FITXA=====
Títol: Manual de las chicas 2008
Text: Sonia Feertchak
Il·lustracions: Catel
Edició: Marenostrum publicaciones, 2007
Edat: Noies a partir de 12
Temàtica: Coneixaments variats
Puntuació: 1/4
RESSENYA
=========
Si abans parlàvem de “El libro peligroso para los chicos”, ara li toca el torn a altre llibre de característiques semblants. Parlem d’obres que, amb voluntat enciclopèdica recullen respostes a les preguntes que es poden fer els nois i les noies pre-adolescents. Si “El libro peligroso...” ens explicava com fer el millor avió de paper del món o com van esdevenir les grans batalles de la humanitat, aquest “Manual de las chicas 2008” ens donarà explicacions sobre qüestions més adients a les noies: és l’hora dels petons, els pantis i les cartes d’amor!
La presentació del manual està ben aconseguida: dins d’una capsa de metall es troba un veritable volum d’enciclopèdia amb més de 600 pàgines plenes dels temes que l’autora ha considerat que poden despertar curiositat a les joves d’avui dia, els quals estan organitzats en forma d’entrades enciclopèdiques, és a dir en ordre alfabètic. Això fa que els intents de llegir el manual de seguit, com si d’un llibre normal es tractés, provoquin al lector una certa sensació de frivolitat. Per exemple, després d’aprendre coses sobre les pigues, aprendríem coses sobre el masclisme (Lunar i Machismo, en castellà). De la mateixa manera, després d’assabentar-nos de com evitar els Trastorns de l’alimentació, ens il·lustraríem de la manera de tenir unes Ungles perfectes – curiós és també el trio Pantis, Paritat, Pits –.
Aquest primer entrebanc de l’organització es pot obviar si només consultem les entrades que ens interessen en cada moment. Però llavors ens trobaríem que en algunes entrades no s’ha mantingut la mateixa unitat de criteri, provocant l’alarma injustificada. A les entrades sobre ràdio i televisió em remeto, ja que si bé l’explicació sobre la televisió pot ser modèlica, la de la ràdio no és pas comprensible si no és que l’autora només escolta determinades emissores a determinades hores.
Aquesta disparitat de criteris no només es manifesta a l’hora de les explicacions, sinó que també s’ha mantingut present a l’hora d’escollir les pròpies entrades a tractar, degut probablement a la intenció d’abastar una franja d’edat molt àmplia. Així, la noia de 12 anys, potser trobi entrades que no són adequades a la seva edat (“amor físico”, per exemple, una entrada molt explícita i on hi ha un problema, no el de l’explicitat, sinó el que no es mencioni per enlloc d’aquesta entrada els mètodes anticonceptius), i les lectores de 15 potser riuran d’entrades com la dedicada al “príncipe azul”.
Es completa aquest manual amb “el magazine 2008”, una revista on trobarem tests variats i algunes manualitats, un annex on apareixen alguns esquemes dels aparells reproductius, exercicis per mantenir-se en forma, algunes adreces d’Internet útils per les persones amb problemes de qualsevol tipus i algunes pàgines per prendre notes.
Només per lectors que agafin el bolígraf per omplir tests del tipus “¿Qué tipo de novia serás?”.
La presentació del manual està ben aconseguida: dins d’una capsa de metall es troba un veritable volum d’enciclopèdia amb més de 600 pàgines plenes dels temes que l’autora ha considerat que poden despertar curiositat a les joves d’avui dia, els quals estan organitzats en forma d’entrades enciclopèdiques, és a dir en ordre alfabètic. Això fa que els intents de llegir el manual de seguit, com si d’un llibre normal es tractés, provoquin al lector una certa sensació de frivolitat. Per exemple, després d’aprendre coses sobre les pigues, aprendríem coses sobre el masclisme (Lunar i Machismo, en castellà). De la mateixa manera, després d’assabentar-nos de com evitar els Trastorns de l’alimentació, ens il·lustraríem de la manera de tenir unes Ungles perfectes – curiós és també el trio Pantis, Paritat, Pits –.
Aquest primer entrebanc de l’organització es pot obviar si només consultem les entrades que ens interessen en cada moment. Però llavors ens trobaríem que en algunes entrades no s’ha mantingut la mateixa unitat de criteri, provocant l’alarma injustificada. A les entrades sobre ràdio i televisió em remeto, ja que si bé l’explicació sobre la televisió pot ser modèlica, la de la ràdio no és pas comprensible si no és que l’autora només escolta determinades emissores a determinades hores.
Aquesta disparitat de criteris no només es manifesta a l’hora de les explicacions, sinó que també s’ha mantingut present a l’hora d’escollir les pròpies entrades a tractar, degut probablement a la intenció d’abastar una franja d’edat molt àmplia. Així, la noia de 12 anys, potser trobi entrades que no són adequades a la seva edat (“amor físico”, per exemple, una entrada molt explícita i on hi ha un problema, no el de l’explicitat, sinó el que no es mencioni per enlloc d’aquesta entrada els mètodes anticonceptius), i les lectores de 15 potser riuran d’entrades com la dedicada al “príncipe azul”.
Es completa aquest manual amb “el magazine 2008”, una revista on trobarem tests variats i algunes manualitats, un annex on apareixen alguns esquemes dels aparells reproductius, exercicis per mantenir-se en forma, algunes adreces d’Internet útils per les persones amb problemes de qualsevol tipus i algunes pàgines per prendre notes.
Només per lectors que agafin el bolígraf per omplir tests del tipus “¿Qué tipo de novia serás?”.
No hay comentarios:
Publicar un comentario