esforç notable. I es nota que l’autor hi ha donat voltes i més voltes, fins a trobar solucions formalment simples a conceptes realment complexos. Per exemple: quan es tracta de descriure la llibertat de pensament, Abadia oposa a la regularitat del quadrat (al·legoria del
rígid pensament dictatorial) a les formes del cercle, el triangle i fins i tot el rectangle, obtenint així una imatge propera a l’abstracció geomètrica, però també una metàfora d’una llegibilitat diàfana.

Abadia es manté fidel a si mateix i al seu estil en l’ús i tractament de les figures humanes i dels colors en tintes planes, i, a més, assoleix crear composicions tremendament expressives com la del vaixell que portarà els exiliats a l’altra banda de l’Atlàntic (d’una estètica molt semblant a la del llibre de El Zorro Rojo: Mexique. El nom del vaixell) o aquella en la qual es representa l’escultor que està fent l’estàtua llagotera del dictador, o aquella altra en que la mort se l’emporta. Vull dir que Ximo Abadia sap jugar el contrast entre fons i forma, entre eixos perpendiculars i eixos en diagonal, entre la massa negra i el toc d’atenció del roig. Un mestre gràfic, en una paraula.

Pel que fa al text, l’autor juga amb frases brevíssimes, pràcticament enunciats, que obtenen així un pes i una contundència que es perdrien si s’utilitzaven descripcions prolixes. Segurament perquè com a bon autor de còmic que és, Abadia deixa que la imatge arribi a ser més explícita que el text.

Potser en el vessant de la successivitat de les dobles pàgines és on l’obra corre el major risc. Algunes etapes i conceptes de la biografia del personatge són més explícites i ocupen tempos més llargs i d’altres es limiten a la simple a anècdota puntual. Però això no és cap retret. Un pèl de desequilibri i descompensació ja li va bé a la biografia d’un dictador. El conjunt és prou complet, prou entenedor i prou atractiu com a obra gràfica innovadora com per felicitar al seu autor per la seva iniciativa. De llibres il·lustrats per a lectors infantils n’hi ha molts. De llibres que abordin temes tan espinosos, molt pocs. I si volem que els àlbums puguin presumir de no deixar cap temàtica oblidada o fora de registre comunicatiu, aplaudim, tots plegats, l’aparició d’aquest tal Frank, un nom postís que amb prou feines sap dissimular de quin nom real i històric se’ns parla.

[Fitxa de l'editorial]