La reina de la nit

FITXA
=====
Títol: La reina de la nit
Autor: Pep Molist
Il·lustració: Mandana Sadat
Edició: Ekaré, 2019
Edat: 0-3 anys
Temàtica: la nit, vincle pare-fill, por a la foscor

RESSENYA

===== 

Just abans de la pàgina del títol, l’autor ens avisa que per escriure La reina de la nit, s’ha inspirat en Erlkönig, el poema de J.W. Goethe traduït al català com El rei dels verns. 

A la dedicatòria, Pep Molist ens dona una altra referència, dedicant el llibre a Roger Mas i a la seva versió cantada del Rei dels verns (a l'àlbum "Irredempt". Satélite K, 2015) 

Efectivament, quan llegim el conte, descobrim cert paral·lelisme amb la història original: un pare i un fill tornen ràpidament cap a casa, abans que es faci de nit. Molist canvia el cavall per una bicicleta i, sobretot, el·limina el dolor i la tensió dramàtica del poema original i en fa una obra molt més lluminosa per a petits lectors. 

A La reina de la nit el diàleg entre pare i fill comença quan, mentre acaben d’arreglar la bicicleta, el pare diu: “Si la nit se’ns tira al damunt...”. L’infant s’espanta perquè interpreta el sentit literal de l’expressió i imagina la nit com una figura que els anirà seguint. S’inicia així un joc ple de poesia i dobles sentits, on autor i il·lustrador conviden al lector a jugar també, buscant relacions, comparacions, metàfores, al voltant de la nit i la fosca. 

El diàleg és el que basteix tota l’obra, encara que amb una altra tipologia, hi ha algunes indicacions d’un narrador. 

La part gràfica és de la il·lustradora Mandana Sadat i crec ha sabut jugar molt bé amb la proposta del text. 

Discutíem entre bibliotecàries si ens hauria agradat més una Mandana Sadat de la seva primera època, quan tenia una paleta de colors més potent i jugava més amb les taques (recordeu Al otro lado del árbol). A mi m’agradava més aquella Mandana, certament, i potser si es tractés d’il·lustrar el poema original, aquella força hauria estat més adequada. 

En la versió de Molist, molt més dolça de to i argument, crec que el treball de la il·lustradora hi lliga i el resultat global em sembla bo. Tot i arrencar amb un color rosa que potser desconcerta, es va enfosquint a mesura que la nit se’ns tira al damunt. Us deixem aquí una versió del poema de Goethe i també l’enllaç a la versió musical de Roger Mas.

El rei dels verns

Traducció de Miquel Desclot

Qui cavalca en el vent, tard de la nit?
És el pare, al galop, amb el petit;
en braços l’agombola contra el cor,
per guardar-lo del fred l’estreny ben fort.

─Per què t’amagues, fill, com espantat?
─¿Pare, pare, no el veus, aquí, al costat,
el Rei dels Verns, amb corona i mantell?
─És la boira, fill meu, que fa castell.

─Vine, bonic, no tinguis por de mi!
Sabem uns jocs encisadors, aquí;
a la riba les flors s’obren roents,
la mare té unes robes refulgents.

─Pare, pare, de veres no sents res?
No saps, el Rei dels Verns, què m’ha promès?
─Assossega, fill meu, tant frenesí:
és el vent, que les fulles fa estremir.

─No vols acompanyar-me, dolç infant?
Les meves filles et festejaran;
elles, que a la nit menen balls rodons,
et bressaran amb danses i cançons.

─Pare meu, pare meu, ¿no les veus, no,
les seves filles entre la foscor?
─Fill meu, fill meu, ben clarament ho veig:
són uns salzes grisencs que mou l’oreig.

─T’estimo, el teu esguard em té embruixat;
vindràs per força, si no vols de grat.
─Pare, pare, m’agafa, ja em té pres!
El Rei dels Verns m’ha fet un mal encès!─

El pare, esgarrifat, va cavalcant
─als braços li gemega el pobre infant─
i fins que arriba a casa fa el cor fort:
entre els seus braços, l’infant era mort.

Johann Wolfgang von Goethe, GOETHE, J. W. Poesies. A cura de Miquel Desclot. Barcelona: Proa, 2000, p. 124-125.

Versió musical de Roger Mas: