Cien pasos para volar

FITXA
=====
Títol: Cien pasos para volar
Autor: Giuseppe Festa
Il·lustrador: Gala Pont
Edició: Duomo, 2018
Edat: a partir d'11 anys


RESSENYA
=========
A la faixa del llibre ja ho avancen Emilio Ortiz, escriptor invident: “Me he enamorado de este libro. Lucas ve la naturaleza como solamente pueden verla quienes la miran con el corazón” i Araceli Segarra, alpinista: “Una historia preciosa en la que la naturaleza nos libera de prejuicios y nos enseña cómo somos”.

I tenen raó, el llibre ens mostra la connexió que es pot tenir amb la natura i com aquesta afecta positivament en les relacions humanes. A més a més, és una història que arriba al cor per la sensibilitat amb la que està escrita.

Lucas és un noi de 14 anys invident que amb la seva tieta fan una excursió a un refugi de muntanya dels Alps. Comparteixen caminada amb un guia i Clara, una noia de la seva edat. Al principi es detecta la incomprensió i la por davant d'una persona cega però després de veure la seva decisió i desimboltura, com capta tots els sons, energia i sensacions que la muntanya ens ofereix, s'estableix una bona relació.

El mateix dia que fan la excursió uns caçadors furtius roben una cria d'àguila. A través dels ulls de la cria d'àguila tenim idea de com viu el segrest. Els excursionistes involuntàriament s'involucren en la captura dels traficants d'aus. Lucas té un lligam especial amb els animals, coneix i pot reproduir el so dels ocells, aspecte clau per a que tot acabi bé.

L'aventura viscuda fa que Lucas sigui més confident amb la seva tieta i, sobretot, amb la Clara. Comparteixen la temor al canvi d'institut i Clara li confesa la seva inseguretat, que l'impedeix ser ella mateixa a l'escola. És el que té compartir moments a la muntanya. La experiència els fa més forts per fer petits canvis i afrontar la vida.

L'autor comparteix que va escriure el llibre inspirant-se amb un noi eixerit i ple de vida que va conèixer al Parc Nacional dels Abruços, a Itàlia.

Sempre és bo trobar temps per envoltar-nos de natura i gaudir-la des de tots els sentits, tant sigui a Itàlia com a casa nostra.